Salomé Pradas i Emilio Argüeso apel·len contra el seu encausament

L’ex-consellera d’Emergències Salomé Pradas i l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso han presentat un recurs d’apel·lació contra el seu encausament en la investigació per les morts de la gota freda. La titular del jutjat 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, va emetre un acte molt contundent el 10 de març passat en què relatava els fets i encausava els dos ex-responsables. Uns dies més tard, va fixar l’11 d’abril com a data de la declaració.

La responsabilitat de les obres no executades

Els recursos, als quals ha tingut accés VilaWeb, afirmen que les competències sobre emergències no recauen únicament en les autoritats autonòmiques, sinó que també hi ha organismes estatals implicats. “L’estat té igualment competències i d’ell en depenen organismes que també van participar de manera rellevant en els fets, com la Delegació del Govern, l’AEMET i la confederació del Xúquer”.

En l’escrit, la defensa de Salomé Pradas, que exerceix l’ex-magistrat Eduardo Urbano Castrillo, s’afirma que l’origen principal dels fets no van ser les pluges sinó la inexistència de les obres en els llits dels dius que van arrossegar les aigües pel barranc de Torrent. “Obres no executades per decisions d’administracions anteriors”. Afirmen que l’any 2005 s’haurien d’haver fet obres en la presa de Xest i en 2011 en el barranc de Torrent, conegut popularment com a barranc de Poio. “Això sí que hauria evitat les morts que desgraciadament es van produir […] No és admissible centrar la qüestió en la falta o millor, en el retard de l’avís de la cridada Es Alert, ja que la qüestió és molt més complexa”.

La defensa de Pradas nega també en l’escrit l’existència d’un comandament únic, sinó que el CECOPI és un òrgan complex. “Determinar la relació de causalitat en les morts produïdes, davant les múltiples concauses recurrents, i desconèixer-se quina norma reglamentària hauria incomplert la nostra defensada és, amb tots els respectes, un disbarat”, diu el recurs de Pradas contra l‘acte dictat per la jutgessa de Catarroja que va encausar l’ex-consellera i la va citar a declarar l’11 d’abril.

“Cap de turc”

L’escrit de la defensa de Salomé Pradas critica que la jutgessa haja iniciat el procediment penal, “encara que s’inspire en lloable propòsit de ‘fer justícia'”, i diu que tot s’ha de fer per a evitar que tornen a ocórrer fets com els del 2o d’octubre. I, per això, diuen, el procediment penal no és el més adequat. “Resulta absolutament inadmisible que se  seleccione com a ‘cap de turc’ la nostra representada, amb la pretensió de poder atribuir-li la responsabilitat penal de tots els morts per la seua posició institucional el dia 29 d’octubre de 2024”.

Tancar el procediment

El representant legal de l’ex-consellera demana que es tanque el procediment penal. Diu que la depuració de responsabilitats s’ha situat en l’àmbit polític amb les comissions d’investigació de les Corts i el congrés i el senat espanyols. “I en el pla jurídic, considerem que s’ha d’acordar la clausura del present procediment tant prompte com siga possible i dirigir el tret a l’àmbit contenciós-administratiu”.

No tenia competències

La defensa d’Emilio Argüeso també apel·la contra l’encausament tot dient que l’ex-secretari d’emergències no tenia competències sobre si s’enviava o no el missatge d’alreta, ni sobre el contingut, ni sobre l’hora en què s’havia d’enviar.

Els lletrats d’Argüeso insisteixen en la indefensió del seu client i en el fet que no els han informat en funció de què se li imputen fets presumptament delictius.