Sánchez ja té les eleccions que cercava

TEMA DEL DIA
Unitat. Aquestes darreres vint-i-quatre hores de les negociacions sobre la investidura del govern espanyol han servit per a demostrar què uneix tots els partits: Catalunya. El trifàsic PSOE-Cs-PP està d’acord que és el problema principal a afrontar aquests mesos vinents, no pas per a resoldre’l, sinó per a suprimir-lo. Si hi hagués voluntat de resoldre’l, la clau de la investidura no seria qui aplicarà més aviat i millor el 155, sinó quina proposta política està disposat a oferir als catalans com a alternativa a la independència. Però de proposta no n’hi ha cap. El trifàsic PSOE-PP-Ciutadans només té com a projecte l’aplicació del 155 per a reprimir Catalunya. Unides Podem tenia un camí diferent, fonamentat en el referèndum, però se’n va desdir per facilitar un acord amb el PSOE que els socialistes han rebutjat.

El PSOE parla de l’article 155 com si fos un tràmit ordinari, no una mesura excepcional, tal com fan el PP i Ciutadans. El vodevil de la investidura ha servit per a retratar la figura de Pedro Sánchez, que en quatre mesos ha malbaratat la imatge de renovació i de canvi que podia representar. El refús a pactar amb Podem demostra que no és d’esquerres i la fal·lera per a pactar amb Ciutadans confirma que és un titella del règim del 78. El PSOE va arribar al poder gràcies a la moció de censura votada per Podem i els partits independentistes, però ha fet mans i mànigues per fer-se perdonar aquest pecat original.

Amb Podem ha practicat una estratègia d’humiliació descarnada. Ha jugat amb propostes i contrapropostes sabent que no volia un govern de coalició. Pablo Iglesias el va posar en evidència quan va renunciar a ser ministre, però la poderosa màquina de propaganda del PSOE maldarà per fer-lo culpable de la investidura fallida. La mateixa estratègia ha seguit amb l’independentisme. Els esforços d’ERC perquè es formés un govern d’esquerres a Espanya també els ha menystinguts. Sánchez no s’ha reunit ni una vegada amb el dirigent d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, tot i el suport a la investidura que li ha ofert d’ençà del primer dia. Tots els contactes del PSOE amb ERC els ha fets Adriana Lastra o José Luís Ábalos, actors de segona fila en la comèdia de la investidura. I naturalment ha bandejar Junts per Catalunya, amb el propòsit de de fer-los invisibles.

El balanç que deixa Sánchez respecte de Catalunya és de menyspreu. El diàleg amb la Generalitat es va reduir a dues reunions amb el president Quim Torra, que després no han tingut continuïtat. En l’àmbit repressiu no ha fet cap gest per a evitar la presó provisional dels dirigents independentistes, que no ha anat a visitar. I en l’àmbit autonòmic, ha mantingut l’ofec financer de la Generalitat, que l’ha dut als tribunals. Ha estat incapaç d’imaginar cap gest de distensió o d’acostament tret de rebatejar l’aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas. És l’únic gest per uns vots d’una moció de censura que no ha sabut aprofitar. Per això l’independentisme li va retirar el suport al pressupost, perquè Sánchez va ser incapaç de respondre al gest.

La comèdia s’ha acabat allà on volia Sánchez, amb la convocatòria d’unes altres eleccions. Això no vol dir que no sigui igualment un fracàs, perquè Espanya continua paralitzada políticament sis mesos més, i haurà fet quatre eleccions en quatre anys. No és pas un missatge de fortalesa. Aquestes darreres vint-i-quatre hores s’han vist coses a tenir en compte els mesos vinents. La decisió de donar oxigen a un Rivera desesperat que brandava el 155 dóna pistes de les intencions de futur. Rivera sap que és la darrera oportunitat que té de tocar poder i per a Sánchez és una manera de complaure els poders fàctics. La política contra Catalunya serà més agressiva –tot i que costarà prou de superar el llistó de Josep Borrell– i el 155 serà més a prop. Espanya no tindrà un govern d’esquerres després del 10 de novembre, perquè si no ja s’hauria fet ara. A Catalunya, el PSC provarà de maquillar aquest fet recuperant la petició de vot útil. Potser els electors catalans s’ho tornaran a empassar, però després d’aquests quatre mesos estaria bé, si més no, que l’independentisme no contribuís a emblanquir el PSOE, vista l’experiència.

MÉS QÜESTIONS
La negociació del finançament porta tensió a Compromís. L’avançament dels 250 milions de l’extra del FLA que va anunciar la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, després de la reunió de dilluns amb Ximo Puig, ha suscitat reaccions divergents entre els grups polítics, però també dins els partits. Sobretot a Compromís, on la negociació del finançament és una prioritat. La vice-presidenta de la Generalitat i dirigent de la coalició, Mónica Oltra, no ha dubtat a qualificar la notícia de positiva. Creu que és ‘un raig de llum’, tot i que recorda que cal continuar avançant. Dies enrere, Oltra havia qualificat aquest préstec de ‘vergonya’ i de ‘xantatge’. Aquest entusiasme d’Oltra d’ara contrasta amb la valoració del portaveu del grup parlamentari, Fran Ferri, que es limita a dir que és un acord decebedor. Per Ferri calen mesures estructurals i exigir amb més fermesa el desblocatge dels pagaments a compte. Compromís considera que Puig no ha estat prou exigent amb el govern de Pedro Sánchez per motius partidistes, unes crítiques que han molestat el PSPV. El portaveu a les Corts, Manolo Mata, ha subratllat el tractament ‘privilegiat’ que rep el País Valencià per part del govern espanyol amb el FLA i ha fet ironia sobre els qui l’havien ‘satanitzat’, en referència a Compromís. La falta de liquiditat de la tresoreria valenciana requereix l’efectiu que proporciona el FLA. Moltes conselleries, com la d’Igualtat d’Oltra, no poden fer pagaments i la gestió s’hi ha paralitzat.

Els llauradors calculen que les pèrdues per les inundacions van dels 100 milions al 200 milions d’euros. La primera valoració de pèrdues directes en les collites afectades al País Valencià deixa una quantitat de vora 200 milions d’euros, segons la Unió de Llauradors i Ramaders. En canvi, AVA-Asaja ho redueix a 100 milions. El principal radi d’acció de la zona afectada abasta unes 30.000 hectàrees de cultiu, però, segons AVA, la zona afectada supera les 46.000 hectàrees. El Baix Segura és la comarca més perjudicada, amb prop de 25.000 hectàrees i unes pèrdues de 167 milions d’euros; seguida de la Costera i la Vall d’Albaida, amb 2.600 hectàrees i unes pèrdues de 3,3 milions d’euros; el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, amb 1.200 hectàrees i 4,8 milions d’euros de pèrdues; l’Alt Vinalopó, amb quasi 400 hectàrees i 1,2 milions d’euros; i la Marina Alta i Baixa, amb més de 500 hectàrees i prop de 300.000 euros. El cultiu més danyat és el dels cítrics, amb més de 131 milions d’euros; seguit de les hortalisses, amb més de 20; el raïm de taula, amb prop de 5; i el de vinificació, amb 3,3 milions. També són afectats l’ametller, la magrana i la flor, per exemple. La xifra inicial augmentarà sens dubte aquestes setmanes vinents: per aquestes pèrdues directes en collites i també pels danys causats en les infrastructures agràries, tant de domini públic –camins i barrancs– com privat –sistemes de reg per degoteig, closos o marges, que en moltes localitats es van destruir completament.

El parlament balear demana al CIS que pregunti per la monarquia. El parlament ha descartat en una sessió plenària una proposició no de llei presentada per Més per Mallorca per a demanar un referèndum a tot l’estat espanyol que serveixi per a triar entre el sistema de monarquia parlamentària actual o una república. El diputat de Més Josep Ferrà, que ha exposat la iniciativa, ha mostrat voluntat inclusiva i ha dit que no era un debat només d’esquerres, sinó que inclou totes les formacions. La proposició ha estat dividida en quatre punts, votats separadament. El segon ha estat aprovat, amb 33 vots a favor i 19 en contra: insta a demanar al Centre de Recerques Sociològiques (CIS) que torni a preguntar sobre la monarquia. El PSIB i el PI hi han votat a favor, perquè, segons que ha justificat el diputat Joan Ferrer, no hi ha cap inconvenient a prendre el pols amb una enquesta. Però el primer punt, que demanava un referèndum vinculant sobre monarquia o república, només ha obtingut 12 vots a favor i 49 en contra, i ha suscitats moltes crítiques.

La Cambra de Comerç demana de posar fre a la bombolla de pisos de luxe a Andorra. La Cambra de Comerç andorrana demana al govern i als comuns de posar fre a una possible bombolla immobiliària d’habitatges de luxe i impulsar la construcció d’un parc d’habitatges de compra i lloguer assequible. És una de les principals recomanacions que s’inclou en un decàleg per a encarar el futur, que s’ha fet públic durant la presentació de l’informe econòmic del 2018, en un acte que ha presidit el cap de govern, Xavier Espot. El president de la cambra, Miquel Armengol, ha presentat aquestes recomanacions de l’entitat, que proposa de treballar en una taula público-privada que promogui un creixement de l’economia sostenible i competitiu. La patronal també té molt present l’acord d’associació amb la Unió Europea i assenyala la importància d’unes línies estratègiques. Per això ha allargat la mà al govern per a treballar plegats, dient que els empresaris temen una regulació excessiva. Sobre les infrastructures de transport, Armengol ha insistit en la importància de millorar-les. Aplaudeix els estudis sobre el projecte ferroviari amb els estats francès i espanyol i un aeroport dins el Principat, que ara es faran de manera coordinada amb el govern. Les dades presentades parlen d’un creixement moderat de l’activitat econòmica, amb un 1,6% d’augment del PIB. Tanmateix, el creixement encara no ha arribat als nivells d’abans de la crisi i, per segon any consecutiu, és més lent que als estats espanyol i francès.

LA XIFRA
600 dies fa que és tancada la línia de tren Perpinyà – Vilafranca de Conflent, per decisió del jutge d’instrucció de Marsella. Els membres de l’associació d’usuaris Train en Têt es manifestaran a la capital de Provença el 25 de setembre, després d’un seguit d’accions que comencen aquesta setmana.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de setembre de 1473 se signà el tractat de Perpinyà, que establia que mentre el comte-rei no tornés 300.000 escuts d’or, ni el rei d’Aragó ni el de França no podrien entrar als comtats: el Rosselló i la Cerdanya restarien neutrals.