Sánchez es fotografia amb Aragonès, però esquiva Rovira en el compte enrere per a tancar un acord

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, reclamava una reunió al màxim nivell amb el president espanyol, Pedro Sánchez. El seu retorn de l’exili havia de facilitar les negociacions, sense el desavantatge de la llunyania, i Rovira va fer públic que volia reunir-se amb el dirigent del PSOE per tractar de l’eventual investidura de Salvador Illa. Negociar el finançament singular que reclama ERC no és tan sols a les mans del PSC: requeriria la modificació de tres lleis al congrés espanyol i un acord per al traspàs gradual dels mitjans humans, materials i tecnològics de l’Agència Espanyola d’Administració Tributària a l’Agència Tributària de Catalunya perquè l’administració catalana pugui recaptar, gestionar i liquidar tots els imposts. Per això Sánchez havia d’entrar en escena. Per aquesta raó i perquè ERC havia reclamat als socialistes garanties de compliment d’un hipotètic acord. Com? Amb la materialització o la concreció d’acords previs tancats entre el PSOE i Esquerra per a la investidura de Sánchez, encara incomplerts.

No serà gens fàcil que les bases d’ERC puguin avalar un eventual acord per a investir Illa, però encara ho seria menys amb el crèdit esgotat pels incompliments. De manera que Sánchez es reunirà aquest migdia amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat. Serà una fotografia sense compareixença pública. I, tot seguit, presidiran l’acte de signatura del conveni de traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV) a la Generalitat amb el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions  espanyola, Elma Saiz. Tots dos compareixeran davant els mitjans de comunicació.

El temps per a un pre-acord s’exhaureix a final de mes. És el termini que ha fixat ERC per poder fer el debat intern que requeriria un pacte. Si n’hi ha, la direcció del partit preveu de fer la consulta sobre la investidura als militants dijous de la setmana entrant. Fonts del partit remarquen que l’organització està preparada per a aquesta consulta. En vista de la precipitació evident de l’escenificació d’aquests dies, al parlament hi ha grups que treballen amb la hipòtesi que hi pugui haver un intent d’investidura d’Illa a final de la setmana vinent. Això precipitaria igualment l’anunciat retorn de Carles Puigdemont, que podria ser detingut. El retorn, la detenció i el possible empresonament provisional del president a l’exili no solament complicaria l’escenari català, sinó l’espanyol. Però abans d’això, el líder de Junts s’adreçarà dissabte a la gent del seu partit en un acte als Banys i Palaldà, al Vallespir. L’agenda pública d’Illa i dels dirigents del PSC continua delimitada, amb el silenci sobre les converses com a premissa.

Aquests dies vinents són clau. El traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital va ser un dels acords de la reunió anterior a palau entre Aragonès i Sánchez, el 21 de desembre de l’any passat. Fou l’última vegada, i en van sortir més compromisos que no s’han concretat, com una reunió de la taula de diàleg encapçalada per ells mateixos durant el primer trimestre d’enguany, que es va ajornar per l’avançament electoral; o l’aprovació a les corts espanyoles d’una llei orgànica de garantia del plurilingüisme que havia d’assegurar el dret dels ciutadans a adreçar-se a l’administració general de l’estat en català; l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia; i la preservació del sistema educatiu català enfront de la imposició del 25% de castellà dels tribunals. El compromís era que s’aprovés el primer semestre de l’any, però no s’ha presentat. En canvi, el traspàs de l’IMV sí que havia avançat: al febrer, el conseller i la ministra ja van esbossar l’acord que avui es concreta i que té per objectiu principal facilitar-ne la gestió dels ciutadans, en combinació amb la renda garantida de ciutadania, gràcies a una finestreta única. Segons fonts del Departament de Drets Socials, el traspàs de la gestió inclourà les despeses de personal però no els ajuts en si, que els continuarà sufragant Madrid. Sigui com sigui, ahir el govern desvinculava la reunió entre els presidents de la investidura. Entre més raons, perquè no és Aragonès qui encapçala les negociacions perquè Illa pugui ser investit president de la Generalitat, sinó Rovira.

Fonts d’ERC esperen que Rovira i Sánchez es puguin arribar a reunir igualment. Mentrestant, en l’agenda institucional de Sánchez hi encaixa perfectament una reunió amb el president de la Generalitat, en el context de la signatura d’un conveni que es podria reproduir a les comunitats autònomes que també ho demanin. Sánchez ha fet això mateix amb la majoria de demandes catalanes –servir cafè per a tothom– llevat de la llei d’amnistia, per raons evidents. I en canvi, no es pot negar el simbolisme de la fotografia, enmig de les negociacions per la investidura d’Illa. Sobretot després de l’acord de dilluns de la comissió d’Afers Econòmics i Fiscals, que comprometen 1.520 milions en tres anys i que inclouen el deute pendent de Rodalia; sumat al pacte de dijous per al traspàs de la línia R1 al Maresme, que començarà el gener de l’any vinent; i al de les línies Sant Vicenç de Calders-Barcelona (R2) i el Papiol – l’Hospitalet – Vic – Puigcerdà (R3), el desembre del 2025.

El PSOE, doncs, tradueix en fets, si més no en aparença, el missatge d’optimisme per la investidura d’Illa que ell mateix havia propagat. Greixa aparentment les condicions per a un pacte, però encara falta concretar la condonació del deute de 15.000 milions del FLA pactat amb ERC per a la investidura de Sánchez. Ara, el moll de l’os continua sense concretar-se: “Un finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basat en la relació bilateral amb l’estat i la recaptació, gestió i liquidació de tots els imposts.” Així el definien Rovira i més negociadors d’Esquerra en un article que dilluns van publicar a La Vanguardia i que afegia pressió als socialistes per a tancar un acord. Una de les claus d’un eventual pacte podria estar en la gradualitat, però igualment sembla difícil l’encaix entre la demanda d’ERC i el consorci estatutari socialista, dins el règim comú.