05.06.2024 - 21:24
|
Actualització: 06.06.2024 - 09:51
Són lluny els dies en què tot se n’anava presumptament en orris. La preocupació perquè la seva dona no pagui els plats trencats de la seva presidència sembla superada i extinta, en Pedro Sánchez. De fet, ha decidit d’acceptar la proposta dels jutges i convertir-ho en un element de la campanya de les eleccions europees. Ahir mateix, el titular del jutjat d’instrucció número 4 de Madrid, Juan Carlos Peinado, la va citar a declarar el 5 de juliol, i els socialistes han decidit de sortir en bloc a criticar-ho com un intent d’interferència. Begoña Gómez és investigada per delictes de tràfic d’influències i corrupció al sector privat, però Sánchez considera ja desacomplexadament que tota la causa forma part d’una operació dels sectors més reaccionaris de la judicatura per a fer-lo caure. “El seu objectiu és que dimiteixi”, escrigué ahir en una nova carta adreçada als ciutadans. La reconversió en un ham electoralista no era ni tan sols amagada. “Tant de bo els seus promotors trobin la resposta que mereixen a les urnes: condemna i rebuig per les seves males arts”, deia. M’ataquen la dona: voteu-me.
La darrera carta també es va publicar en un clima electoral en què els socialistes necessitaven una embranzida. Llavors, Sánchez va parlar de la maquinària del fang que diu que assetja l’esquerra espanyola quan governa –sense ni un trist esment als independentistes, ni als moviments socials, ni a Podem– i va explicar que miraria d’activar una “regeneració democràtica” sobre la qual va donar molt pocs detalls. El subjecte dels “reaccionaris” amb qui es contraposa té un sentit especial, ara, perquè va començar la campanya d’aquestes noves eleccions demanant el vot per aturar “la gran onada reaccionària” de l’extrema dreta a Europa, on no tan sols inclou la francesa Marine Le Pen o la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, sinó també Vox i el PP, de bracet, perquè diu que són si fa no fa la mateixa cosa. Dedicant el mateix adjectiu als jutges, els socialistes espanyols van falcant un mur per a protegir-se qualsevol atac polític –però també de qualsevol atac raonable– que els pugui dirigir la judicatura, i així Sánchez mira de presentar-se com l’única manera de garantir la democràcia a l’estat espanyol, mentre el PP l’acusa d’autòcrata.
Encara no fa una setmana de l’aprovació de la llei d’amnistia al congrés espanyol, que Junts i Esquerra Republicana s’han escarrassat a brandar com una prova que els socialistes admeten que hi ha hagut lawfare. La llei no en parla explícitament i els socialistes, en general, han estat molt refractaris a fer servir el terme, però ara el mateix discurs els va com oli en un llum. La vice-presidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, ja causà un enrenou fa uns quants mesos quan va dir que el jutge García-Castellón “estem acostumats que sempre s’inclini en la mateixa direcció i sol sortir a col·lació en moments sensibles”. I va afegir: “Hi ha persones [jutges, s’inferia] que tenen una certa volença per pronunciar-se sempre en una mateixa direcció i en un moment particularment oportú.” Per a compensar-ho, els dos guardians de les velles essències de l’estat, Fernando Grande-Marlaska, d’Interior, i Margarita Robles, de Defensa, es van afanyar a objectar que tenien una confiança absoluta en el sistema judicial espanyol. Ara, tanmateix, Ribera és la candidata del PSOE a Brussel·les, i ha seguit el camí que desbrossa Sánchez. Avui mateix ha titllat de grollera i estranya la citació de Begoña Gómez.
Segons la mitjana de les enquestes, la jugada li podria anar bé, a Sánchez, que de moment se’n va sortint de fer orbitar la conversa de la campanya entorn de les seves qüestions: primer, el president de l’Argentina, Javier Milei; després, el reconeixement de Palestina; i ara, la interferència dels jutges i la seva condició de víctima, que se’n deriva. En justa correspondència, el PP comença a actuar amb nerviosisme. Al debat d’ahir a 3Cat, la candidata Eva Poptcheva va criticar que Sánchez posés en dubte la independència judicial i la separació de poders. Avui Alberto Núñez Feijóo encara ha anat un pas més enllà i ha dit: “No és normal que s’intenti silenciar qualsevol crítica al ‘refotut amo’”, en referència al president espanyol, que titlla d’arrogant i fatxenda. Feijóo es posa al mateix sac que els jutges i que la premsa crítica amb els socialistes, que diu que persegueixen “qualsevol que intenti aixecar la veu”. El PP intenta de dibuixar una situació de màxima gravetat per a mobilitzar les seves bases. La candidata Dolors Montserrat ha demanat per carta a la Comissió que faci alguna cosa contra l’amnistia, però Ursula von der Leyen, que l’altre dia va anar a un acte del PP de Galícia, ni tan sols pronuncia el mot.
Tanmateix, Sánchez es limita a fer servir la dicotomia entre l’extrema dreta i ell per a les campanyes electorals, i no fa cas de les peticions dels seus socis a Madrid perquè vagi més enllà i proposi solucions concretes. Avui la candidata d’Esquerra, Diana Riba, ha publicat a les xarxes una carta escrita per a ella en què recorda que la seva parella, Raül Romeva, va estar tres anys i mig a la presó, i toca el crostó del president espanyol amb un punt d’ironia. “Vull aprofitar l’ocasió per a transmetre la meva empatia i la de tants catalans que entenen perfectament què és passar pel corró d’una justícia que s’ha quedat a l’era pre-democràtica”, diu el text, però li retreu que el PSOE hagi fet cas omís, per exemple, d’una proposició no de llei (PNL) impulsada pels republicans en contra de la lawfare. El candidat de Junts, Toni Comín, també li ha demanat “menys cartes i més reformes” i ha explicat que el seu partit ha posat damunt la taula dels socialistes uns quants mecanismes per a reformar el Consell General del Poder Judicial espanyol que fa més de dos mil dies que té el mandat caducat, i Sánchez tampoc no n’ha dit ase ni bèstia.
Fins i tot entre els seus socis de govern comença a causar un cert rebuig que Sánchez només gasti tinta electoralment i, al despatx, en canvi, hi deixi el paper en blanc. La cap de Sumar, Yolanda Díaz, va piular ahir que “no és cosa de cartes” i que “a l’extrema dreta cal aturar-la governant més i millor”. Avui, el diputat Gerardo Pisarello ha reconegut que la citació de Begoña Gómez és “un cas més que vol incidir en les eleccions europees” i ha acusat el jutge d’actuar amb poca imparcialitat, però ha demanat al PSOE que s’afanyi a fer una reforma profunda del poder judicial espanyol. I, encara més dura, la cap de llista de Podem, l’ex-ministra d’Igualtat de Sánchez, Irene Montero, considera que hi ha una “coalició ultradretana” que vol alterar les eleccions, però assenyala directament la Moncloa: “És inassumible la inacció del govern amb la guerra judicial i mediàtica. És el moment de passar de cartes al Butlletí Oficial de l’Estat.” La proposta de Podem, que ha abandonat Sumar perquè no van incloure Montero al govern i ara són al grup mixt, és que la reforma vagi endavant sense el PP.
La xifra
La renovació del Consell General del Poder Judicial espanyol és graciosament una qüestió molt europea, perquè, ara com ara, caldria un acord entre el PP i el PSOE per a desblocar-ne la renovació, però, com que no es posaven d’acord perquè tots dos aspiren a tenir-ne el control, pel cap baix, ideològic, es van remetre a la mediació de Brussel·les. Fins ara ja s’han fet tres reunions entre Esteban González Pons (PP) i el ministre Félix Bolaños (PSOE) i la intervenció de Didier Reynders, el comissari de Justícia. L’aparició d’un mitjancer va aparèixer, ja és ben curiós, just quan el PP criticava que els socialistes s’haguessin avingut a tenir-ne un d’internacional per a negociar amb Junts a Ginebra.
La imatge
La fotografia que encapçala aquesta notícia s’ha fet aquest vespre mateix al municipi de Benalmádena, a Màlaga, Andalusia, en un acte del Partit Socialista. Després de setmanes desapareguda, Begoña Gómez ha reaparegut just avui, quan s’ha convertit en un tema encara més central de la campanya, donant suport al seu marit.
