Lluc Salellas: “Abaixaré el sou d’alcalde com a mínim 10.000 euros l’any”

Lluc Salellas (1984) és el nou batlle de Girona. Amb trenta-vuit anys, aquest militant de la CUP, i candidat de Guanyem, ha estat capaç de bastir un acord amb Gemma Geis (Junts) i Quim Ayats (ERC), que els dóna una majoria folgada de 17 diputats de 27. És un petit oasi d’acord entre independentistes en un país on sembla que això no sigui possible. A l’oposició queden els socialistes, el PP i Vox. VilaWeb va entrevistar el batlle de Girona ahir, divendres. Ens va rebre al despatx de batllia després d’haver-se reunit amb Geis i Ayats, i abans de trobar-se amb el cap de la policia municipal. Salellas va respondre serè i tranquil a les preguntes.

—Teniu quatre anys de mandat, i després plegareu per acords interns amb Guanyem. Si m’haguéssiu de dir quin voleu que sigui el gran canvi després de quatre anys, quin seria?
—Jo et diria que l’habitatge: que els gironins i les gironines puguin continuar vivint a la seva ciutat i no els sigui impossible d’aconseguir un habitatge. Aquest és el que em faria il·lusió de poder dir. I l’altre, la transformació de la ciutat en clau urbana, garantint espais molt més amables, més verds, més espais de caminar, de transport públic, de bicicleta, tota aquesta transformació urbana que Girona no ha fet en els últims anys. Aquestes són les dues coses que em farien més content de poder acabar dient que he fet.

—I la cosa que us fes pensar que si no l’heu feta és que heu fracassat, quina seria?
—La manera com governem i la governança. Aquest ha de ser un govern fort i sòlid. Que no funcionés de manera cohesionada, de manera generosa entre els seus integrants i que, a més a més, no s’obrís a la ciutadania, no trepitgés els carrers, no parlés amb els veïns, aquest seria per mi el fracàs.

—Heu obert una regidoria de llengua. Què pot fer aquesta regidoria?
—Ha de garantir, per exemple, que en qualsevol establiment que s’obri a la ciutat el català hi sigui preeminent. Tant cap enfora com intentar que sigui cap endins. Mirar com podem col·laborar encara més amb el consorci, els sectors econòmics, per garantir que el català sigui eina de negoci, de formació, d’ocupació. Garantir que les extraescolars de les escoles, amb tot l’esport i la cultura que es fa, es facin en llengua catalana. La immersió no és tan sols quan s’està dins l’escola, sinó també en les extraescolars.

—Us heu compromès a posar un milió per a la compra d’habitatges l’any que vagin a parar al parc públic. Quants pisos són?
—Si es compra en determinades zones de Girona, que són les més pauperitzades, podrien arribar a significar uns trenta pisos. En altres zones podrien moure’s entre quinze i trenta. Evidentment, hi ha altres polítiques que s’han de fer per a garantir més habitatge social.

—Per exemple?
—Que la Sareb faci la seva feina i ens cedeixi els pisos. Que facilitem que entitats del tercer sector que existeixen, com el patronat de la Santa Creu, i molts altres, tinguin lloc on construir habitatge social encara que el promoguin com a entitats sense ànim de lucre. Tot això fa créixer el parc d’habitatge.

—Ciutats com Viena tenen un 40%, 50% i 60% de pisos de parc públic. Vosaltres?
—Nosaltres no arribem al 10%. Això ve del franquisme i del model de propietat que ha tingut aquest estat i de la cultura política que s’ha traslladat des de l’estat. Això requereix molts anys de canvi. Nosaltres el que podem garantir és que l’Ajuntament de Girona ho farà.

—Us heu compromès a tenir plaques solars a tots els edificis municipals. Quants edificis teniu? Cent? Mil?
—Més cent que no pas mil. Has de comptar les escoles, bàsicament, el mercat, els edificis municipals. Crec que encara podem aspirar que hi hagi fons europeus que ens ajudin. I si no, invertir: tot el que fem ara ho estalviarem en llum. I ens permet de començar a estudiar la possibilitat de fer comunitats energètiques amb els veïns, que és un model de gestió democràtica de l’energia.

—Tindreu regidoria d’acció climàtica. Els autobusos i cotxes oficials hauran de ser elèctrics?
—Sí, aquest ajuntament es va transformant, i tot allò que compra és elèctric. Sobre cotxes oficials, aquí només hi ha un cotxe oficial. I el meu compromís és no utilitzar-lo si no hi ha una urgència. Jo em moc amb la Girocleta i amb un cotxe que sí que té l’ajuntament i que pot fer servir qualsevol regidor del govern.

—Una altra part de l’acord amb Junts i ERC diu que els pisos turístics de la ciutat no passin del 4%. Sabent, això sí, que al Barri Vell ara ja són el 15% i no podreu retirar llicencies.
—Això és perquè la llei espanyola no ens permet de retirar les llicències d’aquest tipus unilateralment. Ara, quan comencem a fer inspeccions, s’ha de veure si algú fa un altre tipus d’activitat amb aquests pisos, i si ens permet una motivació per a retirar la llicència. L’única cosa que podem dir ara és que les llicències de pisos turístics no creixeran més al Barri Vell.

—Un dels compromisos és abaixar els vostres sous i els dels assessors. De quines xifres parlem?
—Això un tema que encara estem tractant. Sí que puc dir què passarà amb el meu. Aquest ajuntament tenia fixat que el sou de l’alcalde de Girona fos de 75.000 euros l’any. Doncs ara en cap cas superarà els 65.000. Abaixaré el sou de batlle, com a mínim, 10.000 euros l’any. És un sou més que digne. Crec que aquesta racionalització, en el moment que estem de crisi, l’aplicarem al conjunt de la proposta del cartipàs. Però a més, nosaltres, a Guanyem, tenim un codi ètic que ens marca un sou com a màxim de tres vegades el salari mínim interprofessional. Per tant, el meu codi ètic diu que puc cobrar, com a màxim, penso que són, 46.000 o 47.000 euros l’any.

—Bruts?
—Bruts.

—Senyor batlle, on és la bandera espanyola, aquí? A veure, expliqueu-m’ho.
—Les banderes són a dalt de tot, en un lloc que no es veu gaire, i estan a mitja asta. On no en tenim, de bandera espanyola, és en el saló de plens. Ni tampoc el quadre [del rei]. El regidor de Vox va anunciar que per a ell seria un cavall de batalla. Jo ja he explicat que per voluntat pròpia no el posaria. La bandera espanyola jo diria que no hi ha estat mai. El retrat sí, però en un moment d’aquests, no sé quin any, va deixar de ser-hi.

—En un dels primers actes com a batlle vau assistir a l’acte de l’Assemblea Nacional Catalana fet a Girona. L’ANC ha presentat una llista cívica. Què en penseu?
—Que una proposta de llista cívica ha d’estar acordada amb tots els actors: partits polítics, sindicats i entitats civils. Llavors és quan jo hi veuria sentit. Si no, arribant a aquest punt, em sembla que potser encara no és el moment d’una llista cívica.

—La CUP ha tingut un debat intern sobre si presentar-se a les eleccions espanyoles o no. En aquest debat on us situeu?
—Més enllà de la CUP, jo sóc partidari de treballar, de fer feina i de portar la veu a tots els llocs on sigui possible. I, per tant, ajuntaments, parlament, congrés, Parlament Europeu. Sóc partidari d’aprofitar aquests espais, perquè si tu no els omples, els omple una altra gent que acostuma a ser força pitjor, diguéssim, del que tu penses.

—I què diríeu a la gent que s’absté?
—Jo ho respecto. Una cosa és què penso jo políticament sobre què s’ha de fer i què han de fer les organitzacions. Però jo respecto la gent que es vulgui abstenir. Al final, votar o no és una decisió personal. Jo tinc clar que aniré a votar, però hi ha eleccions espanyoles en què jo no he participat.

—Una cosa que ens agrada als periodistes és que aneu amb espardenyes de veta. Però tinc la sensació que això defineix més la reacció que tenim nosaltres que no la vostra.
—És que per a mi és una cosa bastant normal. Jo fa molts anys que vaig amb espardenyes de veta. Des que tinc divuit anys. Era una cosa que jo havia vist al meu avi, que havia vist al meu pare, que sempre ho he explicat, em recorda molt els meus orígens. Per mi és molt important saber d’on vinc, no perdre la connexió d’on vinc, i més quan fas política i quan ets en un lloc com el que sóc ara.

—Teniu família de pagesos?
—Sí, una part dels meus avis eren pagesos a Viladamat, a l’Empordà. Petits propietaris, que tenien conills, anaven al mercat el dijous a Figueres a vendre, etc.

—En l’àmbit personal, ser batlle de Girona què significa?
—Crec que és la manera més clara, més motivadora i més emocionant de desenvolupar el compromís que jo sempre he volgut tenir amb la ciutat, amb la gent que hi viu i amb unes idees polítiques de transformació del meu entorn i també d’alliberament del meu país. Jo aquest compromís l’he tingut des que tinc catorze anys. I vint-i-cinc anys després, em trobo en un lloc que crec que és el més emocionant, el més il·lusionant i també el que té més responsabilitat per a poder fer això que fa tants anys que he fet des de tants altres llocs i de tantes altres maneres.

—Hi ha gent que contraposa ser independentista i progressista, i vós definiu l’actual govern de la ciutat com “el de les dues majories, la catalanista i la progressista”.
—Crec que són els dos factors que han fet avançar aquest país en la seva història o, com a mínim, en la seva història en general i en l’últim segle, perquè són els de la Segona República, són els de l’antifranquisme i són els del procés. El procés va portar les polítiques més a l’esquerra que hi ha hagut mai en l’autonomisme. L’antifranquisme era la unió de totes les lluites de carrer i obreres amb la voluntat de recuperar l’autodeterminació d’aquest país i la República, també. Llavors, jo crec que aquest fil roig és precisament el que nosaltres volem tenir com a govern, en clau municipalista, connectats al país i fent avançar també la ciutat. És exactament això.

—Us enteneu amb Gemma Geis (Junts) i Quim Ayats (ERC)?
—Crec que tant Esquerra com Junts han fet un pas endavant molt generós i jo, personalment, i a Guanyem els estem molt agraïts. Crec que ells també són conscients que nosaltres hi hem posat de la nostra part i com que hem estat tres setmanes treballant en silenci i fent moltes reunions, parlant dels detalls i treballant tots aquests temes, ens ha permès de començar amb molta confiança i havent-nos dit les coses que ens agraden i les que no ens agraden. I això fa que ara –i crec que continuarà així– puguem anar gestionant tot el que hem d’anar gestionant d’una manera cohesionada i coneixent-nos.

—Teniu trenta-nou anys. Sou el batlle més jove de Girona?
—No. Quim Nadal ho va ser amb trenta anys o trenta-un.

—Res a afegir?
—No. Tot dit.