Sánchez declara l’estat d’alarma a tot l’estat amb voluntat d’allargar-lo fins al maig

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha declarat l’estat d’alarma a tot l’estat a partir d’aquest mateix vespre –consulteu ací el BOE–, una mesura que li havien demanat diversos governs autonòmics, entre ells els de Catalunya, País Valencià i les Illes. La principal mesura que arribarà amb el nou decret és l’aplicació de la queda a tot l’estat.

La preocupació per la ‘situació extrema’ ha obert de nou la porta a un estat d’alarma que aquesta vegada podria durar sis mesos, fins al 9 de maig. Aquesta és la voluntat de Sánchez, malgrat que de moment el decret tindrà una durada de quinze dies i la pròrroga dependrà del congrés espanyol, que probablement el votarà aquesta mateixa setmana. La Moncloa ha fet saber que creu comptar per aprovar-lo, entre més, amb els vots d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Compromís.

El decret del govern espanyol serà el paraigua legal perquè cada govern de l’estat pugui emprendre noves restriccions sense haver de dependre dels avals judicials. I és que aquest estat d’alarma, a diferència del que es va aplicar el mes de març, serà descentralitzat i les autoritats delegades seran els respectius presidents. Qui ja es va avançar al decret és el Consell, que aquesta matinada passada va aplicar al País Valencià una queda entre la mitjanit i les 6.00.

Amb el nou estat d’alarma entra en aplicació una queda que anirà de les 23.00 fins a les 6.00. Aquesta franja podrà variar a cada comunitat, però serà d’obligada aplicació. És el cas del Principat, que ja ha dit que l’horari de la queda anirà de les 22.00 a les 6.00.

Les comunitats podran mantenir o no la queda a partir del 9 de novembre, quan s’aixequi l’estat d’alarma –després s’hauria de prorrogar. Així ho apunten fonts de la Moncloa i del ministeri de Sanitat, que assenyalen que un cop superats els quinze dies d’aquest estat d’alarma la pròrroga dotarà els territoris de la capacitat d’aprovar qüestions com aquesta segons la situació epidemiològica. Cada president podrà activar o desactivar la queda i la resta de mesures.

Entre més mesures, el decret també limita les reunions a sis persones, tot i que les comunitats podran modificar aquesta xifra sempre que sigui a la baixa. Les comunitats autònomes també seran les encarregades de limitar la mobilitat dins del seu terriotori i decidir és necessari el confinament en una partdel territori.

És la quarta vegada que el govern espanyol activa l’estat d’alarma. La primera va tenir lloc el desembre del 2010, quan el govern de Zapatero la va aprovar per desactivar la vaga de controladors aeris. La segona és la del març passat, que va permetre de decretar el confinament general de la població per a plantar cara a la pandèmia del coronavirus. La tercera es va activar el 9 d’octubre per adoptar mesures a la Comunitat de Madrid.

El govern espanyol assegura que el decret de l’estat d’alarma –i la seva pròrroga– no afectarà el procés electoral a Catalunya del 14 de febrer. Segons fonts de la Moncloa, el decret regula que les eleccions ‘no es veuran afectades de cap manera’, i se celebraran en la línia de les que van tenir lloc al País Basc i a Galícia, malgrat que aquelles es van celebrar sense l’estat d’alarma en vigor.