07.05.2020 - 20:26
|
Actualització: 12.05.2020 - 03:46
El debat telemàtic que ofereix cada dijous VilaWeb ha comptat avui amb la presència de l’investigador, metge i científic Salvador Macip, amb qui el director del diari, Vicent Partal, ha repassat les qüestions que més preocupen els subscriptors sobre la pandèmia de Covid-19. Macip considera que la gestió del desconfinament que està ordenant el govern espanyol és precipitada i no s’ajusta al que recomanen les previsions científiques. ‘Estem en una situació perillosa i fràgil. Estem fent el desconfinament d’una manera optimista. Els plans del govern espanyol es basen en la situació social i econòmica i no pas en la realitat científica. No estem mirant prou bé els països que van per davant nostre.’
En la mateixa línia, Macip ha lamentat que les normes no s’estableixin de manera prou clara. ‘No hi ha normes clares d’actuació, no sabem què vol dir exactament fase 0 o fase 1. Si s’expliquen bé les coses ens podem llançar a fer el desconfinament. Però ens hem llançat a sortir al carrer sense saber exactament què es pot fer i què no. Si el govern et planteja que en dues setmanes podràs anar als bars, la gent es pensa que ja s’ha acabat tot. Però som en plena pandèmia, encara. Només cal mirar el nombre de casos.’
La precaució i la prudència en aquest precís moment, segons Macip, són crucials per a evitar i calcular el rebrot. ‘La clau és com controles el repunt. Hi ha llocs on es podria fer pràcticament vida normal, com Formentera. En canvi, no funcionen les pautes per a ciutats grans: ‘El que no pot ser són imatges com les que s’estan veient a Barcelona d’un munt de gent corrent alhora al mateix lloc. Si alguna d’aquestes persones té el virus sense saber-ho, i respirant deixa anar el virus, tota la gent que corre al voltant o que hi ha allà l’agafarà.’
La fase 1 del desconfinament comença dilluns
El dia 11 de maig, dilluns, és el dia previst perquè la major part dels Països Catalans i de l’estat espanyol passi directament a la fase primera del desconfinament, que preveu un notable relaxament de les restriccions: ‘No hi hauria de passar gairebé ningú, dilluns, a la fase 1.’ La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha demanat que la regió també passi de fase malgrat que la situació allí és de les més complicades de l’estat espanyol. Macip no hi està d’acord. ‘Les ciutats grans haurien d’anar molt més amb compte. El govern de la Comunitat de Madrid o el batlle de la ciutat volen fer la punyeta al govern espanyol i prenen decisions més polítiques, socials i econòmiques que no pas científiques.’
Macip també ha acusat Espanya de no haver reaccionat prou ràpidament si es té en compte que tenia l’exemple d’Itàlia. I ha afegit: ‘Ha estat un error centralitzar la gestió de la pandèmia. Alemanya, que ha coordinat des del centre però ha respectat el poder local i dels länder, ho ha fet molt millor. Tu pots tenir Barcelona en una situació i els marges de la ciutat en una altra. Hauríem de tenir un mapa molt més local dels contagis.’ I ha afegit: ‘Els virus no entenen en fronteres? Home, si no podem definir fronteres no sabrem que un poble està bé i el del costat no’, ha reblat, en al·lusions clares al discurs de Pedro Sánchez.
La necessitat de fer proves
L’investigador ha subratllat la necessitat de fer proves per a tenir una visió molt més acurada de la situació epidemiològica del país. ‘Em sembla increïble que ens hàgim posat a fer el desconfinament sense tenir una infrastructura per a fer tests. Parlen d’unes xifres i després en donen unes altres. Així és molt difícil de saber què passa. Si tenim aquestes eines, cap problema, podrem controlar casos, aïllar-los i evitar rebrots. Si no, és arriscat.’ I ha afegit: ‘Idealment, amb tots els recursos del món, hauríem de fer proves PCR i perfils serològics en massa com a Andorra. Que la gent no sàpiga si és immune és molt dolent perquè no saps on són els infectats ni on són els que es poden infectar.’
‘La diversitat de maneres de recomptar és per la falta de protocols clars. I, a més, hi ha la intel·ligència política de maquillar dades. Hauríem de tenir una manera única de comptar els casos a tot arreu.’ Macip ha insistit particularment en el fet que els recomptes diaris acaben duent una sobrecàrrega d’informació que no és del tot útil. ‘Mesurar-ho dia a dia és un problema, perquè les dades no van d’acord amb el temps exacte, i el fet important és la tendència, setmana a setmana o mes a mes. S’han de valorar les dades de contagis amb molta precaució. És gairebé impossible de saber les reals.’ Com podrem saber, doncs, l’impacte real que ha tingut la pandèmia al nostre país? ‘La dada més clara serà la mitjana de morts que hi ha hagut durant aquests mesos els últims deu anys i aleshores calcular la variació. Serà la manera més transparent.’
La immunitat i una pandèmia futura
Una de les principals incògnites que sembra aquesta pandèmia és si aconseguirem, a còpia de contagis multitudinaris, una immunitat de grup prou gran. ‘Potser no n’hi haurà’, diu Macip. O bé ‘pot ser que si hi ha una reinfecció la segona sigui molt més lleu, com un refredat, i llavors no sigui greu.’ Però, en tot cas, ‘hem d’estar preparats’ per a reconfinar-nos quan calgui. I, sobretot, mantenir viu el record de la manera com ens hem comportat aquestes darreres setmanes per si, d’aquí a uns anys, en ve una de nova. ‘Hi ha possibilitat que arribi un virus més agressiu que aquest. Això no vol dir que hagi de passar. Ni que el següent que vingui sigui pitjor.’
La novetat del virus, la preparació per a la pandèmia següent i el sistema sanitari
‘Tenim un virus molt més infecciós i més ràpid que la grip, que és més difícil de controlar.’ Aquest ha estat un dels principals esculls per a evitar que el coronavirus arrasés. ‘L’altre factor és un sistema sanitari que sempre és a punt del col·lapse. En les retallades anteriors es va escapçar fins al llindar màxim, sense capacitat per a assumir una crisi. Un sistema sanitari que no pot absorbir un augment de feina és molt perillós.’ De tota manera, s’ha afanyat a assenyalar: ‘Aquest virus no és tan terrible com podia ser i això ens servirà per a preparar-nos per quan n’hi hagi un altre. Durant la SARS, Pequín va estar tancat tres mesos. Tindrem memòria històrica de com es reacciona en cas d’una pandèmia.’
Els vaccins i els tractaments
La rapidesa amb què serà possible de trobar el remei de la Covid-19 és una de les qüestions que més han preocupat els lectors de VilaWeb en les preguntes que han adreçat a Macip. Ell ha estat prou optimista, en aquest sentit. ‘Gràcies a totes les investigacions que hi ha ara, pot haver-n’hi de millors que unes altres. Segurament, la investigació no s’aturarà. Tenim més de cent candidats de vaccins, cosa que no s’havia vist mai.’ Per això tots els processos s’acceleren: ‘Podríem tenir-ne a començament de l’any vinent, però pot ser que la primera vacuna no sigui efectiva al 100%.’
‘Com a científic veig molt clar que no pots donar un fàrmac si no saps si funciona: ni la hidroxicloroquina, que es dóna gairebé a tothom, no ha passat els controls. Així pot ser que fem mal. A la Xina hi ha casos que s’han llevat amb la cara negra, segurament per una fallida hepàtica. Es donen antiretrovirals per a la sida. Però els efectes secundaris són molt importants. Com a metge, entenc que amb un pacient al davant que està molt malament, et plantegis què li pots donar. Però aniria amb molt de compte.’
El paper de la globalització
Macip creu que és inevitable de mantenir l’estil de vida que dúiem fins ara un cop hagi passat la pandèmia, però creu que institucionalment es pot fer més feina. ‘L’OMS fa molt bona feina. Però té el problema que no deixa d’estar sotmesa al poder polític. Estan sotmesos a pressions. Jo sóc partidari de crear una entitat més independent i dotar-la de més poder per a aplicar els seus protocols. Pot ser una utopia. Però ens permetria d’encarar aquestes crisis amb més realitat.’
Testimonis de Formentera i d’Hong Kong
A més de Macip, la conversa ha comptat amb la presència de dos testimonis. El primer, del país. El periodista de Ràdio Illa Bernat Masferrer, que viu a Formentera, ha explicat de quina manera hi ha començat a funcionar el desconfinament, que es troba en una fase més avançada que la resta del país, atès que va començar el 4 de maig. Masferrer ha dit que l’activitat a l’illa més petita de les Pitiüses és ‘molt més normal que ara fa uns dies, però molt menys que no pas fa un any, dos o tres en les mateixes dates’. La gent ha agraït molt poder-se reunir en grups d’un màxim de deu persones i s’ha començat a banyar a la platja, que ha estat una benedicció, ha dit: ‘Perquè aquí no hi ha parcs ni gaire bosc.’
Tot això, malgrat la confusa comunicació institucional. ‘Poques hores abans que comencés la fase 1 no havien arribat gairebé ordres ministerials’ del govern espanyol, ha explicat Masferrer. ‘Més enllà de les qüestions serioses de fons, relacionades sobretot amb l’economia, perquè tenim una economia esclava del turisme, les preocupacions a peu de carrer han estat si ens podíem banyar a la platja o no, i diumenge la presidenta encara no ho sabia.’ Per aquest motiu, la gent va tirar pel dret. També ha assenyalat la dificultat de mantenir uns protocols difusos sobre què es pot fer a cada fase, i la capacitat de complir-los. ‘Si tens canalla i et permeten que es trobi amb nens de la seva edat és molt difícil de fer-los entendre que no es poden tocar ni jugar.’
L’altre testimoni ha estat Coral Puig, que és professora d’universitat a Hong Kong i té la família a Granollers. La ciutat asiàtica és la segona més densa del món després de Bombai, ha explicat. ‘Aquí un virus d’aquests és una bomba de rellotgeria’. Segons ella va ser decisiva la ràpida capacitat de reacció dels hongkonguesos, basada en l’experiència amb l’epidèmia de SARS de principi de segle. ‘En veure els correus de la feina perquè ens quedéssim a casa, la gent s’hi va quedar immediatament.’ Puig ha assenyalat l’eficiència de la infrastructura de la ciutat per a controlar el brot: ‘Si un veí de l’edifici es posava malalt, nota a tots els veïns i de seguida es feien proves a tothom.’ També ha explicat les diferències amb la gestió a l’estat espanyol: ‘Aquí tot això de les fases és complicadíssim d’entendre; no s’ha fet així.’
