Tots plegats converteixen Sánchez en la bèstia negra

Si Pedro Sánchez sobreviu a aquesta campanya –i encara més si guanya– serà gràcies a la seva astúcia, però també perquè la resta de partits, tots, sense excepció, l’han convertit personalment en la seva bèstia negra. Fins i tot aquest nou partit que el portaveu d’Esquerra Republicana a Madrid, Gabriel Rufián, es va empescar amb molta gràcia durant el debat de la llei d’amnistia: el Partit Judicial Espanyol. Avui el jutge instructor Juan Carlos Peinado, que ha citat la dona de Sánchez, Begoña Gómez, perquè declari el 5 de juliol en una causa per corrupció, ha respost la missiva en què el president espanyol l’acusava d’intentar d’interferir en la campanya de les eleccions europees. “Per la junta electoral de zona o la junta electoral provincial no s’ha comunicat que hagi estat proclamat en el procés electoral vigent cap de les persones que fins ara han estat citades com a testimoni o investigada”, fa l’escrit de Peinado. Ahir, en un acte a Màlaga, Gómez reaparegué acompanyant el seu home, a qui també acompanyava el candidat dels socialdemòcrates a presidir la Comissió Europea, Nicolas Schmit, que criticà “l’assetjament inacceptable” contra la família de Sánchez.

La sorna juganera de Peinado és llenya al foc per a Sánchez, que estira el xiclet tant com pot. “Hi ha un nexe d’unió entre Abascal, Feijóo, Alvise, Hazte Oír, Manos Limpias i la resta de la màquina del fang, amb un sol propòsit: derrotar i enderrocar el govern”, clamava ahir. Ursula von der Leyen va visitar Alberto Núñez Feijóo però no va aconseguir que n’assumís tot el relat, perquè la candidata del PP a presidir la Comissió Europea tan sols es va comprometre a defensar l’estat de dret en general i no va esmentar l’amnistia. Schmit, en canvi, semblava fascinat per Sánchez: “Pedro, estem amb tu! Tota la nostra solidaritat per a tu i per a Begoña.” Aquesta diferència en la manera d’expressar el suport podria ser una prova europea que el moment de Sánchez és millor que no sembla; però també un retrat del mal moment dels socialistes europeus, que es troben acorralats perquè governen a Brussel·les amb els populars i els sondatges els auguren una bona desfeta. En aquest context d’avall que fa baixada, el romàntic combat de Sánchez contra l’extrema dreta és un ferro roent per a la resta de socialdemòcrates.

Ni Junts ni Esquerra no acaben de ser capaços d’erigir-se en els grans adversaris de ningú. No van saber fer-ho al debat, ni durant la campanya, i això els passa factura –diumenge en sabrem el preu. Si les eleccions del 12 de maig eren els adversaris del PSC, que volia “obrir una nova etapa” precisament contra ells, per superar el procés, ara resten una mica al marge. Fins i tot Salvador Illa, malgrat que parla constantment del seu bon resultat i de com es mereix la presidència, es refereix amb més duresa al PP, a qui retreu que han traspassat línies vermelles en una “conquesta del poder pel poder”, que no pas als independentistes. Tots es concentren a reforçar Sánchez contra els altres, si cal amb xantatge emocional. “Ja vam veure fa un any com el deshumanitzaven i l’insultaven. I ara ho fan amb la seva família”, ha dit avui Illa en un acte. Els partits independentistes –Esquerra sense poder instrumentalitzar l’amenaça d’Aliança Catalana, que no es presenta, i Junts sense poder fer servir la carta del president Carles Puigdemont– tampoc no han deixat d’assenyalar Sánchez pels seus incompliments, diuen, tant a Madrid com a Brussel·les.

Avui el candidat de Junts, Toni Comín, ha anat un pas més enllà. El mateix dia que el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol ha publicat la llei d’amnistia que suposadament hauria de rehabilitar els represaliats pel procés, el Tribunal Constitucional espanyol ha donat la raó al PSC sobre un recurs que van interposar contra el vot telemàtic del conseller a l’exili Lluís Puig. Ni Puig ni Puigdemont –si torna de l’exili per a la sessió d’investidura, com ha promès– no podran votar, segons el tribunal. El candidat del PSC a les eleccions europees, Javi López, ha intentat de desempallegar-se de la polèmica i ha dit que a Brussel·les el vot delegat no existeix ni en casos de força major. Esquerra ha comunicat que no atendria la resolució i que defensaria el vot dels diputats a l’exili el dia de la sessió constitutiva, dilluns vinent. Junts encara no s’hi ha pronunciat, però Comín ho ha fet servir per atacar els socialistes amb paraules gruixudes: els considera “responsables de l’atropellament de la democràcia catalana”. “Ens diuen que són ells els qui podran parar les forces antidemocràtiques. Perdona? No hi ha res més antidemocràtic que aquest recurs”, s’ha queixat.

També Esquerra, Sumar i Podem destinen el carril central de la seva campanya a enviar missatges a Sánchez, tot i que amb continguts diferents. La candidata dels republicans, Diana Riba, li ha exigit avui que en les negociacions per a decidir els alts càrrecs de la Comissió Europea els posi com a condició l’oficialitat del català, perquè considera que hi ha una oportunitat. A Sumar, espaordits perquè no els ofegui la fuita de vot als socialistes i a Podem, han repetit –una vegada més– que els socialistes governen amb el PP a Europa i que l’únic vot útil són ells. I Podem, amb encara més agror, ha fet de Palestina una de les dues causes principals de la seva campanya –l’altra és la pau a Ucraïna, contra el bel·licisme que atribueixen a la Unió. I en aquest àmbit, internament, el seu rival també resulta ser Sánchez, perquè consideren que hauria de trencar relacions amb Israel i impulsar-ne un embargament d’armes. Avui fins i tot ha baixat a l’arena Pablo Iglesias, que li ha retret que no digui noms quan es plany que l’assetgen.

El PP, finalment, també ha gastat avui les mateixes bales que d’habitud: Alberto Núñez Feijóo ha acusat Sánchez de creure’s impune i Alejandro Fernández, absent fins ara, de voler muntar una internacional comunista. Els discursos i els candidats arriben cansats, ja, al capdavall de la campanya, que s’acaba demà. Les frases i els eslògans s’han tornat els últims dies més repetitius que de costum i, en vista de la inèrcia, tothom opta per atacar Sánchez.

La frase

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha semblat que gairebé s’afegia a la campanya de les eleccions europees, simbòlicament, en l’acte d’homenatge pels vuitanta anys del desembarcament de Normandia, que s’ha celebrat avui. Biden hi ha afirmat que la democràcia està amenaçada i ha promès de continuar ajudant els ucraïnesos –malgrat les dificultats que ha tingut el congrés nord-americà per a aprovar l’últim paquet de suport, atesa la malfiança dels republicans. “Si ens girem d’esquena a Ucraïna caurà sota el jou rus i després Europa també caurà”, ha dit Biden. Volodímir Zelenski, que hi era convidat, ha fet un paral·lelisme entre la defensa de les llibertats europees que feren llavors els aliats i la que fan ara els seus soldats. Vladímir Putin hi va ser convidat fa deu anys, però ja no pas avui.

La proposta

Tothom escombra cap a casa en aquesta campanya i, per a Més per Mallorca, que s’hi presenta dins Ara Repúbliques, Europa també té a veure amb els turistes que inunden les Illes. Avui la candidata Alice Weber ha proposat de limitar de la compra de segons habitatges per part dels no residents. La proposta arriba en un moment que fins i tot el PP s’ha adonat que el got és a punt de vessar. Fa pocs dies, l’Ajuntament de Palma va anunciar que volia prohibir l’obertura de nous lloguers turístics perquè la saturació és excessiva.