05.03.2024 - 21:40
El 2 de març de 1974 va ser executat a la presó Model de Barcelona amb garrot vil: Salvador Puig i Antich, només tenia vint-i-cinc anys.
El seu judici va estar farcit d’irregularitats, entre altres coses es van ignorar les proves balístiques, però no és d’estranyar, es va fer sota el jou d’una de les dictadures més llargues d’Europa, la de Francisco Franco, company de malvestats de Hitler i Mussolini. Recordem que hi ha prop de 115.000 civils desapareguts per la violència franquista i cap responsable d’aquests crims no ha estat jutjat mai.
El que és intolerable és que en democràcia tot han estat bastons a les rodes a l’hora de revisar el cas. Un recurs del 2005 va ser rebutjat pel Tribunal Suprem. L’últim pronunciament judicial argumenta que en aquest cas no cal aplicar el crim de lesa humanitat i que qualsevol infracció comesa en aquell sumari ja ha prescrit. La família no ha parat de demanar justícia, i considera el judici com un crim d’estat. Només una democràcia de fireta pot emparar-se amb la llei de punt final del 1977 per no fer justícia.
A l’estat espanyol es criminalitzen els lluitadors contra el franquisme. Criminalitzar Puig i Antich és blanquejar una dictadura sagnant, posant en qüestió les persones que van lluitar per la llibertat. A l’estat de les fosses, els desapareguts i els nens robats, encara hi ha salvapàtries que posen en dubte l’honorabilitat de Salvador, són els que s’omplen la boca amb la transició model, obviant els 188 morts a causa de violència política d’origen institucional.
Veritat, justícia i reparació per a Salvador Puig i Antich i per a totes les víctimes del franquisme. A Salvador li van segar la vida abans que pogués complir el seu somni de viure a la Cerdanya amb Margarida. Cridem el seu nom, bandera negra al cor. I que amb aquest escrit reneixi el seu crit per camps, mars i boscos, i que sigui el seu nom com l’ombra fidel que és nostra tothora.
