Els responsables econòmics de CDC neguen davant del jutge que les donacions del cas 3% anessin al partit

El responsable de l’àrea econòmica i jurídica de CDC, Francesc Xavier Sànchez, ha sortit ‘tranquil i satisfet’ de declarar davant el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata pel ‘cas 3%’. Sànchez ha assegurat que no gestionava les donacions al partit, que no eren la seva ‘responsabilitat’ i que se n’encarregava el tresorer, Andreu Viloca (també investigat a la causa). ‘Ho portava l’administrador del partit, que crec que ho ha fet de manera impecable’, ha manifestat. Sànchez diu que la seva funció era d’assessoria jurídica i de comunicació i que només sabia ‘els números generals’ del partit. Segons que ha explicat, el jutge s’ha interessat molt per l’estructura general de Convergència i pel repartiment de funcions. Segons fonts presents a la declaració citades per l’ACN, ha negat haver intercedit a favor d’empresaris per aconseguir adjudicacions i afirma que, en el cas de Josep Manel Bassols, l’empresari el va anar a trobar perquè ‘tenia un interès polític’ i volia també un càrrec per a la seva dona.

Avui han passat per l’Audiència espanyola tres responsables de l’àrea econòmica del partit: l’exresponsable econòmic i jurídic de CDC, Francesc Xavier Sànchez Vera, la que fou cap econòmica financera de CDC, Anna Dolors Benítez Bueno i Carles del Pozo Cerdà, gerent i coordinador de l’àrea econòmica de CDC. Fonts jurídiques citades per l’ACN apunten que tots tres han negat que els diners de les donacions anessin a parar a Convergència i han remarcat que, legalment i a diferència dels partits, les fundacions no han de mantenir un control sobre les donacions. En canvi, les acusacions sospiten que els diners de les donacions acabaven a Convergència, ja que l’estructura financera estava formada pels mateixos òrgans al partit que a les fundacions.

Segons aquestes fonts, no hi havia cap mena de ‘control o filtre’ de la procedència dels diners que arribaven a les fundacions en forma de donació. En canvi, Convergència girava mensualment factures a les fundacions amb càrrecs molt genèrics com ‘Serveis’, sense cap control més. Durant la declaració, la que fou cap econòmica financera del partit, Anna Dolors Benítez, ha declarat que era una pràctica que s’anava fent des del 1996 i que quan va arribar ja s’ho troba. Ha apuntat que el responsable d’omplir aquests conceptes era l’exgerent Germà Goldó.

Fonts jurídiques apunten que les declaracions de tots tres han servit per ‘realçar l’activitat i la responsabilitat’ de l’extresorer Daniel Osàcar i l’exgerent Germà Gordó.

L’advocada de la CUP (que exerceix l’acusació popular), Montserrat Vinyets, ha dit que aquesta manca de control dificulta el fet de saber si els diners de les donacions provenien d’empreses que estaven immerses en processos de licitació. Segons Vinyets, és ‘estrany’ que no hi hagués cap tipus de monitoratge de qui feia la donació. ‘No ens podem quedar amb el compliment formal de la llei, cal valorar si hi ha traçabilitat entre donacions, fundacions i processos d’adjudicació d’obra pública’, ha manifestat a les portes de l’Audiència espanyola.

Dues setmanes de declaracions
El magistrat de l’Audiència espanyola José de la Mata va assumir la causa que fins ara instruïa el jutge d’instrucció número 1 del Vendrell i aquestes citacions són les primeres diligències que practica. D’altres investigats en aquest cas ja han declarat davant el jutge del Vendrell però, els vint-i-tres citats ara a l’Audiència espanyola declararan per primer cop en seu judicial i encara no han estat informats dels delictes pels quals estan investigats.

La causa està oberta per delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de fons públics, frau contra l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d’influències. S’investiguen un total de 24 concursos que van sortir a licitació per un total de 218 milions d’euros i que, finalment, es van adjudicar per 175 milions d’euros. L’Audiència espanyola investiga quina part d’aquests diners haurien anat a parar a CDC.