Salvador Peiró: “Encara que la prova d’antígens isca negativa, si tens símptomes, hem de comptar que és covid”

D’ençà de fa unes setmanes, les xifres d’encomanats per la covid no paren de créixer. Cada dia supera l’anterior quant a nombre de contagiats confirmats o bé per PCR o bé per prova d’antígens. L’epidemiòleg Salvador Peiró posa èmfasi en el fet que són casos confirmats per una prova, perquè diu que la xifra real de positius és molt més alta que l’oficial. Ho atribueix al canvi de criteri a l’hora de fer proves als contactes dels positius. “Hem perdut la sèrie i ara estarem un parell de setmanes un poc a les fosques”, diu en aquesta entrevista.

L’epidemiòleg alerta també de l’ús que es puga fer de les proves d’antígens fetes a casa. Diu que el comportament de la variant òmicron és diferent de les precedents i que tots els casos de persones amb símptomes s’haurien de considerar positius encara que la prova d’antígens siga negativa.

Peiró insisteix que el comportament extremadament contagiós de l’òmicron obliga a canviar d’estratègia en relació amb les proves i les quarantenes, perquè si es mantingueren els protocols dels mesos passats, es podria arribar al col·lapse per la manca de treballadors en sectors essencials com ara els transports, la neteja i la sanitat.

—En quina fase de la pandèmia ens trobem?
—Encara anem pujant en la sisena onada. Passa que no sabem gaire bé com estem quant a contagis, perquè hem perdut la sèrie en el moment de canviar els criteris de fer els tests. No fem tests als contactes, en fem només a alguns asimptomàtics, altres no ho declaren, és un embolic. Probablement, hi ha molts més casos dels que comptem.

—Veurem encara com creixen cada dia les xifres que facilita la conselleria?
—Sí. Tot i que, probablement, semblarà que la corba baixa respecte del que teníem abans, i al mateix temps, augmentarà la positivitat, perquè només fan proves a persones que tenen una probabilitat molt alta de tenir la covid. Durant unes setmanes, fins que no tornem a veure com funcionen les corbes amb les noves mesures, no les sabrem interpretar. Els ingressos hospitalaris van pujant, però no té res a veure amb la manera com augmenten els casos, el pendent és molt tranquil. Pense que no han arreplegat encara la pujada de casos d’aquests dies. Però aniran pujant, els casos i les hospitalitzacions. D’ací a final de mes, vénen dues setmanes molt complicades als hospitals, i pensem que alguns ja tenen les UCI saturades.

—Quan dieu això de canviar la manera de fer les proves, us referiu a no fer-ne als contactes dels positius?
—Cada cas ens donava tres, quatre o cinc contactes i els fèiem tests, i d’aquests, pràcticament el 30% eren positius. Ara, simplement, no es compten si no acaben tenint símptomes, que és quan se’ls fa un test. Als asimptomàtics pràcticament no els fan cap test, ara.

—És un error fer-ho així?
—No. No és cap error. No teníem més capacitat per a fer tests. Estàvem desbordats. La sèrie s’ha trencat i anirem un parell o tres de setmanes un poc perduts, fins que la sèrie de dades no s’estabilitze. En aquest moment, la malaltia és molt lleu en la majoria de la gent. Per a la immensa majoria de la gent no val la pena fer tests. Jo ja no feia tests a la gent que em deia que tenia símptomes. Si té símptomes, és positiu.

—Això vol dir que hem canviat la manera de relacionar-nos amb el virus? Ja som en l’anomenada fase de convivència?
—És obligat. Amb l’òmicron vèiem que el contagi seria massiu. Hi havia dues alternatives. L’una era intentar alentir-lo, no frenar-lo, perquè no crec que l’òmicron es puga frenar, però es podia alentir un poc l’onada. Això implicava mesures de reducció de contactes, com ara el control d’horaris, de cabudes, com ha fet Catalunya… L’altra era deixar de fer res, perquè no tenim capacitat per fer res, i preocupar-nos perquè no es trencara la vida social, que la disrupció social de l’òmicron no fora important. I això vol dir que es deixen de fer tests i que la gent no haja de fer aïllament si és contacte estret.

—Som, per tant, davant una nova estratègia.
—És una estratègia diferent. No sé si és conviure amb els virus o no. No fer res llevat de les mesures retòriques, com ara la màscara al carrer o el certificat covid, en una situació en què el 90% de la gent el té i quan se sap que la gent vacunada pot agafar la covid i encomanar-la. Israel ho ha fet d’una certa manera, o intenta fer-ho, però jo diria que ací ha estat una cosa improvisada. Simplement, per a evitar la disrupció social que implica l’òmicron. Trens, avions, policia, bombers, sanitaris, tots confinats per ser contactes estrets i la vida paralitzada, això seria brutal. Fer, fer… L’única cosa que sabem que talla la covid és la reducció dels contactes, cosa que ací no s’ha fet.

—Quin percentatge de la variant òmicron tenim ara?
—Un 55% en sèries de seqüenciació. En sèries de PCR no les diuen, però als hospitals arriba al 70%.

—Ja veiem de ple les conseqüències d’aquesta variant?
—El que veiem en contagis sí que és l’òmicron, i als hospitals comencem a veure-la. A les UCI encara hi ha els casos de la delta, per aquest decalatge de vuit o deu dies d’hospitalització abans d’entrar a UCI.

—Aquest canvi d’estratègia fa que ja no siguen tan importants les dades de contagis i que ens hàgem de fixar en les hospitalitzacions i UCI?
—Són coses diferents. Saber el nombre de casos és rellevant perquè t’avança un poc què vindrà. Per a decidir de prendre mesures, el que importa són les hospitalitzacions. De contagis, pense que, en realitat, ara en devem tenir el doble o el triple dels que realment es donen com a casos confirmats. Mirava unes dades del Regne Unit que diuen que un 7% de la població és positiva. Això és brutal. Ací no deu ser diferent i les xifres són enormes. A més, com que s’ha fet tanta confusió amb els tests d’antígens i amb la gent simptomàtica que es feia un test i donava negatiu… Deien, ah, no deu ser covid, deu ser un refredat. S’han fomentat molt les reunions i els contactes i s’han fet servir els tests d’antígens perquè la gent simptomàtica anara pel món.

—No ens hem de fiar d’un negatiu d’una prova d’antígens quan hi ha símptomes?
—Tots els negatius amb símptomes són covid.

—…
—Si té símptomes, és covid. Ara veiem molts tests d’antígens que donen negatiu després d’haver tingut símptomes. Normalment, primer apareixia el positiu, i després els símptomes. Ara, amb l’òmicron, passa al contrari. El test captura càrregues virals molt altes, l’has de fer en el moment que toca perquè t’aparega el positiu. Tampoc no queda clar que l’òmicron necessite la mateixa càrrega viral que necessitava la delta per a contagiar. Per tant, pot tenir un test negatiu i contagiar. Per algun motiu, la gent que dóna negatiu en els tests d’antígens contagia. Ho anem mirant ara. Estem segurs que els tests d’antígens no funcionen amb l’òmicron igual com funcionaven amb la delta.

—En conseqüència, això de fer proves d’antígens de manera massiva és efectiu?
—En aquest moment, diria que no. No ho ha estat mai, però encara menys ara, tal com funciona l’òmicron, en què pràcticament no hi ha casos greus i l’extensió és tan enorme que no es podria continuar fent el que s’estava fent en altres onades. Tret que pensen aïllar el 7% de la població. I a més, una població que bàsicament està vacunada.

—Al Regne Unit sí que en fan, de proves en massa.
—I mireu el desastre que tenen. Com a estratègia sola, aïllada, no serveix de res. El test s’ha d’emprar en la gent que ho necessita, perquè és important aïllar la gent que contagia, però quan el gastes al revés, quan el gastes per a augmentar els contactes socials, que és el que ens ha passat a nosaltres per Nadal, ens passa com al Regne Unit, un augment de gent que encara que té símptomes es pensa que no és covid perquè té un test negatiu. Això és un error, epidemiològicament és complicat. En tot cas, el test és útil quan t’ix positiu i aïlles el cas.

—Dilluns, els infants i els joves tornaran als centres escolars. Serà una tornada tranquil·la?
—No. No serà tranquil·la. Les mesures es mantenen. La ventilació és fonamental, molt, i s’ha de prendre seriosament. I les màscares. Però tornem al fet que l’òmicron és extraordinàriament transmissible. I amb una societat que té els adults molt contagiats i que els nanos han estat amb ells moltes setmanes a casa, em fa pensar que començarà una temporada amb molts contagis. La segona cosa a destacar és que deixen de tancar les classes i d’aïllar-los i tot el que es feia cada volta que eixia un cas. És una estratègia molt semblant a la dels adults. Si té símptomes, li faran proves i l’aïllaran, i si no té símptomes i és contacte estret, continuaran. Això és el més sensat en els infants, perquè pràcticament no donen casos greus. No té sentit aïllar-los. Jo vaig calcular que a tot l’estat s’arribarien a notificar un quart de milió de casos el dia. Ara ja donen xifres de 140.000, després d’haver deixat de fer proves. Les xifres creixeran molt. Si férem com abans, totes les aules estarien tancades.

—Cap on va el virus?
—Tot és especulació. Al virus no li interessa gens què li passe a la gent després d’haver-la contagiada. Només li importa la transmissibilitat, i per això es transmet al principi del contagi i entre asimptomàtics. Dir per on anirà és fer especulacions. A llarg termini, és claríssim que continuarà en contacte amb els humans i que els qui es vacunen tindran resistència contra una infecció greu. Crec que a llarg termini trobarem un punt de coexistència, com passa amb tots els coronavirus, però dir si serà aquesta primavera és molt especulatiu. Molta gent ja diu que tindrem una primavera relativament tranquil·la. És possible, perquè tindrem la tercera dosi acabada de posar i moltíssima gent vacunada, però, això no obstant, no sabem com serà tot d’ací a sis mesos.