SalT’educa: el moviment ciutadà que fa d’exemple en la lluita contra la segregació escolar

La setmana passada, la publicació de l’informe PISA, que indicava una gran patacada en els resultats de l’educació a Catalunya, va fer saltar totes les alarmes. Tot i que de primer el secretari de Transformació Educativa, Ignasi García Plata, atribuïa els mals resultats a la “sobrerepresentació” d’alumnes immigrants a les proves, ben aviat es va demostrar que aquesta declaració no era certa. En canvi, sí que s’ha demostrat que un dels principals detonants dels mals resultats és la pobresa infantil i la segregació escolar, que fa referència a la desigual distribució de l’alumnat vulnerable i el no vulnerable en els centres educatius. La consellera Anna Simó va assegurar que tenien identificada aquesta problemàtica i que treballaven per resoldre-la. “Aquest govern treballa com ningú per abordar-ho”, va dir.

El març del 2019, el Departament d’Educació i el Síndic de Greuges –conjuntament amb entitats municipalistes, patronals dels centres concertats, sindicats, federacions d’associacions de famílies d’alumnat i entitats de referència en l’àmbit de l’educació– van signar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya (PSEC), que estableix un marc des d’on abordar la problemàtica i que ha significat un petit avenç en la lluita contra la segregació escolar. Tanmateix, després de quatre anys, les dades indiquen que el canvi no ha estat tan significatiu com s’esperava. Per exemple, l’any passat el Síndic de Greuges va presentar al Parlament de Catalunya el document Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Primer informe de balanç sobre la implementació del Pacte sobre la Segregació Escolar a Catalunya, en què es demostrava que, tot i que globalment sí que s’havia assolit una certa reducció de la segregació escolar, les mesures no s’aplicaven al ritme que s’havia pactat. Ara sembla que el concepte de segregació escolar comença a ser tingut en compte per institucions i administracions, però la realitat és que a la societat civil fa molts anys que s’adverteix d’aquest conflicte i de les conseqüències que té, no solament en l’àmbit educatiu, sinó també en el social.

SalT’educa, l’exemple en la lluita contra la segregació

N’és un exemple SalT’educa, un moviment ciutadà de Salt (Gironès) –signant del pacte entre el Síndic i Educació– format per persones a títol individual o en representació d’entitats educatives i socials que d’ençà del 2017 treballen per posar fi a la greu segregació escolar que hi ha al municipi, una segregació molt vinculada a la titularitat de l’escola, és a dir, segons si és pública o concertada. D’acord amb les dades de la Fundació Bofill, l’índex de dissimilitud –que mesura entre 0 i 1 el nivell d’equitat entre centres escolars en la distribució dels alumnes estrangers i amb necessitats educatives especials (NEE)– a Salt és de 0,32 a primària i 0,21 a secundària, dades que el converteixen en una de les poblacions de més de cinc mil habitants amb un dels índexs de dissimilitud més alts de Catalunya. Això vol dir que el 32% dels alumnes de primària i el 21% dels de secundària haurien de canviar de centre educatiu perquè la distribució fos equitativa. Per tant, malgrat que fa quatre anys de la signatura del pacte, la composició del conjunt dels alumnes a les aules dels centres de Salt no ha canviat i no representa la realitat del poble, on gairebé el 40% de la població és de nacionalitat estrangera, segons dades de l’Idescat de l’any passat.

Els valors que no avalua l’informe PISA

Montse Palau, Èlia Llinàs i Pere Serrat, membres de SalT’educa, fa anys que adverteixen dels efectes de la segregació escolar al municipi i que lluiten per a combatre’ls. A parer seu, la segregació fa que tots els infants perdin oportunitats educatives; que no aprenguin a conviure en la diversitat i hi hagi por i desconfiança envers les persones diferents. Per això diuen que si tots els centres educatius fossin diversos i plurals s’aconseguiria d’augmentar la coneixença d’unes altres realitats socials i culturals; tots els infants i les famílies se sentirien més arrelats al municipi; millorarien els resultats educatius i les possibilitats de continuar els estudis; es reforçaria l’aprenentatge del català com a llengua comuna i, per tant, s’aconseguiria un futur amb més cohesió social. Uns valors que, segons Palau, no es poden veure en l’informe PISA. “Els resultats de l’informe no s’han de magnificar. Segons el currículum del Departament d’Educació, a part dels objectius d’aprenentatge referits a les àrees instrumentals, n’hi ha uns altres que teòricament es posen al mateix nivell, que són de ciutadania, de respecte, d’integració, de fomentar la diversitat, etc., i que, curiosament, no s’avaluen i no apareixen enlloc. Si aquests objectius hi fossin presents i s’hi donés tanta importància com a les matèries típiques, segurament els resultats serien uns altres.” I afegeix: “Són objectius de convivència que després reverteixen directament en la cohesió social del municipi.” De tota manera, Palau no resta pas importància a la responsabilitat dels mestres de millorar els resultats en tots els sentits, també en les matèries instrumentals.

Èlia Llinàs, per una altra banda, fa èmfasi en l’aprenentatge del català com a llengua vehicular, perquè en una escola segregada, on la majoria d’alumnes provenen de famílies on no es parla ni català ni castellà, qualsevol estudiant hi tindrà una dificultat afegida per a aprendre la resta de coses. “Tenen un punt de partida molt inferior”, destaca. Pere Serrat explica que si l’informe PISA avalués l’aprenentatge del català d’un alumne en el primer any d’escolarització, es veuria un “valor exponencial increïble”. “Però aquest aprenentatge especial no s’hi inclou.”

Montse Palau, que va ser mestra i directora de l’escola la Farga de Salt, explica que fa uns quants anys en aquest centre no hi havia ni un sol infant que tingués el català com a primera llengua. Així i tot, les dades del Departament d’Educació indicaven un percentatge important d’alumnat no estranger. És per això que Palau apunta que cal anar molt amb compte a l’hora d’analitzar les dades perquè, per exemple, l’índex de dissimilitud, que calcula l’evolució dels nivells de segregació escolar segons la nacionalitat de l’alumnat, no té en compte que molts dels alumnes tenen nacionalitat espanyola, però, en canvi, provenen de famílies d’origen immigrant. De manera que les dades que s’acaben donant als informes són ambigües. A més, tampoc no s’hi inclou una altra variable: els alumnes amb necessitats educatives especials vinculades amb raons sòcio-econòmiques, que són molt difícils de calcular perquè, segons el Síndic, encara no hi ha criteris prou compartits ni consolidats que permetin d’equiparar-ne la detecció a escala local. “Es fa servir l’índex de dissimilitud sense tenir en compte aquests paràmetres que donarien un valor més real i més ric.”

Quan la realitat del carrer és molt diferent de la de les aules

Així doncs, com que la segregació escolar a Salt no minva tot i la signatura del pacte, SalT’educa va posar fil a l’agulla i va organitzar accions amb més impacte local i incidència política. Van començar a fer activitats i conferències obertes al públic i campanyes de sensibilització. Per exemple, el març de l’any passat, moment en què es fan les matriculacions en escoles i instituts, van llançar la campanya “Compartim poble, compartim escola!”, en què formulaven aquesta pregunta als saltencs: “La gent que veus als carrers de Salt, quan passeges, quan vas al supermercat, al metge, quan agafes l’autobús, és la mateixa que hi ha a l’escola dels teus fills i filles?” La resposta era fàcil: no. Perquè en la majoria dels centres de Salt els alumnes provenen d’un mateix perfil econòmic, social i d’origen. “Cal parlar de segregació escolar perquè la gent sigui conscient de l’impacte que té en l’escola, però també en el municipi.” “Si hi ha escoles segregades, hi ha barris, pobles i ciutats fracturats.”

En l’àmbit polític, SalT’educa es va implicar en la redacció del PSEC, però d’ençà d’aleshores no han deixat de treballar, sovint sense el suport ple d’institucions com l’ajuntament mateix. “Al principi, l’ajuntament negava que hi hagués segregació escolar. I com que ho posaven en dubte, vam demanar una diagnosi. Ara s’ha demostrat que hi ha segregació i l’ajuntament ho admet. Tenim aquesta petita partida guanyada”, diu Serrat. Asseguren que, amb els anys, hi ha hagut un acostament entre l’entitat i el consistori. Actualment, treballen en l’Acord de Ciutat, amb una taula participativa on hi ha representants de l’administració, tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Salt, i també de la comunitat educativa. Tanmateix, tot i que SalT’educa va ser l’associació que va proposar aquest acord i tot i que són signants del pacte en l’àmbit de Catalunya, formalment no poden formar part de l’acord. “Hi participem com a convidats, però no ens deixen ser-hi internament”, diu Serrat. I Llinàs afegeix: “Creiem que l’ajuntament té molta poca visió, perquè som signants del pacte en l’àmbit de Catalunya, però, en canvi, en l’àmbit local, on ens impliquem en molts aspectes, els costa d’admetre que siguem interlocutors.” Malgrat tot, reconeixen que, d’ençà del canvi de govern, veuen bona voluntat en el nou regidor d’Educació, Adrià Martín, de Junts per Salt, de treballar per a superar el problema.

“Ens cal una Oficina Municipal d’Escolarització militant”

Ara, després d’un any de treball en l’Acord de Ciutat, han aconseguit un primer esborrany amb mesures concretes per a eradicar la segregació escolar local. Quan s’aprovi formalment el text, el pas següent serà traslladar-lo a la Generalitat i començar a aplicar-ne les mesures pactades. Una de les més importants és abordar la zonificació escolar, atès que actualment Salt és una zona única. Això permet a les famílies de triar qualsevol escola o institut independentment de la proximitat del barri on viuen. “Fa anys que reclamem que es faci alguna cosa per ajudar a millorar la composició de les aules, per igualar-les”, diu Palau. Per fer aquesta zonificació, han comptat amb l’ajuda d’Adrián Zancajo Silla, doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. “S’ha fet un estudi repassant els últims anys, persona per persona, casa per casa, a quina escola va. Tenim uns mapes de flux per barris que indiquen on es fa l’escolarització habitualment. I, d’acord amb aquestes dades, s’aconseguirà de revertir una mica la situació actual de segregació.” Veuen clar que la proposta l’ha d’encapçalar l’ajuntament. “Sempre diem que ens cal una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) militant. No n’hi ha prou amb tècnics que expliquin quines escoles hi ha i com és el procés per matriculació, sinó que necessitem persones que sàpiguen quin problema té el nostre poble. És qüestió de repartir-nos tots, a tot arreu.” En relació amb això, destaquen que en escoles igualitàries els resultats acadèmics de l’informe PISA millorarien directament en els alumnes que tenen dificultats per a aprendre, però, a més, a escala social beneficiarien tothom. “A nosaltres ens preocupa la fractura social i, d’això, el PISA ni en parla. És clar que la immigració no n’és pas una causa, sinó la gestió que se’n fa”, conclou Palau.

Malgrat no saber a partir de quin curs es podria començar a aplicar aquesta zonificació i malgrat els anys de lluita invisible, a SalT’educa són optimistes quant al futur dins les aules de Salt.