Sánchez ha comès massa errors per a demanar res a Puigdemont, ara

El juggernaut català continua fent de les seves i esclafant els partits que se li posen al davant.

En aquest assalt s’hi suma un altre partit a la seva llarga llista de víctimes camí de la paperera de la Història: Pdecat. Aquests ja no s’aixecaran més. Potser inventaran altres martingales, però aquesta ja l’han cremat.

La CUP corre seriós perill d’acabar igual.

ER és a un parell d’eleccions, si no varia el rumb 180º, d’acabar completament laminada. Que vagin fent.

I Junts té una oportunitat d’or per fer-se perdonar els pecats per l’independentisme. Tot el que no sigui enviar la Ñ a noves eleccions és una ximpleria. Obligar a noves eleccions és fedr avançar els tempos de recuperació de l’independentisme i fer encara més destrossa als criats dels espanyols ER. Que és molt urgent foragitar-los de la Generalitat o no en quedarà res de Catalunya per a salvar.

Amb repetició d’eleccions Ñ, i si l’independentisme és intel·ligent (quan ha complert amb els seus acords i compromisos la Ñ?), encara podriem fer més mal. Si Junts bloca Ñ, surt de tots els pactes amb els 155 i purga el sector ER del seu partit, tindria una pujada de vots espectacular de ben segur.
Hi ha 700.000 indepes, pel capbaix, orfes de partit. Bona part anirien a Junts.

Per altra banda, calen més opcions desacomplexadament indepes encapçalades per AC i/o FNC.

A més, ara tindran la presidència de la UE, oi? Doncs a deixar-los ben macos davant del món. I que acabin per fer una gran coalició Ppsoera per a salvar el seu estat artificial, dictatorial i criminal. Cal anar a fer sang en el nostre benifici sempre!

Visca Catalunya Lliure!!!
Donec perficiam!!!
//*//

Combatem els nostres enemics espanyols, coi!

Gràcies Vicent per la magnífica editorial; llàstima que no fas un anàlisi dels “progres” mal dits d’esquerres com aquest Évole i ja que dir d’aquest Mena, cridant VIVA ESPAÑA.
I per rematar l’anàlisi comentar això d’ER, que com diu l’apreciat Josep Costa, aquest polítics catalanets que van com zombis, que tindrien que dimitir amb grup i com aquest Tardà, que es dedica a TV3 (la seva) a renyar els abstencionistes i els que no han votat això d’ER; espero que les pròximes eleccions vagin a la paperera de l’oblit; com això del PDCAT, UNIO els Podemos i CS.

Passa massa sovint últimament que en Vicent Partal va afirmacions que no d’adiuen al sentit comú impròpies d’un analista seriós, com ara dir que la fiscalia actua d’acord mb les ordres que li dóna el Govern.

En el paper potser sí, però a la realitat actua segons la seva idiologia personal i en aquest cas no és la del PSOE, sinó que és la del PP o Vox.

Per a quins set sous hauria de donar-li ordres a la fiscalia per complicar-se la vida fent que s’activin les euroordres i perjudicar així les possibles negociacions amb el món de Puigdemont? Pur masoquisme ? Va home, va!

TANT EL PP COM EL PSOE HO TENEN MOT DIFICIL PER FORMAR GOVERN PACTANT AMB ALTRES PARTITS.

Només podrien governar fent una coalició entre ells. Però aixo també seria impossible per un altre motiu. Mai no es posarien d’acord amb qui agafa la presidencia.

Només queda una solució que és repetir les eleccións. El president del govern espanyol li tocarà molt aviat la presdencia de la Unió Europea.

Europa no podria dissimular més temps que a espaÑa se li veu el llautó. No crec que Ñ pugui inventar més mentides per sortir de la pila de merda en que s’ha posat per voluntat propia.

Que es pot esperar d’ells si son espanyols. Absolutament res de bò. Doncs que ho sapiga tot el mon. Ja ho saben !!!

D’entrada, concòrrer a les eleccions espanyoles és una pèrdua de temps perquè perpetua el marc mental de pertànyer a Espanya. A més, qualsevol ‘negociació’ que ofereixi concessions a canvi dels vots catalans tindrà poca volada, car sempre serà vista com un xantatge i utilitzada per la dreta espanyola per atacar l’esquerra.

Com deia en Jordi Barbeta ahir, les coses importants, com un referèndum acordat, o es negocien amb el PP (la dreta) o mai, però mai, succeiran. El PSOE mai estarà en condicions d’oferir res (suposant que volguessin, que és molt suposar) i per tant, contemplar la possibilitat és perdre el temps.

Les coses avançaran quan l’independentisme torni a fer pressió al carrer i algú a Espanya s’adoni que sense Catalunya a Espanya la dreta governarà 40 anys.

2023 07 24. Tertúlia proscrita
A l’hora de negociar la investidura de Pedro Sánchez, encara que un govern del PSOE arribés a acceptar totes les propostes polítiques d’independència de Catalunya, i encara que el PSOE arribés a acceptar la declaració d’independència, resulta que el Règim del 78 ho té tot lligat i ben lligat, de manera que el PP té majoria absoluta al Senat, i pacti el que pacti el PSOE, no té capacitat de negociar perquè la darrera paraula és del Senat.
La negociació amb el govern és doncs, una aberració impossible, per definició.
Carles Puigdemont ho sap, però no sé si Pedro Sánchez s’ho imagina.
No perdem el temps perquè pel Senat espanyol no hi ha cap negociació viable, ni referèndum vinculant, ni amnistia, ni pacte fiscal, ni DUI, ni res.

Junts té 400.000 vots en el següent context: 3.500.000 vots catalans i 23.500.000 vots espanyols.
La política és l’art del possible.
Si Junts -que es pot abstenir- impedeix un govern de centre-esquerra a Espanya, ho haurà d’explicar molt bé a Europa.
Anar fent el gall perquè, al final, et tallin la cresta demostraria poca maduresa política. La maduresa i el sentit de la proporció són virtuts imprescindibles perquè a Europa se’ns prenguin seriosament.
A veure…

La paradoxa espanyola rau en què tant la dreta com l’equerra haurien d’estar a favor de la independència de Catalunya i de les altres colonies. La dreta perquè sense les colonies, a Espanya governarien sempre amb una majoria folgada i l’esquerra perquè se suposa que abans que d’esquerres haurien de ser demòcrates i respectar la voluntat dels pobles que vimim a les últimes colonies que li queden a Espanya.

Dit això, amb qui hauriem de poder pactar més facilment la independència, si els espanyols pensessin amb el cap i no amb els genitals, hauria de ser amb la dreta espanyola. Ells hi guanyarien la pràctica garantia de l’hegemonia al seu país. De fet els espanyols han hagut d’aguantar diversos governs del PSOE de forma totalment antidemocràtica perquè ells ahavien votat PP o AP o UCD i les colonies els varem imposar governs contraris a la volutat majoritària del poble espanyol.

Ara bé, Pedro Sánchez és un animal polític molt peculiar. És un mentider compulsiu, és un galtes, està sempre disposat a vendre a sa mare per aconseugir el poder i és un kamikaze sense cap mena de percepció del risc. Amb aquest perfil es podria obrir una oportunitat tant per a Catalunya com per a Espanya si hi haguès una benedicció discreta dels poder fàctics internacionels.

Potser caldrà que es repeteixin les eleccions espanyoles un parell de cops i que el PP i el PSOE no es posin d’acord en governar plegats per por a que sels mengin VOX i Podemos.

Però quan la fruita estigui madura Pedro Sànches és l’unic politic espanyol prou boig per ficar-se en l’aventura de pactar la independència civilitzada de Catalunya juntament amb la desfranquització d’Espanya i la reforma de les estructures neofranquistes espanyoles per tal de preparar-se un camí que li permeti girar la truita de la societat espanyola una vegada acabi de perdre les últimes colonies.

Evidentment perquè això passi convé que Espanya cada vegada estigui més tocada i cal que a Catalunya ens posem a treballar d’una puta vegada en fer efectiva la república. Només quan els poder factics espanyols i internacionals vegin que Catalunya serà independent tant si com no que presionaran per una indpendència pactada i civilitzada.

Desgraciadament el PSOE fa molts anys que s’equivoca de bàndol, molt abans del 2017. El PSOE té una gran responsabilitat en la pervivència del franquisme a les estructures de l’estat España: no les va canviar quan podia fer-ho i quan tocava fer-ho! S’hi va acomodar tan bon punt va olorar que podia tocar poder i diners. I per desgràcia aquesta crítica és perfectament extensible a tota l’esquerra, tan espanyola com catalana. No van entendre que el seu objectiu havia de ser constituir una Democràcia lliberal seria, cosa que a España era radicalment revolucionari. Es van perdre en les seves cabòries ideològiques per acabar acomodant-se a una democràcia limitada i controlada per poders fàctics que mai han deixat de manar, de tenir el Poder.

I en aquestes va saltar la llebre de l’independentisme català, molt més perillós per ser no violent, que per a resoldre el problema exigia i exigeix una societat i un estat democràtics de veritat, sense adjectius. I el règim va entrar en pànic i se li han vist totes les costures i les vergonyes de manera ja inapelable i contundent. I com a conseqüència España ara és un estat inestable, sense objectius de futur en cap camp, i cada vegada més mal vist i qüestionat. I així estem! Tenim mala peça al teler; no s’hi veu solució real sense que intervinguin agents exteriors que forcin a España a fer una transició de veritat cap a la democràcia. Però mentre el que hem de fer els catalans és no acceptar ni el joc ni, sobretot, el marc mental social, politic i econòmic que regna a España, i marxar-ne corrent!

EL DIA 28 de juny vaig dir açò en l’editorial.
Modestament crec que vaig encertar més que la majoria d’enquestes pagant milionades per elles.
****************************************************
“Las Colonias de Màdrix ( àlies @Lasprovincias de València) avui mateix enarbora els sondeig de GAD3 d’en Michavila titlant-lo de “tsunami blau”.

S’agruparà el vot colonial español blau entorn al PP, i el vot colonial español atzur entorn al psoE i llurs satàl·lits de les colònies.
De 350 escons:
PP: 140
pSoE:110
VOX: 30
ERC: 10
JUNTS:8
PNV:4
BILDU:4
CUP: 3
O BLOQUE N. G. 3
SUMA: 38

DE SUMA TINDREM 4 de COMPROMÍS, que no podran fer grup a més dels pels paracaigudistes incorporats, 1 de Més, 12 de COMUNS.

Caldria preguntar-nos si és possible organitzar-nos nacionalment i veure de conformar grup parlamentari Compromís+Més, per molt que els acords de Y. Díaz ho contradiguen.

Així com organitzar ponts de col·laboració d’aquests amb Junts, la CUP i ERC i començar a funcionar com la nació efectiva que som.

Si sumem tots els nostres sense comptar els Comuns estem en uns 26 que correspon a un 7’5 % del poder, mentre caldria pujar a un 10 % d’arribar a tindre’n 36 diputats colonials però nacionals.

Cal començar a recompondre el tricicle dels 3 països per a que cada pedalada valga la pena.

Josep Blesa (València)

PS: per suposat que cal anar a votar a les eleccions dels colonitzadors i arramblar amb el màxim d’escons fins que a les properes o les següents deixem les escons buits i sense ocupar. O bé, perquè hagem convertit españa en una nova Iugoslàvia, o bé perquè mostrem al món que ens és un parlament estranger.”

**********************************************
Evidentment hi ha molta més aproximació al resultat final que les enquestes que només tenen una funció de manipulació prèvia.

Al fil d’això un parell de cosetes o tres:

1. Compromís té 2 diputats, dels 4, ja que el paracaigudista de cap de llista Alacant és d¡obediència madrilenya caldria veure d’afegir En Vicenç Vidal de les Illes i algú del Principat s’afegira o tambÉ En Jorge Pueyo de SUmar Aragó que sembla un xicot ben trempat per tal de crear un grup de 5 parlamentaris.

2. Centrant-nos en el tema de l’editorial d’avui recomane que usem aquesta situació per tal del que hem vingut ací: podrir l’estat colonial español i mostrar al món que realment PP i PSOE és la mateixa enganyifa perr a que acaben ajuntant-se parlant-nos de les bondats patrioteres del seu estat colonial. I que el que han estat escenificant fins al dia d’avui és pura farsa. En són partits intercanviables i d’un nivell de patrioterisme arnat del mateix nivell que les gents d?Izquierda Unida i més del 70 % de SUMAR. O no ens er recordem quan xiuxuejava Díaz a Sánchez cada volta que Nogueras pujava al faristol a ahostiar-los de cara i sense una rèplica fonamentada per part dels colonialistes del govern español.

PP acabarà abstenint-se i deixarà pas a Sànchez i el feixistam que el segueix. O faran la Gran Coalició de què enraonava la setmana passada un servidor.

LA CONSIGNA: TANT ENS FA QUÈ PASSE A ESPAÑA, TENINT LA PRESIDÈNCIA EUROPEA I ELS TENIM EN EL PUNT IDEAL PER PODRIR-LOS SENZILLAMENT NOMÉS DEIXANT-LOS QUE ES BARALLEN ENTRE ELS COLONIALISTES AMB EL MENOR DESGAST POSSIBÑLE DES DE LA NOSTRA PART NACIONAL. RECORDEU LA PEL·LÍCULA DE BECKET I EL REI NORMAND: HA ARRIBAT L’HORA DE QUE ES BARALLEN ENTRE ELLS FINS A DESCOMPONDRE’LS.

HEM GIRAT L’ESCAQUER. ENS FEIEN ESCAC MAT I ARA SÓN ELLS QUI ESTAN EN EIXA SITUACIÓ.

Josep Blesa (València)

Doncs jo més que esperar q Junts bloquegi, espero q es faci valdre. Altrament només faria de CUP, que a efectes pràctics només ha servit per posar pals a les rodes sense aconseguir cap gran avanç ni cap a la indepe ni amb propostes -pot ser me‘n deixo alguna i em sap greu- però s’han dedicat tant a fer-se l’anticapitalista, més q res amb les formes i el discurs- que lluny d’influir ideològicament, com sí q van fer fins el 2015, han aconseguit q la gent desconfïi d’ells. I per això Junts hauria d’aconseguir una bateria de avanços lingüístics i de finançament però substancials, no simbòlics. Sinó bloquejar i prou també serà “massa fàcil”. Serà confondre’s d’objectiu com quan la CUP va impedir un govern amb Mas. Aleshores, es van sortir amb la seva, van lluir de coherents i van agradar molt als anticoncergents, però mai he vist que allò donés avanços palpables. En negociar hi ha la traça de fer política. Donar temps a l’extrema dreta ho veig perillós. Caldria avaçar cap a un estat federal. Crec que això ho recolzaria una ampla part de partits europeus i pet suposat de catalans. Catalunya estat federal. La indepe ara no és a tocar. I el referèndum en aquest context té menys sentit. Han canviat massa coses, entre les principals la desunió dels partits indepes, la seva banalitat ha estat massa evidenciada, el poc múscul de les institucions catalanes, la desmobilització, el paper tou i seguista d’Òmnium, el desgavell a l’ANC etc.

Comparteixo tot el que es diu a l’article pero encara falta dir dues coses diguem-ne d’ordre practic. Una, amb aquesta configuracio Junts no te grup parlamentari propi amb el que aixo significa pel que fa a dinerets i accio politica. Dues, si Junts els aixafa la guitarra i hi ha noves eleccions, amb l’actual actitud d’ERC ja li poden cantar les absoltes sense haver d’esperar a les autonomiques. Per tant el mes logic seria una venjança sobre el Sanchez i qui ho sap si una enorme millora en els resultats i, de passada, acabar amb els traidors del Vichy Catalan quedant-se amb totes les despulles de la victoria. Es possible que aixo compti molt mes que tota la retorica ideologica.

El PSOE i el PP se n’haurien d’adonar que el bipartidisme s’empetiteix, que assistim a la seva fi i que tot apunta a un augment de la gent que vota partits que no són ni PP ni PSOE.

I és que, Catalunya i el País Basc a banda, altres territoris van prenent consciència de les seves realitats nacionals o regionals amb partits diferents d’aquests dos. Per això cada vegada serà més difícil treure una majoria suficientment com per poder constituir un Govern que ignori els interessos dels altres o se situï directament en contra. De fet avui podem dir que és molt difícil si no impossible governar sense incorporar nacionalistes, sobiranistes o independentistes.

Aquesta és la lliçó que PSOE i PP haurien d’aprendre però no aprendran. I per salvar el seu dogma d’imposar a tots, vulguin o no vulguin, de grat o per força, la seva idea d’Espanya (unitat, i no imposició, en diuen ells) acabaran situant-se (de fet ja ho estan) sense complexos ni vergonya contra la democràcia, contra els drets humans o contra el que calgui. I hauran de recórrer també a l’únic remei que els queda per a formar el seu Govern espanyol, ben espanyol: la gran aliança, el PPSOE. Aquesta aberració a la que es referia ja fa anys l’enyorat Ramon Barnils en un article al setmanari El Temps com “el principi de la fi”.

Llegint alguns comentaris a l’editorial, veig que ja ha començat la pressió per a afavorir un govern del PSOE a canvi de res, i sols fa poc més de 24 hores de les eleccions. Trobe que sols dos fets haurien de permetre la investidura de Sánchez: la convocatòria d’un referèndum pactat amb una pregunta dual (si/no), amb data, i l’amnistia, per aquest ordre. Pel que fa a la editorial, tot i estar d’acord, crec es centra massa en el fet processal repressiu, estic d’acord que l’exili no ha buscat mai una solució personal, però deixa de banda el fet, per a mi central, i que hauria de ser primer: el dret a decidir en un referèndum.
I un apunt per al futur immediat. Més (antic Bloc), ha nomenat Morera com a senador territorial, trencant així el pacte amb Iniciativa, que era la “pota” a la que li tocava. Però haguera estat massa, car Més (uns genis de la política), s’hagueren quedat amb un únic representant a Madrid (Àgueda Micó), Iniciativa 2 (un diputat i un senador), i sumar 2. En fi, no calien aquestes alforges per a aquest viatge, ja veurem en que queda aquest sainet de Compromís.

El PSOE no ha comès errors, ha pres decisions (en contra dels catalans).

Europa s’en fum del destí polític d’Espanya. Ja ho van demostrar l’u d’octubre, i ahir (algú a sentit a la presidenta del parlament europeu demanant explicacions per haver detingut un parlamentari?)

Junts farà el que li sembli de mes rèdit polític com tots els partits (I ho justificarà com li sembli).

Només els catalans podem fer que Catalunya sigui independent. Només els catalans podem fer que es parli català on calgui (però anem esperant tota l’estona que algú ho faci per nosaltres)

Estem hiperventilant, crec jo, si ens pensem que l’improbable resultat d’unes eleccions espanyoles posarà en mans dels independentistes la governabilitat d’Espanya. Els espanyols tenen un arsenal d’alternatives que no dubtaran a fer servir abans que deixar que un partit català d’estètica independentista (l’ètica encara l’ha de demostrar) decideixi els destins dels espanyols.

Enumero només algunes de les opcions que té espanya per evitar que això passi:

– Tupinada amb el vot per correu
– Repetició electoral fins a assolir una victòria de la ultradreta de PP-VOX
– Pacte de governabilitat PP-PSOE
– Repetició electoral amb il·legalització prèvia de Junts.
– Repetició electoral amb tupinada.

Per tant, aquesta aparent posició de “força” de Junts no ens servirà per a negociar res. Però sí que ens pot servir per a algunes coses:

– Escatir l’independentisme de Junts. És de Trias o de Nogueras, de Giró o de Puigdemont? No es pot ser independentista de dilluns a dijous i pactista de divendres a diumenge. O caixa o faixa.
– Erosionar la imatge espanyola. Com més batibull polític i més declaracions tronades de l’extrema dreta de PP i VOX, millor. Especialment, ara que espanya tindrà la presidència de torn de la Unió Europea.
– Superar definitivament la nefasta etapa de sotmetiment nacional liderada per Esquerra Republicana, que ens ha dut al pitjor lloc possible: Reprimits, desmoralitzats i sense cohesió ni estratègia independentista.
– Adonar-nos que la independència no vindrà d’una negociació amb espanya, que cal organitzar-la des de la societat civil i fer-la pujar, i que només en la seva última fase serà política, quan un partit independentista declari la DUI.

Salut!

Sr. Batlle 22,30.
Si. La fiscalia està a l’òrbita de PP i VOX però….qui li diu que el PSOE no es mou en aquest mateix camp?
Hi ha una cosa que els polítics/partits hispànics tenen i que els d’aquí haurien d’aprendre. El PP, el PSOE, Sumar (abans Podemos) tenen els seus interessos partidistes i personals o de lideratge i, a més, TENEN UN SENTIT D’ESTAT!! S’ajuntaran quan es tracti d’Espanya. Ho han demostrat: 155, alcaldia de Barcelona, comissions al Parlament Europeu….
La fiscalia vol enviar una euroordre i la Yolanda Díaz envia l’Asens a Brusseles.
Aquí tenim un preu posat. A Espanya n’han posat un altre de preu.
Sr. Melitó . 23,12
A Europa l’interessa l’estabilitat d’Espanya. No estic descobrint cap secret. Si es tracta de que Junts faciliti un bon govern hispànic i que Europa els tingui com a bons minyons, no dic res. Jo em pensava que la finalitat d’anar a Madrid era “defensar Catalunya”.
Per defensar Catalunya s’ha de ser agosarat, fer que Europa et vegi agosarat i…ja està, res més. Tot anirà venint.
Jo només sóc una espectadora desitjosa de que, d’una vegada, tinguem uns partits polítics que, en un moment donat, deixin de ser partits i siguin senzillament, catalans.

Crec que l’abstenció de l’independentisme a les municipals i ara a les generals, s’està comportant com bombes de dispersió, bombes que aniran esclatant a mesura que passi el temps i els esdeveniments. La devallada ha estat sideral -s’ha perdut 700.000 vots- que van al compte principalment d’ERC perquè no hem d’oblidar que Junts es presentava sense el PDcat, la darrera excrecencia de CDC que el procés ha centrifugat. Segurament, a hores d’ara, diguin què diguin, Junqueras i els seus escolans ha d’estar molt preocupats perquè no tenen altra sortida que canviar d’estratègia O bé començar a fer les maletes com ja hem vist en aquest partit en altres ocasions (Colom, Carod-Rovira, Puigcercós). Aquesta ha estat la virtut de l’abstenció amb la sort afegida que Junts té la clau, ves per on!, ara veurem en quin cantó de la història són. Rebran moltes pressions, també veurem la seva fortalesa. Si Junts es capaç de bloquejar l’estat, l’independentisme pot fer un tomb radical i espolsar-se definitivament els botiflers.

Subscric 100% el comentari del Jordi Torres (en línia amb d’altres) perquè sembla que seguim estant molt interessats en la capacitat dels partits fake-indepes d’influenciar en la governabilitat d’espanya, del nostre enemic despietat i implacable. I tots sabem que espanya és una roca impenetrable a qualsevol amenaça a la seva divina integritat territorial i no ofereix cap ni una de flexibilitat ni permeabilitat a les exigències (ni tant sols suggeriments) que vinguin de Catalunya (pregunteu-li, per exemple, al Cambó de fa més de 100 anys).

Considero que del que es tracta ara és de veure quin paper fa Junts (més de cara a fer el màxim mal a l’enemic i deixar encara més en evidència la putrefacció i l’anti-democràcia d’espanya als ulls d’un Món qui, per cert, segueix girant-nos totalment l’esquena) perquè els moltíssims indepes irreductibles poguem decidir si llencem o no a les escombraries aquest partit (decisió que està ja presa per ERC i que també està en curs per la CUP).

Fins avui (i incloent Junts, que encara no ha demostrat res concloent en sentit positiu pel Procés des de l’1-O) els 3 partits fake-indepes ens han portat on som avui, més a prop de la derrota que mai. ERC és el màxim responsable, és cert, i ho està pagant i espero que ho acabi fent amb la seva merescuda desaparició com un càncer que s’ha d’extirpar de l’organisme al que afecta.

Vegem què fa Junts…

El que està clar és que avui l’opció majoritària del votant indepe deu ser la suma de l’abstenció i del vot a partit fake-indepe a contracor i amb pinça al nas.

Donem una oportunitat a Junts, però estiguem molt preparats per tenir a punt una Llista Cívica o similar per les properes eleccions de la Generalitat (que, en un país democràtic, no haurien de trigar gaire).

El 23-J, una Llista Cívica o similar amb un missatge i pla d’acció per finalitzar el camí interromput de l’1-O i amb la llibertat per fer-ho, hauria estat guanyadora clara a Catalunya.

Encara dubteu? Si Junts no fa el paper promès (i n’hi ha moltes de probabilitats que això passi), hem d’anar de cap a una regeneració del Procés que tingui una opció electoral associada (Llista Cívica o similar) i independent dels partits fake-indepes que han intentat dinamitar amb més o menys desvergonyiment l’avenç aconseguit fins l’1-O.
Sense Independència no tenim futur…

Coincideixo amb alguns comentaris anteriors en que s’està sobrevalorant el paper que pot jugar Junts a Madrid.
El PSOE no és que no pugui demanar res a Puigdemont ni a Junts, es que no ho farà perquè no li cal. Mai acceptarà negociar res amb Junts. I si ho fa veure, després se’n oblida i punt, pregunteu-li a ERC.
I dic que no li cal demanar res ni li caldrà mai fer-ho perquè arribat el moment de l’elecció i abans que l’Estat hagi de arrossegar tota la legislatura havent d’agrair alguna cosa als catalans/independentistes, el PP i fins i tot Vox, estaran disposats a que el dia de la votació, quatre dels seus diputats es posin malalts i problema resolt.
Els partits catalans al Congrés de Madrid són invisibles (recordeu la compareixença de Turull, Rovira i Herrera?), poden fer accions de resistència passiva parlant només en català i poca cosa més. És a Catalunya on han de recuperar la credibilitat i fer feina. I han de començar per reconèixer els errors comesos i mostrar més empatia i agraïment amb els represaliats que ho són per defensar-los a ells, han de replantejar estratègies i equips directius, coordinar-se amb altres forces polítiques i posar-se al servei de la societat civil, amb un únic objectiu, la independència!.

Un article a l’alçada dels seus millors articles Sr. Partal.
També acabo de llegir-ne altres comentaristes com l’ Agustí Colominas i d’altres igualment interessants.
Les coses al final comencen de fer pòsit i ens desprenem de tanta insistència per part de molta gent de confondre prioritats generals per passar-les a d’altres conveniències sense excloure els exabruptes, per tal de quedar satisfets, com em vist darrerament en aquestes mateixes planes, principalment en les xarxes en general.
Es evident que em entrat en una nova fase en la que caldrà situar novament a la balança de la realitat, els pros i contres que cal pesar i donar-els hi el preu que cada un d’ells mereix.
Per cert que la comèdia de donar valor a aquests “negociadors” que s’han atorgat la representació exclusiva de Catalunya, amb el permís d’Espanya, com han fet aquesta gent d’ERC, crec que per fi o podem considerar com acabat.

Si Junts es manté coherent i fa el que va dir que faria en campanya electoral: no investir l’impresentable de Pedro Sánchez per salvar Espanya d’un govern de dreta i extrema dreta, cosa molt difícil tenint en compte les enormes pressions que rebrà des de dins i des de fora, tindrà l’oportunitat de liderar una possible recuperació de l’espai independentista. Si no ho fa així, només li queden dues opcions: o bé caure per la pendent que porta a la irrellevància i la desaparició; o bé entrar a formar part, per sempre més, del club dels neo-autonomistes, juntament amb ER.

Del processisme inoperant -i falsament independentista- al nou independentisme del segle XXI, pragmàtic i sense complexesl : el farem, aquest pas? Podrà ser? Pensem que en cas contrari el simple no fer res, la rutina i l’omissió ens duen a una erosió constant que, degut a la permanent pressió globalitzadora, pot arribar a graus impensables i irreversibles, finss a l punt de desdibuixar totalment la realitat i la societat catalana. No s’hi va a badar, i les receptes del passat ja estan caduques i amortitzades. Sense decisió i desoacmplexament ho tenim magre, d’aquí la necessitat de noves organitzacions i nous lideratges que actuin desacomplexadament de pal de paller i “vagin al gra”; o això o la lenta consumpció fins a la desaparació i la subordinació definitiva!

En situació normal i amb gent normal, una de les sensacions més potents perquè algú aprengui una cosa que no vol o no pot entendre, acostuma a ser fer el ridícul davant d’altres persones. En el cas dels espanyols, donat que ja fa segles que no paren de fer el ridícul més espantós davant de tot el món, ja s’hi han acostumat, i aquest teorema deixa de ser vàlid. No els importa mentir públicament ni fer el ridícul ensenyant les seves misèries descaradament. Per tant, no els importarà ni gens ni mica prometre i jurar que faran tot el que se’ls demani sense ni la més mínima intenció de fer-ho ni de plantejar-s’ho. Junts, que els bombin a tots!, i que es tornin bojos fent eleccions fins a l’infinit. A nosaltres que ens deixin estar, que per sort, no som del mateix poble.

Si l’estratègia és forçar unes noves eleccions anirem al desastre .
A nivell espanyol pot haver una reacció que façi guanyar el PP .
Dins de Catalunya no sabem quina intel·ligent actitud poden prendre els electors , una nova abstenció record ?
Desaparició de Junts per fallida econòmica després de haver-ho perdut tot per una actitud suïcida de la direcció sectària i pròpia d’un infantilisme absurd.
Quan hi haurà una dimissió ?
Desacord important amb l’editorial

No oblidem els problemes reals de la gent del carrer.

https://www.larepublica.cat/noticies/comuniquen-a-dani-gallardo-que-te-10-dies-per-entrar-a-preso-per-protestar-contra-la-sentencia-de-l1-o-a-madrid/

Què en diuen ERC, JxC i la CUP?

La independència es fa i es farà amb aquesta gent no amb els actors polítics mediàtics.

Junts ha de deixar ben clar que el seu vot és NO si no hi ha amnistia i autodeterminació. I si a Nyordor volen l’abstenció en la investidura ha de ser en canvi de: pacte fiscal, de competències exclusives en educació, sanitat cultura, llengua i acció exterior i de l’oficialitat del català a Espanya i Europa. I tot això ho han de posar ben claret a la seva sacrosanta Constitución, res de a lleis de pa sucat amb oli que poden canviar els altres quan governin. I si no, que PSOE busqui el suport del seus compatriotes espanyols de dreta, que per aplicar el 155 bé que s’entenen.

@Ramon Batlle

Crec sincerament que el teu raonament és un error perquè respon a un marc mental espanyol, i no pas català. Si tinguessis el marc mental català tant és si la fiscalía actua per ideologia pròpia o per ordre del gobierno. A més és perfectament possible que el gobierno doni instruccions a la fiscalía per perseguir Puigdemont per tenir millor posició negociadora envers Puigdemont. I això encara és més plausible si el gobierno sap que hi ha catalans ingenus i incrèduls envers a mala llet del gobierno. Salut.

Un error és obtenir una cosa diferent de la que pretenies i no es pot dir que el triomf electoral del PSOE a Catalunya no fos una de les seves pretensions.

Ara podem maquillar les coses com vulguem però la realitat que donen els resultats electorals és que els partits independentistes perden suport si s’ha de triar entre nació i feixisme i més després del guirigall que en els darrers temps s’ha produït entre les mateixes forces independentistes.

Sempre he cregut que la independència la guanyaria la gent i no els partits. Que no hi ha una “jugada mestre” que puguin fer per aconseguir-la, que fa falta la gent i si la gent no hi és no hi ha res a fer. Algú es pot consolar pensant en l’abstenció però l’abstenció no té amo, val el mateix el que es va abstenir per convicció que el que va decidir que era millor anar a la platja.

La casualitat aritmètica ha donat a Junts una avantatge pot ser aprofitada però, amb el suport electoral que ha tingut l’independentisme, que ningú es cregui que això ens portarà la independència.

Junts tornarà a vendre el poble català?

Però si ha renunciat a totes les prebendes i beneficis precisament pel poble català. I al que no ha renunciat li han arrabassat. I té al líder a l’exili, qui ha rebut i rep amenaces de mort i xantatges igual que la seva família, i no s’ha rendit ni s’ha lliurat, amb tots els elements en contra. Què dieu, doncs?

Compte amb les paraules enverinades que malden CADA DIA en aquest mitjà i en tots per sembrar i fer créixer la malfiança i el rebuig contra l’únic referent conegut que tenim, amb la suficient força com per liderar encara la lluita, una lluita que nosaltres els independentistes per la nostra banda encara hem de demostrar.

L’enemic sempre hi és treballant per erossionant la nostra confiança i ressistència. Guerra psicològica, se’n diu.

Deia ahir “Politico”:

“PUIGDEMONT, EL REY: Qualsevol acord perquè Sánchez continués al càrrec necessitaria el suport de les forces independentistes de Catalunya, però aquesta vegada, no només d’ERC d’esquerres (que va habilitar l’actual govern amb l’abstenció), sinó també de Junts, el partit del líder català autoexiliat Carles Puigdemont.”

https://www.politico.eu/newsletter/brussels-playbook/spain-says-no-to-far-right-in-government/

Totalment d’accord amb comentari d’en Vicens, sempre tant encertat. Dona gust col·laborar amb un diari (digital) autènticament català i que representa a gran part dels “independentistes de veritat”.
Personalment haig de reconèixer que el que ha passat des-de 2017 ha radicalitzat el meu pensament polític. I en aquest sentit el meu pensament va en la direcció que cal afeblir l’estat espanyol per poder acabar obtenint la nostre independència. Per tant => primer fer allò que el afeblir Ejpaña. Per exemplar portar al PPOE (no hi ha error tipogràfic) a acceptar allò que repugna a molts “españolitos de bien”. Portar-lo a acceptar allò que faci “bellugar” a alguns dels “poders fàctics”. Junt no pot afluixar. Força!

Bona tarda,
El comentari d’en Vicens és molt ajustat i la majoria del que es comenta ací també.
Però només estem parlant del que passa a la cuina, d’allò que poden o volen fer els partits. Al cap i a la fi, és potineria. Ens afecta i ens infecta molt, però no deixa de ser potineria politiquera. Superfície.
Si anem al fons de la qüestió i abandonem aquesta trista i pobra realitat política nostra, no ens trobem amb qüestions de sumes i restes d’escons sinó amb una cosa molt greu que no sé si li sabrem donar el tomb: España està estructurada a la imatge de França, un país que es vol democràtic però que enyora la corona dels borbons. I els borbons són els que van inventar, entre altres coses, allò de l'”État c’est moi”. I després, van fer l’invent que ens ocupa ara: l’estat-nació i el punyetero jacobinisme que el sosté. Així transforma una forma de gestió política en una religió: la de l’estat tot-poderós, la de la raó (superior i santa) d’estat i la de la nació dominant. I una religió ni es raona, no es discuteix, ni s’argumenta. És una mena d’epifania en la qual s’ha de creure. És una fe al marge de qualsevol raonament o argumentació.
España és una religió que posa d’acord rics i pobres contra un enemic comú. La religió española és el concepte-clau per entendre qualsevol poder d’aquest estat i també de les seves branques afines a colònies.
I aquí és on em perdo: com lluitem contra la religió espanyifiant i com ens en desfem? I si ho aconseguim, serem capaços de crear una cosa que no sigui una còpia d’allò que estem intentant defugir?
Apa, salut.

Després del primer llibre motivador d’en Puigdemont, va venir el segon on ja s’albira l’odi entre els de Junts i ERC, no vull posar cap responsable, doncs és un fet. Aquest odi ara ja és entre la gent uns culpen als altres. Aquest és l’origen de l’abstenció que seguirà augmentant ja que no s’atura. Hem equivocat el camí.
Aviat, després de les noves eleccions que girsran encara més cap a la drets Espanya canviarà la constitució perquè els catalans no puguin frenar com ara el feixisme i seguiran tant tranquils com sempre.
Manca diàleg entre nosaltres i una estratègia comuna i seriament pactada i acceptada per tots. L’independentisme ja no és majoria i la causa és prou clara.

La situació és digna dels llibres de “tria la teva aventura”.
Puigdemont, més veterà i astut que a l’1-O es troba en un segon momentum de la matriu de decisions. Si pren l’opció correcta, la partida continua. Si no, aniran passant pàgines fins a la seva i potser la nostra mort política.
Jo confio que aquest camí de l’exili del MHP i col·laboradors fidels ens ha d’ajudar a tots, de la mateixa forma que el camí del desert de Mas en època dels tripartits li van forjar el caràcter de gran President o que la baixada als inferns de Guardiola a la Itàlia del doping, l’han convertit en el millor entrenador del món.
Xuti la pilota MHP … fora del camp ben lluny

No se si el President Puigdemont i JxC, que també ha perdut vots i diputats, podran resistir la pressió a la que els sotmetran els partits i els mitjans al servei del govern espanyol per investir Sanchez, me’n alegraria que resistissin ja que en cas contrari continuaria la presa de pel sistemàtic, cal forçar la repetició de les eleccions encara que sigui a risc de que es formi un govern feixista, es la única manera de que ens tractin amb un mínim de respecte, recordem que si el PP es el poli dolent, el PSOE es el poli bo, bo però poli, i vol el mateix que el dolent, la destrucció del poble català.

Escriu Rosa:
Sánchez no oferirà res a Puigdemont perquè sap que aquest no acceptarà cap humiliació a Catalunya. I espanya mai no donaran res que pugui interessar a Catalunya. Ja ho hem vist amb el paper galdós d’ER baixant-se et la pantalons a canvi de res. Caldrà anar a noves eleccions. I a Sanchez ja li va bé anar-hi com el sant baró que ha aturat l’extrema dreta i ha burlat els independentistes. Mentrestant aprofitarà els sis mesos de presidència europea per fer-se autobombo i organitzar alguna traïdoria a Europa per liquidar a Puigdemont. I a sobre intentar desprestigiar-lo per haver donat una nova oportunitat a l’extrema dreta.

Puigdemont rebrà molta pressió i pel que sembla als comentaris una part molt important d’aquesta serà dels propis independentistes que abans que s’hi posin els altres ja comencen a sembrar dubtes sobre ell mateix.