Salvador Espriu i un text sobre l’extinció de les abelles, a la prova de Llengua Catalana i Literatura del Principat

El fragment dedicat a Mossèn Gaspar de la novel·la ‘Laia’, de Salvador Espriu, ha estat el text de la primera opció de la prova PAU de Llengua Catalana i Literatura del Principat. Els alumnes han pogut escollir analitzar aquest text o un article adaptat de Javier Mesones, ‘Una nova amenaça plana sobre Europa: l’extinció de les abelles’ publicat al mitjà digital Apicultors Gironins Associats. Les dues opcions demanaven, en expressió escrita, reescriure un fragment del text, i, en l’opció A, explicar en 150 paraules si es prefereix un paisatge de mar o de muntanya, i perquè, i en l’opció B, redactar mesures que poden ajudar a prevenir o reduir l’extinció d’espècies animals.

A partir dels dos textos, els estudiants han hagut de respondre algunes qüestions de llengua però també de comprensió lectora. També han trobat preguntes sobre ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà i ‘Mirall Trencat’, de Mercè Rodoreda, les dues lectures obligatòries de 2n de Batxillerat. Explicar el personatge de la Bàrbara de ‘Mirall trencat’ o explicar perquè l’obra de Guimerà representa ‘la lluita entre dos mons irreconciliables’, a més de respondre qüestions tipus test.

El gruix de la gramàtica s’ha focalitzat en la part comuna, on els estudiants han respost una desena de qüestions sobre frases, estructures gramaticals, complements verbals i subordinades. També han hagut de conjugar verbs o fer paraules derivades. Aquesta ha estat una de les preguntes més comentades a la sortida de les proves. Molts han dubtat en l’última frase on una derivada de ‘fondre’, havia de completar la frase ‘El lladre ha aprofitat un moment de distracció del policia i s’ha fet…”. El derivat de ‘metzina’ que havia de servir per ‘El nens són més vulnerables a l’emmetzinament amb plom que els adults’, també ha estat tema de conversa.

A la sortida però, opinions per a tots els gustos. Hi ha qui ha trobat més fàcil la prova de castellà, com la Mariona, que reconeix que se sabia més bé els llibres de literatura castellana que no pas els de català. L’Anabel ha dit que ‘no era molt facileta’ i en canvi l’Emma, l’ha trobat ‘més fàcil del que esperàvem’.