Sánchez aconsegueix allò que volia: robar encara més temps

SÓC ENDIVÍ, TU !

EL MEU COMENTARI DEL DIA 14.09.2021 A LES 18:11. A L’ARTICLE

“Junts es nega a canviar els seus noms per a la taula de diàleg i diuen que se senten vetats per Sánchez
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, diu que el vet del govern espanyol indica que no volen abordar la resolució del conflicte”

La mesa de “negació” admetria en Sànchez Picanyol, però no en Turull i Negre.

Guaiteu si té poca espenta l’españolisme (inclosa l’stalinista erc).

Una altra vesprada triomfant del famós banderiller Pedro Sánchez.

La contraprogramació d’En Puigdemont, el judici-farsa del jutge Garcia-Castellon contra els CDR, presagia tot un èxit de l’independentisme que arribarem fins assolir el segon estat català…i els que s’escolaran, just, després tot seguit.

Enviar-hi diletants i afeccionats com ara Lluís Llach, Quim Torra, Germà Bel, Sala-Martín, López-Tena, Vicent Partal, Josep Guia, Lòpez Casasnoves, Lòpez-Bofill, etc haguera petat la “mise en scène”.

Com a mostra aquestes escenes de la pel·lícula “Gandhi”.

https://www.youtube.com/watch?v=KTZQDSEIKto

Josep Blesa (València)

PS: tenim cagada a les calces i calçons la tripulació del Titànic, “ERChestra” inclosa. Adéu Tardà, adéu Rufian, adéu Vilalta, adéu Sol, adéu Jonqueres, adéu Vilalta, adéu Forcadell, adéu Huguet, adéu Salvadó, adéu Elena, adéu Maragalls, adéus per a tota la colla dels “caga-poquets”

Josep Blesa (València)

Ha vingut a la colònia, se’ls ha rigut a la cara, ha fet als d’Esquerra desaloixar taula i plaça per a que el colon no es sentira incòmode, ha censurat els mitjans de comunicació catalans……. i s’els deixa per anar a fer un refresc amb Illa.
Si tingueren vergonya, el govern estava disolt aquesta mateixa nit.
I a sobre ens ho venen com un triomf bestial!!
El dissabte els van treure a xiulits. A la propera, pot ser no els deixen ni arribar.
Fins quan?

Pedro Sánchez no ha fet absolutament res.
Li ha regalat la foto, el temps i l’ensarronada gegantina el nostre MHP Aragonès, no el govern de la Generalitat ja que només estava representat per una part, tot ho ha malbaratat la desvergonyida ERC.
Avui hem vist el què ja sabíem. Sorpresa ni una, indignació tota.
A partir d’ara si el poble de Catalunya no reacciona una taula sine die, infinita en el temps , que no parlarà mai d’autodeterminació, ni amnistia ni referèndum; vol dir que no tindrem la independència ni la mereixem.
Ni 2 anys ni 2 mesos ni 2 dies.
A partir d’avui i amb el què hem vist i sentit, hem de dir prou a cada acte, a cada manifestació, a cada interlocutor que ens escolti.
No som ximples i no podem semblar-ho més temps

A aquestes alçades no tinc cap expectativa de cap dels tres partits independentistes. Però, si més no, espero una mica de dignitat (també li podem dir vergonya). Junts, amb la plantada i la CUP, amb la manifestació, semblen tenir-ne. ERC, amb la seva actitud absolutament incomprensible (no es pot repetir massa cops el mot ‘incomprensible’) sembla superar totes les expectatives… per sota.

Potser es pot entendre millor la magnitud del problema ERC amb unes declaracions d’en Tardà que llegeixo avui (referint-se a Junts): “el fet que governin per primera vegada els fills de les minyones i els masovers, no ho acaben de pair”. És a dir, sembla que encara estan amb l’obsessió de la lluita de classes mentre se’ls (se’ns) està cremant la casa pel davant i pel darrere…

Apreciat Vicent, no sé el perquè tants escarafalls alçades d’ara; abans de les eleccions en això que li diuen parlament de Catalunya, molts subcriptors ja denunciàvem els botiflers i traïdors d’ER, vares tenir una actitud molt distant, ja que dir dels subscriptors adoradors i fidels en el mossèn.
Ara tenim ER a la presidència i una majoria de departaments de la Generalitat funcionaris € del partit, ja que dir de TV3 i CatRàdio, apart de subvencionar amb els nostres impostos € mitjans com el grup franquista Godó.
Sr. Vicent, vostè que és una persona amb coneixements de l’història, seria molt bo pels subscriptors saber la realitat d’ER, que va fer en Companys amb Negrin, qui va proclamar la República Catalana.
Ja veu quin nivell han arribat, un president d’aquest partit com Heribert Barrera, un lluitador de tota una vida per aconseguir la llibertat de Catalunya, apart de molt bona persona, permetré que sigui desacreditat, se’n incapaços de defendre’l.
Aquest és el nivell d’ER, el drama es que també ha arrestrat una part de JxC i ja que dir de la CUP.
Tot plegat Vicent molt trist i decebedor.
Tinc clar que no veuré la llibertat

Hi havia una vegada… el conte de la taula màgica i el llop!

PS.
De fet, els contes són una bona manera de trobar l’essència de les coses; encara que aquest sigui per infants, és versemblant i compartit es gaudeix millor.
https://www.youtube.com/watch?v=LAxBm3RIO0Y

Perquè les coses s’han de fer bé des d’un començament. No troben?
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el conte de la taula màgica i el llop, s’ha acabat.

Sánchez ha vingut a fer el mínim possible perquè no se¡l pogués acusar de no voler dialogar i això es pogués util.litzar internacionalment
I ja està. Tota la resta li hem posat molt fàcil nosaltres amb les nostres tonteries. No podem enfadar-nos amb Sánchez perquè tingui el pla que li convé i sàpiga executar-lo. El problema és que és molt fàcil de contrarrestar aquest pla i no som capaços de fer-ho. El sol fet que vinguin ara amb les propostes que nosaltres vàrem fer fa quasi 10 anys i en les quals no s’ha avançat en res, ja és un escàndol que podriem util.litzar a favor. I ara ens posarem a discutir si la taula ha de durar 2 anys o 2 i mig o 3, quan això no és l’important, sino quins resultats reals va donant. Però si no sabem el que volem ni tenim estratègia conjunta, com podem avaluar-ne els resultats ?

Brillant l’editorial d’avui. Quanta raó Vicent!
Us heu fixat com la majoria de tertulians de les ràdios han comprat l’argument a Sànchez i Aragonés?
Almenys quan llegeixo Vilaweb trobo gent pròxima al meu pensament.
He escoltat el president Sànchez en directe. Fa jocs de paraules, li agrada escoltar-se. Tot per portar l’independentisme al ramat espanyol i el MHP Aragonès s’hi ha posat com un xaiet. Ja li havia preparat el terreny el senyor Junqueras.

Només ERC ens enganya??
Crec que Junts ens enganya tant o més.
Puigneró accepta un pla d’AENA depenent de l’Estat espanyol fins el 2030.
Jordi Sànchez diu que l’1 d’octubre era una catxa sense independència.
Ponsatí diu que Puigdemont accepta ser el cap de Junts.

¿Amb tot això ningú vol pensar malament de Puigdemont havent escollit ell personalment Jordi Sànchez i Jordi Puigneró??

Crec que Aragonès NO ÉS l’únic que ens està fent veure que ens portarà a la llibertat.

Com a mínim hi ha alguna cosa incomprensible en Puigdemont: la seva incapacitat de denunciar quatre-cents anys de tirania sistemàtica i espoli premeditat.

Cap sorpresa.
Tots sabem que aquesta comèdia de la Taula no té trellat.
Per tant, el que cal fer és DESENTENDRE’NS-EN. Fer política al marge d’aquesta martingala.
Fer política vol dir tenir una agenda pròpia i no anar a remolc de “Taules” ni de cadires.

Des de la societat civil, vol dir, en primer lloc, no deixar-nos arrabassar l’1-O (el nostre dia més alt, políticament parlant, de fa segles): manifestacions, mobilitzacions, xerrades, exposicions… és el moment de fer feina per TORNAR a situar aquesta data al lloc que li correspon. Una data que té funció de far. De guia.

Els objectius que va marcar l’ANC segueixen sent vàlids: practicar el consum estratègic i la sobirania fiscal, preparar-se per anar avançant en la conquesta dels ens de representació o bastir-ne de propis (sindicats, patronals, col·legis professionals…), etc.
Però estic d’acord amb J. de Jòdar: allò que donarà veritable força a l’independentisme és lligar-lo a les reivindicacions socials. Quin és, si no, l’objectiu? Fer un bon país, oi? I això no ho garanteix la sola independència!
El Debat Constituent hauria d’arribar a cada racó de Catalunya! I les entitats haurien de liderar les reivindicacions socials (que, per cert, sembla que ningú no lidera… tot i la que està caient! Els sindicats del Règim estan sospitosament quiets… seria l’hora dels sindicats nacionals!)

I cal, urgentment, DEFENSAR la LLENGUA, convocant -entre altres accions- un nou Congrés de Cultura Catalana, que sigui un revulsiu com va ser-ho el darrer que es va fer. No podem esperar més.

Personalment, no conec millor fórmula que associar-se. Treballar en grup és molt més eficient i ajuda a mantenir alta la moral.
I recordar sempre, que la política és massa important per a deixar-la, només, en mans dels polítics… si volem evitar que els d’aquí o els d’allà ens “escaquegin” l’objectiu real, com ara pretenen tornar a fer.

Realment és del tot incomprensible el que està fent Erc si es mira des de la perspectiva independentista. Ara,si es mira des del punt de vista partidista, és incomprensiblement innocent i estúpid!!
Al 2012,quan el MHP Mas va guanyar les eleccions (no per majoria absoluta perquè les clavegueres de l’estat es van obrir ja aleshores), va necessitar d’ERC per governar i des del primer moment l’Oriol Junqueras s’hi va posar de cul! L’excusa era dir que CiU i CDC no eren independentistes i que no se’n refiava.Al 2014 va boicotejar el 9N però fins i tot els seus van anar a votar massivament,quedant clarament en evidència. Ja aleshores,un crit unànime dels votants independentistes era el de la UNITAT! El president Mas va sortit molt reforçat del 9N. Crec que un dels episodis més nefastos fe Procés va ser l’actitud d’en Junqueras davant la conferència del President. Si per comptes de contraprogramar amb una conferència seva dies després,del tot desencoratjadora,hagués acceptat l’oferiment del President (d’UNITAT) i haguessim anat a eleccions al febrer de 2015,amb la inèrcia que dúiem i agafant amb el peu canviat a l’estat (no havien activat el projecte Colau-Comuns), hauríem guanyat per majoria absolutíssima!! Aleshores vaig tenir clar que a aquell senyor no li interessava la independència, només substituir CiU en el poder autonòmic.
No parlaré de l’època de JuntsXSI perquè gràcies als llibres del MHP Puigdemont (no contestats per Erc),ja sabem com van anar les innombrables deslleialtats d’Erc, culminades amb la retirada de la candidatura del MHP @krls després de les eleccions del desembre de 2017. Deslleialtats que van continuar desbocades durant el mandat del MHP Torra.
A partir de l’1-O, van començar amb la cantarella d’ampliar la base. Això que a priori no està malament si ho executes bé,és una greu errada des del punt de vista indepe (que NO ÉS el que tenen ells).
Tot el que he narrat abans era per fer veure com MAI hi han volgut una altra cosa que mirar NOMÉS pel partit (mentre que altres han trencat el partit fins a 3 vegades).
Això d’ampliar la base fet a l’estil Erc, és ampliar una base però no ha nostra sinó la del PsoE!! Els votants sempre preferiran l’original a la còpia. La forma d’ampliar la base es pot fer de dues formes:reafirmar el credo del partit, o ampliar la franja ideològica (sempre que no hi hagi qui se’n pugui defensar com a original). Erc volia menjar-se el terreny dels Comuns i part dels socialistes, però el que està passant és que el PsoE s’està menjant el dels Comuns i com que Erc s’ha rebaixat a nivells propers al PsoE, ha posat part dels seus votants que alguna vegada havien votat el PsoE a prop de ser atrets per aquest. I això és el que passarà, que aquests entre votar la còpia o l’original, votaran a aquest últim. I TOTS HI PERDREM!!

Està molt clar que la taula de la “rendició” durarà 2 anys

Podem assegurar sense cap marge d’error que “la taula” durarà fins a les eleccions municipals i generals espanyoles del 2023. Just els dos anys que ERC va demanar de paciència a la CUP.

Quan arribi el 2023, el trio PSOEComunsERC buscarà culpables pel fracàs de la “taula”. Segur que la culpa serà de JUNTS, especialment d’en Carles Puigdemont…

El 2023 ERC necessita renovar els seus 1.800 regidors que té amorrats en les menjadores dels ajuntaments. I el PSOEPodemos necessitarà que fracassi la “taula” per demostrar als espanyols que són tant patriotes espanyols o més que els del PP.

El fracàs de la “taula” per culpa de JUNTS els farà guanyar les eleccions al PSOEPodemos i conservar els regidors als d’ERC. I podran continuar tots en les seves poltrones.

Si més aviat o més tard la culpa del fracàs de la taula de “rendició” serà de Junts, més li val a Junts marxar del govern demà mateix. Ho té molt fàcil, pot dir que una vegada comprovat que en la “taula” no es parlarà del dret a decidir tal com es va prometre a l’electorat, el govern no té cap sentit. Així obligarà a ERC a fer govern amb la Colau, Illa i per extenció amb CIUDADANOS com soci dels seus socis… Serà la única manera de que ni TV3 pugui de simular que ERC és un partit unionista “de facto”

Q tal si ens deixem d mirar cap a Madriz, a veure q fan, i ens possem a fer quelcom nosaltres, original, nostre, no reactiu?
Anar a manifestar-nos contra la taula d’ikea? Perquè, no hi han més coses importants a fer? Aragonés ha guanyat temps?, depen d nosaltres, si li deixem, doncs si.
Si alguna cosa m’agrada del q ha passat, és q junts no vagi a la taula, i q Costa es negui a acceptar la legititat del tribunal q el crida. Desobediència se’n diu, i, al meu parer, aquest és el camí

Veure a ERC com li fan reverències La Vanguardia, El Periódico, La Sexta, el PSOE, la patronal… I molts d’altres, diu molt del què està passant i com pensa el President Aragonès i el seu entorn. La intervenció a tv3 de Sergi Sol ahir dimecres a la tarda, els estranys arguments, i el tracte donat a Arrimadas de Sra Arrimadas, i a Dante Fachin de ‘aquest sr que tenieu en pantalla’ em fa vergonya i veig a venir la que li espera a ERC a partir d’ara. Al Jonqueres feu bé en amagar-lo tant com podeu… Agafeu-vos fort, que venen revolts!

JA S’HO FARAN
Decideixo callar i no donar més aire a la taula de Pedro i Pere, exactament com també ho han decidit des de Junts que se’n desmarquen, i des de la població majoritaria de Catalunya en la manifestació de l’11-S que ja es va fer sense partits polítics.
Laura Borràs des del Parlament, o també Elisenda Paluzie des de l’Assemblea, han coincidit aquests dies d’allunyar-se decididament dels polítics del govern de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda, que són els únics que encara volen dialogar o negociar amb el regne d’Espanya
Ni cas de la taula doncs, sisplau.
Aquesta comedia de la taula només existeix si se’n parla, i les evidències ja comencen a fer justícia.
Ja s’ho faran.

Si la “taula de diàleg” ( que no de negociació, amb objectius, terminis i força amb la qual negociar més enllà de mantenir la majoria parlamentària al ‘Gobierno’ que tenen assegurada perquè deixar-los caure és enlairar el PP/Vox) ha aprofitat per què Pedro Sánchez reconega que existeix un conflicte polític, això equival a reconèixer que cal una “taula de diàleg”.
Resumint, la taula de diàleg aprofita per a reconèixer que cal una taula de diàleg.
De Oca a Oca y tiro porque me toca

Oblides un detall, Vicent. Per què Junts no va anar a la reunió i un cop exposat el que ja se sabia, aleshores s’aixequen de la taula i s’acabava aquest patètic serial de la taula de diàleg? A qui li importava qui eren els interlocutors? Que canviaria res Pedro Sánchez amb uns o altres interlocutors? Jo sospito que uns i altres saben que no hi ha cap acord possible, i que a les dues o tres bandes (PSOE, ERC i Junts) per interessos diferents els va bé simular diàleg, però en realitat només volen temps de treva (relativa). Consideren totes tres bandes que el temps els va a favor. El PSOE, divideix i desinfla l’independentisme, ERC, creu que reflexa el seu espai i pot créixer cap a sectors poc sobiranistes, , i Junts estan contrariats entre la seva retòrica de la confrontació i la seva pràctica d’arribar a acords amb el PSOE. Sí no surten del govern i practiquen el que diuen, tenen la mateixa credibilitat que ERC. A més, cal afegir que la maquinària funcionarial d’aquests partits (a totes les institucions públiques, mitjans de comunicació inclosos), deuen ser molt reticents a encetar una nova i seriosa confrontació. Fart de tant serial. Té raó Julià de Jòdar, hem perdut massa temps apretant els “de dalt”, organitzem el poder des de baix. No perdem més el temps, si de cas ja els trobarem més endavant. Deixem de mirar amunt, no han parat de decebre des que es van entregar a la justícia espanyola. Segurament veurem i patirem un govern ERC-PSC. Preparem-nos des de baix. l’ANC si no ho veu, restarà esquinçada, i primer ho veurem amb Junts quan una part de Junts vulgui passar de la retòrica de confrontació a la pràctica. Ahir els parlaments eren electorals. El cafè de Sánchez i Illa, també deurien parlar dels temps electorals. Ara ja veuen més fàcil el govern de la Generalitat en unes eleccions immediates.

Jo faig una pregunta: Si a la taula no mès hi est ERC, perquè junts i la cup donan suport a aquet tripartit que mana al parlament-generalitat? Es el moment de trencar i parlar clar i anar a eleccions a catalunya, o ja ens va bè asins? com ha dit un altre usuari,junts se portarà las culpas de aquesta falsa taula i TV3 ja se encarregarà de fer-ho saber a tothom ah i tambè catalunya radio totes dues en poder de erc i sus amics.
Bè m’agradarìa llegir les opinions sobre aquet tema: cal manar a la generalitat segrestada per Ñ?

Vagi d’entrada que estic totalment d’acord amb l’editorial.

El pas del temps, per l’estat té un altre objectiu, que ells coneixen molt bé: amb l’actual erosió de la llengua i de la cultura, en una generació podem haver desaparegut com a cultura separada, com a entitat nacional. Una mica com els irlandesos o els escocesos, que han perdut pel camí la llengua i la cultura i són poc més que anglòfons amb accent. Això sumat a la decadència accelerada i provocada de Barcelona (amb personatges tan nefands com Ada Colau) i l’asfíxia controlada de l’economia catalana, junt amb el context internacional en què pugen els autoritarismes, pot fer que desapareguem sols com a problema si passa prou temps. Per tant estratègia perfecta. I més quan, pusil·lànims com som, difícilment donarem un cop sobre la taula. Tot això ho saben perfectament perquè són enemics nostres, però no ximples. Sovint ens coneixen millor que nosaltres mateixos.

Si volem fer alguna cosa o contrarestar això la primera cosa que caldria és deixar de dir-nos traïdors i barallar-nos els uns amb els altres. Exercici totalment estèril que n’estic tip de veure. Quan era a ERC em sorprenia i m’entristia l’absoluta rancúnia que hi havia dins el partit contra tot el que sonés a “convergent”. De res servia explicar que la independència s’assolia comptant tant amb el professional liberal de l’eixample, votant d’ERC, com amb la tieta admiradora de Pujol de Ripoll. Que anar dividits a les eleccions no servia de res (com es pot veure clarament) i que no era tan difícil arribar a un programa de mínims entre tots, perquè l’objectiu havia de ser primer ser lliures i després ja cadascú maldaria per fer el seu programa social (dit sigui de passada, CiU va bastir en el seu dia una societat força més socialdemòcrata que les dretes hispàniques tradicionals, i algunes de les propostes de consellers pretesament d’esquerres són molt més de dretes que les de les antigues “dretes”). Ara s’ha girat la truita i JxCat s’infla a fer la guitza a ERC i a anomenar-los traïdors, etc…

Reflexionem tots plegats: de debò creiem que el millor que podem fer és tirar-nos tots els plats pel cap ? La millor estratègia per a assolir la independència (o el que vulguem) és dedicar-nos a treure-li la C a ERC i dir que són uns venuts acabats, uns babaus, uns quintacolumnistes ? O fer-se la víctima i l’ofès i continuar veient en qualsevol actuació de JxCat la ma del pèrfid Mas i la plutocràcia catalana ? No voler parlar els uns amb els altres ens farà més lliures ? Dedicar-nos a esbudellar-nos a les xarxes socials, als comentaris de diaris, al carrer, ens portarà més a la vora de la llibertat ? Si ? Mentre el país s’enfonsa ?

Si us plau, una mica de grandesa. Tots. No només ERC, o JxCat, sinó tots. I mirem de construir, no de destruir. Hem de tornar a bastir el moviment i trobar una alternativa, des de sota, però per suposat sense suposar mala fe i deixar de banda ningú, sense menystenir i insultar i amb el convenciment que cadascú fa el que pot o el que sap.

O això o més val que ho deixem córrer.

Si fa no fa, la situació actual era previsible.
El què ara importa és l’endemà.
El pacte de Govern deia, negre sobre blanc, que els membres de la taula és triarien per consens. No hi ha hagut, de consens, com no han hagut converses. ER diu que tenien un pacte verbal sobre el tema, cosa que Junts nega.
La única conclusió que ER treu de la taula d’ahir és que no es posaran terminis per valorar resultats.
De tot això (i de més coses que veiem dia a dia) el què és palesa és que el famós pacte no serveix per res, ni per Junts ni per la CUP, i a ER li serveix pel que volia: tastad poder tant de temps com sigui possible.

No m’explico com Junts encara no surt del Govern, única actuació què els permetria mantenir credibilitat política en vistes a unes futures eleccions que s’haurien de forçar com més aviat millor i, en tot cas, com a màxim, per quan venci el termini de dos anys pactat.

Res a dir sobre la enganyifa de la taula de negociació, que no de diàleg, que no hagin dit altres subscriptors.
Diàleg es fa quan s’està negociant, si no seria petar la xerrada i passar temps, perdre temps.

Al Sr Gilibert li diria que si, que la unitat d’acció de l’independentisme és absolutament necessària. Però aquesta unitat, tal com demostren les hemeroteques, no arribarà mai amb Junqueras i acòlits (Gabriel Rufián, Roger Torrent, Sergi Sol, Sergi Sabrià, Tardà, etc, etc.) al front d’ER, que no és la ERC que jo havia votat.
Cal desempallegar-se primer d’aquests professionals de partit, que només cerquen omplir la butxaca sense treballar per Catalunya i vivint del contribuent. Això només s’aconseguirà provocant una davallada bestial a les properes eleccions i que els independentistes honestos, no comprats, que havien votat ERC, deixin de fer-ho per provocar la catarsi. Ja recuperarem la nostra ERC.

I si, jo també ho he dit força vegades, ara només ha d’haver un objectiu, la independència de Catalunya, i aquesta només s’aconsegueix de forma transversal: obrers, liberals i empresaris, etc., units. Controlar el territori.
Un cop independents, ja poden tornar els partits perquè els catalans escollim democràticament el model de país que vulguem.

Totalment d’acord amb l’editorial, el temps és l’actiu més preuat en la ‘qüestió catalana’. L’estat ens té posat el peu al coll, econòmicament, políticament i culturalment, així que el temps corre a favor seu. Quant més temps guanyi l’estat, més desgast per a nosaltres com a poble i més fàcils serem de controlar. El principal problema que tenim, per a mi, és que ER FA una lectura totalment errònia de la situació, fins i tot des del punt de vista de partit (que és on bàsicament es mou). ER es pensa que el pas del temps el consolidarà en el poder, i que sempre serà a temps de bastir un discurs que convenci a la població de la conveniència de plegar-se a les directrius de Madrid i de tolerar aquesta repressió asfixiant sense respondre-hi. S’equivoca de mig a mig: la situació és cada cop més volàtil i ni el seu Govern de coalició ni la societat catalana aguantaran, no ja dos anys, sinó uns pocs mesos més de comèdia dialoguista. Només cal veure com la popularitat dels seus dirigents cau en picat a totes les aparicions públiques (al carrer s’enten, als mitjan majoritaris catalans i espanyols té la claca garantitzada).

Ara bé, i recollint el suggeriment d’en Miquel Gilibert que ens reclama (es reclama) de ser constructius. Què podem fer nosaltres, gent no lligada a cap partit polític? Doncs algunes coses:
– Protestar i manifestar-nos sempre que puguem, mantenir la tensió al carrer.
– Fer consum estratègic, però de veritat. Evitem tenir com a proveidors empreses que castiguen el català o la via democràtica de la independència.
– Defensar allà on puguem la llengua i la cultura catalanes
– Teixir associacions, a qualsevol nivell, per mantenir la lluita independentista de fora la política estant.

Salut!

Bon dia tothom.

Aquesta dilació en el temps no solament li va bé a Pedro Sanchez, sinó que principalment li va bé a ER.

ER no té cap pressa perquè amb la demora qui guanya temps és Junqueras Corleone per tal de poder presentar-se a eleccions quan li arribi l’habilitació, però això és tant evident que fins i tot fa mandra comentar-ho.

Assenyalar que Pere Aragonès, que és qui li escalfa la cadira al capo, és un home sense cap mena de dignitat, no tan sols política sinó personal ben igual que en Roger Torrent, home que va per la vida amb els bolquers posats. Algú amb dignitat personal no es presta al joc que el seu amo li fa fer, a partir d’aquí la resta són camàndules.

Ja em predonareu però per mi la noticia d’ahir no va ser la taula de distracció i xerrameca sinó la decisió de Josep Costa de fer front de manera molt intel·ligent i valenta als tribunals repressius espanyols.

I això de que roba temps ja es veurà. En la meva opinió és millor que diguin clar que aquesta taula és eterna. Així ningú la podrà posar com a excusa per esperar-se dos anys sense fer res per assolir la llibertat. Per començar la CUP hauria de reconeixer que el xec en blanc de dos anys ha quedat sense fons en el moment que el govern l’ha extès al infinit i ajudar a fer efectiva la república ja sense esperar més.

Bé, la situació és cada cop més clara: només hi ha dos partits independentistes a l’hora de la veritat: la CUP i JxC. Qüestió resolta. Ara ens falta fer un full de ruta pragmatic per arribar a la independència partint d’aquest fet i de la bona recuperació de la gent del carrer del passat dia 11. Muntar una estratègia eficaç basada en la unilateralitat. Per què no es troben en una taula (!!) la CUP, Junts i la ANC (no sé si Òmnium també)? Però aquesta amb terminis clars per definir una estratègia i executar-la sense dilacions, i aprofitant que ara tothom que no vol o no l’hi interessa la independència dormiran més tranquils. I per cert una estratègia amb una bona dosi de clandestinitat, siguem realistes si us plau. Em farà una certa gràcia (maleïda!) tornar a l’escenari de la joventut antifranquista…

Em moro de vergonya. Són els traïdors més idiotes de la història de Catalunya. Si un vol trair la seva pàtria, el més natural és que en demani un preu importantíssim. Una ridícula tauleta rodejada de vividors sense cultura ni dignitat no és cap preu raonable ni que et doni el poder suficient per a governar la reacció d’un poble que ja n’està fart de polítics inútils i de cagabandúrries i exigeix i exigirà amb tota la seva força un govern a la seva alçada.
Esquerra Republicana de Convergència és un governet petit, desnerit, però NO ÉS UN GOVERN PER A CATALUNYA i el que cal és fotre fora tota aquesta colla de Sols, Tardans, Rufians, Vilaltes, i el cap de la banda: Junqueras, que en el seu dia es van apoderar del partit més digne de Catalunya durant molts anys. És imprescindible elegir un govern que es posi al nostre costat per assolir la independència.

Hi ha dues realitats que sembla que no es puguin barrejar, com l’oli i l’aigua. Una realitat és la política institucional. No és només que no comparteixin estratègies, hi ha odi entre persones d’un i l’altre bàndol, entre ERC i JxCat. Odi que probablement tingui les arrels molt profundes i que no té altre solució que canviar/retirar aquestes persones que no són hàbils per conformar la unitat de l’independentisme. La CUP té un altre problema, sempre posarà els drets socials per davant de la llibertat del país, sense entendre que aquests drets no s’aconseguiran si el país no és lliure. A partir d’aquí totes les incoherències que vulgueu. Ahir la CUP es manifesta -només 50 persones, ridícul que es podria estalviar- contra la taula de diàleg havent signat un acord amb ERC que contemplava 2 anys de coll per esperar-ne resultats. El numeret de JxCat posant a Sánchez i Turull a la taula, només per tocar els collons al Sánchez espanyol, és també aprofitar l’avinentesa per marcar paquet independentista, desmarcar-se d’ERC i, en definitiva, boicotejar una taula que ells també havien acceptat en l’acord d’investidura d’Aragonés. Aquest joc ens fa perdre molt de temps, temps que guanya Pedro Sánchez com molt bé diu en Partal. Sánchez (l’espanyol) sap passar molt bé per la corda fluixa. Ara toca taula de diàleg i estirar-la tan com pugui -sense resultats, però manifestant de forma clara que l’amnistia i el referèndum són impossibles- marcant també paquet espanyolista. No oblidem que ha d’aprovar uns pressupostos amb ERC i en dos anys noves eleccions espanyoles amb el PP i Vox trepitjant-li els talons. Però el seu pla és més ambiciós, l’esquerda tan feridora de l’independentisme i la suposada desfeta del moviment social -que és molt suposar- ha de portar al PSC a la presidència de la Generalitat i a l’alcaldia de Barcelona. Hi ha una altre realitat que no té res a veure amb la primera. Es la que vam veure al carrer l’11 de setembre, tots els 11’s de setembre, d’enguany. La paradoxa és que aquesta segona realitat, totalment aliena a les batusses, interessos i estratègies perverses de partits, és la que decideix la composició del Parlament de Catalunya. Un Parlament que es podreix al dia següent de les eleccions. “Ara digueu: la ginesta floreix I arreu el camp hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell les males herbes …”

Els esdeveniments d’ahir superen tot el que ens hagéssim pogut imaginar on podia arribar el servilisme i la degradació de ER amb el seu president al davant. Ja no es tracta d’odis entre ER i Junts que crec que no son certs. Els que el dissabte vam anar a la manifestació de la Diada no odiàvem a ningú senzillament estàvem enrabiats en tot el que estem veient amb els nostres líders polítics. Ara mateix els que controlen ER s’han convertit en la principal eina de l’estat contra l’independentisme (no importa si aquest es de Junts, ERC, CUP o de qualssevol partit). Bases de ERC, votants de ERC obriu els ulls!! Nomes vosaltres podeu arreglar aquest autentic atzucac.

Diu Vicenç sobre P Sanchez : ‘Per això el seu principal objectiu ahir era que el president Aragonès passàs per alt i oblidàs, desmuntàs, aquella frontera dels dos anys que havia pactat amb la CUP. Que la Generalitat acceptàs que no hi ha gens de pressa ni cap límit temporal per a la taula. Si això dura vint anys, que en dure vint. Millor i tot.’

HEMEROTECA
Carles Puigdemont confia que podrà tornar a trepitjar territori català abans de 20 o 30 anys –període en què prescriurà el seu presumpte delicte, pel qual pesa una ordre de detenció només a Espanya– perquè creu que “Catalunya ja serà independent llavors”. Ho ha dit en una entrevista al diari flamenc ‘Het Belang van Limburg’, en què afirma també que Catalunya ara és “més independent que fa un any”.
Puigdemont afirma que “de facto” el poble català ja és “una realitat política” i que “aquest any” transcorregut des de la celebració del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27 d’aquell mes d’octubre, és “més independent”. El mateix dia en què la justícia belga clavava, de nou, un revés a la justícia espanyola negant l’extradició del músic Valtonyc, l’expresident assenyala que si pot retornar a Espanya assenyala també abans d’aquell període de prescripció, i si Catalunya no és independent, serà també un senyal que la democràcia espanyola ha millorat”, afegeix.

El Periódico 17/09/18

Pedro Sánchez ens robarà el que nosaltres li permetem robar-nos. I Pere Aragonès està mancat qualsevol capacitat i iniciativa, tan escàs com va de coratge i imaginació. Tant si va de bona fe com si va de farol el seu govern és intranscendent i no té cap repercussió; igual que si no hi fós no cal perdre-hi el temos.

Són molt més transcendentals, per a la consecució del nostre objectiu, actuacions com la d’ahir d’en Josep Costa que no totes les taules de diàleg juntes. I és per una d’aquestes actuacions, individuals, allunyades del partidisme i del govern, que veurem l’eixida:

https://twitter.com/josepcosta/status/1438125874667266051?s=20

Com diu el President Puigdemont, en el seu missatge 6/09/21 des del CXR:

‘No podem dedicar més temps del que ja s’ha dedicat discutint banalitats partidistes: la confrontació amb l’Estat no es pot defugir, és una realitat inevitable per la qual hem de passar si volem que Catalunya sigui reconeguda com a nació sobirana i independent. No podem fer creure a la ciutadania catalana que, per alguna raó que desconeixem, vindrà un moment en què ens serà reconeguda la nació sense haver-la de lluitar des dels carrers, places i institucions del país. Pensem el que pensem i votem el que votem, les coses sabem que són d’aquesta manera. Els quatre anys que ens precedeixen ens han ensenyat moltes coses, algunes que intuíem i d’altres que desconeixíem. Avui tenim el deure de posar tot aquest aprenentatge en l’organització de la defensa de la independència de Catalunya per tots els mitjans democràtics i no-violents possibles. ‘

No podrem culpar el govern de res si no prenem els carrers. L’exili fa a feina, la ciutadania l’haurem de fer i no ens podem demorar. Llavors el govern haurà de ser-hi i si no hi és caldrà fer-los fora.

Tots sabem (molts ens adonàrem el gener del 2018) qui és ERC. Ja no podem dir: no ho sabia…
No és possible que encara hi hagi algú “sorprés”. Tot i que alguns (Vilaweb inclòs) han trigat massa a adonar-se’n.
I malgrat això, encara existeix un gruix irreductible que “no votarà mai Junts perquè és de dretes” o “no votarà mai Puigdemont perquè és de Junts” o “no s’apuntarà mai al Consell perché és de Puigdemont”.
I jo em pregunto com es pot contrarrestar aquesta idea malaltissa?. Com podem contrarrestar la informació esbiaixada dels mitjans d’informació catalans, totalment posseïts per fanàtics de Er desfermats?
Si els partits no s’han unit mai, i Er ens ha ajudat a clarificar el panorama, l’únic que hem de fer és votar un sol partit i un sol Consell i un sol líder.
Aquest és el primer pas. L’empoderament del poble també passa per aquí: prendre consciència de qui és i qui no és independentista.
Em pregunto: algú sap realment qui són els partits que conformen Junts? Crec que si ho sabessin, molts dels que diuen que és de dretes quedarien bocabadats. Perquè no es diu ben alt i fort? Perquè expliquem les coses a mitges?
Perqué ens deixem intoxicar per la informació unionista?