19.02.2019 - 21:12
|
Actualització: 20.02.2019 - 08:23
TEMA DEL DIA
Ressuscitar. Una de les institucions més inútils d’Espanya, el senat, ha recuperat un inesperat protagonisme abans de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Aquella enorme butlleta de color salmó, plena de noms desconeguts, a la qual ningú no solia fer cabal, aquesta vegada va molt disputada. El fet de ser la cambra que té la potestat de decidir si s’aplica l’article 155 de la constitució espanyola contra Catalunya ha fet ressuscitar la pugna per controlar-lo entre el PP i el PSOE. De sobte, ha reaparegut en l’agenda electoral, sobretot del PP, que l’ha convertit en un dels principals objectius a conquerir. El PSOE ho fa més sibil·linament, com sempre, i ho maquilla amb l’argument de superar el blocatge jurídic que implica el dret de vet de la cambra. En canvi, Pablo Casado ho fa a pit descobert: ha començat la pre-campanya enarborant la bandera del 155 per encapçalar la disputa que manté amb Ciutadans pel vot espanyolista. I, de passada, intentar taponar una més que probable fuita de vots cap a Vox. La seva promesa estrella és que, si guanya les eleccions, aplicarà automàticament el 155 contra Catalunya.
Aquesta promesa electoral té un problema. A banda que en teoria hauria de venir motivada per alguna decisió ‘inconstitucional’ del govern de la Generalitat –però per a Casado ho són totes–, exigeix la majora absoluta del senat. Una majoria que ara té el PP, però que li perilla a les eleccions del 26 d’abril. La dispersió del vot de dretes entre el PP, Ciutadans i Vox li pot permetre de tenir majoria absoluta del tripartit al congrés però perdre-la al senat. A causa del sistema electoral de la cambra alta espanyola, el partit més votat hi aconsegueix la majoria i, segons les enquestes, el PSOE té possibilitats de ser-ho.
Al senat espanyol, 208 escons dels 266 que hi ha són elegits directament per les urnes, en llistes obertes. D’aquests, avui el PP en té 130. Ara mateix només li fan falta quatre dels vint senadors per designació autonòmica que té per a controlar la cambra. Però les majories poden canviar radicalment. Cada província espanyola –llevat de les Illes Balears, Ceuta i Melilla– escull quatre senadors. I el sistema concedeix al votant la possibilitat d’assenyalar tres candidats a la papereta. Essent llistes obertes, no cal que els aspirants siguin del mateix partit. Però els electors tendeixen a triar noms d’una mateixa formació política. Normalment, d’aquella a què han donat suport al congrés. De manera que el partit amb més vots acaba tenint la majoria dels senadors de la circumscripció. Si el PSOE és el més votat, és molt probable que recuperi la majoria absoluta al senat, ni que després, amb els pactes al congrés, el PP, Cs i Vox sumessin més escons i poguessin fer govern.
Casado fa cada dia una crida al vot útil de dretes per al PP per garantir-se la majoria absoluta a la cambra alta espanyola, perquè sap que no la hi té pas assegurada. Ha descartat de fer llistes conjuntes al senat amb el partit d’Albert Rivera, però sí que intentarà arribar a un pacte no escrit amb Cs i Vox perquè afavoreixin el vot útil al PP al senat, en canvi de garantir-los que aplicarà el 155 contra Catalunya. Fins i tot ha posat nom a la candidatura del PP al senat: ‘Senadors pel 155’. Ni Ciutadans ni Vox no semblen gaire disposats a fer aquest regal a Casado. A més, tampoc no és clar que arribés a funcionar.
Una majoria absoluta del PSOE al senat tampoc no és cap garantia que no s’apliqui el 155, perquè ja ho va fer una vegada i no se’n penedeix. Pedro Sánchez explica en el seu llibre Manual de resistencia que va ser com un ‘bàlsam’ per a la societat catalana, que es va aplicar de manera ‘intel·ligent’ i que va significar el retorn a la normalitat de la política catalana. Oficialment, al PSOE vol aconseguir majoria al senat per evitar el blocatge legislatiu que ha exercit el PP durant els vuit mesos que ha durat el govern de Sánchez, com va passar amb el límit del dèficit, aprovat al congrés i refusat després al senat. Però tenir el botó per a prémer el 155 ho desitgen tant Casado com Sánchez. L’un per a pitjar-lo l’endemà de les eleccions i l’altre com a amenaça permanent si es reprèn el diàleg amb la Generalitat.
MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic vol convertir les mesures del pressupost de Sánchez en decrets llei. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha anunciat que en la comissió bilateral Generalitat – estat espanyol que es farà dijous proposarà que les mesures previstes per al País Valencià al pressupost tombat al congrés es puguin recuperar amb decrets llei de l’executiu de Pedro Sánchez abans no acabi la legislatura. Una volta se sàpiga quants decrets llei es podran fer d’aquí a la fi de la legislatura per a pal·liar alguna de les insuficiències que ha comportat la no-aprovació del pressupost espanyol, caldrà ‘readaptar’ el pressupost valencià, ha dit el conseller. Soler ha fet aquest anunci durant la presentació de la nova directora general de l’Agència Tributària Valenciana (ATV). Ha confirmat que a la reunió de dijous hi assistirien la ministra de Política Territorial espanyola, Meritxell Batet, i la secretària d’estat d’Hisenda, Inés María Bardó. A parer del conseller, els comptes de l’estat coincidien amb el programa del Botànic, per la prioritat de les polítiques socials, i això volia dir que moltes partides del pressupost haurien servit per a ‘cofinançar’ polítiques pròpies del govern valencià.
Ciutadans deixa només un dia per a presentar-se a les primàries a la presidència de la Generalitat. Els militants de Ciutadans només han tingut un dia per a presentar-se a les primàries per a elegir la candidatura a la presidència de la Generalitat. La direcció ha aprovat avui un reglament que deixava temps fins a les 20.00 per a la presentació dels candidats. Això sí, no necessitaven recollir avals. És una maniobra per a evitar que ningú pugui qüestionar el lideratge de la llista per la circumscripció de València a Toni Cantó, que ja va anunciar que volia optar a ser el pròxim president de la Generalitat. Tot i axí s’hi han presentat vuit persones. Les primàries exprés de Ciutadans resoldran els dubtes en un màxim de deu dies. Segons el calendari aprovat, demà començarà la campanya que durarà fins el dia 27. Si hi ha més d’un candidat, les votacions es faran entre el primer de març a les 10.00 i el 2 de març a les 10.00.
El Defensor del Poble espanyol pressiona contra la llengua catalana a l’Ajuntament de Maó. El Defensor del Poble espanyol ha fet arribar a l’Ajuntament de Maó un requeriment en què li reclama que aporti una informació demanada unes quantes vegades arran de la recomanació perquè el consistori esmeni el reglament d’usos lingüístics. El Defensor del Poble espanyol considera que aquest reglament vulnera la igualtat dels ciutadans segons la seva llengua habitual. Sobre aquesta normativa, el PP hi va presentar un recurs al Defensor del Poble espanyol, que li va donar la raó. El PP denunciava ‘la prevalença del català per sobre del castellà’ a l’administració local. En diversos escrits, el Defensor del Poble espanyol ha recomanat que el consistori anul·li aquesta suposada desigualtat. La darrera resposta obtinguda de l’Ajuntament no l’ha considerada satisfactòria i ara li ha reclamat més documentació. Com que no n’ha obtingut resposta, li ha fet arribar un requeriment. L’ajuntament sosté que el reglament d’usos lingüístics aprovat és el mateix que el del Consell Insular de Menorca, que el va elaborar. Fa referència a l’estatut de les Illes Balears, que reconeix el català com a llengua pròpia i oficial, juntament amb el castellà.
Salvini torna a l’Alguer per fer campanya. El polèmic ministre d’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini, ha anat a l’Alguer a fer campanya per a les eleccions regionals de diumenge que ve. En un acte al mercat, ple de gent, el líder de la Lliga ha promès millorar el trànsit de l’aeroport de l’Alguer –’quatre avions no són prou per a volar’, ha dit–; també ha promès millores en matèria de salut, turisme i treball. Davant un públic fidel, ha tornat a parlar d’immigració, per reiterar que Itàlia no acceptarà més immigrants, i ha anunciat que el vaixell d’una ONG alemanya que salva refugiats no serà acceptat en cap port italià. Salvini anava acompanyat de l’exmembre de Força Italia Michele Pais, la coordinadora de l’Alguer, Giorgia Vaccaro, i el comissionat regional, Eugenio Zofili. Després, ha visitat les instal·lacions dels bombers algueresos. Ací podeu veure’n la intervenció:
Polèmica a Mallorca per un desallotjament violent. Stop Desnonaments ha denunciat públicament que ahir la policia espanyola va actuar violentament durant el desallotjament dels llogaters d’un habitatge al carrer Onofre Jaume de Palma, tot i que estaven al corrent de pagament. L’actuació policíaca ha desfermat molta polèmica. Tres furgons de la policia espanyola s’hi van presentar a les 9.00 per tallar el carrer. A les 12.00, els agents van pujar cap a l’immoble i van actuar molt durament contra els veïns que provaven d’aturar-los. Finalment els ocupants del pis van ser desallotjats. Un dels portaveus de Stop Desnonaments, Joan Segura, ha explicat que és el tercer intent de desallotjament malgrat que ‘ho tenen tot pagat’. La plataforma denunciarà el cas judicialment i demanarà responsabilitats penals.
PEL FORAT DEL PANY
La dimissió d’Elisenda Alamany del grup parlamentari d’En Comú Podem és la culminació del seu allunyament progressiu de les idees dels comuns i un acostament a les independentistes. Actualment encapçala la plataforma Sobiranistes i s’especula sobre la possibilitat que acabi en alguna candidatura d’ERC a les eleccions espanyoles o a les municipals.
LA XIFRA
90.800 hectàrees protegides ja té el Parc Natural de Cabrera. És el primer parc amb mar profunda protegida i l’àrea és important per als cetacis, les tortugues i la tonyina.
TAL DIA COM AVUI
El 19 de febrer de 2016 es va morir l’escriptor, filòsof i semiòleg Italià Umberto Eco. Va escriure gran quantitat d’assaigs sobre filosofia, lingüística i semiòtica, però el seu llibre més conegut és la novel·la El nom de la rosa.
