16.07.2020 - 16:00
|
Actualització: 16.07.2020 - 17:36
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que el departament incorporarà 500 professionals, als quals anomena ‘gestors de covid’, que es dedicaran a identificar les persones amb qui hagin tingut contacte els casos nous de covid-19. Els encarregats d’aquesta tasca s’han anomenat sovint ‘rastrejadors’, però Vergés considera que el terme és equívoc. Els 500 nous professionals, doncs, treballaran presencialment als centres d’atenció primària, tot i que se’n podran derivar als hospitals. Bon punt un cas sospitós s’hagi vist amb el metge de capçalera, s’hi reuniran i elaboraran una llista de contactes, que s’inclouran en una base de dades.
Salut espera que, amb aquestes incorporacions, es puguin aïllar tots els contactes en un període de tres a cinc dies. Segons càlculs aproximats de la consellera, tots els centres d’atenció primària necessitaran com a mínim un ‘gestor de covid’, però si hi ha brots diu que caldrà preveure que n’hi hagi més. Vergés ha remarcat que l’objectiu principal d’aquests nous treballadors serà donar informació als pacients per tal d’assegurar-se ‘que entenen que han d’estar-se aïllats a casa’.
Paral·lelament, fonts de Salut van confirmar ahir a VilaWeb que, de moment, hi ha 180 professionals actius que ja es dediquen a rastrejar contactes, dels quals 80 formen part de la plantilla habitual, 50 s’han traslladat d’altres unitats i 50 són acabats de contractar. A més, la intenció del departament és de contractar-ne 65 més, de manera que en total n’hi hagi 245. Avui, novament fonts de Salut han explicat a aquest diari que els 180 rastrejadors són professionals de l’àmbit sanitari, a diferència dels nous ‘gestors-covid’, que són ‘de perfil administratiu i d’atenció ciutadana’ i rebran una formació. Amb tot, a efectes pràctics tots dos grups faran feina de traçabilitat. Diversos experts, entre els quals Magda Campins, Àlex Arenas, Antoni Trilla i Meritxell Sánchez-Amat, consideren que la xifra és insuficient. Concretament, Arenas va explicar que caldria un rastrejador per cada més o menys 5.000 habitants, és a dir, uns 1.404 per a tot el Principat.
El pas següent a identificar l’origen dels brots i tots els contactes, tasques que faran tant els 180 rastrejadors com els 500 ‘gestors de covid’, és fer el seguiment telefònic de totes les persones implicades. D’això, se n’encarreguen 120 treballadors de l’empresa Ferroser, filial de Ferrovial, amb qui Salut no ha revertit encara el contracte milionari que li va adjudicar a dit emparant-se amb la legislació de l’estat d’alarma. Salut anomena aquests treballadors ‘scouts’. Treballen en un centre d’atenció telefònica fent trucades a tots els casos sospitosos i els seus respectius contactes, com a mínim, fins que se’n confirma el positiu o el negatiu a la prova PCR. Segons Vergés, fan 1.700 trucades el dia i ja tenen identificats 13.000 contactes.
La xarxa de vigilància epidemiològica, és a dir, tota la infrastructura que es dedica a calcular contagis, identificar brots, traçar contactes, seguir els casos i procurar-ne l’aïllament, treballa amb les dades creuades que aporten tant agències de salut pública com hospitals públics i privats, empreses i altres entitats. Vergés ha reconegut que fonts tan diverses dificulten que tothom treballi amb dades compartides i que cal cercar l’eina per a solucionar-ho. En aquest sentit, Vergés ha parlat de la figura d’uns altres treballadors, els mediadors, que s’encarreguen de fer de pont entre totes les entitats que aporten dades de casos i de contactes.
Segons Vergés, el sistema informàtic que registra tots els casos va molt avançat, però la preocupació és ara amb els contactes, per als quals no hi ha una base de dades compartida. La consellera ha parlat de ‘muntar un sistema on tothom aporti dades des de diferents unitats: des d’atenció primària, des de la web perquè els pacients omplin els contactes si volen, o des dels hospitals que identifiquin els contactes’.
