Sánchez i Aragonès escenifiquen el compliment d’acords pendents en plena negociació de la investidura

Pere Aragonès ha sortit a rebre Pedro Sánchez en una plaça de Sant Jaume presa pels turistes i la calor de la canícula. Així ha començat la cinquena reunió al capdavant dels governs respectius i, probablement, l’última amb Aragonès al Palau de la Generalitat. El president espanyol i el president de la Generalitat en funcions s’han reunit quan manca una setmana perquè s’exhaureixi el termini que ERC ha donat al PSC per arribar a un acord per a la investidura de Salvador Illa. L’escenificació era el missatge, en un moment clau no solament perquè els negociadors puguin tancar un eventual acord, sinó també per al trànsit dels militants d’Esquerra fins a la consulta en què prendran la decisió definitiva, probablement dijous vinent si es concreta l’entesa. El pretext de la reunió entre presidents ha estat la signatura del traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital. Una transferència promesa per Pedro Sánchez a la reunió anterior, que van tenir el 21 de desembre, i a la qual han volgut donar màxima solemnitat presidint la signatura del conveni definitiu de la gestió, malgrat que el febrer passat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz, ja van anunciar la rúbrica del conveni per a traspassar-la. L’engegada d’una finestreta única per a tramitar l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania ha estat, en realitat, el punt de partida per a la projecció d’un missatge d’entesa que transcendia el futur polític d’Illa.

No han comparegut públicament ni Sánchez ni Aragonès. Han estat el conseller i la ministra. Sainz ha emmarcat la reunió entre els presidents en la “normalitat” i la “total cordialitat” en un context de lleialtat institucional. De fet, ha acotat els eventuals acords d’investidura a l’àmbit polític català, en un intent de desvincular-ne l’executiu espanyol. Campuzano també ha separat l’àmbit dels governs del marc dels partits. Ha explicat que Aragonès havia insistit a Sánchez en la necessitat d’un finançament singular, de la sobirania fiscal, com una qüestió que va més enllà de la investidura.

En un comunicat, el govern ha destacat que tots dos presidents han abordat la situació política general i més qüestions d’interès comú i s’han instat a treballar per culminar el compliment d’acords previs després d’haver concretat i planificat compromisos pendents aquests darrers dies. L’encaixada de mans entre tots dos presidents ha estat després de la reunió de dilluns de la comissió bilateral d’Afers Econòmics i Fiscals, i de la concreció de dijous del calendari del traspàs de la R1 de Rodalia, que començarà el gener de l’any vinent. ERC necessitava el compliment d’acords anteriors per a confiar en la materialització futura dels que es puguin tancar per a la investidura d’Illa. Resta pendent la condonació de 15.000 milions d’euros de deute del FLA i l’impuls d’una llei orgànica de plurilingüisme, entre més qüestions.

Mentre Sánchez i Aragonès acaparaven l’atenció mediàtica, la vice-presidenta del govern, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, es reunien en paral·lel. Tots dos han estat interlocutors i negociadors habituals, greixadors de la relació institucional entre totes dues presidències. No obstant això, qui havia reclamat una reunió amb Sánchez per negociar la investidura d’Illa havia estat la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El model de finançament singular que reclamen, semblant al concert econòmic, requereix la modificació de tres lleis espanyoles i un traspàs gradual dels mitjans materials i humans de l’administració tributària espanyola a l’Agència Tributària de Catalunya. I, per tant, la màxima implicació del PSOE. Tot i que fonts d’ERC no renuncien al fet que hi pugui haver aquesta reunió aquests dies vinents, Sánchez ha optat per escenificar sintonia directament amb Aragonès, amb l’evidència que l’argument de la institucionalitat pot facilitar al president espanyol la justificació d’una reunió que té a veure, sobretot, amb el futur d’Illa. Això sí, tots dos governs l’han desvinculat en públic reiteradament de les negociacions de la investidura.

Si finalment hi ha un acord d’investidura entre ERC i el PSC –a més del pacte entre el PSC i els Comuns– i les bases d’Esquerra l’avalen, aquesta haurà estat l’última reunió de Sánchez i Aragonès. Amb la trobada, Sánchez també ha fet un gest cap a un partit que va ser imprescindible per a la governabilitat del seu govern la legislatura espanyola passada i ho continua essent en la vigent.

Finestreta única d’ací a nou mesos a tot estirar

La Generalitat reclama la gestió del traspàs de l’ingrés mínim vital d’ençà que es va instaurar. Campuzano ha dit que havia estat una negociació llarga i complexa que fins i tot havia requerit una reforma legislativa perquè la Generalitat tingués la capacitat de reconèixer la prestació, tal com ho feien del 2022 ençà el País Basc i Navarra, però que no era previst que ho fessin la resta de territoris de l’estat espanyol. A la pràctica, quan es comenci a executar el conveni, aquesta prestació i la renda garantida de ciutadania se sol·licitaran en una mateixa finestreta. El conveni els dóna nou mesos per a engegar-ho, cosa que farà que ho hereti el pròxim govern, i també s’haurà de reformar la llei de la renda garantida. Campuzano ha subratllat que el traspàs implica de reforçar les capacitats de la Generalitat en la lluita contra la pobresa extrema.

Saiz ha destacat que la gestió territorial de la prestació respectava el règim econòmic de la Seguretat Social espanyola i implicava, per tant, la gestió de l’ajut, i no pas els recursos. També ho han demanat el País Valencià, Galícia i Castella i Lleó. “Ho fem per al benefici de les persones”, ha dit Saiz, i ha apuntat que rebien l’ingrés mínim vital 65.000 famílies a Catalunya.