Sánchez Conde, la “cara amable” de la fiscalia del Suprem que veu “incidents gravíssims” en el Tsunami

La tinenta fiscal del Tribunal Suprem espanyol, María Ángeles Sánchez Conde, representarà el ministeri públic en la causa per terrorisme contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg arran de les protestes del Tsunami Democràtic, segons que ha avançat El País i ha confirmat VilaWeb. “Com que ella va presentar l’escrit processal, és lògic que se’n faci càrrec”, expliquen fonts de la fiscalia. Sánchez Conde va fer l’informe final de la fiscalia contrari al fet que el Suprem es fes càrrec de la instrucció del cas Tsunami, després de la rebel·lió dels fiscals de sala –encapçalada per Fidel Cadena–, que reclamava mà de ferro i que la causa passés de les mans de Manuel García-Castellón a l’alt tribunal.

La tinenta fiscal és la mà dreta del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, i es preveu que actuï en consonància amb el criteri del govern espanyol. Tanmateix, és molt poc probable que declari la guerra a la jutgessa instructora, Susana Polo, tal com ha fet el fiscal conservador Miguel Ángel Carballo amb García-Castellón a l’Audiència espanyola, on ha presentat escrits molt durs contra el jutge: l’ha acusat de prendre decisions contradictòries, amb manca de diligències i amb una argumentació molt feble. De fet, s’ha oposat a la investigació per terrorisme i ha reclamat que la instrucció es faci al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per delictes de desordres públics agreujats.

Sánchez Conde no adoptarà en cap cas aquesta actitud tan bel·ligerant. En l’escrit final al Suprem, deia que no hi havia prou indicis per a encausar per terrorisme Puigdemont i Wagensberg. “Es limita a efectuar conjectures mancades de base fàctica”, afirmava sobre la instrucció de García-Castellón, però no tancava pas totes les portes. En compte de seguir la via de Carballo, la tinenta fiscal no reclamava pas que la causa fes el salt a Barcelona –sense terrorisme–, sinó que animava García-Castellón a continuar investigant a l’Audiència amb tot el ventall del codi penal a la seva disposició.

“Els fets que s’atribueixen al Tsunami Democràtic van passar sense que es pugui qüestionar que hi va haver incidents gravíssims amb enfrontaments amb la policia de gravetat important, i que es van causar lesions i danys greus que poden ser subsumits en uns quants tipus penals, o, cosa que és equivalent, la naturalesa delictiva de les accions executades sota el paraigua o cobertura del Tsunami Democràtic no pot ser qüestionada i ha quedat constatada en les diligències prèvies incoades per a la seva depuració”, va escriure.

Dit això, la tinenta fiscal tampoc no farà seva la via de la duresa, tal com va fer la fiscalia en el judici de la causa contra el procés en què Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno van fer mans i mànigues per aconseguir una condemna pel delicte de rebel·lió.

Més de quaranta anys a la fiscalia

Sánchez Conde fa més de quaranta anys que exerceix de fiscal i ha passat per Cadis, Barcelona, Lleó, Bilbao i Madrid. El 1997 va entrar al Tribunal Constitucional (TC) i, uns anys més tard, a proposta de Cándido Conde-Pumpido, va esdevenir la primera dona fiscal en cap. El 2021, després de gairebé un quart de segle al TC, va fer el salt al Suprem, on va ser nomenada fiscal de sala en cap de la secció penal.

A començament del 2022, la fiscal general de l’estat aleshores, Dolores Delgado, la va nomenar tinenta fiscal del Suprem arran de la mort de Juan Ignacio Campos. D’aquesta manera, tal com havia passat al TC, també es va convertir en la primera dona a arribar a la cúspide de la fiscalia, només per sota del càrrec de fiscal general, que és de designació política.

El nomenament va suscitar una certa polèmica, perquè el Consell Fiscal, en una decisió no vinculant, havia proposat l’ex-fiscal general Consuelo Madrigal. La fiscal afí al PP va rebre el vot dels cinc representants de l’Associació de Fiscals i, en canvi, Sánchez Conde va obtenir els quatre dels membres de la Unió Progressista de Fiscals. A la votació també van presentar candidatura Javier Zaragoza, José Ramón Noreña i Javier Huete.