Salvador Ribot: “Sempre es parla de desobediència, però no arriba mai”

A la mateixa hora que el Parlament de Catalunya aprovava ahir la nova llei sobre el català a l’escola, l’activista Salvador Ribot donava per acabada la vaga de fam que havia començat feia tretze dies per a evitar-ne, justament, l’aprovació. PSC, ERC, Junts i els comuns hi van votar a favor. La CUP, Vox, Ciutadans i el PP, en contra.

VilaWeb ha parlat amb Ribot just abans de llegir el manifest en què lamentava la decisió del parlament, encara que reconeixia com una petita victòria el fet simbòlic que el diputat de Junts Francesc Ten s’hagués abstingut. “La minsa victòria d’avui és que he despertat la consciència d’un polític que no ha seguit la disciplina de partit.” Salvador Ribot, membre electe del Consell per la República per Girona, de l’Assemblea de Representants i CDR, ha advertit que l’aprovació de la llei no aturarà la repressió espanyola.

—Volíeu ser a la porta del parlament en el moment que aprovaven la llei del català amb què esteu en total desacord.
—Efectivament, hem vingut ací a veure com anaven les votacions. Al final, diguem que hi ha hagut un diputat de Junts, Francesc Ten, que ha fet un vot d’abstenció. Ha demanat que jo deixés la vaga de fam. És un gest simbòlic, però tampoc no estem gaire contents, perquè el nostre objectiu era que no s’aprovés la llei. Això era molt improbable, perquè tan sols amb el PSC, Esquerra i els comuns ja era aprovada. Però ha estat un acte de desobediència per part del diputat.

—Havíeu pactat amb el diputat Francesc Ten que s’abstingués?
—Ten és un bon amic meu, em va venir a veure quan feia la vaga i vam parlar de moltes coses, però d’això no. Sí que havia parlat amb altres diputats de Junts. Feia dies que en parlàvem, i els vaig dir que consideressin de fer alguna cosa per a tenir una petita victòria. No sé si ha estat per això o per què, que Ten ho ha fet. La presidenta Laura Borràs també m’ha vingut a veure, i ha esmentat la meva vaga de fam.

—Com valoreu un gest simbòlic que no ha canviat el sentit de la votació?
—En el seu moment, quan varen fer el congrés d’Argelers, el conseller Lluís Puig també va fer esment tant de la vaga com de mi, ens van aplaudir i tot molt bé… Però tot queda amb els aplaudiments i no hi ha aquesta desobediència que avui, en el seu discurs, han plantejat. Sempre es parla de desobediència, però no arriba mai. Sempre hi ha un “però”, sempre hi ha un “potser”, sempre hi ha un “més endavant”… I ha arribat un moment que Espanya és com una empresa d’enderrocs que va capolant la nostra llengua, que va capolant les nostres institucions i que és implacable amb tots nosaltres.

—Hi ha hagut un pacte al Parlament de Catalunya per a redactar i aprovar aquesta llei, què en penseu?
—Caram! És posar-hi un pedaç! És un xic de mercromina damunt una ferida que ve donada perquè un jutge ha adoptat unes mesures cautelars de més del 25% quan en realitat demanen un 50% i que encara està pendent de judici. En un moment donat, aquest pedaç pot obrir un altre forat perquè tota la judicatura espanyola continuï atacant el català. Ara els hem obert la porta. Queda ben clar que, d’ací a pocs dies, aquesta llei que han aprovat avui estarà recorreguda i amb mesures cautelars.

—Què considereu que s’hauria d’haver fet?
—Hauríem de ser valents, perquè sempre diem “hem tocat fons, hem tocat fons”, i la veritat és que sembla que des de dalt ens tiren un pic i una pala i nosaltres encara continuem excavant per anar més avall. Per tant, cal desobediència civil, i que el poble s’empoderi. No hem de col·laborar amb el nostre enemic, i aquesta ha de ser l’estratègia de país per a desempallegar-nos d’Espanya i, sobretot, d’aquesta justícia que dedica molts diners a atacar Catalunya. És vergonyós!

—El veieu, aquest ambient de desobediència que demaneu?
—Aquesta vaga de fam que he fet, que no és la primera, perquè el mes passat en vaig fer una a Vic que va tenir com a resultat que Junts sortís d’aquell primer pacte, és una operació coordinada. No és una flor d’estiu. I hem notat que la població torna a empoderar-se després de la covid, després de tots aquests temps difícils que hem tingut. Jo crec que tornarem a estar molt més actius. Aquesta és una de les idees. I, probablement, caldran més vagues de fam com aquestes.

—En què ha consistit aquesta vaga de fam que ara acabeu?
—Deixes de menjar i només beus aigua dolça, aigua de mar i una aigua amb molt poc de gas, bicarbonatada. Només prens això. Al llarg d’aquest temps vas perdent pes. He perdut uns onze quilos. Et deixa el cap molt més lúcid. Sempre he tingut la força de molts ciutadans que m’han encoratjat en aquest moment tan difícil. No és fàcil, fer una vaga de fam.

—Heu tingut vigilància mèdica?
—Sí, sí. He tingut un control des del dia que feia sis, perquè els primers dies tampoc calia. Tenia dos metges, i ara tinc un dietista que m’ha preparat per tornar a menjar. Si aquests dies m’he desintoxicat, ara m’he de preparar per tornar-me a intoxicar, diguem-ne. He de tornar als hàbits normals. Ara he de començar amb líquids, amb sopes. Hem tingut un suport molt important. I, sobretot, el més destacat és que he tingut un equip de suport impressionant. I una part d’aquest equip s’ha dedicat a la meva família. Tinc mare i dona. I, tot i veure i entendre la meva motivació, han passat moments complicats, i aquesta gent les ha ajudades. Ho teníem tot molt ben pensat i organitzat.

—Ara ja la doneu per acabada, la vaga de fam?
—No tenim més objectius pròxims per a continuar-la. Amb la llei aprovada, ja no té sentit. Tot i que la vaga de fam, en tot moment, ha estat indefinida.

—Físicament, on l’heu feta, la vaga?
—Vaig anar a Celrà, perquè sóc molt amic de l’ex-batlle i diputat del parlament, en Dani Cornellà. Ell ha estat el meu portaveu. Allà ens han vingut a veure polítics d’Esquerra Republicana, de Junts per Catalunya, de Poble Lliure, de la CUP. Hem convertit aquell espai en una mena d’àgora de diàleg, que no en una taula. Hi hem estat debatent què podíem fer nosaltres. Crec que ha estat un dels èxits de la nostra vaga de fam. També ens han visitat sindicats, directors d’escoles… Hem tingut moltes visites.

—També va venir el president Quim Torra?
—Sí. El president Torra, un bon amic que ens ha ajudat a l’hora de plantejar l’estratègia, a l’hora de cercar un xic de consens. Prova d’això és que hem aconseguit aquesta abstenció. Perquè vam parlar amb Junts per Catalunya, intentàvem que fessin el que havien de fer. No ho hem aconseguit. Tot va començar a Argelers, quan van dir el meu nom i què feia. Tothom es va aixecar, va aplaudir… Tot això és molt maco, agrada, però l’objectiu era un altre. La finalitat era que alguns votessin que no, perquè la llei s’aprovaria igualment. I això no ho hem assolit.

—Per tant, quin balanç en feu, d’aquests tretze dies de vaga?
—Hem tingut una petita victòria, però evidentment, la intenció era que no s’aprovés la llei… Hem aconseguit algun objectiu de mobilització, mirar de ser la veu de la consciència dels polítics, ho hem intentat i hem treballat fins on hem pogut. Aquests dies han estat frenètics. Per això potser avui estic més cansat. No hem guanyat, però tampoc no hem perdut. Hem guanyat alguna cosa, que crec que també és important.

—Com a activista, quins objectius us proposeu, ara?
—Ara he de tornar el cos a la situació normal i dedicar-me a la família. Ja aniran sortint coses. Sempre he mirat de ser al peu del canó i al costat de totes les activitats que ens poden portar a la independència.