Sánchez certifica que la democràcia ha fet fallida

Que el president Pedro Sánchez denunciï públicament la lawfare significa reconèixer la corrupció del poder judicial. Més enllà de les qüestions personals, aquest incident posa de manifest la fragilitat del govern espanyol. Sánchez ha estat víctima de les seves pròpies clavegueres, les mateixes que ell ha utilitzat sense cap escrúpol.

Contra el procés, la judicatura ha anat fent la seva feina, deixant un rastre de represaliats, exiliats i presos polítics. Mentre molts demòcrates afectats d’anòsmia havien fet seu el relat i acceptat la injustícia. Com deia Martin Luther King: “Els de la nostra generació ens haurem de penedir no tan sols de les paraules i les accions infames de la mala gent, sinó també del terrible silenci de la bona gent.” I el president espanyol va guardar silenci com en el poema de Martin Niemöller, només ha alçat la veu quan ell ha estat afectat.

No costa empatitzar amb Sánchez i la seva dona, però tothom té família, i ell no ha demostrat gens d’empatia amb les famílies dels nois d’Altsasu, ni les dels morts en l’assalt de la tanca de Melilla, com tampoc amb les famílies dels encausats, exiliats, empresonats i represaliats pel procés.

Més enllà de l’empatia amb les qüestions personals, el fet més greu és que el president del govern espanyol ha certificat la mala salut d’aquesta democràcia fallida. Sánchez ha escrit negre sobre blanc que ha estat víctima d’una conspiració per a fer-lo caure, víctima de jutges, directors de diaris i dirigents polítics; això té un nom: cop d’estat. En aquests cinc dies, mentre ell reflexionava, tot i ser una acusació tan greu, ni la policia ni la fiscalia han mogut fitxa.

És crucial preguntar-nos ara com pensa Sánchez “regenerar la democràcia”. Com ha assegurat en el seu discurs televisat, aquest és el seu compromís per a continuar governant. S’emprendran accions legals contra els responsables d’aquesta conspiració?  Detindran tota aquesta gent? Els acusaran de prevaricació, rebel·lió i sedició? Els veurem entrar a la presó? Passarà res? O ha estat una altra maniobra política a les quals ens té avesats Pedro Sánchez?

De moment, Sánchez no perd passada, ha fet servir tota la maquinària de l’estat en benefici propi. Ha utilitzat ministres com el d’Interior, Grande-Marlaska, que desempolsant el seu títol de jutge ha sortit a defensar-lo; ha posat en un atzucac la governabilitat de l’estat espanyol durant cinc dies; ha centrat tot els focus en la seva persona i en el seu partit, interferint en les eleccions catalanes, per aconseguir esgarrapar algun vot més per al cavaller de la trista figura, antany conegut per Isla.

Amb una rapidesa sorprenent, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha situat el PSOE gairebé deu punts per sobre del PP després de l’anunci de Sánchez d’obrir un període de reflexió per decidir sobre el seu futur, amb una estimació de vot del 38,6% dels socialistes i 29,2% per als populars. A més, el president espanyol ha concedit una entrevista en hora de màxima audiència a la televisió espanyola.