Es fa miques l’intent de rebaixar tensions a l’ANC

El grup de treball per a cercar un consens entre els sectors enfrontats a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha quedat en via morta. Com a mínim, de moment. El darrer ple del secretariat nacional va aprovar de crear un grup de treball que cerqués acords estratègics i, arribat a un punt, poder desblocar decisions importants, com l’elecció d’un nou secretari, que s’arrossega d’ençà de final de l’any passat i que fins ara no ha estat possible perquè cap candidat arriba als dos terços mínims que exigeixen els estatuts. S’havia d’haver presentat a la reunió del secretariat d’aquest dissabte, però les topades prèvies entre els encarregats d’activar-la ja anticipaven que no es podria presentar res. I així va ser, en un ple novament tens, amb retrets i desqualificacions. La crisi interna s’agreuja i continua blocada l’elecció d’un nou secretari nacional, pendent des de fa mesos.

Els encarregats de fer funcionar el grup de treball que cercava el consens eren Nohemí Zafra, vice-presidenta de l’ANC i, per tant, representant del sector majoritari; Josep Costa, cara visible del sector crític; i Benet Oliva, que a l’anterior ple va tenir el suport del sector majoritari per a ser el nou secretari, però aquestes darreres setmanes li han girat l’esquena i han passat a veure’l com a aliat de Costa. Aquests eren els impulsors, però havien de trobar més secretaris que en poguessin formar part i Oliva va presentar una llista amb Lluís Llach, Julià de Jòdar i Josep Vila com a representants del comitè permanent –la branca més executiva del secretariat– a més de Zafra; dos noms a proposta de Costa i dos més proposats per Oliva mateix. Però la llista va quedar en no res perquè no va trobar consens.

Un altre dels encàrrecs era que aquests tres membres originals definissin formalment l’objectiu concret, un pla de treball, un calendari d’actuacions i una estimació del nombre de membres necessaris i de la durada en el temps del grup, perquè ho aprovés el secretariat nacional, tal com defineix el reglament de règim intern. Però això tampoc no va ser possible. Es va arribar a preparar un document, però tampoc no va arribar a port. En aquest cas, Zafra va qüestionar que tingués sentit mirar de consensuar res perquè Costa havia demanat al coordinador del Comitè Deontològic que certifiqués que no havien contestat a la impugnació del ple del secretariat de febrer, quan va fer públic que n’havia sortit “en protesta per la gestió despòtica i antireglamentària que s’està fent de l’entitat”, amb la idea de dur-ho al Tribunal d’Arbitratge de Barcelona, un recurs final previst als estatuts. Encara es va arribar a preparar un segon document d’urgència per mirar d’arribar a temps del ple d’aquest dissabte, però també es descarta, perquè es veu precipitat.

Retrets creuats i cap acord sobre el nou secretari

Amb aquest fracàs al sarró, el ple de dissabte va tornar a estar carregat de tensió entre els dos sectors, que continuen en una guerra oberta plena de retrets. Un dels moments destacats fou l’enèsima votació per a elegir un nou secretari. Costa va mantenir la seva candidatura com a representant del sector minoritari, però aquest cop la novetat fou que el majoritari va proposar Xavi Aibar. Oliva, que havia estat l’anterior candidat del sector majoritari, va prendre la paraula per retirar la candidatura, que ja no tenia cap possibilitat de prosperar. Després de múltiples votacions sense que cap candidat assolís els dos terços, es va tornar a deixar per al següent ple del secretariat nacional, que es farà a Lleida el 10 de maig.

Una reforma dels estatuts carregada de dinamita

És veritat que el grup de treball per a cercar un consens no ha quedat formalment descartat i que encara es podria reactivar, però no és tan sols que aquest procés hagi eixamplat les esquerdes entre sectors, sinó que a l’horitzó hi ha una reforma dels estatuts de l’ANC que encara ho complica més. Un grup promotor ha fet una proposta de reforma i ja s’ha tancat el període perquè els membres del secretariat nacional hi proposin esmenes. El següent pas serà la convocatòria d’un ple extraordinari del secretariat nacional perquè es defensin i votin aquestes esmenes, i llavors es farà arribar el document a les assemblees territorials, que també podran esmenar-les. Finalment, es votaran telemàticament en una assemblea general ordinària que es preveu per a final de juny.

La reforma dels estatuts significa destapar la caixa dels trons que enfrontarà més obertament encara els dos sectors, perquè es posaran en qüestió articles com el que garanteix que l’ANC “es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’elecció” –encara amb la mirada posada en el projecte de la llista cívica; allò que estableix la regla dels dos terços per a l’elecció de càrrecs orgànics; o la limitació de dos mandats dels secretaris nacionals.