Salt, on més d’un terç dels veïns no té dret de vot i Vox vol fer el seu feu

A Salt (Gironès) viuen 32.517 ciutadans, 24.816 dels quals tenen més de divuit anys. Ara, no tothom té els mateixos drets. D’aquests, el 34% no té dret de vot perquè no té la nacionalitat espanyola. És a dir, més d’un terç de la població adulta que hi viu no pot decidir com han de ser les polítiques de l’ajuntament ni pot defensar democràticament els seus interessos. Unes xifres que, a més, no tenen en compte la població sense papers. La història de Salt és la d’una ciutat que ha crescut a partir de la immigració. Ja al segle XIX, les primeres fàbriques tèxtils van atraure onades migratòries dels pobles de la rodalia i van obligar a construir el barri del Veïnat al voltant de la fàbrica Coma Cros. Els anys seixanta, Salt es va ampliar una vegada més amb l’arribada de població andalusa i extremenya, i poc abans de la bombolla immobiliària va tornar a créixer, aquesta volta amb nous veïns procedents de països subsaharians i magribins. Després, encara va continuar a l’alça: entre el 2000 i el 2019 el municipi ha guanyat 9.345 habitants, un creixement del 29,79%.

Aquest gran creixement de població feia necessari un creixement urbanístic. Els barris construïts als setanta eren blocs de pisos de mala qualitat. Primer, van ser habitats pels immigrants del sud d’Espanya, i amb els anys van anar fent-se antics i degradats perquè no s’hi feien les reformes de manteniment que tocarien. Les famílies que s’hi havien instal·lat originalment se’n van anar progressivament i els van vendre o llogar a la nova immigració africana, que amb prou feines podia pagar pisos en millors condicions. Molts dels veïns que feia dècades que hi vivien veien amb desconfiança la transformació del barri i el paisatge sociocultural, però tampoc no tenien gaire marge per a canviar d’aires perquè els pisos on vivien no valien prou diners per a pagar-ne un altre. És el que el periodista Xavier Rius Sant defineix com a “efecte atrapat” al llibre Els ultres són aquí i que atribueix com a desencadenant per a l’aparició de l’extrema dreta, tal com va passar.

El 2011, Plataforma per Catalunya va entrar al plenari de l’ajuntament amb tres regidors, i d’aleshores ençà la ultradreta no se n’ha anat. El 2019, després d’un canvi de jaqueta causat per la desaparició de Plataforma per Catalunya, Salt va ser notícia perquè va elegir els tres primers regidors de Vox. El capitost de l’organització, Sergi Fabri –provinent de l’antiga Plataforma per Catalunya– torna a presentar-se enguany amb la clara intenció d’ampliar el suport a força d’explotar el rebuig social i la por als immigrants. Una situació que molts dels principals afectats, els veïns d’origen estranger, no poden contrarestar perquè no tenen dret de vot.

Vox considera Salt un objectiu estratègic, una ciutat on pot clavar la bandera verda en una comarca majoritàriament independentista. Per això, el cap de files de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga –que també és el secretari general del partit a escala espanyola–, i el president de Vox a la demarcació de Girona, Alberto Tarradas, es van plantar la setmana passada a Salt per fer costat a Fabri. L’acte electoral va generar anticossos i una gran concentració antifeixista va mirar de boicotar-lo, mentre els Mossos d’Esquadra feien un cordó de separació.

“Hem de treballar perquè l’extrema dreta no tingui cap mena d’influència en les decisions que s’apliquen en la política municipal”, diu Jordi Viñas, batlle de la ciutat. El seu partit, Esquerra Republicana, no tenia representació abans del 2015, però aquell any va acabar segon a les eleccions i un pacte amb el PSC, Independents per Salt-CUP i la formació local Canviem Salt el va convertir en batlle. Va governar amb Independents per Salt-CUP, que per a donar veu tots els veïns independentment de la seva nacionalitat va impulsar consells de barri, però a partir del 2019 ERC va preferir incloure al govern Junts per Salt, candidatura promoguda pel PDECat. Ara, Viñas ara es torna a presentar per governar quatre anys més.

“Desgraciadament, a Salt fa temps que convivim amb l’extrema dreta. Totes les polítiques que hem fet aquest temps en temes d’inclusió i de ciutadania van lligats a evitar donar ales als seus discursos”, afegeix, i posa d’exemple programes municipals orientats als infants per trencar la segregació i que juguin plegats, independentment del seu origen, i polítiques d’habitatge i ocupació laboral perquè els adults tinguin vides dignes.

En aquesta línia, reivindica la compra de més de dos-cents pisos de Salt per oferir-los amb facilitats de lloguer, i haver desencallat projectes de ciutat que seran importants els anys vinents, com ara la construcció a Salt del nou Hospital Trueta i la compra de l’antiga fàbrica tèxtil de Gasol per dedicar-la a equipaments municipals i evitar que fos comprada per especular.

Qui també posa l’accent en les polítiques socials com a vaccí de l’extrema dreta és Robert Fàbregues, candidat de Junts per Salt a les eleccions de diumenge. No és el mateix Junts per Salt que ha estat governant amb Viñas fins ara, lligat al PDECat, sinó la llista del partit que presideix Laura Borràs. “L’única manera de promoure la convivència parteix de l’educació, la cultura i fer comunitat”, diu, i posa l’accent en la necessitat de combatre la pobresa com a base per a evitar l’enfrontament social entre veïns.

Inseguretat, ocupacions i incivisme: el trident que empunya Vox per captar vots

El programa electoral de Vox a les eleccions municipals és basat, sobretot, en la promesa de mà dura per a posar fi a uns barris apocalíptics on la delinqüència és norma i la gent de bé és trepitjada. Per això durant aquests dies de campanya promouen tant que es parli d’ocupacions, inseguretat i mals comportaments veïnals, més que no pas la lluita contra l’independentisme, com en unes altres eleccions. Són unes preocupacions que comparteix gent que no els vota, i per això hi ha uns altres partits que també s’hi aboquen.

Fàbregas, de Junts, vol resoldre la sensació d’inseguretat –que és subjectiva i no és el mateix que la inseguretat real– amb més presència policíaca al carrer i la creació d’un equip de resposta immediata de la policia local que tranquil·litzi els veïns sabent que si cal, la policia podrà actuar de pressa. “Si els Mossos són a un poble del Gironès, a vint quilòmetres d’aquí, difícilment podem actuar quan hi ha una ocupació o una baralla”, diu, i afegeix: “A Salt no hi ha més delictes per càpita que a Girona. En té menys. Però la sensació és que és una ciutat conflictiva.” Per això, a més de desplegar més policia al carrer per calmar els veïns intranquils, també defensa que la sensació d’inseguretat es combat arreglant la il·luminació pública i els carrers.

Joan Martín, candidat del PSC, també puja al carro i posa l’accent en la lluita en contra de les ocupacions de pisos. “Tot i que entenem que l’habitatge és un dret, no se’n pot gaudir cometent un delicte com l’ocupació il·legal d’un habitatge”, diu, i defensa una política de “tolerància zero”. Relaciona les ocupacions amb incivisme i diu que és una de les principals causes de problemes als saltencs. Per lluitar-hi, proposa de promoure la regularització perquè els qui han ocupat pisos dels quals han estat desnonats paguin un lloguer social o rebin unes altres ajudes. A més, també proposa de crear unitats de suport policíac que puguin intervenir de pressa en el moment de l’ocupació d’un habitatge, especialment quan es considera que se li vol donar un ús delinqüencial. A banda, també demana mà dura contra els furts de telèfons mòbils o joies al carrer, que diu que causen molta sensació d’inseguretat, i la creació d’un programa de serenos durant la nit.

Representació dels veïns immigrants

Dels vint-i-un regidors que hi ha a l’Ajuntament de Salt, no n’hi ha cap amb el bagatge de la immigració d’aquestes darreres dècades, una situació que pot canviar a partir de diumenge. En Comú Podem, que ara no té representació, presenta de candidat a la batllia Tarek Cheriha, graduat en ciències polítiques i de l’administració. “La meitat de la població, aproximadament, és d’origen migrant, però mires el ple municipal i no hi ha cap regidor que ho sigui. És xocat, com si el Parlament de Catalunya no tingués cap dona diputada, que també és la meitat de la població”, diu Cheriha, d’origen marroquí.

Diu que això és una qüestió simbòlica, però, tot i això, important, i que els partits polítics no han estat gaire oberts a incloure candidats immigrants en llocs destacats de les llistes. A banda, també reclama que el govern faci una tasca decidida contra el racisme institucional amb mesures com ara la garantia que es concedeix el padró municipal a qualsevol que hi visqui, independentment del seu origen o situació legal. A més, el padró és especialment important per a algú immigrant, atès que li permet de començar a regularitzar la seva situació jurídica a Catalunya i accedir a certes ajudes socials. A més, reclama polítiques per a lluitar contra la segregació escolar, que fa de muralla entre els infants de Salt segons el seu origen.

També reivindica que no s’ha d’estigmatitzar els qui viuen en domicilis ocupats i associar-les a incivisme: “Molts cops diuen ‘fan això o allò’. Jo si compro un pis també puc fer-ho, i no hi tindran res a dir perquè serà casa meva. Sóc activista pel dret de l’habitatge i he conegut molta gent que, per desgràcia, ha hagut d’ocupar un pis perquè no ha trobat un lloguer. Són famílies, pares i mares amb nens que van a l’escola.”