26.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 26.02.2024 - 22:50
El 14 de març de 2020 es decretà l’estat d’alarma. La resposta del govern espanyol a la crisi de la covid-19 va ser recentralitzar competències i erigir-se en l’única autoritat. D’acord amb això, l’executiu va assumir les competències de Sanitat i Interior de tot l’estat espanyol i es van centralitzar les compres del material sanitari.
El Ministeri de Sanitat espanyol, dirigit aleshores per Salvador Illa, prenia el control de totes les decisions sobre aquesta qüestió, i les comunitats autònomes, tot i mantenir la gestió, estaven obligades a obeir totes les ordres: “El ministre de Sanitat tindrà sota les seves ordres directes les autoritats civils de les administracions públiques de tot el país, en particular les sanitàries, per assegurar la seva plena disposició i garantir una millor distribució territorial de mitjans tècnics i humans”, deia el decret, i afegia: “Es garantirà el proveïment dels productes necessaris per a la salut pública, i el ministre de Sanitat podrà impartir les ordres necessàries per a fer-ho efectiu.”
En plena primera onada de la covid, va començar una cursa a escala mundial per a aconseguir material sanitari, en un mercat desproveït. Tot plegat anava acompanyat de la confiscació de màscares als hospitals, que eren enviades a Madrid per centralitzar-ne el repartiment. Mentrestant, les primeres setmanes, als sanitaris que eren a primera línia de lluita els faltava de tot: guants, màscares i equips de protecció.
Així, doncs, tot passava per Madrid. I com a màxim responsable, hi havia Salvador Illa. Bona part del protagonisme es va donar a policia i militars i, amb l’excusa de l’estat d’alarma, es va suspendre temporalment el portal de transparència, es van anul·lar els terminis establerts en els procediments i no calia oferir en els contractes aspectes tan importants com el cost o els beneficis.
Sobre això, l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, independent però adscrita a la subsecretaria d’Hisenda, va informar un any més tard que havia detectat una sèrie d’anomalies i confusions de conceptes que no permetien d’identificar els contractes d’emergència, i hi havia 3.202 contractes que no s’havien publicat a la plataforma de contractació.
Incompetència i maniobres estranyes
Com especificava el primer decret de l’estat d’alarma, la compra de material sanitari i equips de protecció se centralitzava al Ministeri de Sanitat espanyol. La decisió va causar un col·lapse administratiu i el caos en les compres del ministeri, atès que sovint va pagar per avançat material que o bé no va arribar o bé era inservible perquè no era ben homologat o era defectuós. En aquest context, el 18 de març, el Ministeri de Sanitat espanyol va adquirir 659.000 proves de covid a una companyia que no tenia llicència mèdica per a operar a la Xina ni constava tampoc a la llista de distribuïdors recomanats pel govern xinès. Les proves, les primeres que es compraven, només tenien un llindar de detecció del 30%, de manera que no eren fiables. Eren inservibles, doncs. I el preu va ser de 17,1 milions d’euros; és a dir, 26 euros per prova.
Va passar igual el 20 de març amb 2,1 milions de màscares FFP2. Quan van arribar, es va constatar que l’eficàcia mitjana de filtració era solament del 70%. La comanda s’havia pagat per avançat, i incloïa un total de 8,8 milions de màscares per un import total de 31.291.547,08 euros.
Entre aquestes compres, trobem un contracte de Ports de l’Estat, del 21 de març, per 24,2 milions d’euros, i un d’Adif, del 27 de març, per 12,5 milions d’euros per a subministrar màscares FFP2, amb Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, l’empresa clau del cas Koldo. Segons les investigacions, aquesta empresa va pagar comissions a Koldo García, la mà dreta de José Luis Ábalos, en aquell moment ministre de Transports espanyol, en canvi d’aconseguir aquests contractes milionaris, que tenien Sanitat com a responsable màxim. Així, la companyia, amb seu a Saragossa, inactiva i sense ingressos el 2019, va passar aleshores a ingressar 54 milions d’euros.
Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL tenia solament cinc treballadors i es dedicava, segons el Registre Mercantil, a serveis tècnics d’enginyeria i assessorament tècnic, i no tenia cap relació amb la Xina que li permetés de ser un subministrador referent de màscares. De fet, l’empresa no havia subministrat mai productes sanitaris i, en canvi, va tenir uns guanys de setze milions d’euros en tan sols dos mesos subministrant material sanitari a les administracions. Els contractes, amb la mediació del Ministeri de Transports d’Ábalos, es van tramitar pel procediment negociat sense publicar i amb caràcter d’emergència, cosa que va fer que no se sol·licitessin ofertes i que s’adjudiquessin, ras i curt, a dit. Uns dies més tard, pel mateix procediment va aconseguir un contracte amb el Ministeri d’Interior per 3,4 milions.
L’empresa també va aconseguir contractes per urgència amb el govern canari i balear, per un valor de 12,3 milions d’euros a les Canàries –en aquell moment governades per Ángel Víctor Torres, actual ministre de Política Territorial espanyol– i 3,7 milions a les Illes –aleshores amb l’actual presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, al capdavant del govern. Sobre això, els 1,4 milions de màscares que van arribar a les Illes no eren les que s’havien sol·licitat. Es van pagar 2,5 euros per màscara, tot i que, per les condicions tècniques, el preu era de 0,42 euros a tot estirar. És a dir, es va pagar un sobrecost d’uns 2,6 milions d’euros per unes màscares que no es van poder fer servir, van haver de ser emmagatzemades i ara ja han caducat.
Després, cap més contracte. No obstant això, Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, tot i ser extremadament modesta, va formar una unió temporal d’empreses (UTE) amb Ferrovial per a optar a contractes. Dos anys més tard, es va dissoldre per no haver tingut encàrrecs en dos anys. Sí que va ser seleccionada pel Ministeri de Sanitat espanyol com un dels proveïdors en el mega-contracte de 2.500 milions d’euros per a comprar material de manera centralitzada a partir de l’agost del 2020, però cap de les comunitats autònomes va voler contractar els seus serveis i van optar per altres empreses.
Per contra, Koldo García va presentar “un increment patrimonial que no es correspon amb els ingressos procedents de les seves activitats oficials”; concretament, un augment patrimonial d’1,5 milions d’euros en dos anys, i que incloïa la compra d’habitatges, com ara, un de 115.000 euros a Benidorm, sense hipoteca i que va posar directament a nom de la filla.
Investigació anticorrupció i de la fiscalia europea
El març del 2022, quan feia unes setmanes que Podem, Més Madrid i el PSOE havien presentat una denúncia contra el contracte de màscares de la Comunitat de Madrid vinculat al germà d’Isabel Díaz Ayuso, el PP va contraatacar portant a la fiscalia anticorrupció els contactes de compra de material del govern espanyol. Els motius eren la falta de solvència dels contractistes, que havien portat, segons que denunciaven, a resultats perjudicials per a l’administració, especialment pel fet de tenir un preu desorbitat i injustificat o per no haver subministrat correctament els béns contactats.
Entre el 2020 i el 2021, Sanitat va adjudicar a dit uns 3.000 milions d’euros destinats a la compra de material sanitari, com ara màscares o guants, coincidint amb l’etapa d’Ábalos com a ministre de Transports, càrrec que va deixar el juliol del 2021. Uns mesos abans, al gener, havia plegat de ministre de Sanitat Salvador Illa, que va esdevenir candidat del PSC al parlament. Dels contractes que el PP va denunciar, quatre estan relacionats amb el cas Koldo, adjudicats per Sanitat per un import de 286,1 milions d’euros.
La fiscalia anticorrupció espanyola va passar el cas a la fiscalia europea, que va obrir una investigació l’agost del 2022 per si hi va haver prevaricació i malversació de fons europeus en la compra del Ministeri de Sanitat de mig milió de bates a una empresa xinesa el març del 2020 per un preu “notòriament superior al de mercat”. Concretament, es va detectar un sobrepreu injustificat, tenint en compte que les bates es venien a un preu entre 0,28 euros i 0,33 i el ministeri les havia comprades per 16,7 euros la unitat. També s’investiga una part del contracte del cas Koldo, com ara el que hi va haver amb el govern de les Illes.
A partir del contracte de les bates i de màscares, el Tribunal de Comptes va obrir un expedient perquè havia trobat que el 22% de contractes durant els primers mesos de la pandèmia de l’Institut de Gestió Sanitària, del Ministeri de Sanitat, tenien incidències, i es va veure que en alguns casos s’havia arribat a pagar quatre euros per màscara. Això deixa la gestió del Ministeri de Sanitat durant l’etapa de Salvador Illa a l’ull de l’huracà, arran de les irregularitats detectades en aquests contractes adjudicats a dit.
