31.08.2015 - 14:00
|
Actualització: 31.08.2015 - 21:35
Temporada Alta acumula una llarga trajectòria i, any rere any, ha aconseguit de guanyar públic i prestigi. En una entrevista a l’ACN, el director artístic Salvador Sunyer explica que afronta el 24è festival amb la finalitat no tant de fer-lo créixer en xifres, sinó de portar la cultura a nous col·lectius. ‘Ens equivoquem si treballem per al públic i prou, hem de fer-ho per als ciutadans i acostar la cultura a persones que no han entrat mai en un teatre’, ha declarat. Per això el festival s’inaugura amb un espectacle de carrer al Barri Vell, estén el nombre de petites seus (de Perpinyà a Barcelona) i amplia el ventall de preus. ‘La cultura és l’única cosa que pot cohesionar un país’, afirma.
El festival Temporada Alta presenta enguany la programació més àmplia de la seva història: 110 espectacles, 181 funcions i 45 estrenes. S’inaugura amb un espectacle de carrer amb el foc de protagonista, que farà que el Barri Vell llueixi com a l’època medieval. L’espectacle és una de les produccions pròpies del festival i s’ha encarregat a Carabosse. A més, promou accions com ara la projecció del film sobre el muntatge de ‘Migranland’ (que Àlex Rigola va crear per al Temporada Alta del 2013) i que es passarà a la plaça dels Colors de Salt, on hi ha un percentatge d’immigració molt elevat. ‘Estic segur que el 90% de les persones que vegin el film mai no han entrat en un teatre’, apunta.
Per acostar el festival al màxim nombre de gent, el Temporada Alta també incorpora seus més petites on es representaran espectacles: Palafrugell, Torroella de Montgrí, Banyoles, Barcelona i Sant Cugat s’afegeixen a la llista de municipis com ara Celrà, Bescanó i Perpinyà, on es podran veure fins a cinc espectacles. ‘Girona i Salt han de continuar essent les seus del festival, però hem d’estendre’l per la geografia perquè arribi a més gent’, diu Sunyer.
Una altra de les eines per a aconseguir aquest propòsit és el preu de les entrades. Segons que explica, han aplicat el ‘ventall de preus’ per tal que la qüestió econòmica no sigui un fre per a disposar de la cultura.
Combatre el ‘menyspreu’ per la cultura
Sunyer és molt crític amb el moment que passa la cultura. Segons que afirma, és ‘menystinguda i menyspreada’ per tots els partits. La dreta, perquè veu que és ‘una cosa que li va en contra’, i l’esquerra, perquè interpreta que és ‘una forma de luxe’. Per això el director artístic reivindica que la cultura s’ha d’entendre com un dels béns bàsics d’una societat i que s’ha d’equiparar a la sanitat i l’educació: ‘Una societat només és articulada i funciona si molta gent pot accedir a la cultura’.
Per això s’aventura fins i tot a llançar un missatge als futurs governants en cas que Catalunya esdevingui independent: ‘A l’àmbit de la cultura, un futur pitjor és de molt mal veure; vull creure i crec que si s’aconsegueix de fer un país nou, el podrà articular la cultura i prou’.
I afegeix: ‘Demano als futurs gestors que pensin la cultura d’una altra manera, ha de ser un eix primordial i anar lligat a l’educació, no servirà de fer una fotocòpia d’allò que ja tenim, ara és l’oportunitat de canviar les coses’. A més, considera que Catalunya té una estructura potent de teatres, auditoris i biblioteques i que, per tant, ‘no cal crear estructures potents, sinó dotar-les de continguts potents’.
Més planificació per a coproduir
Un dels elements distintius del Temporada Alta és que té capacitat de coproduir espectacles, no sols a escala nacional sinó també (i cada vegada més) amb teatres de fora. Ara, un dels principals esculls és la forma d’organització a què és sotmesa el festival. Sunyer reconeix que les administracions públiques (a excepció de l’estat espanyol que, segons Sunyer, l’any passat hi va aportar 52.000 euros tot i endur-se més de 100.000 euros en concepte d’IVA de les entrades) fan aportacions importants per a la supervivència del festival, que té un pressupost de 2,8 milions.
Tot amb tot, les institucions els atorguen aquests diners de manera anual i això és un fre a l’hora de coproduir espectacles amb teatres europeus, on treballen a uns quants anys vista. ‘No és que vulguem més diners, és que demanem de tenir-los segons el ritme en què treballen els teatres europeus’.
En relació amb la coproducció, Sunyer s’ha posat les mans al cap quan li han preguntat pel centre d’arts escèniques el Canal de Girona-Salt que, tot i tenir pressupost aprovat i un edifici flamant, no funcionava perquè no s’havia designat encara un director des que ell va deixar-ne la direcció, que havia assumit de manera temporal.
Durant anys, aquest centre va ser la peça clau que ajudava el festival a la coproducció (en quatre anys el Canal va fer produccions que han vist 600.000 persones de vint països) i ara el festival ha hagut d’inventar una fórmula nova de cooperació amb l’Ajuntament de Girona, la Diputació i la Generalitat: ‘Espero que això s’arregli aviat, és al·lucinant perquè els diners hi són i seria molt bo per al país que el Canal es tornés a engegar.’
