Sánchez estripa les cartes

Els presos polítics catalans que són diputats al congrés espanyol han hagut de seguir el discurs de Pedro Sánchez des de la presó dels Lledoners. La mesa, presidida per Meritxell Batet, va acceptar-ne la suspensió a petició del Tribunal Suprem, confirmant una vegada més que la separació de poders a Espanya no existeix. Als escons d’Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez hi havia margarides grogues per a recordar la injustícia d’un sistema que menysprea la democràcia i els votants que els van escollir per representar-los.

Un gest que no ha fet immutar Pedro Sánchez, qui ha fet un discurs que no solament no ha tingut en compte els diputats absents, ostatges de l’estat, sinó que els ha negat la categoria de presos polítics. En la seva intervenció inicial, no ha dedicat ni un minut a la situació de Catalunya. Si Sánchez tingués una proposta de solució per al conflicte català, l’hauria exposada avui solemnement, amb valentia, buscant el consens de la resta de forces polítiques espanyoles, donant-li la solemnitat que requereix la magnitud del problema. Però una vegada més, ha optat per no parlar-ne, perquè no té cap proposta de solució, més enllà de les apel·lacions retòriques al diàleg.

La prepotència de Sánchez, també l’han patida els seus suposats socis d’Unides Podem, que han vist com davant els seus nassos demanava l’abstenció al PP i Ciutadans, com si no negociés res. El dirigent del PSOE ha arribat al congrés espanyol sense cap acord tancat amb Podem i no ha fet cap gest per a acostar posicions. Al contrari, Pablo Iglesias ha tingut un dur intercanvi de paraules amb Sánchez que allunya les possibilitats d’un govern de coalició. Amb aquest to de sobrat, fins i tot ha aconseguit irritar a Compromís, que després d’haver-lo escoltat es manté en l’abstenció, perquè no ha dit res del nou model de finançament. El seu discurs no semblava el d’un dirigent que busca suports parlamentaris, sinó el d’un que ja ha assumit que anirà a eleccions. ‘O estabilitat o eleccions’, ha reclamat retòricament, quan tot indica que ja ho té decidit.

Sánchez continua sense entendre res o fent veure que no ho entén, perquè quan ha tret el tema de Catalunya ha repetit l’estratègia d’encapsular el conflicte situant-lo només entre catalans, com si fos un problema de convivència i no un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Quan insisteix que el de Catalunya és un problema de convivència, repeteix gairebé el relat de Ciutadans. En això, hi ha poques diferències amb el partit d’Albert Rivera i amb el de Pablo Casado. A més, ha presentat el PSOE com el garant de la unitat d’Espanya davant l’escassa implantació del PP a Catalunya, que només hi va aconseguir una diputada, la cèlebre Cayetana Álvarez de Toledo. Per acabar-ho d’arrodonir, ha reivindicat la posició del PSOE a favor d’aplicar l’article 155 i ha negat l’existència de presos polítics.

Sánchez no ha posat cap pista d’aterratge perquè ERC s’abstingui, al contrari, l’ha omplert de mines. I si Junts per Catalunya tenia dubtes, avui deuen haver quedat esvaïts. Negar l’existència de presos polítics i reivindicar l’aplicació de l’article 155 fa impossible el suport de qualsevol partit independentista. Després de la primera sessió, Sánchez no ha deixat cap més opció a l’independentisme que votar en contra si no vol ser còmplice d’aquesta humiliació. I ha demostrat que les negociacions amb Podem són un simulacre. Ni l’independentisme ni Podem no poden assumir tanta prepotència i menyspreu. L’únic objectiu d’aquest debat mal anomenant d’investidura és carregar el mort de les noves eleccions a l’oposició. Junts per Catalunya ja ha anunciat el seu no. Sánchez ha aconseguit que els presos que demanaven l’abstenció s’hagin passat al vot negatiu després d’haver-lo sentit. Ara falta saber què farà ERC.

Les Corts debatran les discrepàncies del govern espanyol amb la llei de pressupost. La Diputació Permanent de les Corts es reunirà aquesta setmana perquè el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, expliqui les discrepàncies mostrades pel govern espanyol amb la llei de pressupost de la Generalitat per al 2019 i la llei d’acompanyament. Com que el ple es troba en període de vacances parlamentàries fins al primer de setembre, el conseller compareixerà davant aquest òrgan, com es fa habitualment quan no hi ha període de sessions. La compareixença de Soler es fa a petició del PP, que vol que informi sobre els acords adoptats en la comissió bilateral entre la Generalitat i l’estat, i que expliqui els ‘dubtes de legalitat’ mostrats pel govern espanyol. La comissió bilateral és el pas previ a la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat si, en el termini de sis mesos, no s’aconsegueix d’arribar a un acord entre les dues administracions. En el cas de la llei de pressupost de la Generalitat per al 2019, el govern espanyol s’ha mostrat en desacord amb l’article 34 i amb diverses disposicions addicionals, les quals fan referència al règim retributiu del personal laboral de l’administració autonòmica i els llocs de feina del cos de metges forenses adscrits als instituts de medicina legal i ciències forenses, entre més. En el cas de la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, més coneguda com a llei d’acompanyament al pressupost, les discrepàncies afecten la llei de coordinació de policies locals i diversos aspectes de la regulació de caça. Afecta també la disposició que amplia les prestacions del pla de salut bucodental a la població vulnerable, sigui per motius de salut o per la seva situació socioeconòmica. Així mateix, estableix que s’igualaran els complements específics dels odontòlegs d’atenció primària als percebuts pels facultatius especialistes.

L’ex-batlle d’Alacant Luis Díaz Alperi, absolt de frau fiscal. L’ex-batlle d’Alacant Luis Díaz Alperi ha estat absolt de tres delictes contra la hisenda pública i un de suborn. El jutge ha considerat que no quedava acreditat que l’ex-batlle del PP defraudés a l’Agència Tributària més de 682.000 euros en declaracions d’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2010, ni increments patrimonials no justificats. Segons el titular del jutjat, no hi ha proves que Díaz Alperi simulés un negoci, juntament amb l’administrador de l’entitat Taller de Contabilidad SL, per a saldar un deute tributari de més d’un milió d’euros l’any 2007, ni tampoc després d’haver analitzat els canvis de titularitat d’un catamarà i els registrats en el repartiment del capital social de l’empresa propietària d’aquesta embarcació. Així, el magistrat ha descartat que Díaz Alperi generés uns increments patrimonials injustificats de 337.000 euros i 308.209 euros, els anys 2008 i 2010 i que, amb això, defraudés 144.862 euros i 132.468 euros. Finalment, la sentència també ha absolt Díaz Alperi del delicte de suborn, perquè determina que no ha quedat acreditat que el gerent de la marina esportiva del port d’Alacant li permetés d’amarrar un vaixell i utilitzar les instal·lacions de franc del 18 de novembre de 2008 al 31 de gener de 2013.

Ciutadans posa en el punt de mira la Plataforma per la Llengua a les Illes. La diputada de Ciudadans Patricia Guasp ha presentat dues qüestions al parlament en què sol·licita resposta per escrit al conseller d’Educació, Martí March, sobre les subvencions que ha atorgat el govern a la Plataforma per la Llengua. El partit d’Albert Rivera ataca ara l’ONG del català, després d’haver-ho intentat ja amb els docents i amb altres associacions que promouen la llengua i la cultura, com l’Obra Cultural Balear. Concretament, Guasp ha demanat quina quantitat exacta en concepte d’ajuts i subvencions va atorgar el govern a la Plataforma per la Llengua l’anterior legislatura. També ha demanat si l’entitat havia fet cap estudi, projecte o treball per a la Conselleria d’Educació ‘amb l’objectiu d’examinar la llengua en la qual s’expressen els alumnes de les Balears a les aules i al pati’. El motiu de les preguntes, segons la diputada, és que la seva formació està preocupada per la possibilitat que el govern estigui subvencionant una entitat amb l’objectiu de promoure ‘la imposició monolingüista de la llengua catalana sense promoure les nostres modalitats lingüístiques de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera’. Guasp acusa la Plataforma per la Llengua de dedicar-se a ‘espiar el comportament lingüístic d’alumnes i professors tant als patis com al menjador de les escoles’.

La visita de Macron a Andorra al setembre serà de dos dies. El govern planifica una visita de dos dies del copríncep francès, Emmanuel Macron, al setembre. Treballen perquè sigui el dijous 12 i el divendres 13, i inclou un recorregut per les parròquies, com ja va fer el seu predecessor, François Hollande, i amb un programa força similar. Macron arribaria el dia 12 de setembre a la tarda amb temps per a trobar-se amb membres del govern i els representants del Consell General. L’endemà seria el moment d’acostar-se més directament a la ciutadania, amb un recorregut per les parròquies i la visita als comuns. També s’ha proposat que el copríncep faci un discurs a la plaça del Poble de la capital, com ja van fer Hollande i Sarkozy en les seves visites respectives. El programa no està tancat i falta l’aprovació de la banda francesa, que ha d’ajustar l’agenda de Macron. Quedaria pendent alguna altra possible visita de caràcter més social, com la que va fer Hollande al Lycée, per exemple. El mes vinent es preveu que vingui una delegació de l’Elisi per coordinar la visita i tractar qüestions de seguretat.

LA XIFRA
15 dies ha durat el pacte pel Consell de Menorca. Més per Menorca convocarà urgentment la seva assemblea per decidir si surt del govern del Consell Insular i deixa el PSIB-PSOE i Unides Podem en minoria la institució. Que en el ple d’avui no se’ls hagi delegat la presidència del Consorci de Residus i l’Agència Reserva de la Biosfera ha fet que la portaveu de Més i vice-presidenta, Maite Salord, hagi anunciat que ara mateix no se sentien part de l’equip de govern.

TAL DIA COM AVUI
El 22 juliol de 1969, Franco va designar el príncep Juan Carlos de Borbón el seu successor com a cap d’estat. D’aquesta manera blindava el règim que continua vigent a Espanya fins avui, a través de la monarquia de Felipe VI.