12.02.2020 - 21:50
|
Actualització: 13.02.2020 - 17:53
Samantha Gilabert és un dels noms més populars de la darrera temporada de ‘Operación Triunfo‘ (OT). Aquesta jove de vint-i-cinc anys de Beniarrés (El Comtat) ha suscitat diverses polèmiques pel fet de defensar el català dins l’acadèmia ja de bon començament. En l’anomenada gala 0, el programa en què es trien els cantants que formaran part del xou, va decidir de cantar ‘Que tinguem sort‘ de Lluís Llach. Tenint en compte que el català és la llengua materna de la concursant, aquesta elecció no hauria de cridat l’atenció, però el cas és que era la segona vegada que algú cantava en català en les onze temporades d’OT; el primer fou Miki Núñez, que interpretà ‘Una lluna a l’aigua’ de Txarango fa poc més d’un any.
Una vegada elegida i ja dins l’acadèmia on conviuen els joves concursants, Samantha va veure un vídeo de suport que li va enviar la seva germana. El missatge complet era en castellà, llevat d’alguns ‘t’estime’. Samantha va reaccionar de manera espontània, lamentant l’estranyesa que li causava que la seva germana, amb qui sempre parlava català, li enviés un missatge en castellà: ‘Què estrany, la meva germana parlant en castellà!’ Els companys van reaccionar amb riallades i el presentador va recordar que a Miki Núñez li havia passat una cosa semblant.
D’ençà d’aquell primer moment, es va convertir en l’enemic número u de la premsa espanyola dins el concurs. Diaris com El Español van afanyar-se a investigar-li el passat i van voler vincular-la amb organitzacions de l’esquerra independentista com Arran per haver format part de la CAJEI-Assemblea de Joves del Comtat, per bé que ella mai no ha parlat explícitament de política dins l’acadèmia. De resultes d’aquestes informacions, aquest mitjà i alguns altres, com ara ABC, Libertad Digital i la COPE, l’han etiquetada com la ‘indepe’ o la ‘separatista’ del concurs. La campanya contra ella, però, es va fer especialment visible la darrera setmana, quan va poder parlar per telèfon amb els seus pares, una conversa que va lamentar haver tingut en castellà: ‘És clar, a sobre en espanyol. Mai de la vida no havia parlat amb els meus pares en aquell idioma del dimoni’, va dir.
La queixa de la cantant semblava seriosa, però el comentari sobre el castellà era clarament de broma, tal com es pot veure al vídeo. No obstant això, les seves paraules van servir perquè es desfermés una campanya catalanòfoba a les xarxes, a més d’un seguit de titulars a la premsa espanyola acusant-la de ‘boicotar’ el castellà i considerant ‘lògic’ el fet de canviar de llengua en un concurs que s’emet a tot l’estat espanyol.
Samantha : "He hablado con mis padres en español. En la vida había hablado con ellos en ese idioma del demonio"
ME MEO 😂😂😂#OTDirecto6F pic.twitter.com/CulyB3pmMF
— Tele en Vena | 📺 (@TVenVena) February 6, 2020
Samantha no és pas l’única concursant d’OT que ha centrat polèmiques relacionades amb el català o l’independentisme. El 2018 Alfred Garcia i Nerea Rodríguez van cantar ‘Els segadors’ i el ‘Virolai’, un fet que també va despertar una onada de catalanofòbia a la xarxa. Més endavant, Alfred fou molt criticat per haver regalat el llibre España de mierda, d’Albert Pla, a Amaia Romero, guanyadora del concurs i la seva parella. A la temporada següent, Dave Zulueta, un jove de Cadis, també va rebre moltes crítiques per haver piulat en català, després d’explicar que entenia la llengua perquè era un gran admirador de Joan Manuel Serrat.
#OTDirecto30D m’ancantan!!! pic.twitter.com/BZbzQVxdit
— 🌕 Eillen 🌑 (@Mali_Eillen_lin) December 30, 2017
De tota manera, el fenomen Samantha i les implicacions mediàtiques i polítiques que se’n poden derivar no té precedents en el concurs. Fins i tot Compromís ha demanat el vot per la concursant al seu compte de Twitter: és el primer partit polític que es decanta per un concursant en concret. El regidor de Cabanes David Casanova ha denunciat que no es puguin tenir converses en català amb naturalitat dins el concurs. I polítics de la formació, com el diputat Joan Baldoví i el conseller Vicent Marzà, també li han donat suport públicament. Baldoví, de tota manera, ja s’havia decantat obertament per més concursants valencians abans.
✅Votar a @SamanthaOT2020
✅Dutxar-se
✅Revisar l’agenda
✅Revisar el correu
✅Revisar la premsa
❌Desdejunar pic.twitter.com/mzajEdlqbO— Compromís (@compromis) February 7, 2020
El català, gairebé invisible en una acadèmia plena de catalans
Tot plegat no són pas casos aïllats ni anècdotes magnificades. La cacera de bruixes a les xarxes contra Samantha per una cançó en català i un parell de comentaris és una fotesa d’un moviment tectònic de fons, que acompanya ‘Operación Triunfo’ d’ençà que s’estrenà: la discriminació contra el català. N’és la primera prova la xifra irrisòria de cançons en català que s’hi han interpretat. Aquest xou es va començar a emetre el 2001 i se n’han fet onze temporades. Entre totes les interpretacions, només dues han estat en català, i solament una ha estat assignada per l’acadèmia. Fins i tot s’han arribat a cantar en castellà cançons icòniques del pop català, com ara ‘Boig per tu’, de Sau. El català cantat al concurs ha estat relegat a algunes interpretacions espontànies dels joves dins la casa en què conviuen, on un sistema de càmeres els enregistra tots els moviments i els emet en un canal vint-i-quatre hores a YouTube.
Aquestes xifres encara criden més l’atenció tenint en compte que l’acadèmia és a Terrassa i els professors són i han estat sempre majoritàriament catalans. Primer, amb Nina Agustí i Àngel Llàcer com a directors i mestres de cant i d’interpretació, respectivament; Daniel Anglès com a sots-director; Noemí Galera, actual directora; Manu Guix, professor omnipresent d’ençà del primer dia; Joan Carles Capdevila –ara Ivan Labanda– a interpretació… Tots catalanoparlants. La preponderància és indubtable. El patró amb els estudiants no és tan exagerat, però també significatiu. Tant a la primera temporada com a la segona, segurament les més cèlebres, hi havia cinc concursants catalanoparlants, que és més o menys la xifra que es manté a la resta –en alguns casos arribà a sis–, amb l’excepció de l’actual, on n’hi ha tres i prou.
Però aquesta realitat sembla inexistent si observem els hàbits lingüístics de l’acadèmia: cap conversa en català, ni tan sols quan els catalanoparlants estan sols. El català, a tot estirar, apareix en expressions o frases aïllades. Professor catalanoparlant i alumne catalanoparlant fan les classes individuals en castellà; la directora renya o aconsella els seus paisans barcelonins en castellà; i els concursants reprodueixen aquest esquema en els diàlegs entre ells. Tot i l’excepció d’un concursant d’aquesta temporada, fins i tot són gairebé sempre en castellà les poques telefonades que poden fer a familiars i parelles.
Segons que ha explicat a VilaWeb Gestmusic, l’empresa que s’encarrega del programa, no hi ha cap norma que obligui els concursants a parlar en castellà amb les seves famílies, ni els professors a impartir les classes en castellà, però es fa així perquè, diuen, no tenen els recursos necessaris per a subtitular al moment el canal vint-i-quatre hores.
La gestió de la qüestió de la llengua per part de la direcció del programa ja va ser polèmica en edicions anteriors. El 2002, l’ex-líder d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira va denunciar que el concurs havia cridat l’atenció a la concursant de Súria (Bages) Beth Rodergas per haver parlat en català per telèfon amb la seva mare. El germà de la cantant ho va desmentir posteriorment al diari Regió 7, però va admetre que el concurs els havia demanat que diguessin una frase en castellà durant la conversa i que la direcció del programa va avisar a ella, la directora, Nina, i un altre concursant, Joan Tena, que ‘per a poder emetre el programa s’havia de parlar en castellà’.
En canvi, en edicions posteriors no va causar cap polèmica que concursants que parlen anglès com Chipper Coke o Famous Oberogo es trobessin amb els seus familiars dins de l’acadèmia sense canviar la llengua materna durant les converses.
Sigui tàcit, induït o consentit l’arraconament del català, el cas és que, de tota manera, malda amb força per emergir, com en el cas de Samantha i la seva germana, o en tants altres en què els catalanoparlants de l’acadèmia deixen caure comentaris breus i esparsos en català.
La fama, en castellà
L’acceptació que el català hagi de restar relegat és molt normalitzada i la imatge que se’n desprèn és que per a ser famós o per a triomfar a Espanya s’ha de cantar en castellà. El contrapès per a evitar que s’evidenciés la primacia del castellà ha estat un to amical amb la pluralitat lingüística, encara que topés amb dinàmiques i estatístiques. En l’actuació de Samantha, per exemple, es poden llegir frases en basc i en castellà en la pantalla de darrere la cantant. Tot plegat n’ha resultat una mena de promoció de la folklorització del català, en els escarafalls que feia Nina a mig discurs o en converses banals en què els concursants catalanoparlants ensenyen paraules en català als qui no en saben. Sempre amb una presència testimonial.
Aquesta dinàmica després s’estén, a més, a la minsa discografia que surt en català dels concursants catalanoparlants quan se’n van de l’acadèmia. Hi ha els casos de Beth Rodergas o Elena Gadel, que majoritàriament han publicat discs en català després de passar pel programa. Però la tendència general és la contrària. Els casos més flagrants i recents són els d’Alfred Garcia i Miki Núñez, tots dos catalanoparlants, que han publicat un disc cadascun amb una o dues cançons en català enmig d’una dotzena de peces en castellà. La pròpia Samantha, malgrat la defensa del català, de moment composa les cançons dins de l’acadèmia també en castellà.
