13.07.2021 - 21:50
Samuel i la seva amiga Lina van sortir de la discoteca per fer una videotrucada. Un dels agressors va pensar que l’estava gravant i li va dir: “O pares de gravar o et mato, marieta”. “Marieta de què?”, va respondre ell. Tot seguit, va rebre el primer cop de puny. L’única persona que el va intentar ajudar va ser un immigrant irregular d’origen senegalès, que va aconseguir que cessés la primera agressió, llavors va acompanyar Samuel, malmès, en la fugida. Però una turba els va perseguir i els va atrapar. El jove es va tirar a terra i va cobrir Samuel amb el seu cos, va rebre cops i puntades de peu que anaven destinades a la víctima. Un segon senegalès va tractar d’apartar els agressors, però cap dels dos va poder aconseguir salvar la vida a Samuel.
Quan van anar contra Guillem, l’agressió va començar verbalment i de seguida va passar a ser física sense que hi hagués una resposta o una possibilitat de defensa, segons els testimonis. Guillem va retrocedir amb les mans a les butxaques i Pedro Cuevas, autor material de la mort com diu la sentència, se li va acostar flanquejat per dos dels seus sequaços. Els amics hi van intentar intercedir, però en cap moment van poder evitar la punyalada que va matar Guillem. Eren criatures, tenien entre 15 i 16 anys, i físicament inferiors als seus agressors, només Guillem tenia una mica més d’envergadura. En canvi, els assassins eren cinc, quatre d’ells grans i preparats, entre 23 i 24 anys. No hi va haver dos bàndols que es poguessin enfrontar, no era una baralla, va ser un linxament, com ho demostraven els blaus del cos de Guillem. El reconeixement forense que es va fer als agressors va demostrar que no tenien cap ferida. Un assassinat fet amb premeditació, com en el cas de Samuel; els vídeos evidencien la seva persecució.
De seguida es van convocar manifestacions contra l’assassinat de Guillem. La resposta va ser massiva, no tant com la de Samuel, de qui fins i tot Beyoncé ha denunciat el crim en el seu compte de Twitter.
Sense el blanqueig dels mitjans no hauria estat possible el resultat del judici de Guillem. Es va imposar el relat de la “baralla de bandes”, el “problema marginal”, que despolititzava el cas i afavoria els assassins. Sobretot per als redactors de Las Provincias, manipulant i mentint. Es criminalitzava Guillem i els seus amics, testimonis del cas, tot i ser menors se’n va publicar el nom i les fotos, mentre es protegia la identitat dels assassins.
En el cas de Samuel, a hores d’ara hi ha sis detinguts, quatre majors d’edat. Els fets continuen sota secret de sumari i ja es veurà si els detinguts són acusats d’homicidi o assassinat.
En aquest cas també s’ha protegit la identitat dels assassins, evidència de les dues vares de mesurar de la policia i la justícia espanyola. Recordem el cas d’Altsasu, en què de seguida van fer públiques les fotos i totes les dades personals dels detinguts. Com també intenten blanquejar el crim d’odi, tant alguns mitjans de comunicació com el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que considera que en els fets hi ha un problema d’irracionalitat, amb independència de les inclinacions sexuals de la víctima.
La diferència dels crims és de vora trenta anys. Tots dos tenen en comú el delicte d’odi: Samuel, per ser homosexual, Guillem, per ser antifeixista i independentista, linxats i assassinats en bandada davant la impotència dels seus amics. Tant de bo aquí acabin les coincidències i no ens tornem a trobar davant una justícia cega i injusta, que protegeix els assassins i criminalitza la víctima, com en el cas de Guillem Agulló.
Justícia per a Samuel Luiz i per a Guillem Agulló, i que els seus assassins, de raons, de vides, mai no tinguin repòs en cap dels seus dies i que en la mort els persegueixin les nostres memòries.
