01.07.2020 - 21:00
|
Actualització: 01.07.2020 - 21:09
TEMA DEL DIA
Promesa. L’esperit de Jorge Fernández Díaz continua viu. Una de les seves obres magnes com a ministre d’Interior, la llei de seguretat ciutadana, coneguda per ‘llei mordassa’, compleix cinc anys de vigència. Quan fou aprovada es desfermà una onada de protestes de l’esquerra espanyola, perquè la llei retalla drets bàsics com ara la llibertat d’expressió o de manifestació, dóna a les forces de seguretat de l’estat més impunitat de la que ja tenien normalment i permet les devolucions ‘en calent’ dels immigrants. La llei en substituïa una altra que no era pas cap prodigi de llibertats, la llei Corcuera, la de ‘la puntada de peu a la porta’, aprovada el 1992, però la de Fernández Díaz la supera del punt de vista involutiu.
Durant el debat de la llei al congrés espanyol, el socialista Antonio Trevin va advertir que la llei convertia Espanya en un estat policíac, mentre el cor del 15-M, conegut amb el nom de ‘la Solfónica’, era desallotjat de la tribuna d’espectadors perquè cantava ‘Do you hear the people sing’ d’Els Miserables. No consta que cap dels membres del cor sigui avui ministre, però podria tenir un càrrec al govern espanyol de coalició que van signar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias el 12 de novembre de 2019 i que incloïa promeses com ara la derogació de la llei. Una promesa que ja era a la llista de propostes de Sánchez per a la moció de censura contra Mariano Rajoy del primer de juny de 2018, que va triomfar gràcies als vots de l’esquerra i de l’independentisme català, basc i gallec.
Però la promesa, com tantes altres, s’ha esvaït. El govern del PSOE i Podem no ha derogat la llei sinó que l’ha utilitzada més vegades que el govern de Rajoy durant els tres anys i mig que va governar amb la llei en vigor. Concretament, l’ha aplicada un 42% més, amb l’excusa de l’estat d’alarma decretat durant la crisi del coronavirus. Entre el 14 de març, dia que es va decretar l’estat d’alarma, i el primer de juny, que és el darrer dia que el Ministeri d’Interior té dades, de propostes de multa n’hi hagué 1.089.197. Això vol dir un augment del 42% en comparació amb les 765.416 que s’havien imposat entre el 2015 i el 2018. Les multes s’han disparat amb la crisi del coronavirus, però això no es pot fer servir d’excusa perquè Pedro Sánchez fa dos anys que governa, dels quals un i mig en coalició amb Podem, la formació sorgida del 15-M que va organitzar les protestes més dures contra la llei.
La llei mordassa sumada a l’estat d’alarma ha obert la porta als cossos i forces de seguretat de l’estat a augmentar les actuacions a Catalunya menystenint les competències en seguretat ciutadana que corresponen als Mossos d’Esquadra, que són, en teoria, una policia integral. Durant l’estat d’alarma la policia espanyola i la Guàrdia Civil van imposar 4.405 multes, majoritàriament a Barcelona i Girona. També van fer 67 detencions. La major part de sancions, 141.382, les van posar els Mossos o les policies locals, però el segrest de les competències d’Interior va ser aprofitat clarament pels cossos estatals per recuperar actuacions que no els corresponien estatutàriament, amb l’aval entusiàstic del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. Aquestes xifres demostren que el govern espanyol menteix quan diu que no es van segrestar competències durant l’estat d’alarma.
L’estat d’alarma ja s’ha aixecat, però la llei mordassa continua vigent, sense que ni el PSOE ni Podem hagin fet un calendari per a derogar-la, malgrat que és una llei qüestionada per les organitzacions internacionals de drets humans. Aprofitant el cinquè aniversari, Amnistia Internacional ha presentat 142.000 signatures per demanar que sigui derogada, però Grande-Marlaska ja va dir a l’abril que l’article que considera falta greu la desobediència als cossos i forces de seguretat de l’estat no es tocarà. El Tribunal Constitucional espanyol tampoc no sembla que tingui pressa a pronunciar-se sobre un recurs presentat precisament pel PSOE, quan era a l’oposició. Un tribunal que es pot reunir en vint-i-quatre hores per anul·lar un referèndum no troba el moment de manifestar-se sobre una llei que vulnera els drets humans i les llibertats democràtiques. Cap sorpresa.
MÉS QÜESTIONS
Compromís, ERC i Junts per Catalunya demanen al senat espanyol una comissió d’investigació pel cas Castor. Els grups nacionalistes i independentistes dels Països Catalans amb representació al senat espanyol han fet un nou intent de depurar responsabilitats en el cas Castor, demanant que s’obri una comissió d’investigació. La petició l’ha presentada Esquerra Confederal, grup parlamentari on hi ha Compromís, Esquerra Republicana i el Grup Nacionalista, amb la intenció que s’investiguin i es depurin les responsabilitats per la instal·lació d’aquesta gran plataforma de gas natural enfront de la costa de Vinaròs. La mateixa proposta es va presentar ara fa dos anys i no va sortir pels vots en contra del PP. Ara 25 senadors han demanat al PSOE que no l’obstaculitzés. El senador de Compromís Carles Mulet ha explicat que si la iniciativa era bona fa dos anys, també ho és ara i ha remarcat que no hi ha motius perquè el PSOE hi voti en contra. Paral·lelament, les Corts han aprovat una iniciativa de Ciutadans per a instar el govern espanyol a desmantellar la planta com més aviat millor. Demanen que aquesta gestió no tingui cap repercussió econòmica en els ciutadans i que s’estableixi la responsabilitat de l’administració en la gestió d’aquest projecte que va causar, ara fa set anys, més de cinc-cents microsismes.
El conseller March es compromet a no retallar ni a l’escola pública ni a la concertada. El conseller d’Educació, Universitat i Investigació, Martí March, ha assegurat, que amb vista al curs 2020-21 no hi haurà cap retallada ni a l’ensenyament públic, ni al concertat, inclosos els professors de religió. March diu que, a totes les conferències sectorials i reunions amb el govern espanyol, ha demanat un fons covid-19 per a l’educació pública i la concertada, amb la intenció que el curs que ve sigui presencial i que hi hagi la màxima seguretat. El sindicat USO ha lamentat assabentar-se de les decisions d’Educació pels mitjans de comunicació i les conferències de premsa del conseller March en lloc de les taules de negociació corresponents. El sindicat reclama més personal d’atenció a la diversitat, el reforç de les dotacions de neteja, plantilla del professorat i equips de protecció individual contra el coronavirus.
Jean-Marc Pujol es retira de la política després de perdre la batllia de Perpinyà. Després d’onze anys essent batlle de Perpinyà i una trajectòria de trenta-un any dedicada a la política, Jean-Marc Pujol ha anunciat que es retirava de la política. Pujol va perdre les eleccions municipals diumenge contra el candidat de l’extrema dreta, Louis Aliot. El canvi de batlle es farà divendres a la tarda durant el consell municipal, però el traspàs de poders entre Pujol i Aliot a l’ajuntament ja ha començat. Ahir es van reunir durant unes tres hores per parlar dels dossiers més urgents. Un cop sigui efectiu el canvi de batlle, Pujol es jubilarà i desapareixerà del panorama polític perpinyanès.
LA XIFRA
16.393 vehicles han entrat a Formentera el primer dia de vigència del programa Formentera.eco, que regula l’entrada de vehicles a l’illa. D’aquests, la majoria són vehicles de residents, un total de 4.993, i d’empreses de lloguer, amb 2.481 cotxes i 6.720 motos. A més, hi ha 855 turismes i 96 motos de visitants, juntament amb 220 cotxes i 20 motos de residents a Eivissa. La llista es completa amb 1.008 vehicles d’una altra mena.
TAL DIA COM AVUI
El primer de juliol de 1902 va néixer l’arquitecte Josep Lluís Sert. Soci fundador del GATCPAC el 1930 i màxim exponent del racionalisme a Catalunya, l’Espanya franquista l’obligà a exiliar-se el 1939. Havent tornat anys més tard, va crear l’edifici de la Fundació Miró a Barcelona.
