10.08.2018 - 22:00
Rússia és un d’aquells països on les dues grans ciutats pugnen per destacar l’una per sobre de l’altra. Moscou s’enorgulleix de ser la capital del país més gran del món i de ser-ne el nucli institucional. A Sant Petersburg, els veïns, més nostàlgics, recorden temps gloriosos, quan els intel·lectuals de tot Europa s’hi reunien per fer petar la xerrada o quan els tsars l’utilitzaven de residència per a governar l’imperi Rus.
Cúpules arreu
Precisament, quan el tsar Alexandre II anava, com cada diumenge, a passar revisió a l’acadèmica militar d’equitació, va ser assassinat, el 13 de març de 1881, en un doble atemptat amb bomba. Just en aquell punt s’hi va construir l’espectacular Església del Salvador sobre la Sang Vessada, una d’aquelles construccions ortodoxes que tallen la respiració a qualsevol que no tingui la vista acostumada a aquest estil arquitectònic.
Cinc grans cúpules presideixen el temple, algunes completament daurades, d’altres combinant blaus, verds, grocs i blanc. Una postal que sembla treta de l’imaginari de Hans Christian Andersen. Igualment recomanable és la visita al seu interior, on trobareu parets repletes de decoracions i grans mosaics, així com una olor especial, barreja d’encens i cera cremada, que aconsegueix transportar aquell qui entra al santuari.
Aquest és un punt tan bo com qualsevol altre des d’on començar una passejada per Sant Petersburg, sobretot a primera hora del matí, quan el sol il·lumina l’església i ressalta encara més el vermell de les parets. Des d’aquí, es pot començar l’exploració dels carrers del centre històric de l’antiga capital de la Rússia Imperial.
Cap al nord es topa amb el poderós riu Neva, que uneix el Volga amb el mar Bàltic. Aquí es troben des de veïns d’avançada edat que busquen pescar un aperitiu (davant l’escepticisme dels joves, que creuen que l’aigua està massa contaminada) fins a creuers. Amb una mitjana de 500 metres d’amplada i fins a 24km de profunditat, no és d’estranyar veure macroembarcacions d’aquest estil amarrades al riu, però no deixa de ser sorprenent veure aquests hotels flotants al bell mig de la ciutat. Imponent, a l’altre costat de la riba, en una petita illa, hi ha la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, construïda l’any 1703 i considerada l’embrió d’aquesta gran metròpolis.
Obligada la visita a la part oriental del centre històric de la ciutat, on es troba el Palau d’Hivern, una de les residències dels tsars. Aquest edifici és un símbol tant de l’època imperialista com de la revolució russa que hi va posar fi, ja que l’atac al palau es va convertir en una de les icones de la revolta bolxevic de 1917.
De fet, Petrograd (com es deia en aquell moment Sant Petersburg) és considerat el nucli de la revolució, ja que aquí es trobava el soviet més potent de tota Rússia. La ciutat es va passar a nomenar Leningrad el 1924, just després de la mort de l’important dirigent socialista, una nomenclatura que va mantenir fins al 1991, quan va recuperar el nom actual.
Ara el Palau d’Hivern és l’edifici principal de l’Hermitage, un dels museus més importants del món. Disposa d’una col·lecció de prop de tres milions de peces, la majoria pintures.
Just al davant hi ha la plaça del Palau, on és habitual veure cantautors actuant amb un poderós equip de música. Molts russos no dubten a asseure’s al voltant de l’artista per escoltar-lo, atents i respectuosos. De músics de carrer, n’hi ha molts i de molt variats, en aquesta ciutat. Probablement com a herència d’un passat molt avesat a les arts que la va situar com una de les capitals culturals i intel·lectuals de tot el món.
Resseguint el canal Griboyedova cap al sud, gairebé un centenar de grans columnes ens ensenyen el camí cap a l’esplèndida catedral de la Nostra Senyora de Kazan, d’estil neoclàssic i una de les més importants de tot Rússia. L’entrada és gratuïta, o sigui que no hi ha excusa per deixar-s’hi perdre durant uns minuts.
Ciutat de joves
Tot i que el 20% de la població té més de 60 anys, són els joves els qui bomben d’energia i de vida els carrers. Quan el temps acompanya, els parcs s’omplen d’enamorats i grups d’amics que volen passar l’estona prenent el sol. Pràcticament cada dia s’hi organitzen esdeveniments culturals i d’entreteniment.
Un d’aquests llocs que bull d’activitat és l’illa de New Holland, un punt de trobada per a gent de totes les edats. S’hi poden veure famílies (algunes de pares molt joves), adolescents que s’hi fan fotografies i ancians que volen jugar a cartes. És un bon indret on anar per fugir dels cercles turístics i veure la fauna local en plena acció.
Per anar a fer el toc, el carrer més popular és el de Rubenstein, on s’amunteguen desenes de bars pujats de preu i amb productes per a gustos de tot el món. D’altra banda, també hi ha una forta comunitat underground que organitza festes d’electrònica o per a gustos més alternatius.
De vida nocturna no en falta, a Peter (com és anomenada col·loquialment la ciutat). Sobretot a l’estiu, quan pràcticament no hi ha hores de foscor. De fet, durant unes setmanes de maig i juny es poden viure les anomenades ‘nits blanques’, mai no és negra nit. Aquest fenomen s’esdevé per la proximitat al cercle polar àrtic. És una època que els veïns celebren amb una gran oferta d’activitats culturals. Als teatres de Marinsky i Alexandrisky, per exemple, s’hi programen espectacles de ballet i d’òpera de gran categoria.
La Venècia del nord
Però si es vol fer vida nocturna a la ciutat, s’ha de tenir en compte una altra de les apassionants característiques de Sant Petersburg, un espectacle urbà digne de presenciar. D’abril a novembre, des de la una fins a les cinc de la matinada, s’obren els ponts que creuen el Neva, creant moments de gran expectació i celebració entre els locals que s’hi acosten i els tripulants dels vaixells, qui aprofiten l’avinentesa per fer festa a coberta. Alguns, fins i tot, es permeten de fer algunes piruetes amb l’embarcació.
Per aquest motiu, és important que qui vulgui anar pel centre durant la nit ho faci abans que es comencin a llevar els ponts, perquè la zona del centre queda pràcticament incomunicada. No són pocs els conductors que esperen travessar el riu i, en compte d’això, es topen amb la carretera aixecada, pràcticament formant un angle recte, en una imatge que sembla extreta d’un film de catàstrofes naturals.
De fet, Sant Petersburg és coneguda també pels seus canals, construïts per controlar el cabal del Neva, que antigament inundava tots els voltants. N’hi ha més de seixanta. A més, 325 ponts els travessen per connectar les quaranta-cinc illes del municipi. Per aquest motiu, la ciutat ha rebut el sobrenom de la Venècia del nord.
Tot i això, quan un arriba per primera vegada a l’antiga Leningrad, probablement la primera ciutat que li vingui al cap sigui París, i no és d’estranyar. L’estil dels edificis de l’època imperial recorda molt el de la capital francesa, perquè el nucli antic va ser modelat pels millors arquitectes del món, convidats a la ciutat pel tsar, en un moment en què França era el centre del món. En aquests edificis es poden veure reflectits l’opulència i els luxes de l’època daurada de l’antiga capital russa.
El palau del poble
El glamur, però, no es restringeix només a la superfície de la ciutat, sinó que endinsant-se una mica (o molt) a les profunditats de la terra també es troben mostres de la magnificència russa. Es tracta del metro de San Petersburg, tota una obra d’art subterrània.
A una mitjana de seixanta metres de profunditat és, de fet, la xarxa de metro més profunda del món. I també una de les més boniques. Bé val la pena dedicar un temps a voltar per les diferents línies del servei i deixar-se sorprendre. En especial les estacions d’Avtovo i Pushkinskaya, que amb el marbre i els canelobres de vidre gegants sorprenen tothom que hi passa.
Els capvespres, a la teulada
Abans que es pongui el sol, la ciutat es transforma. És el moment més màgic del dia. El cel es trenca, roig, amb uns raigs que es reparteixen de manera desigual per les parts més altes de Sant Petersburg. La llum dota d’un color únic els centenars de cebes, envernissades amb una fina capa d’or líquid, que fan de cúpules de les esglésies ortodoxes que poblen la ciutat. És un espectacle únic, dia rere dia, fins i tot per als mateixos veïns.
Un recurs per a gaudir d’aquest instant és pujar al capdamunt de la catedral de Sant Isaac, la més gran de la ciutat. Els locals, però, tenen altres mètodes més morbosos. Quan arriba l’hora, a les teulades dels edificis es poden veure persones que busquen obtenir una vista privilegiada. S’hi emporten un mos, alguna cosa per a beure i, a vegades, música. S’ha convertit en una pràctica força habitual, i és tan gratificant com perillosa (i il·legal).
Però per aquells que vulguin sentir-se com un ciutadà de Sant Petersburg més sense haver d’infringir cap llei, poden dirigir-se a alguna de les terrasses que hi ha repartides per la ciutat i que ofereixen una vista que en un principi havia d’estar reservada als ocells. Un exemple n’és Etagi, un edifici amb una gran varietat de tallers d’art i comerços alternatius amb una terrassa panoràmica on es pot accedir pagant 100 rubles (menys de 2€).
Tant si la visites de dia com al capvespre o de nit; a l’hivern o a l’estiu; un parell de dies o quatre setmanes, Sant Petersburg no te l’acabes. És una ciutat que, tot i haver viscut èpoques més glorioses, no té ni un indici de decadència. Ben el contrari, és en contínua evolució, mirant cap al futur però sense oblidar el passat. I gaudint del present.
