Salvar el sector eòlic europeu: el pla urgent de la UE

La indústria eòlica europea té dificultats. Els fabricants més importants de molins van tenir pèrdues econòmiques durant l’any passat. Els motius han estat diversos. Alguns dissenys de molins han tingut problemes de durabilitat, cosa que ha fet revisar molts dels molins en funcionament. S’hi afegeix la pujada dels tipus d’interès, que ha encarit els crèdits necessaris per a tirar endavant projectes nous, o la pujada del preu de matèries primeres i la dificultat per aconseguir-les en el mercat internacional. Però també unes administracions que exigeixen uns tràmits burocràtics inadequats, la manca de treballadors qualificats i una competència creixent de la Xina. La Comissió Europea (CE) acaba de presentar un pla urgent per a regular el sector d’una manera sostenible, i aquest mateix mes ja han pres les primeres mesures. Amb aquest pla, les institucions europees reconeixen el paper central que ha d’ocupar l’energia eòlica al sistema energètic continental i és una mostra de com la UE comença a girar full dels combustibles fòssils.

L’estat del sector eòlic europeu

Les dificultats actuals del sector eòlic contrasten amb la necessitat urgent de la UE de doblar el desplegament de molins. “La situació demana una acció immediata, no hi ha temps a perdre”, ha estat la conclusió de la CE, que ha presentat fa poques setmanes el pla d’acció europeu per a l’energia eòlica. L’energia eòlica és un recurs renovable abundant per tot Europa. I en el context geopolític actual i de crisi energètica amb Rússia també té un valor essencial: és un subministrament segur i estable. A més, és necessària per a assolir els objectius per a la descarbonització del 2030. Si l’any passat es van instal·lar 16 GW de molins nous, que van assolir un total de 204 GW en funcionament, per al 2030 cal arribar als 500 GW, i això requereix instal·lar-ne anualment 37 de nous, segons la CE.

Actualment, a escala de la UE, l’eòlica produeix una mitjana del 16% de l’electricitat que consumeixen els europeus, i molts dies supera el 30%. En moltes parts d’Europa, especialment al centre i nord, on fa menys sol, és la font d’electricitat més barata, i ja supera les centrals de combustibles fòssils i nuclears. Això ha estat possible gràcies a les innovacions tecnològiques i a les economies d’escala. És a dir, com més molins es fabriquen, més barats surten. A hores d’ara, els molins instal·lats (un 92% sobre terra ferma, i un 8% a la mar) a la UE són d’un 85% de fabricants europeus (un 92% en el cas dels marins). El sector genera uns 300.000 llocs de feina directes i indirectes a la UE. A més, la indústria eòlica europea també és important a escala internacional. De les 10 companyies més grans en la fabricació de molins, 4 tenen la seu la UE. Tot plegat, fa dir a la Comissió que el sector eòlic és un motiu d’orgull europeu.

Les dificultats a què s’enfronta el sector

Tanmateix, no tot són flors i violes. Començant per la competència xinesa. Si el 2020 les companyies europees tenien una quota de mercat internacional del 42%, dos anys més tard havia baixat al 35%. I dels 10 fabricants més grans, a banda dels 4 europeus, n’hi ha 4 més que són xinesos. Les companyies xineses creixen de pressa a escala internacional, atès que ofereixen preus un 20% més baixos que els de fabricants occidentals, i a més donen facilitats en el pagament, com ara la possibilitat d’endarrerir-lo, segons la Comissió Europea. Això fa que el gegant oriental sigui una amenaça per a mercats internacionals que són importants per a les companyies de la UE. A més la Xina és també un crucial exportador a Europa de matèries primeres necessàries per a fabricar els molins, la qual cosa ha dut a un dèficit comercial eòlic de 462 milions el 2022 en favor del país oriental.

Els fabricants xinesos es beneficien de tenir més integració vertical del negoci i unes cadenes de subministrament més curtes, gràcies al domini en la producció d’acer i de matèries primeres com ara les terres rares, segons la diagnosi de les institucions europees. Això fa que les empreses europees no puguin competir-hi en un pla d’igualtat internacionalment. La fabricació de molins és un sector potent a Europa, però la Xina aplica les mateixes estratègies que hi han funcionat tan bé en uns altres sectors per eliminar la competència europea –com ara el tèxtil i la fabricació de plaques solars, bateries i cotxes elèctrics. Si no es prenen mesures, el sector eòlic podria tenir el mateix destí i acabar desapareixent.

Però les dificultats del sector no solament són externes, també n’hi ha d’internes. Una de les més importants és que els estats membres de la UE no tenen plans clars d’implantació eòlica, de manera que els fabricants no poden fer una planificació adequada de la producció de molins i de com finançar-los. Un altre inconvenient són els permisos, lents i complexos. Això pot fer que no es puguin transportar de pressa els molins a l’emplaçament una volta fabricats, atès que calen permisos especials de transport que poden trigar a arribar. Actualment, a la UE hi ha 80 GW que esperen el resultat dels tràmits burocràtics, una potència cinc vegades més gran que no la que es va instal·lar el 2022. Un tap evident, tenint en compte que bona part d’aquests projectes fa anys que esperen a obtenir el vist-i-plau per part de les administracions.

Uns altres esculls coneguts són la inflació i els tipus d’interès alts, les dificultats d’accés a matèries primeres i la volatilitat dels preus. Tot plegat ha fet créixer les dificultats d’accés a finançament, eina fonamental per a poder fabricar un producte complex i de costs elevats. La Comissió Europea reconeix que els concursos públics no premien adequadament els estàndards ambientals i socials elevats dels productes europeus, ni reconeixen com el sector eòlic ajuda en la seguretat de subministrament de sectors industrials crítics per a la UE, ni de manera creixent el transport electrificat. Actualment, la majoria dels concursos premien al projecte més barat. Alguns estats, com ara els Països Baixos i l’estat francès, ja han començat a introduir criteris no econòmics, i la Comissió vol expandir-ho a tota la UE.

Finalment, la disponibilitat de treballadors especialitzats és un obstacle com més va més preocupant i que pot perjudicar el creixement del sector. Especialment en l’eòlica marina, en què, per exemple, calen operadors de vaixells i de grues especials. La indústria necessita molts més treballadors, d’enginyers a comercials. El sector europeu pot cobrir la demanda actual de fabricació de molins de vent per a la UE, però per continuar essent competitius i poder abastir el creixement futur del mercat, cal que les empreses augmentin de seguida les capacitats de fabricació. Si això no passa, sorgiran colls d’ampolla que duran a l’alentiment del desplegament dels molins o, més probablement, que es recorri a fabricants xinesos per cobrir el forat deixat pel sector europeu.

Les mesures proposades per la Comissió Europea

Tot plegat ha dut la CE a proposar un seguit de mesures per a corregir la situació actual i encarar amb optimisme el futur del sector. Cal dir que la Comissió ja havia pres mesures urgents, com ara una regulació temporal per a facilitar-ne els permisos, que va entrar en vigor l’any passat, però que acabarà a mitjan 2024. També ha proposat una reforma del mercat de fixació de preus de l’electricitat, que ha de donar estabilitat en les inversions fetes pel sector renovable, com ara que es pugui arribar a acords de compra d’electricitat a un preu fix durant un període de temps determinat (habitualment, anys), cosa que assegura als fabricants de molins la rendibilitat de la inversió feta. Ara mateix, amb preus volàtils i en moments del dia en què l’electricitat es paga a zero euros per un excés de producció, moltes companyies es troben que han d’aturar els molins i no rebre cap ingrés, i això els pot fer tenir pèrdues.

Les institucions europees també han presentat plans per a construir i enfortir una indústria europea de renovables, crear i garantir una cadena de subministrament de matèries primeres fonamentals i crear eines de finançament per a tecnologies emergents cabdals per als sectors renovable i digital, entre més propostes. Tot això són mesures genèriques pensades per a diversos sectors alhora i que, certament, ajudaran a la indústria eòlica. Però ara la Comissió ha volgut crear-ne d’específiques. La primera és l’acceleració del desplegament eòlic amb una planificació més bona i uns permisos més ràpids. Els permisos d’autorització cal que siguin més eficients, àgils i transparents. Entre les mesures que la Comissió vol aplicar, hi ha la promoció de contractació de professionals especialitzats i millorar la formació dels que ja hi ha. També posa un èmfasi especial en la digitalització de processos, cosa que ha de dur a una estandardització dels permisos entre els estats membres.

De fet, la Comissió publicarà abans de final d’any una eina en línia d’ajuda als estats per a agilitzar els permisos. També crearà un grup oficial d’experts en permisos (fins ara era oficiós) per compartir les bones pràctiques entre tots els socis europeus. Mentre hi treballen, aquest mateix mes la Comissió proposarà que es prorroguin les mesures d’emergència actuals. La CE també treballarà amb els estats membres per garantir la visibilitat i predictibilitat dels plans de cada estat, de manera que els fabricants puguin planificar més bé les inversions i la càrrega de feina de les fàbriques. Caldrà que els estats publiquin plans concrets sobre la instal·lació de renovables a deu anys vista, especialment de molins de vent.

A més, la CE, juntament amb els estats membres, crearà grups regionals transfronterers que inclouran tant els promotors eòlics com els operadors de xarxa per identificar els projectes que es poden tirar endavant immediatament i, d’aquesta manera, evitar que, tal com ha passat unes quantes vegades, en un costat d’una frontera es tiri endavant un projecte, però a l’altre costat resti aturat, malgrat tenir les mateixes condicions de vent. Això perjudica especialment els projectes d’eòlica marina. Que la situació és urgent ho mostra el fet que aquest mes la Comissió adoptarà un pla d’acció per a la xarxa elèctrica, tant de transmissió com de distribució, per eliminar colls d’ampolla i permetre que es reforci i s’ampliï i que es comparteixin costs i fabricació de manera transfronterera.

El disseny dels concursos públics, estandarditzats a escala europea, per a nous camps eòlics és també una àrea en què proposa de prendre mesures ràpides i específiques. En concret, vol defugir un criteri exclusivament econòmic (que guanyi el més barat) i que es valorin adequadament productes de més valor afegit i que promoguin una indústria eòlica europea més gran, innovadora i competitiva. En aquest sentit, volen premiar els molins que tinguin una vida operativa més llarga, que fabricar-los emeti menys gasos d’efecte hivernacle, que siguin reciclables i que ajudin a disminuir la dependència de matèries primeres de l’exterior. A llarg termini, la Comissió no solament vol que aquests aspectes donin més punts als concursos, sinó establir-ne legalment uns mínims obligatoris.

Un altre dels fronts en què la Comissió ha d’actuar és en el del finançament. Els plans europeus requereixen que la indústria eòlica hagi d’invertir 6.000 milions d’euros per ampliar la capacitat de producció a les fàbriques. Per facilitar-ho, la Comissió doblarà el pressupost del fons d’innovació dedicat a la fabricació de molins de vent i els seus components, i assolirà una xifra de 1.400 milions. Per ajudar en el disseny de nous projectes, la UE alliberarà 90 milions durant els tres anys vinents. A més, augmentarà les ajudes a la recerca i desenvolupament per mantenir la competitivitat del sector, especialment en l’àrea de reciclatge i digitalització. La Comissió, juntament amb el Banc Europeu d’Inversió, crearà en els 3-6 mesos vinents un instrument específic per a disminuir els riscs dels bancs privats en els crèdits que donen a empreses clau del sector eòlic. Finalment, es recordarà als estats membres la flexibilització de les normes que limiten les ajudes estatals, i es dialogarà amb el sector financer internacional a fi d’atreure més inversió privada i reduir així la necessitat d’ajudes públiques.

Per evitar una competència deslleial per part de la Xina, vol facilitar als fabricants europeus l’accés als mercats internacionals. S’intensificaran les negociacions de nous acords comercials tenint en compte al sector eòlic. També es promouran estàndards tècnics internacionalment que assegurin la interoperabilitat, redueixin els costs i n’accelerin el desplegament, tant de l’eòlica terrestre com de la marina, mesures que es començaran a fer a final d’any. En un altre front, la Comissió estima que calen 100.000 llocs de feina addicionals en el sector eòlic i que caldrà fer una inversió en formació d’uns 850 milions. Vol identificar quins programes educatius i quines habilitats són les més necessàries i focalitzar la formació en dones, joves i els més grans.

Finalment, la Comissió vol que els estats membres i representants del sector eòlic signin abans de final d’any compromisos voluntaris que permetin una coordinació dels esforços per a millorar el potencial de la indústria eòlica europea i assegurar l’expansió de la seva capacitat de fabricació, de manera que sigui la indústria europea la que pugui cobrir la demanda dels plans de la UE, i no pas la d’uns altres països.

En definitiva, els plans mostren que finalment la Comissió Europea considera que l’energia eòlica, juntament amb la solar, ha esdevingut el nucli del sistema energètic europeu futur.