Avui és Notícia:

Subscriptors

País

Opinió

Opinadors

Pòdcasts

Jocs

Món

Societat

Cultura

Economia

Ciència i Tecnologia

Botiga

Altres

Correus

La Botiga Pòdcasts English Apps VilaWeb TV
Diumenge 22 de desembre de 2024
Subscriptor

Menú

Àudio
Jocs
Pòdcast
Botiga
Protegiu VilaWeb
País · Principat

Salvador Illa, el capità de l’espanyolisme del PSC que albira la Generalitat a l’horitzó

VilaWeb

Redacció

30.07.2024 - 21:40
Actualització: 31.07.2024 - 20:53

“És insegur, ultracatòlic, conservador i fals.” Així definia l’ex-diputat d’ERC Carles Castillo al seu antic company de files al PSC, Salvador Illa, abans no s’anunciés el pre-acord d’investidura. “Ningú no em convencerà que ara s’ha tornat progressista”, afegia. Tot esperant l’aval dels militants dels republicans, Illa comença a albirar el Palau de la Generalitat a l’horitzó després de tres anys al timó del PSC.

Ara, la deriva espanyolista dels socialistes no és obra seva. El viratge el va començar Miquel Iceta –actualment a París com a ambaixador espanyol davant la UNESCO– arran de l’auge de Ciutadans, que gairebé del no-res va eclipsar els socialistes al parlament. Dit això, còmode amb el canvi de rumb, Illa ha estat un dels dirigents que ha personificat de manera més desacomplexada les tesis espanyolistes.

El PSC no dirà res sobre l’acord fins que no l’hagin votat els militants d’ERC

Aquests darrers anys ha fet gala de participar en manifestacions i escoles d’estiu de Societat Civil Catalana (SCC) –també els ha donat suport quan els han fet escarn públic–, ha accelerat l’ús del castellà en les intervencions públiques –incloses traduccions polèmiques de topònims catalans– i ha participat en la guerra contra la immersió lingüística i contra qualsevol demanda de més sobirania per a Catalunya.

[VÍDEO] Illa torna a espanyolitzar Lleida com a “Lérida” en un míting

L’1-O, el 155 i l’amnistia

El 2017, Illa era secretari d’Organització del PSC i es va oposar al referèndum de l’1-O. Malgrat la repressió policíaca brutal, tan sols va fer un piulet per demanar calma i serenitat. “Cal diàleg i política”, va afegir. Més tard, en una entrevista nocturna a TVE, va dir que el referèndum no s’havia fet amb cap garantia democràtica i va alertar que la declaració d’independència era “un error gravíssim” que tan sols “aprofundia i engrandia” els problemes de Catalunya.

Els dies següents, Illa va donar suport a actes antiindependentistes, com ara les manifestacions de Parlem-Hablemos i de SCC. En aquesta darrera, el dirigent del PSC es va col·locar a la primera fila al costat de Josep Borrell i de les cúpules del PP i Ciutadans. “Prou! Recuperem el seny”, era el lema. Al final, fins i tot va pujar a l’escenari on es van fer els parlaments que van culminar la marxa espanyolista.

En una atenció a TVE, Illa va explicar per què havia decidit de participar en la manifestació, tot i que el PSC no s’hi havia adherit com a partit. “Molts ciutadans de Catalunya es volen expressar aquests dies i jo, com un ciutadà més, participo en aquesta manifestació amb gent de sensibilitats molt diverses, molt plurals. Hi participo per reclamar sensatesa, respecte a l’estat de dret i, sobretot, per demanar diàleg”, va dir.

Posteriorment, Illa es va oposar a la DUI, va reclamar una convocatòria electoral i va culpar completament el govern de Carles Puigdemont de l’aplicació de l’article 155. “Si s’ha d’aplicar el 155, ja veurem exactament amb quins termes s’aplica. Perquè és un full en blanc que s’ha de veure com s’omple. El que convé en aquests moments és convocar eleccions”, va dir en una entrevista a Eldiario.es, en què també defensava que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no eren presos polítics.

L’endemà de la declaració d’independència, Illa va dir que el govern de Mariano Rajoy aplicava el 155 amb “sentit comú” i va dir que el PSC afrontava les eleccions del 21-D amb il·lusió, seguretat i convicció. Un parell de setmanes després, a La Sexta, amb un discurs molt bel·ligerant, es va vanagloriar que gràcies al PSC s’havia limitat l’impacte del 155 perquè solament servís per a convocar eleccions.

En els mesos següents, Illa va endurir encara més el discurs sobre el 155. A l’abril de 2018, en una intervenció al programa Preguntes freqüents, va dir que ell hauria intervingut abans la Generalitat: “No sé si el 2014 –després de la consulta del 9-N–, però sí que després del 6 i 7 de setembre s’hauria d’haver aplicat el 155.” Aquella mateixa nit, també va dir que no pensava visitar els presos polítics.

Un parell de dies després, quan l’independentisme intentava d’investir un president, va avisar que el PSC donaria suport a un altre 155 si es tornava a incomplir la llei. “Volem un govern que respecti la legalitat vigent i això implica l’aixecament de l’article 155, però si no ho fa, s’hauran de tornar a aplicar les mesures que facin falta per restablir la legalitat”, va dir.

Anys més tard, el novembre del 2022, va tornar a amenaçar amb el 155, quan el president Pere Aragonès va proposar al parlament una llei d’amnistia i un nou referèndum. “Si algú se n’ha oblidat, l’article 155 continua vigent. Ni amnistia, ni res d’això. Vull ser una mica més clar, si a algú se li acudís tornar-ho a fer, tornaria a actuar l’estat de dret”, va declarar, i va recordar que encara existia el delicte de rebel·lió.

Cal assenyalar que Illa es va oposar a l’amnistia fins l’estiu passat, quan els resultats de les eleccions espanyoles del 23-J van fer imprescindibles els vots de Junts i ERC per a investir Pedro Sánchez. L’endemà dels comicis, en declaracions a RAC 1, va dir que el PSOE no acceptaria mai el referèndum i l’amnistia perquè deia que no eren factibles. “L’amnistia no és factible dins del punt de vista de l’estat de dret i incompleix aquesta condició que a mi em sembla que és fonamental”, va afegir.

Ni exiliats, ni presos polítics

El dirigent del PSC no ha reconegut mai la repressió de l’estat espanyol contra el moviment independentista català. Sempre ha negat que Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Dolors Bassa i Joaquim Forn fossin presos polítics.

El 2019 va dir que no visitava Junqueras a la presó dels Lledoners perquè es podria interpretar com un suport a les seves posicions polítiques. El 2022, arran dels retrets del dirigent d’ERC pel suport del PSC a la repressió, Illa va respondre: “El PSC no ha posat ningú a la presó, hi van entrar pel que van fer. En tot cas ha contribuït que alguns surtin de la presó –en referència als indults i la reforma de la sedició–, que quedi clar.”

Illa ha mantingut una actitud semblant amb l’exili. En cap moment no ha fet cap gest de solidaritat amb Carles Puigdemont, Toni Comín, Marta Rovira, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel. De fet, després de les eleccions del 21-D, va acusar Puigdemont i Gabriel de blocar la formació de govern. “Els demanem, ja que han decidit de marxar en comptes d’afrontar les conseqüències dels seus actes, que deixin formar govern”, va dir.

“Puigdemont està pendent de judici i sentència, fet que paralitza l’activitat política a Catalunya”, va afegir uns quants mesos després, quan el president Quim Torra va anar a Bèlgica a visitar-lo.

Més castellà a les aules

El 2022, el PSC es va avenir a negociar i acordar la modificació de la llei de política lingüística. Mentre l’independentisme defensava que la norma blindava la immersió de les ingerències judicials, Illa argumentava que el text –finalment no es va votar i es va substituir per una nova llei, que ara és impugnada al TC– permetia que el castellà fos llengua vehicular a les escoles. “Fins ara no ho reconeixia, la llei de política lingüística. Això és el que passa a la realitat de les escoles”, va declarar al maig, en una reunió de l’anomenat govern alternatiu.

Illa va destacar que la reforma també facilitava el compliment de les sentències que imposaven el 25% de castellà a les aules. “Per part del PSC no es farà cap acord per incomplir les resolucions judicials, ni per esquivar-les. Poden agradar més o poden agradar menys. Però es compleixen i s’acaten. […] El PSC farà tot el que hagi de fer per mantenir viu aquest consens”, va afegir.

Uns quants dies abans, en una conferència al Círculo Ecuestre de Barcelona, va dir que no li semblava excessiu que els jutges marquessin un percentatge mínim de castellà a les aules. “Les resolucions judicials s’han de complir. Si algú es pensa que fent no sé què les pot esquivar o despistar, doncs no”, va dir, abans d’afegir que no passava absolutament res perquè en algunes zones de Catalunya es fessin més classes en castellà. “En alguns llocs, diuen els experts, és fins i tot convenient”, va etzibar.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor