07.01.2025 - 21:40
Pedro Sánchez comença avui, amb més d’onze mesos d’anticipació, la commemoració dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Serà amb un acte al Museu Reina Sofía de Madrid, en què es preveu que es faran públics el centenar d’actes d’un programa que duu el nom de “Espanya en llibertat”, i que ha servit perquè la dreta i l’extrema dreta atiïn encara més el foc contra Sánchez, tenallat per uns quants casos de corrupció que afecten el seu entorn polític i familiar més immediat. L’acusen de voler desviar l’atenció sobre els escàndols que l’empaiten utilitzant la figura de Franco de subterfugi. De fet, Sánchez avui no aconseguirà que l’acte tingui la pàtina d’institucionalitat que volia, sobretot perquè el màxim representant de la monarquia imposada pel dictador, Felipe VI, li ha fet el buit.
En sintonia amb el principal partit de l’oposició, el PP, i de Vox, el rei espanyol no hi serà present, tot adduint motius d’agenda. La casa reial espanyola va voler descarregar mínimament la tensió i va anunciar que Felipe VI ja participaria en algun altre acte, però l’absència en aquest tret de sortida té un simbolisme innegable. Perquè per al PSOE, aquesta commemoració vol servir per a legitimar i reivindicar un règim polític que és hereu directe del franquisme, i que es va fonamentar en un pacte de silenci i d’impunitat en relació amb els crims del franquisme.
De fet, ahir la Moncloa deixava la porta oberta a la participació en alguns actes de Juan Carlos de Borbó, fugit a Abu Dhabi fa més de quatre anys perquè era investigat per casos de corrupció, entre els quals el cobrament de cent milions de dòlars com a comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles de la construcció del tren de gran velocitat a la Meca.
El cas és que fou Juan Carlos qui va rebre directament de Franco l’encàrrec de preservar la unitat d’Espanya, i així li ho va dir el dictador al llit el dia abans de traspassar, tal com revelava l’ex-rei espanyol en una entrevista a la televisió francesa: “El dia abans de morir-se, [Franco] em va agafar la mà i l’única cosa que em va demanar va ser: ‘Altesa, l’única cosa que vull al món és que preserveu la unitat d’Espanya’. I això, si ho penses, vol dir moltes coses. No em va dir ‘fes això, o fes allò altre’… No, no, la unitat d’Espanya.”
Malgrat aquest vincle explícit, i malgrat els escàndols, el govern de Sánchez preveu que pugui assistir-hi, i precisa que en tot cas això dependrà de què decideixi la casa reial. Així ho deia el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, després del consell de ministres que va nomenar la historiadora Carmina Gustrán Loscos comissionada per a l’organització d’aquest programa d’actes. Gustrán Loscos va treballar per a governs del PP, tant a l’Ajuntament de Madrid de José Luis Martínez-Almeida com al Ministeri de Cultura quan Mariano Rajoy era a la Moncloa. I això ho ha volgut valorar el ministre espanyol per a enviar un missatge crític al PP per l’absència en l’acte d’avui.
El Madrid més bel·ligerant amb Pedro Sánchez ha aprofitat l’avinentesa per mirar d’encendre encara més la guerra oberta contra el president espanyol. L’exemple més clar és el manifest signat per personatges influents de la dreta espanyola i que han reproduït alguns diaris; entre aquests hi ha Fernando Savater, Félix de Azúa, Arcadi Espada i Cayetana Álvarez de Toledo, que és diputada del PP al congrés espanyol. L’acusen de crear una cortina de fum per a tapar els seus problemes polítics i judicials, i fan una crida “a tots els demòcrates, i especialment a les forces polítiques, a boicotar tots els aquelarres que es promoguin entorn de Franco per part d’aquells que diuen que celebren la llibertat, utilitzant la discòrdia, l’amenaça més gran, i la reconciliació, promovent la rancúnia civil”. I clouen el text dient que l’única celebració possible és la de la constitució del 1978.
Amb un to semblant s’expressava un dels opinants més influents en els cercles de poder madrileny, el periodista José Antonio Zarzalejos, en un article amb un títol prou revelador, “Sánchez s’abraça a Franco”, en què l’acusa de ser un insensat i de no tenir escrúpols, recuperant els qualificatius que li dedicava un editorial d’El País del 2016 quan hi bufaven uns altres vents. “L’arribada de Pedro Sánchez al poder, gràcies als secessionistes bascs i catalans i de l’extrema esquerra, ha enlairat els instigadors de la rancúnia que va treure el cap de manera obscena amb Zapatero amb les lleis memorials contravenint el ‘pacte de perdó’ de la transició (que no d’oblit), procurant així la implantació d’un pseudo-projecte polític: el maldestre revisionisme en la pitjor de les versions. I en aquest intent guerracivilista, amb l’objectiu de prosseguir les polítiques d’enfrontament, s’inscriu aquesta iniciativa arbitrària de commemorar la mort de Franco.”
Zarzalejos invoca el patriotisme espanyol d’intel·lectuals d’esquerres, començant per Azaña, de no voler reivindicar la república de l’exili estant, ni tampoc després, amb la mort de Franco. I diu que Sánchez perverteix aquest compromís històric dels intel·lectuals espanyols de no voler passar comptes i, en canvi, fa això: “s’empesca aquesta gran commemoració per poder exercir el poder d’una manera sostinguda i a qualsevol preu.”
Enmig de l’incendi que fa mesos que crema a Madrid i que té grans fronts actius, com el mediàtic, el judicial i el polític, Sánchez prova d’escapolir-se aferrant-se al clau de la memòria històrica. Però ho fa de tal manera que –inevitablement, perquè en forma part– legitima el sistema, el règim actual, hereu del franquista, i no complau els socis d’investidura, que amenacen de fer-li pagar cara una estabilitat precària, ni, com hem vist, els seus contrincants polítics. L’incendi, doncs, es pot fer més gran.
