[VÍDEO] Jordi Badia: “No hi ha hagut prou coratge per a defensar la llengua”

El cap d’estil de VilaWeb, Jordi Badia, ha presentat el llibre Salvem els mots (Rosa dels Vents) a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’acte, en què ha participat l’autor, ha estat conduït pel director de VilaWeb, Vicent Partal.

Badia ha fet referència a l’informe del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya sobre la davallada significativa de l’ús del català. “Si un ciutada viu aquí i saber català li serà útil jo li haig de parlar català. L’educació em porta a mantenir el català, sempre amb educació. Si convé, li parlaré a poc a poc, però faré evident que visc a Catalunya i, per tant, parlo la meva llengua. No ens en podem sentir avergonyits.”

També ha destacat que el país ha viscut anys de submissió que han fet que la llengua castellana sigui considerada més important. “I la nostra, mentre la puguem parlar a casa, ja podem estar contents. Hem de canviar de mentalitat. Si tenim aquest pensament, vol dir que no hi ha autoestima”. Alhora, creu que no hi ha hagut prou coratge per a defensar el català.

Poden recuperar l’acte sencer, ací:

Parlant de la feina a VilaWeb, el cap d’estil ha destacat que hi ha una comunicació constant amb tots els redactors del diari per a millorar els aspectes lingüístics. Així mateix, ha parlat de Jem Cabanes, el responsable del llibre d’estil i del model de llengua de VilaWeb.  “També va ser el meu mestre”, ha recordat. Durant l’acte també s’ha fet referència a la importància de la llengua al diari. “VilaWeb no es deixa arrossegar per les inèrcies, això ens portaria a un català descurat”, ha dit. I ha posat èmfasi en la importància d’oferir continguts d’arreu dels Països Catalans, un fet que diferencia el diari. “Mai no hem de suposar que els qui ens llegeixen són de Barcelona o de les quatre províncies. Nosaltres tenim el cap de Salses a Guardamar.”

Jordi Badia reivindica a Salvem els mots totes aquelles paraules i expressions del català que actualment són a la corda fluixa perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n’han acabat ocupant l’espai genuí. El llibre és un aplec de paraules i expressions que se senten sovint, acompanyades d’unes altres, sinònimes, que van caient en desús.