Salomé Pradas, plorant, diu a la jutgessa de la gota freda que no sabia gestionar les emergències

L’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, en la seva declaració davant la jutgessa de Catarroja, ha desviat cap a José Miguel Basset, ex-cap d’Emergències, la responsabilitat en la mala gestió durant la gota freda. Fonts judicials presents en la declaració judicial han informat a VilaWeb que Pradas ha dit tot plorant que ella no sabia res d’emergències ni dirigia res, i ha insistit una volta i una altra que el responsable n’era Basset. Pradas no ha respost les preguntes de la jutgessa, sinó solament les del seu advocat.

Pradas ha arribat als jutjats enmig d’una gran escridassada de familiars de les víctimes, que l’han rebuda a ella i la seva antiga mà dreta, Emilio Argüeso, amb crits de “assassins” i “Mazón, dimissió”. Envoltada d’un núvol de periodistes, Pradas no ha volgut fer declaracions. Ambdós dirigents són investigats per homicidi imprudent arran de la resposta negligent del Consell durant la tragèdia de la gota freda, que va deixar 228 morts.

L’ex-consellera ha començat detallant qui formava el Centre de Coordinació Operatiu Integrat (CECOPI), i ha insistit que no tenia cap experiència en la gestió d’emergències. Ha dit que hi ha molts tècnics que s’han de coordinar per atendre aquesta mena d’emergències, tant del govern valencià com de l’espanyol, i que el director del comandament avançat era Basset. A més, ha dit que el missatge d’emergència als telèfons mòbils, no es va endarrerir per l’absència del president de la Generalitat, Carlos Mazón, sinó que fou “pels tècnics”. Ha dit que ella era a la reunió del CECOPI, i que no va esperar a Mazón.

Pradas fou nomenada consellera de Justícia i Interior el juliol de l’any passat, quan Vox va plegar de l’executiu. És llicenciada en dret i professora de dret mercantil, i va començar la legislatura com a consellera de Medi Ambient, però fou ressituada en el nou càrrec sense tenir gens d’experiència en l’àmbit de la gestió d’emergències. Davant de la jutgessa, ha declarat que només tenia una funció institucional en matèria d’emergències, però que no tenia cap coneixement tècnic específic i que la responsabilitat de proposar les mesures recauria en els tècnics, segons el reglament orgànic i funcional de la conselleria.

Segons que ha exposat, els plans d’emergència estan dissenyats per aplicar-se de manera automàtica, “per no haver de pensar, per no haver de prendre decisions”.  També ha detallat que el seu gabinet estava format per una cap de gabinet, personal de premsa, assumptes parlamentaris i un assessor d’assumptes generals, però cap d’ells no era expert en emergències. “Els que sí que ho eren, hi eren el dia de la gota freda, quan es va constituir el CEPCOPI, el comitè assessor”, ha dit. Aquest comitè assessor, constituït d’acord amb el pla especial davant el risc d’inundacions, tenia la funció de donar suport i assessorament al comitè de direcció, format per la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, i ella mateixa. Estava estructurat en dos grups: el de seguiment del risc i el de mitjans.

“Més de cent anys d’experiència en emergències”

Ha explicat que el grup de seguiment del risc incloïa un tècnic valencià del departament de Protecció Civil i tres representants de l’administració espanyola: un tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, un altre de la delegació territorial de l’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) i un del ministeri d’Interior. Ha reforçat la seva declaració citant el pla d’inundacions, que en detalla les funcions a la pàgina 58: avaluar les dades i aconsellar el comitè de direcció sobre les mesures de protecció a la població que es considerin necessàries.

A més, ha insistit que a la sala d’operacions hi havia tècnics amb una llarga trajectòria. “En aquella taula hi havia més de cent anys d’experiència acumulada en emergències”, ha dit entre plors. I ha enumerat: el secretari valencià d’Emergències (ex-guàrdia civil i ex-policia espanyol), el director general d’Emergència (bomber de professió), dos membres de l’exèrcit espanyol, el sots-director d’Emergències, el cap operatiu, el cap del consorci provincial de bombers; i el director gerent de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d’Emergències. També, per videoconferència, hi havia la delegada del govern espanyol, representants de la Confederació Hidrològica del Xúquer, de l’AEMET, de la guàrdia civil i de la policia espanyola. “Tots eren experts. Excepte la delegada del govern espanyol i jo, les representants institucionals”, ha insistit.

També ha parlat del punt de comandament avançat, activat aquell mateix dia, des d’on es dirigeix l’operatiu tècnic sobre el terreny. “És des d’allà que es donen instruccions tècniques a tots els cossos implicats, i el cap operatiu de l’emergència n’assumeix la direcció.” Ha remarcat que el director n’era Jorge Basset. En aquest sentit, ha fet referència al punt 5.9 del Pla territorial d’emergències del País Valencià, que estableix que entre les funcions del director del punt de comandament avançat hi ha la d’aconsellar el director del pla sobre les mesures de protecció més adients per a la població.

A banda, ha demanat de matisar la interlocutòria judicial del 10 de març de 2025, que afirma que ella exercia el “comandament únic”. Ha explicat que, d’acord amb el pla especial d’inundacions, quan es decreta el nivell 2 s’activa el CEPCOPI, amb un comitè de direcció format per un representant de cada administració. Aquest comitè és, segons la normativa estatal, un òrgan de direcció col·legiada i coordinada, no pas unipersonal. Ha exposat que el pla estatal de protecció civil, aprovat amb la llei 17/2015, ja no parla de comandament únic i fa èmfasi en la cooperació entre administracions. El glossari del pla territorial d’emergències estableix que el comitè de direcció assumeix la direcció del pla, però no n’atribueix exclusivament les competències a un sol membre.