San Mayol, el llogaret de la pampa que celebra el primer d’octubre

San Mayol, Buenos Aires, Argentina
Mapa a Google

L’escriptor, industrial i terratinent Felip Mayol de Senillosa (1861-1926), descendent d’una família naviliera de Mataró instal·lada a l’Argentina d’ençà de mitjan segle XIX, va adquirir l’any 1895 fins a 24.000 hectàrees de terres a la partida de Tres Arroyos, a la pampa argentina, amb la intenció d’arrendar-les. A poc a poc, la colònia agrícola que tenia al cap es va anar materialitzant gràcies a immigrants acabats d’arribar de la península itàlica, els Països Baixos i Dinamarca, fins el punt d’acabar-s’hi construint una estació del Ferrocarril del Sud, aixecada en terrenys donats per ell mateix. El primer d’octubre de 1907, amb el pas del primer comboi, va ser inaugurada oficialment l’estació de Mayol.

Al voltant seu, d’ençà d’una mica abans i tot, es va anar formant un nucli de cases que adoptaria el nom de San Mayol, al qual es va afegir amb el temps tant població com serveis: una escola, alguns comerços i fins i tot un parell d’hotels. De la urbanització del llogaret, se’n va encarregar sobretot un dels fills del fundador de la colònia, l’enginyer civil Jorge Mayol, d’ençà que a la dècada de 1910 va començar a administrar els camps del seu pare. Provenia de París, on havia estudiat, i de Buenos Aires, on ja havia signat alguns projectes significatius, com ara l’Ateneo de la Juventud (a pocs carrers del Congrés Nacional) i l’Edifici Mayol (considerat bé patrimonial de la ciutat), i com a urbanista d’aquell indret rural va projectar l’hotel Mayol, el conjunt residencial conegut com les cases invertides i, per encàrrec explícit de la seva mare María Luisa Cramer, l’església del Sagrat Cor de Jesús, un temple imponent al mig del no-res que aquesta primavera ha celebrat els noranta anys com a símbol principal de San Mayol.

Amb la mort de Felip Mayol de Senillosa, el 1926, els terrenys es van repartir entre els hereus i una part va correspondre a la seva filla Arsinda i el seu marit, l’advocat i polític independentista vigatà Francesc Maria Masferrer i Vernis (1889-1954), fundador del Diari de Vic (1930-1934) i membre tant del consell del Partit Catalanista Republicà com del Partit Nacionalista Català. El matrimoni, a més de fer-s’hi aixecar una residència (que van batejar amb el nom de Ma Llar), va voler deixar la seva marca a la trama de San Mayol encarregant la construcció a una empresa de Tres Arroyos d’una illa de cases de dues plantes, entre el 1934 i el 1935, que reprodueix sorprenentment un barri obrer de les colònies industrials de Catalunya.

L’anomenada encara ara esquina catalana es va convertir ràpidament no sols en la llar d’unes quantes famílies, sinó també en un veritable eix comercial d’una població que, al pic demogràfic, va arribar a tenir quasi tres centenars d’habitants. Als baixos dels habitatges, en efecte, hi va haver des del principi veritables institucions i comerços importants de la població, com una sala de primers auxilis, la cooperativa agrícola, botigues de queviures, una cantina i el Club Social y Deportivo San Mayol, el testimoni del qual fou recollit fa alguns anys per l’actual Club Primero de Octubre de San Mayol, amb seu també en aquesta singular cantonada catalana perduda en la immensitat de l’Argentina.

La crisi al camp i el tancament de la línia ferroviària quasi van fer desaparèixer San Mayol. Ho tenen ben present Felipe Mayol –fill de Jorge Mayol i nét de Felip Mayol de Senillosa– i la seva dona María Angélica, dos de la cinquantena de veïns que hi viuen actualment, plens de records de la vida que hi havia al poble al voltant del tren. Per sort, des de fa deu anys una entitat, l’Espardenya, s’ha imposat de desenvolupar culturalment San Mayol per atraure-hi visitants i alhora crear comunitat entre els residents amb un centre de recepció turística (amb allotjament a l’esquina catalana inclòs), l’obertura d’un museu històric a l’antiga estació, la difusió del patrimoni local (amb pòdcasts i tot) i, és clar, la dinamització de les grans festivitats del poble: la diada del sant patró (11 de maig), la nit de Reis i el primer d’octubre, en record de la fundació d’aquest racó mig català enmig de la pampa argentina.

I una mica més: El fundador de San Mayol, Felip Mayol de Senillosa, no sols té l’honor de trobar el seu primer cognom al mapa de l’Argentina: el segon, Senillosa, també dóna nom a un altre municipi a vuit-cents quilòmetres cap a l’oest. Senillosa –a pocs quilòmetres de Neuquén– fou batejat així en record del seu avi matern, Felip de Senillosa i Ardèvol, nascut el 29 de maig de 1790 a Castelló de la Plana (alguns autors situen el naixement a Tarragona). Durant les guerres napoleòniques a la península fou fet presoner i dut a França, on va estudiar enginyeria. Incorporat a l’exèrcit francès, va lluitar contra els prussians (1813), però finalment va optar per anar-se’n a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i va conèixer els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que li van aconsellar d’anar a l’Argentina. El 1816 s’hi va instal·lar i es va destacar com a enginyer militar i professor universitari. Es va morir a Buenos Aires el 20 d’abril de 1858 i, a més del poble de Senillosa, té dedicat un carrer a la capital.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat