Sánchez s’ha destruït tot sol

No crec que sigui un cadàver. És un polític pèssim, però a ulls de molts, preferible als demagogs que manen a la seva dreta. Si convoca eleccions, crec que les guanyarà. No amb majoria absoluta, però molt probablement en surti amb més escons que el segon al Congreso. I tornarà a ser un govern feble, que és el que importa. I per meravella de la llei electoral, probablement tingui minoria al Senado, cosa que encara l’afeblirà més. Però no s’enfonsarà. Com ho sé? La merda sempre sura…

L’editorial té tota la raó del món, i s’exposa la teoria amb dades concretes.
De nou, el paradigma espanyol que ens modela mentalment les referències.
Un gra de sal més a la ferida. Si tan incompetent ha estat el president de govern espanyol, els seus ministres, com deuen haver estat d’incompetents els nostres diputats al Congrés, perquè no se l’hagin menjat -dialècticament, èticament, moralment, políticament, parlamentàriament- amb patates? Com no han estat capaços d’erigir-se en titans parlamentaris els nostres diputats, tenint els xous de Borrell, Montón, Huerta, també d’Open Arms, tot descarregant un arsenal de dades reals que siguin inatacables pels unionistes?
En fi.
Quatre veus diverses que surten al diari Ara, d’ahir, 13.02.19:
J.Ramoneda : “… Alguns esperen de la sentència una funció de catarsi improbable […] Especular amb fantasies com que l’estat farà fallida o que la sentència farà possible la unilateralitat impossible, em temo que és la manera més segura de seguir-se equivocant.”
E.Moliner : “A la Gran Bretanya no hi ha odi contra els escocesos. No els diuen “escocés de merda” […] A Espanya hi ha catalanofòbia. Digueu-me equidistants, ¿parlaríeu tranquils en català amb el vostre fill en un bar d’algun poble castellà?”.
J.B. Culla : “Al llarg dels darrers anys [molts intel·lectuals, acadèmics i artistes espanyols que s’autotiulen d’esquerres] s’han mostrat hostils o refractaris davan la reivindicació catalana, per nacionalista, populista, excloent, reaccionària. ¿Van veure l’acte madrileny de diumenge? ¿No hi van percebre una orgia de nacionalisme unanimista, no gaire inclusiu? ¿Consideren progressista que una ‘democràcia avançada’ es deixi defensar per Fox, i els visques a la Guàrdia Civil, policia, exèrcit? ¿Tenen alguna cosa a dir o prefereixen seguir mirant cap a una altra banda?
F.Canosa: “Com repeteixo des de fa anys, l’estat espanyol ha decidit,un cop més, acabar amb Catalunya i els catalans.[…] Això és el que hauran de tenir en compte aquells catalans que encara creuen en Espanya. […] Perquè si generació rere generació de catalans continuem veient i patitn el mateix (judicis, presos, repressió…) potser que hi ha de reflexionar som nosaltres mateixos. Si repetim els mateixos errors ens mereixem el que tenim, el que tindrem.”
Quatre veus. No tot el que diuen és agradable de llegir. Però potser tot cal tenir present, perquè per guanyar la guerra cal conèixer bé les pròpies forces i les forces de l’enemic.

No oblidem que el Borrell no va ser posat per ell, sinó que el va posar el rei.
I potser més diputats van ser posats com a dit per aquest rei. De totes maneres, certament, ho fet fatal. Aquí hi ha l’estat profund que mou els fils pel darrere.

D’altra banda, el que s’ha de fer és seguir mantenint Espanya ingovernable.

En les últimes eleccions, que es van haver de repetir tres vegades perquè va desaparéixer el bipartidisme ( i moltes més que se n’haguessin repetit si no fos pel pacte tan anormal que van fer). Això perquè Catalunya la va fer ingovernable.

Després, quan a Catalunya li va donar la gana, els catalans van fer fora a Rajoy, així, cap a casa.

I ara, els catalans tornem a fer Espanya ingovernable.

I ara la continuarem fent ingovernable, durant el temps que ens doni la gana.

Bien, mirem cap endavant: el Sánchez pot aguantar fins al final de la seva legislatura? Molt probablement que no i aviat tindrem eleccions. Que passara? Els de dretes tenen tanta força com pensen i molts de nosaltres pensem? La mani del diumenge pasat no els li dona molta esperança, oi? Més aviat jo tinc la sensació que el vot Espanyol serà molt dispers sense que es pot formar una coalició. Però potser m’equivoco i aviat tindrem un govern de dretes i ultradretes amb totes les conseqüencies: un nou 155, prohibició dels partits indepes, de l’ANC i Omnium. Stay tuned!

Per cert, m’ha agradat molt l’historia política d’en Pedro Sánchez i el seu govern. Gracies Vicent!

És veritat, Sánchez s’ha destruït ell mateix per manca d’iniciativa i coratge. No es pot dir tampoc que sigui un polític amb talent. Sempre s’ha aprofitat de la situació. Tanmateix, no s’ha atrevit mai a fer el que havia de fer quan era el cap de l’oposició o ara sent president del govern d’Espanya.
Per Catalunya poc canviaran les coses, excepte que ara hi haurà quatre partits de dretes competint per veure qui la diu més grossa contra el nostre país,
Si hi ha eleccions, ens trobaran un cop més disposats a votar per la llibertat i la democràcia.

On es diu Sánchez es pot dir l’esquerra espanyola. I tot mirant l’esquerra espanyola hem de pensar amb la democracia i l’estat. En vuit mesos l’estat espanyol ha dinamitat la única sortida real que tenia per afrontar amb credibilitat l’escàndol de corrupció sistèmica de la Gürtel i la gestió corresponent del problema a Catalunya. El que un estadista ha de fer és posar ordre, i orientar l’estat cap a un nivell de solvència incontestable que li permeti el prestigi que li falta. Doncs, no! Just a la inversa. Això és un senyal molt clar del grau de descomposició al que s’ha arribat. A partir d’aquí, poden venir diverses tipologies d’esdeveniments: els que faran més evident la descomposició, els que poden tocar de mort l’estat. Només recordar el sentit de l’editorial d’ahir: és l’independentisme el principal agent actiu que trenca aquesta ficció d’estat amb qui el món i els ciutadans hem de tractar cada dia. Som el catalitzador d’una reacció que ja no té aturador. Com el vol d’una papallona…

En la meva opinió, la caiguda del pressupost, independentment de si Sánchez convoca eleccions o no, té un impacte internacional molt més fort del que sembla.

Sánchez ha aprovat una sèrie de mesures que provocaran un augment de la despesa de l’estat en temes d’augment de sou de funcionaris, de pujades de pensions, de pujada de sou base… Sánchez pensava compensar en part l’impacte sobre el dèficit d’aquestes mesures amb nous Impostos i augments dels actuals que s’havien d’aprovar amb els pressupostos.

Tombant els pressupostos el dèficit públic espanyol es dispararà encara més, cosa que combinada amb que el BCE ha deixat de comprar deute espanyol és demolidor i segur que posarà nerviosos als que manen de veritat al món.

Ara mateix Espanya té molts punts febles i està en descomposició clara. Els catalans hauriem de saber aprofitar l’avinentesa i jugar bé les nostres cartes per assolir la llibertat. Tombar els pressupostos ha estat una molt bona jugada.

La qüestió és també que el sistema polític espanyol selecciona aquest tipus de senyors per exercir la política i la representació (Casado, Sánchez). És un mal senyal per a ells. No volen dependre dels perifèrics i no veuen que això és la fi del sistema.
Avui parlem d’Espanya, i ho trobo molt encertat. Però fa no rés, un munt de comentaris deien que ens hem de desentendre d’Espanya i anar a la nostra. Però, si l’enemic és aquest sistema polític espanyol, com ens en podem desentendre?
Si Europa ens ha fallat, hem d’aconseguir la república catalana tombant la monarquia espanyola i pactant la nostra vinculació quan ells siguin molt febles i nosaltres haguem sigut capaços de mantenir-nos forts. O no pactant-la. Si no és així, que m’ho expliquin.
Cert que, si arribem a tenir la victòria assegurada, llavors intervindrà Europa per tal que els hi deguem un favor. Però encara falta molt.

L’ambició, no exempta de coratge, que va tenir per tombar Susana Díaz i superar l’establishment dels barons, quan ja el donaven per amortitzat, li ha mancat aquesta vegada. Sempre em preguntaré si era un federalista convençut o d’oportunitat, perquè s’ha de tenir força coratge per enfrontar-se a la vegada als seus i al trifachito.
No obstant ell ha triat la opció menys heroica, llençar la tovallola, cedint a les pressions dels qui no el volien i sense lluitar pels mateixos principis que el van fer guanyar el lideratge al PSOE. Aquells principis que parlaven de diàleg sense límits, de federalisme i, òbviament, de dret a decidir. S’ha de reconèixer que l’espanyol mitjà, esperonat pel garrulisme patrioter, no era fàcil de conquerir amb l’argumentari del diàleg i el respecte a qui no es sent espanyol, però ara es demostra que no tenia res a perdre i que hagués estat el més heroic i coherent amb el seu pensament. Si més no aquesta és la sensació que m’ha donat deixant-se avasallar pels enemics que tenia dins del seu partit i pel complex de no semblar un bon patriota, prenent decisions per acontentar-los, potser a fi i efecte de guanyar temps tot esperant que el bloc independentista, sotmès al xantatge de l’empresonament, l’exili i l’ofec per terra, mar i aire, es rendís humiliat i aclaparat per la força dels esdeveniments i li oferís el seu suport. Borrell ja deia fa temps, amb la seva supèrbia, que els indepes acabarien cedint. Curiós que en Sánchez s’ho hagi pogut creure tenint en compte que aquest gran botifler zombie va ser una imposició dels altres zombies del seu partit. Mal càlcul.
Serà interessant de veure com en Borrell encara la seva, ara sí, definitiva jubilació intentant de convèncer als seus homòlegs europeus de les bondats del judici-farsa, mentre el seu govern va desinflant-se fins les noves eleccions. Cada cop estic més convençut que qui està sent jutjat és Escanya davant la resta d’Europa i el Món. I la cosa no els va massa bé.

Vaigi per endavant que m’interessa ben poc la política espanyola, tant sols el moment en que deixi d’influir en la meva vida.
Dit això, i sobre el tema de l’editorial d’avui, tant fa si és un inepte o no (que sí), la política espanyola és sobretot, espanyola. No cal fer la descripció d’això, i els seus polítics (i la seva població) son els representants d’aquesta política. I no a l’inrevés com qualcevol país normal. La democràcia els hi és aliena, una careta que varen comprar a la fira de la transició, que consisteix en deixar votar (només l’acte d’introduir una papereta dins l’urna, res més) cada quatre anys al poble. I el poble, fidel a la seva història i tradició, majoritàriament vota contra de, més que per a… (total, és el mateix) i guanyen o perden, que és l’únic que entenen, i fins la propera. Les seves institucions, tant sols canvíen de nom. Mentre la ultradreta campa desacomplexada, a l’esquerra se l’hi atribueix una certa ética (un altre cosa esperpèntica en una societat moderna), que sota la premissa de “ante todo española”, poc te a fer.
Em sorprenen els decebuts amb Sànchez… coneixeu un sols polític d’esquerra espanyol en tota l’història, que haigi fet alguna cosa per nosaltres? Aplique-ho cap el futur, que qualcevol cosa multiplicada per zero donarà zero.
I nosaltres? Si hem d’anar a unes eleccions espanyoles (?), no ho hauríem de fer com a candidatura única de país (de fet, com ells) a defensar el Fet Català, el dret a l’autodeterminació i poca cosa més? O tornarem a confiar en el proper “socialista espanyol bo” que guanyi, sota el vol d’aligues imperials, gavines i voltors dels twist i fake news?

Llegides moltes de les observacions dels subscriptors sobre que espanya es desintegra o semblants, i que donen la benvinguda a noves eleccions, no ho veig tan clar i trobo a faltar unes reflexions bàsiques.

Són eleccions al país veí, cert, però encara hi som lligats a ell per culpa de tots o part dels nostres polítics que no van fer la feina que pertocava a l’octubre de 2017.

Per tant la cantarella del comportament erràtic i oportunista d’en Sànchez, sobre la qual estic totalment d’acord, també la hauríem d’aplicar als nostres polítics, en especial a alguns (no convergents precisament, i parlo de persones no de partits) que han fet un mantra del diàleg i d’eixamplar la base, tot per marejar la perdiu i amagar la fortalesa de les seves conviccions independentistes.

Perquè, com he dit, ningú ha mirat cap a dins, cap a Catalunya, i ha fet un esment de que ara tocaria parlar com una sola veu si arribem a tenir eleccions al país veí, del qual recordo que per desgràcia encara formem part.

La il·lusió és important, parlar de que ens traurem de sobre un país borbònic corrupte és il·lusionant, però ara toquem de peus a terra i preparem-nos per a EXIGIR als nostres polítics un sol bloc que representi Catalunya Independentista, sense partidismes, parlant al món com una sola veu transversal, sense esquerres ni dretes, això ja vindrà quan siguem independents.
Ells, els naZionslistes espanyols, ja aniran fragmentats, si nosaltres també hi anem, ho tindrem cru per a enviar un missatge clar a Europa i al món.

1) Vicent, l’has clavada.
2) Sabem que la següent estació del viacrucis és el “trifachito”. Que aniran a fer-nos tot el mal del que sigui capaç la Humanitat, i no m’estranyaria gens que fossin capaços d’arribar a obrir camps de concentració. Això sí, estan tan cegats pel seu odi envers nosaltres, que no m’estranyaria gens que fessin a Pedro Sánchez i Josep Borrell uns grans estadistes amb visió internacional enlluernadora per comparació. I això ens beneficia directament.
3) Cal que entrin nous dirigents als nostres partits, cal que arribat el moment puguem comptar amb una classe política capaç de fer el pas definitiu i fundar la nostra República independent. Que és el que, per uns o altres motius, no es va fer l’octubre de 2017, i ara tots en paguem les conseqüències. Que els nous polítics no pateixin, arribada l’hora milions de persones sortirem al carrer a ajudar-los, junts som imparables i l’estat espanyol s’està dinamitant a ell mateix.
4) Això sí, cal fer fora del seu càrrec al pitof de la Comissió Europea, perquè és el nostre únic però totpoderós obstacle internacional (Madrid apart, clar).

Bravo Vicent!!! Exacte, tu ho has dit i escrit: com es pot ser tan talòs?? Vist això, no és gens extrany el que ha passat a Andalusia, perquè Susana Diaz és encara força més tonteta. Recordem que va perdre per golejada unes eleccions a Secretari/a general del PsoE (tenint a favor l’apatell del partit i els barons i vaques sagrades!), davant Pedro Sánchez. No té ni ha tingut ni criteri, ni valor ni energia per governar un país, ni menys España en la situació actual de greu crisi que pateix a tots nivells.

Doncs perfecte, tambe convocarà eleccions, es a dir votar (paraula de moda) i a veure si a unes espanyoles pasem del 50% de vot independentista a Catalunya… Que seria com revalidar el SI a un referendum d’autodeterminacio i aixo dona molt marge de maniobra, i a diferencia de l’1O aquest seria verificable internacionalment, aqui les majories parlamentaries diguem que no son excusa, aqui ens tornem a contar, individuus, voluntat popular, la mega enquesta… ho aconseguirem?… 2,75 milions de vots? (que seria nomes la meitat del cens per asegurar la victoria a un referendum si hi hagues 100% de participacio… perque volem asegurar la victoria si al final els tornem ximples i ens donen un referendum a l’escocesa oi?…)

Totes les crítiques a Sanchez que hi ha aquí surten de comparar el que ha fet amb el que nosaltres voldríem que hagués fet. Però malauradament la seva política ha estat, premeditadament, fer el que més li convenia a ell, no al país.
La falta de propostes però anar guanyant temps, el rebuig de votar les esmenes separades i la pressa per convocar eleccions, per mi, prova que la seva intenció ja era fer eleccions ara. Podemos barallats, PP en hores baixes, l’exemple d’Andalusia per mobilitzar el seu electorat, les enquestes a favor i els barons del seu partit calladets, per que finalment la culpa de tot és dels independentistes que no l’han deixat fer res. A més, encara no hi haurà sentència . Ho te tot a favor.
Ara som nosaltres que hauriem de fer un front comú per plantar cara a les corts de Madrid. Encara que no ens interessi què hi passa. Si hi tenim veu i vot sempre podrem tocar-los el bemols si ens convé a nosaltres.

Han estat 8 mesos que s´han fet llargs, però ja tenim eleccions generals per fer fora aquest ser amoral que s´havia incrustat a Presidència.

Però oblidem España. España només és un marc, i tenim força marge per maniobrar dintre d´aquest marc. Pensem en Catalunya. La realitat catalana és la nostra, i l´hem de governar.
I a Catalunya també hem d´aprovar pressupostos, no? I crec que amb urgència, perquè s´han perdut els 2400 milions que oferia Sánchez.
És cert que podríem estar sense Generalitat per sempre més i no ens adonaríem, podríem posar un llaç groc gegant com a President i faria la mateixa tasca pels catalans (em refereixo a tots els catalans). Es fa palés cada dia que no serveixen per res aquesta gent que tenim al govern, la cosa tira sola sense ells. Però si que ens cal un pressupost nou, realment ens cal revertir tot el mal que s´ha fet amb les polítiques socialistes del PP, exclusivament, i criminal, basades en incrementar el deute fins a un punt delirant, i que han estat fortament agreujades amb les retallades brutals que han fet els indepes (excepte en els seus monumentals i estratosfèrics sous, of course).

Prorrogar un altre cop pressupostos no és factible i la negociació serà més que complicada.
ERC i PdeCAT no podran comptar amb el PSC, ni amb C´s, ni amb PP, ni, previsiblement amb els comuns. Compte amb el parell d´escons que potser arrenqui Vox, i compte amb el que fa la Crida, que pot provocar una fractura a les bosses de votants que debiliti les majories. Potser la por fa que aquestes eleccions encara les puguin guanyar, més justets encara i amb coalicions impossibles i del tot ingovernables, però potser encara guanyen aquestes…
Veurem.

En tot cas penso que els comuns posaran un preu molt alt al seu vot. Potser inassumible. I ja veurem la CUP, que segurament ho condicionarà tot (TOT!) a la unilateralitat més unilateral mai vista, tan unilateral i tan impressionant que cap altre pais podrà ser tan unilateral ni tan collonut, tots s´espantaran! No sabràn que fer enfront aquest vendaval democràtic! I Catalunya entrarà, per pura lògica, a la UE, a l´OTAN, al G20, al club Bilderberg i al Circulo de Lectores. Pels nostres ovaris i perquè som molt més educats, d´esquerres, civilitzats i unilaterals que ningú altre! Que coi entrar: dirigirem el maleït G20!
O potser ho condicionen a la inauguració d´un monument a Plaça Catalunya dedicat a les bosses plenes de caca que sense dubte tan han fet per ells, per Catalunya, per la llibertat i per la justícia…Veurem.

En tot cas: Ja tenim aqui les eleccions!