Marc Sallas: ‘El govern més progressista de la història ha fet una gestió espanyolista de la crisi’

Marc Sallas és membre de la Intersindical-CSC, un dels sindicats del país. Ex-portaveu i un dels caps pensants de l’organització, explica a VilaWeb com valora les mesures econòmiques del govern espanyol del PSOE i Podem. En conversa telefònica també es mostra crític amb el paper dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i compara la resposta de l’estat espanyol amb la de països com ara Alemanya, Portugal o Itàlia.

—Quines són les mesures econòmiques que el govern de Pedro Sánchez havia d’haver pres?
—El govern Sánchez s’ha posat més al servei de l’oligarquia que no pas de la majoria. A diferència de governs com el portuguès i l’italià, no ha pres mesures valentes, com ara suspendre el lloguer i el pagament de serveis bàsics, o exigir el retorn del rescat bancari com ha fet Portugal. Sánchez ha estat el primer de separar-se d’Itàlia, que demanava una sortida més social d’aquesta crisi. Per què l’estat no posa imposts als patrimonis superiors a mig milió d’euros? Per què no es posa damunt la taula que la banca retorni els gairebé 60.000 milions que els van regalar? Per què mantenen la desorbitada despesa militar? Per què no gravem imposts a les Sicav? Amb només un impost del 5% es recaptarien 1.500 milions d’euros. Aquí, com sempre, s’ha posat molt més d’èmfasi en els treballadors i en la manera com hem de tornar les hores que hem passat tancats a casa per salvar les nostres vides, que no pas a intentar salvar la salut de la gent. Sánchez està més preocupat per l’economia de segons qui que no pas per la salut pública de tothom.

—Com veieu el permís retribuïble?
—El decret del 29 de març el que fa és que dóna tot el poder negociador a l’empresa perquè el treballador recuperi les hores. Si no hi ha acord entre treballador i empresa, diu que la darrera paraula la té l’empresa. Ahir veia el comunicat de CCOO queixant-se que les patronals catalanes no s’avenen a negociar un acord! Una mica tard, oi? On eren quan es va aprovar el decret del 29 de març que dóna a la patronal l’última paraula? Evidentment que la patronal no s’avé a l’acord. És que no li cal! Sense acord, manen ells, que tenen la darrera paraula.

—Com valoreu la situació dels autònoms?
—A Catalunya tenim 3 milions d’assalariats i mig milió d’autònoms, molts dels quals són falsos autònoms. Gent que treballa per a un sol client, com els repartidors. Per comparar: a Alemanya han donat una ajuda directament al treballador autònom. Diners ingressats al compte corrent. L’altre dia llegia el cas d’un autònom alemany que donava aquesta xifra: 9.000 euros ingressats al seu compte corrent de part de l’estat. Impensable aquí. La gran diferència, i aquests dies es veu si l’estat funciona o no. I aquí l’estat espanyol és un desastre. I la Generalitat de Catalunya no arriba ni a desastre. No és res. Una de les grans lliçons és que la Generalitat no serveix per a pràcticament res perquè l’estat ha centralitzat i xuclat competències de sanitat. I en competències econòmiques, de treball i seguretat social, la Generalitat no cal que l’esperi ningú.

—Alguna competència sí que té.
—Mira, l’estatut també dóna competències en polítiques actives d’ocupació. Doncs han estat centralitzades. L’estatut d’autonomia també dóna a la Generalitat competències en inspecció de treball. Doncs el govern no pot ni convocar oposicions. I ara seria molt necessari una bona inspecció de treball. Nosaltres hem intentat moure coses per aquí, i no funciona, tu. Van col·lapsats. Tot això és un drama.

—La Generalitat no és qui acaba decidint si els ERTO poden tirar endavant?
—En cas que tinguin personal. Perquè la majoria d’ERTO es donen per vàlids per silenci administratiu. Tot plegat és com una broma de mal gust. No hem tingut eines d’estat per a fer front a aquesta crisi. I ho pagarem car. Quan s’acabi la sanitària vindrà l’econòmica. I amb casos dramàtics.

—Per exemple?
—L’article 41 de l’estatut del treballador: a partir de la modificació substancial de les condicions econòmiques del moment, es pot modificar unilateralment un contracte. Vols continuar treballant? Tres-cents euros menys.

—No m’espanteu.
—Home, és clar. Aquí vindrà el tema gros. La crisi grossa vindrà per coses com aquesta, també. Ahir llegia que França el primer trimestre tindrà regressió del PIB del 6%. Imagina’t a l’estat espanyol. Si l’1% ja és un desastre, imagina’t un 6%, i a Espanya, on no s’atreveixen ni a fer números. El gran debat és, tot això qui ho ha de pagar? L’estat té prou recursos? Qui és el guapo que deixa diners a Espanya, endeutada com està? Insisteixo: com és que Espanya trenca l’aliança amb Itàlia per a fer un front del sud? Fins i tot Der Spiegel, que el 2008 no va tenir compassió amb Grècia, diu que ara el nord s’hi hauria de posar una mica més de cara. I Espanya no fa aliança amb Itàlia?

—Com valoreu el paper dels sindicats?
—Fixa’t en un detall: el ministre de Treball espanyol ve de CCOO i el conseller de Treball, de la UGT. Tu has vist cap crítica forta dels grans sindicats a la manera com es fan les coses? No. Han aplaudit les mesures. I ells són els que tenen el 90% de la representació sindical a Catalunya. Ara en veurem les conseqüències, de tot això. Per què el model sindical majoritari d’ençà de la transició sempre acaba devaluant la mà d’obra? Per què parlen ara dels pactes de la Moncloa? Entre més, perquè van implicar reduir el poder dels treballadors. Van asseure el PCE i el PSOE perquè CCOO i UGT acceptessin de devaluar la mà d’obra. Els Pactes de la Moncloa també són això.

—Per què Itàlia o Portugal tenen mesures més socials?
—A Itàlia van penjar Mussolini i a Portugal van fer una Revolució dels Clavells. Se’n diu ruptura democràtica, i això afecta el món del treball, també. Aquí tenim petit príncep i unitat d’Espanya per la vena. La diferència és aquesta. El govern espanyol, el govern més progressista de la història, ha fet una gestió espanyolista de la crisi: militars al carrer, treballadors desemparats i control de l’oligarquia.

—Com veieu que es torni a la feina dimarts?
—En termes de salut pública, sembla un disbarat. Posem al centre l’economia de segons qui, o la vida? I dos: com coi ho farà la gent amb fills per tornar a treballar si les escoles estan tancades? I no dubto que les escoles han d’estar tancades. Però tot plegat sembla molt mal pensat.

—Quins casos xocants heu detectat?
—Hem detectat ERTO en empreses que es dediquen a riscs laborals. Les empreses que han de mirar si es treballa mantenint distàncies mínimes per evitar contagi… fan ERTO! Són les que haurien d’estar mobilitzades a tot drap i les envien cap a casa. El desastre normatiu i organitzatiu del govern espanyol causa desastres com aquests. Hi ha empreses que presenten un ERTO el 30 de març amb data 14. Validat per silenci administratiu. Per tant, han tingut treballant gent dues setmanes i tu em pagaràs el sou d’aquests quinze dies. Tot plegat demostra que hi ha hagut una molt mala planificació de l’entrada i la sortida de la crisi. Aquí tens un estat fort que et permet una certa planificació de l’entrada a la crisi i de la sortida, o no el tens? No el tenim. I ara es demostra.