Sánchez a Barcelona i no hi haurà cap protesta

Em sap greu que els partits de la minoria nacional catalana (independentistes) normalitzin la presència del repressor Pedro Sánchez a Catalunya. Que ERC hagi contribuït de forma descarada a blanquejar l’estat autoritari regalant la investidura a Sánchez a canvi de res, és el primer gest d’aquesta falsa normalitat.
Després de la llastimosa imatge en seu parlamentària acatant tots plegats la intromissió de la JEC a la política catalana, el que s’aconsegueix és això: que ningú tingui ganes de convocar cap protesta ni mobilització en contra dels botxins.

Benvolgut Vicent, els nostres representants han trahit la memòria de l’1-O, encara que se n’omplin la boca i s’han venut als interessos més espuris ( JuntsxCat a la Diputació i ERC al govern d’Espanya). La gent està cansada de protestar per res i de pagar, sense caixes de resistència, presó, multes, detencions i violència d’Estat. Tenim dret a fer un buit, com en l’Assaig de la lucidesa de Saramago. Això no vol dir que no estem rabiosos i preparats per un nou embat però NO amb aquesta classe política inoperant i servil. Haurem d’esperar que apareixin nous liders per un moviment complexe que no només es pot organitzar des del carrer. De moment, potser aturar les injustícies com els desnonaments diaris, els abusos policials i els atacs ultres resulta prioritari. Davant l’apagada general que inclou a ANC i altres entitats, ja s’ho faran. Ara bé, quan exploti de nou, tota l’energia de frustració, la mala maror, la indignació i la vergonya sortiran en plena força en un acte renovat de rebeldia, això no ho dubto. Que es passegi Sanchez per els seus corrillos elitistes i de correveydiles…segur que no trepitjarà un mercat, on una estació de metro. Si m’el trobés no fa falta explicar el que li diria, oi?

Estic totalment d’acord amb tu Vicent, però també pense que la gent ja fa massa temps que se manifesta i se mou en contra de tota la injusta situació política que vivien fa més de dos anys. Demà la responsabilitat més gran és dels polítics catalans que són els que li haurien de dir les coses a la cara al Sánchez i l’haurien de fer sentir molt incòmode per tota la repressió que ha subscrit i que manté. Este govern del regne d’Espanya està demostrant que no ens serveix absolutament de res, continuem igual que estàvem, repressió i més repressió, o pitjor.

Bien, Sr. Partal, y ¿ahora qué? o mejor dicho ¿y a partir de ahora qué?

Yo sigo defendiendo a capa y escapada la necesidad perentoria de que en las próximas elecciones catalanas se nos ofrezca al pueblo transversal independentista una opción política transversal a la que votar.

Por supuesto, no soy un ingenuo, el proyecto se presenta complicado por no decir imposible pero que el cuarto poder que, usted y su periódico representan lo defiendan, también a capa y espada, sería de agradecer.

¡Ánimo!

No us confingueu, admirat Sr. Parral.

El silenci que expressa el poble no atorga al tirà més autoritat en el desfici per destruir la identitat d’un poble, perseguint la dissidència política amb la repressió, l’opressió, l’ofec territorial, l’escanyament fiscal i econòmic i fins i tot la destrucció de les persones, fins a considerarles malaltes mentals, pel fet de pensar diferent.

Sí, era Vallejo Nájera qui deia que s’havia d’eliminar el gen roig. Això mateix van fer els nazis amb els jueus i ara els españols amb els catalans.

Fem una mica d’història:

Va ser d’aquesta manera, com congregacions religioses com la de St. Vicenç de Paül, premi príncep d’astúries 2004, va ser l’ encarregada de les presons i aquí la Maternitat, que després va ser gestionada per la Diputació de Barcelona, va tramitar adopcions irregulars d’infants, primer “robats” en els hospitals dient a les famílies republicanes, que eren morts i canviant certificacions de naixement dades, orígens i noms dels pares i mares. Després es va aplicar a famílies pobres, d’ètnia gitana, mares solteres…

Aquest ASSESSINAT D’IDENTITATS, aquest crims vers dones, van ser coneguts pels estaments militars i per l’església i per tant també, per les dones dels governants, incloent les esposes dels caps d’estat d’aleshores, emèrits i actuals.

Tan fàcil com una prova d’ADN, dins el sistema nacional de salut, posaria en evidència aquests GENOCIDIS de filiació, per raó d’orígen, família i/o ideología o moment històric t’hagi tocat viure.

La realitat sr. Partal, sempre supera la ficció i ara, ens trobem tot un reguitzell d’homes amb responsabilitats polítiques, que haurien de ser jutjats per aquests CRIMS IMPRESCRIPTIBLES vers dones.

Quines explicacions poden donar els homes que això ho han permès a llurs propis fills?

Així doncs, Sánchez es passejarà per BCN com a còmplice de crims de lesa humanitat, vers dones en el robatori de nadons a llurs mares, pel fet de ser dones, esposes i mares víctimes del franquisme, del cop d’estat del 36; gent del poble que després de la república i la pèrdua de la guerra civil van patir el mateix que ara están patint les noves generacions d’independentistes engarjolats, encausats, peeseguits per terrorisme i que afecta vuitanta anys després, la filiació dels ciutadans i fa un frau de llei, cualsevol plebiscit del règim del 78.

Quins són doncs els terroristes que atempten contra les urnes i la voluntat de la gent? Els que no RESPECTEN LA VIDA NI LA DIGNITAT DE LES PERSONES INCOENT LA SEVA OPCIÓ POLÍTICA.

Així doncs, la persecució per raó d’ideologia a España s’ha dirimir sempre d’aquesta manera. No admetent la sobirania popular ni molt menys el resultat d’unes eleccions com demostra finalment la mateixa inhabilitació del President.

I el darrer element posat a judici podría ser el mateix Sànchez, però tirant de veta, els antecessors i sobretot els caps d’estat que ni han votat la CE, ni voten, ni es deixen votar, ni participen en cap elecció, pero assetgen, persegueixen, criminalitzen tot un poble per donar resposta a la CORRUPCIÓ d’un règim tirà, criminal, assessí i genocida.

Demà en Pedro, trobarà pels carrers de la nostra capital de la República Catalana del Principat, l’essència d’una manera de ser i de viure: una identitat genuïna i pròpia.

El civisme, la convivència, el pacifisme, la democracia no expressada en la seva presència que es trobarà con dieu caminant pels carrers, perquè en el sou, en Sànchez té un plus com a mercenari i és un VIVIDOR de la democràcia que a un poble li va costar tortures, judicis per rebel.lió, presó, camps d’extermini, i fins i tot, robatori a mares desemparades de les seves criatures indefenses.

En Pedro Sànchez és el representant legítim, autoproclamat perquè no ha renunciat al seu mandat i sí a esbrinar la VERITAT, d’aquest abús, arbitrarietat i falsejament de la hiatòria. És el braç de la injustícia d’una nació sanguinària condemnada a la violència i al frau de la seva pròpia nacionalitat, que necessita de l’extermini de pobles per mitjà de la guerra, incapaç de viure en PAU.

I us diré perquè España es així.

Perquè de la reparació que hauria de donar a aquestes mares, la monarquia quedaría deutora fins a extingirse l’estirp. I buida de les comissions del tràfec d’armes. I encara els hi quedarien els pecats d’omissió que cap conferència episcopal podrà reconciliar perquè senzillament, sòn abominables pel mateix Déu i la seva crueltat ja els condemna a l’incapacitat de poder fer el bé comú, convertint-se en veritables perills per a la humanitat.

Passaran quatre anys i l’anhel de llibertat, la dignitat, el dret a la vida de les persones i el dret identitari d’aquest poble s’auxecarà de nou, no jo dubteu i haurà de renovarse.

I els zombis morts com en Sánchez s’hauran d’acostar aquest país per tornar a respirar l’esperit de vida que batega dins els nostres pits sabent què volem i què no.

Mentres tant, que siguin els DRETS HUMANS els que hagin de jutjar en tribunals internacionals, lluny de suborns i d’ impossibilitat de separació de poders, aquests CRIMINALS.

FORÇA, SALUT I REPÚBLICA.

VISCA CATALUNYA LLIURE

Feia temps que no comentava per aquí, però avui l’editorial contundent d’en Vicent m’ha fet tornar-hi.

El subscric al 100%.

Des del 155, l’autèntic cop d’estat, el país hauria d’haver viscut en un estat d’emergència, o provisionalitat, permanent. Institucions autonòmiques auto-dissoltes. Protestes permanents. Un partit unitari independentista que guanyés totes les eleccions per majoria absoluta. No permetre cap més atac. Així fins a vèncer.

Malgrat tot, i ara costa força, però jo encara sóc optimista.

Gràcies sr. Partal per ser clar. L’actitud d’ER i tots els mitjans que treballen per ells han aconseguit desmobilitzar els ciutadans. Millor dit han aconseguit amagar-nos.

Què creu que deuen pensar i sentir el miler llarg de repressaliats, els ferits i els que han perdut la vista, els que han fet donacions, els que continuen mobilitzats quan veuen l’actitud covarda i mesquina dels polítics al Parlament traïnt el seu president i denigrant la institució?. La política desgraciadament té direcció, des de la presó, encara que, al meu entendre, equivocada, però el que no té és cap mena de moralitat.

M’afegeixo al sr. Alegria per demanar que al menys en aquest mitjà se segueixi denunciant i sigui un altaveu contra els que volen propagar el silenci i a favor d’una alternativa digna i transversal.

Llegeixo el teu editorial en arribar a casa, després que en Llach hagi presentat la segona fase del Debat constituent que ara es posa en marxa a nivell comarcal. El teatre, ple. Localitzo gent de la CUP, de JxC, de CDRs, de l’ANC.
Dissabte ens veiem a Palamós, Vicent, que hi vas a parlar de Perpinyà, amb la Júlia Taurinyà a qui vaig saludar breument fa unes setmanes, a Sant Celoni, quan ens vàrem presentar els més de 200 Consells Locals per la República que ja ens hem constituït.
Mira, que és passegi en Sánchez, si vol. Nosaltres tenim feina.

Avui en Vicent no se’n calla cap i fa bé. Estic d’acord amb la descripció que fa dels esdeveniments encara que en siguin una lectura que no correspongui verdaderament a la realitat. Cert que estem patint les conseqüències d’una repressió inmisericorde, al mateix temps d’una altra que no teníem previst (jo almenys no m’ho hagués cregut mai) que ha estat el canvi de rumb d’un partit abans compromès (ho màxim impulsor) d’aquest moviment que ara ha abandonat. Tard o d’hora la normalitat es tornarà ha imposar perquè la gent té molt clar, quina és la direcció que s’han de prendre i amb quins nous líders al devant.

No, ningú ha convocat res, tampoc Tsunami que algún día sabrem qui en movia els fils, perquè de moment no sembla pas que vagin segons el batec del poble, si no al dels partits. TV3 ha anat esborrant al President Puigdemont de la pantalla, i cada vegada els tertulians són més fluixos. De tant moderats que semblen ologrames d´escolanets, tots tant ben posadets, tant equidistants, tant donats al bon diàleg amb l´amo. Només l´Albano Dante les canta sense embuts, i només el conviden un cop per setmana, no fós cas que ens esverés el galliner que és a casa a les tardes. El FAQ´S el fan amb 4 euros. Allarguen les entrevistes fins la sacietat, en Melero fa dos dissabtes, ja mirava a l´entorn com dient “Què més voleu que us expliqui”, i no conviden mai ningú que recordi que la unilateralitat és una més que bona opció, més aviat l única per centenars de milers de catalans. ´

Ara bé, és de manual de realitat paral.lela això que li passa a l´establishment català, com molt bé n´hi diu la Mireia Boya. Ells també viuen a la seva bombolla, igual que els espanyols, però a la catalana. No saben llegir la realitat, o els espanta tant que no la volen veure. La societat catalana ha canviat totalment, ja ho vaig comentar fa dos anys, la gent està molt informada i politzada, i cada vegada més. El grup que s´empassa els gripaus (per sútils que siguin), es va fent cada vegada més i més petit. I els que pugen ja els han perdut. Un cop passat el temps del Club Super 3, deixen d´informar-se pels mitjants convencionals. I els que encara ho fem, estem molt al cas dels continguts, les formes, les prioritats de les noticies, els temps que utilitzen per cada una, els tertulians triats, el que aquests diuen o no diuen, el que els altres trien rebatre o callar per atorgar. A tot. Ja no ens porten de la maneta cap ón ells volen, ja no, perquè quan has près consciència del que t´hi jugues, ja no hi ha marxa enrere. Per tant estàn jugant a un joc molt perillós per ells. Els sortirà el tret per la culata i encara no són capaços de veure-ho. De moment hi ha una enquesta que demostra que TV3 ha perdut un 39% en els programes polítics, i només es mantén El Foraster, Joc de Cartes, la serie del migdia i poc més.

El que he observat és que després de l´1 octubre, els catalans vam esperar una estratègia política unitària que no hi va ser i no hi és. Ens vam decepcionar, després deprimir , enrabiar, i ara es comença a dir que vist que no ens pensen ajudar potser els haurem de canviar a tots. I que ningú li doni la culpa a l´independentisme de base si intenta fer foc nou i per tant l´emiscicle queda dividit en mil trocets. Perquè el poble ja no sap què més fer. I sortir perquè ningú converteixi el seu clam amb fets polítics ja no, com a mínim jo no. Tinc dignitat, i no vull fer més de titella. Si ve en Sanchez i es passeja “como Pedro por su casa”, mai millor dit, doncs mira, al final és la realitat. Es pixen en les nostres institucions com i quan volen, i sense cap impediment. Perquè no s´hauria de fer evident que és així, que els nostres representants és el que fan, tenir als líders tancats i exiliats i deixar que campin al seu aire. Ara bé, si algú, tant aquí dins la parròquia de TV3 (que no és més que la sucursal del Règim del 78), com allà als madriles pensen que això s´ha acabat, que despertin com abans millor, perquè qui ha marxat no tornarà mai més. I aquí rau el seu problema, que l´independentisme és molt més que una opció política, és el desitg d´un món més just, democràtic i sostenible. Un món millor. No hi renunciarem mai. I no els ho deixarem als que vénen per fer. Això ho vam començar nosaltres i ho acabarem nosaltres. Aneu-vos fent tots a la idea. Ni amors surrealistes als carcellers, ni tertulians escolanets, ni totes aquestes mandangues que ens veneu dia si i dia també. Torneu al s. XXI o deixeu d´aborrir-nos que tenim feina i no volem pentinar el gat. Apa, salut i república gent! Visca Catalunya lliure!

Una tristesa immensa, decepció, desesperança.. no hi haurà movilitzacions, però no serà perque la figura de P.Sànchez, el seu govern i tot l’ estat espanyol no ens produeixin un profund rebuig, sino perquè ens sentim impotents i traïts pels nostres representants, que blanquegen un govern que NO HA FET RES per aturar la repressió ni per caminar cap endavant i seguint el mandat de l’ 1O.
Però no ens equivoquem: la desconnexió emocional amb Espanya és total i absoluta. Jo no veig marxa enrere ni alternativa possible a la independència. Només hem de tornar a agafar aire i suficient indignació per obligar els polítics a tirar endavant o fer-los fora.

Segurament no hi haurà escridassada, però sí que hi haurà un fort desplegament de policia. Suposo que les entitats que ho hagueren hagut de convocar no s’han decidit a fer-ho per no donar l’excusa d’avortar la reunió abans de començar. Francament, no crec que aquesta reunió serveixi per a res, perquè aquesta gent són obtusos mentals i els ha anat sempre molt bé no parlar, no cedir, no entendre res, i ara no canviaran perquè el President Molt Honorable, no el maniquí, els ho exigeixi. Així i tot, crec que és important el desplegament enorme de policia que es produirà, perquè és la prova de què ens tenen por, i si és així, és que comencem a tenir més poder real que el que ens pensem.

“Aquesta vegada ningú no ha convocat cap mena d’acte de protesta, ni l’ANC, ni Òmnium, ni els partits, ni els delmats CDR, ni el fantasmagòric i completament desprestigiat Tsunami Democràtic.”

Fa quasi 3 mesos vaig escriure un dur comentari sobre el fracàs de Tsunami Democràtic a la Jonquera / El Voló quan
va organitzar un cop de força ambiciós, de 3 dies de durada: tallar la principal via que uneix França i Europa amb Espanya i que just passa per terres catalanes… amb derrota total en 24h, d’una qüestió política d’alta volada es va passar en no res a un rutinari tall de carretera d’ordre públic.

Parlava en termes militars, simples però entenedors, de la derrota i sobretot dels seus efectes, que ARA i AVUI és veuen força més clars. El pitjor efecte de tots, vaig dir llavors, serà la desmoralització de la tropa i la desconfiança de TOTHOM en noves accions: la pèrdua de crèdit reputacional.

Faré memòria:
“Tsunami va enviar un contingent d’efectius per dur a terme una acció rotunda, llampec i colpidora amb efecte sorpresa i sobretot de llarga durada (72h!) en un punt neuràlgic.
Tsunami no va tenir en compte principis elementals de l’art de la guerra:
1.- El contingent era escàs per la magnitud de la operació.
2.- El lloc triat és de difícil accés i perillós: un atzucac: una ratera.
3.-NO hi havien tropes de refresc A PROP per reforçar la primera tropa enviada.
4.- El gruix de tropes de reserva  eran lluny, a les ciutats de les àrees metropolitanes, sense posibilitat de movilitatzar-les a temps i a lloc del combat.
5.- De seguida tot l’estol va quedar isolat: la temuda “copada” militar.
6.- La tropa aïllada i embolsada va haver de fer front per davant i per darrera a tropes enemigues molt superiors en nombre i ben equipades (amb tropes de refresc i inesgotables tropes de reserva): els Mossos, (els nostres Sipais) donant pas a GC PN i Gendarmeria a un atac a la reraguarda.
7.- La derrota total va esdevenir al cap de 24h.
8.- Pèrdua de bagatges (vehicles, material de campanya, provisions, etc.) i tropa mobilitzada en retirada vergonyant a corre cuita (minva rotunda de confiança en el comandament).
9.- Cap objectiu inicial d’entitat va assolir-se, més enllà del cop defecte del primer moment: la  gran aturada d’abast europeu (bloqueig de estat francès i espanyol) va quedar en un simple tall més de carretera resolt en poques hores de manera eficient. D’una qüestió política a una d’ordre públic.
10.- El replegament de tropes i posterior contraatac als AP7 ha estat de poca volada i insignificant rellevància: pèrdua total de capacitat ofensiva i desgast innecessari de tropes: Agreujament de la minva de confiança en el comandament.
Conclusió:
Intranscendència de l’acció duta a terme (objectius no assolits) i pèrdues materials i humanes, tot com a conseqüència d’un operatiu mal dissenyat i pitjor executat.
El pitjor efecte de tots, però, és la desmoralització de la tropa i la desconfiança de TOTHOM en noves accions: pèrdua de crèdit reputacional.
Ens manquen quadres solvents formats a prestigioses escoles d’arreu del mon judicials, d’hisenda, diplomàtiques i militars.

Semblaria que l’editorial d’avui ens vol culpar d’alguna cosa, però comparteixo molt els comentaris de la Rosa Gispert i la Gemma R. i els que van en la mateixa línea.

Hi ha dos escenaris:

el de l’actitut d’ ERC comandada per capellà-general segrestat i els seus quatre o cinc malnascuts acólits i els mitjans de comunicació tapant-ho tot amb els diners del poder que hi ha al darrera. Quan un partit polític segresta als seus votants fent-los traïr les seves própies esperançes, des del Parlament passant per investir un govern espanyol amb una (i tots ho sabíen) inexistent mesa de negociació, no pots esperar gaire rés més que veurel’s rient. Ara se m’acut la cara de l’Aznar ensenyant les dents com en el Gran Dictador o el tractant d’armes masturbant-se davant el ninot de brimo que te al despatx.

L’altre escenari és que, les restes de l’imperi castellà, si el dels assassinats des del Perú fins Anvers, passant per Filipines i Guinea, no es pot combatre amb estética, ni amb sopars grocs, ni amb costellades l’11 de setembre ni parides d’aquest nivell. Es doblega picant a l’economía, cancelant els comptes corrents ( mira que s’ha de ser pocavergonya tenir compte obert a la Caixa, el Sabadell o banc espanyol i no fer rés pels privats de llibertat només que cantar una caramella), destrossant el que s’hagi de destrossar i fent la pressió que calgui per treure del mig als polítics covards, poltroneros i misserables.

Per sort, tenim les mateixes forces que el primer dia i gent a l’exili que sap parlar, actuar, dirigir i lo més important: no tenen por de rés. Per tant tot continua igual i ja ens queda poc, això sí, possem una mica tots allò que s’ha de possar, si us plau.

Molt d’acord amb la Soledat Balaguer. Per mi, que es passegi tan com vulgui. Indiferència absoluta. Els independentistes, que no deixarem de ser-ne per més pallassades que faci Pedro Sánchez i la seva colla, que no ens desmobilitzem per molt que ERC ens vulgui desmobilitzats, sabem què és important i què no, i això que passarà avui sabem que és un numeret que cal fer però que no porta enlloc, i com que també sabem que tenim molta feina i que cal fer-la si volem guanyar la partida, no ens distraiem i continuem treballant en allò que realment és important.

ÉS L’INDEPENDENTISME PRÀCTIC!

Entenc que l’editorial pretén ser un revulsiu, però hi ha raons del perquè de la manca de protestes.

Aquí ja hem de treure una primera lliçó: som tots els que avui no ens manifestarem, partits, institucions, organitzacions, ciutadania. Deixarem que un dels xefs del 155 es passegi tranquil·lament… Els indepes “pràctics” no estan per simbols !! A mi tampoc em representen (els “pràctics”) i està molt bé que no callem…

Vicent diu: “La cosa més greu de totes és que no ha canviat res de res”. Certament, la repressió inclús s’incrementa. Però quina política ho alimenta?

La raó és que hi ha una estratègia dins l’independentisme guanyadora (de moment): la rendició encoberta per esborrar ‘1-O. Avui, el relat central de l’independentisme és la negociació estèril i desmobilitzadora amb Sánchez que no té res a veure amb un “sit and talk” des d’una posició de força guanyada al carrer.

El reducte de resistents de l’1-O es concentra amb la jornada del 29 a Perpinyà. Mentre Torra sol aguanta l’embat amb l’Estat (JEC) que el parlament ha renunciat traient-li l’escó indignament.

I tot això, companyes-s, perquè centenars de milers de vots independentistes van encimbellar ERC i els seus “suporters” en les passades eleccions espanyoles.Van dir que sí, a la investidura del botxí; van dir que sí, a canvi de res. Perquè ni s’atura la repressió ni la presó; van dir que sí a canvi d’esborrar la lluita de l’1-O i els que se’n reclamen: el consell per la república, el president Torra…

Sense una càrrega de revolta el vot sempre acaba servint al partidisme… reflexionem sobre l’editorial d’avui per l’acció del demà…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

PS. És curiós que el que ahir eren organitzacions engrescadores: CDS, OMNIUMS,ANC, TSUNAMIS…avui són… què?

Però es que es pot esperar mes dels nostres polítics i del sistema polític? des del moment en que s’apujen el sou, ja de per si molt sucòs, per sobre del ipc, ja t’estan dient quin tipus de persones son.
No crec que hi hagi res a fer amb l’actual sistema polític, ni aquí ni a Espanya, ells s’han dotat d’uns privilegis que nosaltres no els em otorgat, es tot una farsa, una farsa que ve de mes a munt, I en quan a que els catalans, no combregem amb rodes de moli, doncs depen de que entenem per catalans. Val la pena tan merder per una República amb la mateixa classe política?, amb el mateix sistema?. Val la pena una República “happy flowers”, que mentre branda la bandera de la sostenibilitat, alhora afavoreix la massificació del territori, incompatible amb aquesta suposada sostenibilitat? Crec que falta un debat molt mes a fons, sobre el model de país que volem, posant – lo també a votació, la qual cosa si que els fa por a la classe política… doncs el seu status perillaria.

https://www.change.org/p/united-nations-superpoblaci%C3%B3n-a-nivel-mundial-son-urgentes-las-regulaciones-de-la-natalidad

És difícil fer un comentari a l’editorial d’avui que, com en moltes ocasions hi estic d’acord. El comentari gairebé serveix únicament com a psicoteràpia o millor com a teràpia de grup, com si fóssim una mena d’alcohòlics anònims. Ens hauríem de dir independentistes anònims, malalts, amb un futur preocupant sinó deixem l’hàbit que ens ha fet addictes i que ens ha pertorbat la vida fins a canviar-nos l’horari, les relacions, els desitjos, … estem fotuts i la cosa té mala solució. Hi ha qui per lliurar-se d’una addicció dura ha marxat del món urbà i s’ha encapsulat en un règim de vida radicalment diferent, la natura, les granges rurals. Alguns se n’han sortit. Si volem curar-nos, els independentistes malalts hauríem de fer una cosa semblant, endinsar-nos en la cara oposada al nostre món. Podríem anar a Ciutat Meridiana, Badia del Vallés o potser algun barri de Rubí. Allà on la gent no ha pogut seguir el pas delirant de l’economia de mercat i s’ha quedat penjada, l’aigua del temporal Gloria els ha entrat pel marc de les finestres i ha humitejat les parets despintades dels seus pisos. Pisos que amb prou feines poden pagar el lloguer ni poden escalfar i sí, hi pengen la bandera espanyola perquè als catalans independentistes ens veuen rics i creuen que dominem el mercat. La seva preocupació és tenir feina, viure decentment i tenir un futur optimista pels seus fills. La independència de Catalunya no representa res d’això per ells, no és cap solució. Són el 15% de la població, 800000 votants. Si fóssim capaços d’ajudar-los a pujar novament al vagó del tren que van perdre i que veiessin que amb la independència guanyarien la decència, el futur i el benestar que no han tingut mai … aleshores tindríem més del 65% del sí assegurat en un referèndum i a Pedro Sánchez el rebria el nostre president a l’aeroport amb una formació de mossos, tal com es fa als caps d’estat quan visiten un altre estat. Després d’aquesta reflexió terapèutica crec que la feina que hem de fer és aquí, als nostres barris. Aquest 15% que no se sent representat per ningú ens necessita i el necessitem.

Bé, potser és bo i tot que això passi. Potser és senyal que la massa indepe està al divan, en aquell moment de l’existència en què t’afartes de tu mateix i et preguntes si no és moment d’un mínim de reflexió, de canvis substancials. Com amb el tsunami (el de debò), el mar primer s’enretira un moment per després entrar amb tota la virulència. Crec que hi ha prou indicis per pensar que el processisme està exhaust. L’independentisme, però és una altra cosa.

Sr. Salvador Aregall, trobo molt encertat el seu anàlisi, llàstima que fa uns anys, i que era el moment de fer el que vostè ara proposà, es va decidir que en lloc de treballar per que aquesta gent se sentís protegida i en consonància integrada, es va decidir repeteixo, apostar molt fort per una immigració vinguda, o portada bàsicament d’un país molt concret, i que va fulminar tots els recursos que s’haurien haver emprat en les tasques que la gent d’aquests barris necessitaven. Una tasca molt important en aquest afer la va tenir el Sr. Àngel Colom d’Esquerra Republicana. Sembla com si llavors algú ja penses amb aquest 15% però en sentit contrari al de vostè.
El cas de Gibraltar no podia tornar a passar.

Sr. V. Partal: Encara q soc un pensionista força precari, li dic q la quota d subscripcio a VW sera d les ultimes despeses q anulare; per q editorials com les d’avui -i ho son la majoria- son reconfortants per mantenir la dignitat i l’esperança, a mes q son cada vegada mes dificil d trobar en el panorama mediatic actual. En particular vull esmentar el creixent gir claudicant d TV3 i CatRadio, una autentica VERGONYA nacional. Vull expressar, per acabar, la meva coincidencia i admiracio -i no tant sols per el d’avui- en els comentaris d la Gemma R.

La manca de protestes és el preu que paguem per tots els que han donat peixet a les tesis de ERC, d’Omnium, ANC i tota la patuleia…. i d’haver acceptat (amb crits al vent i prou) la repressió dels Mossos.
I no parlo només dels votants d’ERC sino també dels mitjans de comunicació (i no parlem de la vergonya de TV3).
Durant molts mesos (també a VilaWeb) no he vist cap referencia al Consell per la Republica i es parla de Puigdemont, només quan és estrictament necessari.
I quan hi ha dues noticies, es prioritza la de ERC i els seus dirigents mentre JxCat o Puigdemont queden sempre en segon pla.

VilaWeb ens explicará qui o què hi ha darrere el Tsunami? Quin diari i quan farà una recerca periodistica com cal sobre els intents (reeixits) de demobilització?

Aquest és el preu per haver contribuit a deixar sols els exiliats.

Gemma R. gràcies per les teves paraules que subscric.

He esperat molt a comentar. Evidentment no estem en el millor moment. Però no podem passar de ” l’Espanya s’enfonsa demà passat” a donar-ho quasi tot per perdut. No cal protestar contra Sánchez o qui sigui, cada cop que els veiem. De fet, ve molta gent pitjor que ell cada setmana a Barcelona i ningú protesta. Ara una part de l’independentisme ha decidit donar una oportunitat a la taula de Diàleg. Sóc molt escèptic, però crec que els hem de donar una oportunitat. Si ara muntéssim barricades a la Plaça de Sant Jaume, potser estariem molt satisfets, però, i demà què ? Què hauriem aconseguit ?. Això és una guerra molt llarga . La manca d’unitat i d’estratègia farà que encara ho sigui més del que caldria. Tot i així, la gent hi som i no defallirem ni ens n’anirem a casa. Apostar per la unilateralitat amb les forces que tenim ara mateix, tampoc porta enlloc, i m’agradaria que els que hi aposten ho reflexionessin.
Res, ànims i endavant!

És per a estar emprenyat i molt.
Junqueras està, amb l’actitud del seu partit, ER (abans ERC), blanquejant en Pedro Sànchez davant Europa i intentant diluir la empenta dels exiliats el MHP Carles Puigdemont i els Consellers Comin i Ponsatí, minimitzant la visibilitat de tots els exiliats amb l’ajuda de TV3, Cat Radio i diaris com el ARA.

Amb això aconseguiran que Europa agafi el camí còmode, pensant que el problema català està en vies de solució, i ans al contari, com molt bé esmenta el Sr. Partal, el regne d’espanya i en concret el PSOE de Pedro Sànchez, no ha fet absolutament res és més, ni tan sols ha rebaixat la repressió judicial.

Molt de mal davant Europa i davant el mon a la credibilitat del poble català, està fent l’actitud submisa d’ER, amagada darrera d’una pretesa taula de negociació.

Només espero que a les properes eleccions el poble català, que es consideri independentista, obri els ulls i voti, això sempre, però no voti ER si no fan net de Rufián, Tardà, Roger Turrent i el mateix Junqueras.