Salàs de Pallars: el poble que explica la història de l’antic comerç

Lloguers de locals cèntrics a preus disparats, compres del sofà estant, per internet i amb lliurament a domicili, i manca de relleu generacional per a continuar aixecant la persiana de negocis de tota la vida van fent com més va més incert el futur dels petits comerços amb història i personalitat en ciutats i pobles, arreu. Molts ja han hagut de tancar. Però hi ha un racó del Pallars Jussà on no deixen caure en l’abandó ni en l’oblit tot aquest comerç antic i una manera única de proveir-se. En locals que havien restat buits, al voltant de la plaça del Mercat de Salàs de Pallars, sota els porxos, amb mobiliari, estris, rètols, envasos de productes i publicitat de botigues que pleguen aquí o allà han anat recreant tan fidelment com ha estat possible l’atmosfera d’allò que havien estat aquests antics comerços, i els han fet visitables.

És l’homenatge de Salàs a una manera de vendre i comprar, amb un taulell entre client i venedor, que en ciutats i pobles les futures generacions potser ja no veuran.

La història de Salàs i el comerç antic comença amb uns prestatges del forn i a la botiga de queviures del poble, que a final dels anys vuitanta va tancar perquè els seus propietaris es jubilaren. El fill d’aquests, Sisco Farràs, aleshores un professor d’història en un institut de Tremp, els va demanar si podia quedar-se les prestatgeries de la botiga. No sabia ben bé què en faria, però de moment les va guardar al garatge de casa. Tampoc amb cap intenció clara, a partir d’aleshores va anar recollint objectes de més comerços que anaven tancant. “No em considero un col·leccionista sistemàtic, penso que allò que salves de la crema o destrucció ha de tenir projecció i discurs”, diu Farràs. Molts dels qui van ser alumnes seus deuen recordar que alguns dies arribava a classe amb una bossa amb objectes vells a dins. I, per exemple, amb un ciri o un ex-vot introduïa el fet religiós. Posant en context cada giny –diu– “eleves l’anècdota a la categoria d’història”.

Això és el que ha acabat fent a l’engròs amb el comerç antic. Amb tot allò que Farràs havia anat arreplegant, va tenir la pensada de vestir tot un local recreant una botiga d’ultramarins i colonials. Hi entres i els ulls no saben on aturar-se més estona, perquè tot salta a la vista amb colors, envasos, noms i etiquetes de traç modernista, com la que va fer el pintor Ramon Casas per a Anís del Mono. Per això en Sisco sempre explica que la publicitat va democratitzar l’art. Aquella primera expressió creativa publicitària és un dels fils conductors de les visites guiades a les botigues-museu de Salàs, que ens porten a un temps en què les marques havien de diferenciar-se entre si gràcies als envasos i reclams comercials als aparadors, prestatges i taulells dels comerços. “És tot material que no s’acostuma a guardar: envasos i cartells publicitaris, un petit patrimoni, humil i efímer, al qual no es va donar importància, però que té gran valor artístic.” Un altre fil argumental de la visita són els cent anys de vida quotidiana que abasta aquest comerç de proximitat en pobles i barris de ciutat, de la segona meitat del segle XIX al final del franquisme.

La visita guiada a les Botigues Museu de Salàs de Pallars s’ha de reservar prèviament. I, així que som al poble, comença al cafè Salón, a la plaça del Mercat, punt neuràlgic del nucli antic del poble. En un recorregut d’un centenar de minuts, es visita l’estanc, la barberia, la farmàcia, la impremta, el quiosc, els ultramarins, la merceria, el cafè-taverna i una pastisseria, que és el darrer establiment que s’ha obert, ara fa un any. “Vam rebre una trucada d’una pastisseria de Vilassar de Mar, Falgueres, que encara existeix. Al centre de Vilassar tenen una pastisseria i cafeteria, però en tenien una altra que van tancar. I durant la pandèmia ens van demanar si en volíem les prestatgeries. Nosaltres aleshores no teníem cap local per a recrear-hi una pastisseria, però en un tros d’una era de bestiar vam habilitar un corral d’ovelles”, explica Farràs. I afegeix que pràcticament tot allò que s’hi ha posat prové de la pastisseria original de Vilassar, tret d’uns llums en forma de tulipes que aquest estiu l’han acabat de millorar amb il·luminació, i que han arribat també d’un comerç ancestral que ha tancat fa un parell de mesos, la merceria Gallofré de Barcelona. “Era una botiga històrica, al davant del mercat de Sant Antoni. Nosaltres intentem recuperar aquest patrimoni de botigues que tanquen a les ciutats, tant el mobiliari com el contingut”, diu.

Exposicions, documents i llibre

Al darrere de cada troballa, cada element recuperat, hi ha una història que aquest professor jubilat –ara ja fa deu anys– localitza, estudia i classifica. I en una part que no es veu del cafè Salón, on es reben les visites i es fan exposicions temporals, hi guarden tot l’arxiu de material imprès que no es pot ensenyar a les botigues. “Són cromos, factures –sobretot d’empreses–, petits impresos i cartells que per manca d’espai no podem exposar, només en mostres temporals, però que posem a disposició de qualsevol estudiós que ho vulgui consultar”, diu en Sisco. També han publicat llibres sobre el comerç i empreses antigues. L’exposició que es pot veure actualment és sobre el mític insecticida de la marca Cruz Verde.

En aquesta iniciativa, tot ha anat arribant de manera pausada i natural. Tal com ho veu Farràs, “no tots els projectes parteixen d’una premeditació i finalitat de negoci”. Tanmateix, la seva il·lusió ha anat esperonant discretament aquesta història tan visual del comerç que ha germinat com tot al camp, a poc a poc, a sol i serena. “Tot ho he anat adquirint en fires d’antic, en pàgines especialitzades, a internet i, sobretot, per contactes que ja tenia, que em van trucar demanant si alguna cosa m’interessava”, comenta. “Ara fa poc hem adquirit un cartell d’una botiga de material elèctric del carrer d’Aribau. L’exposem i així la gent hi pot tenir accés, aquest és l’interès. Als més grans de seixanta anys, aquesta visita els activa la memòria, perquè en les botigues evoquen espais i productes del seu passat. I als menors de cinquanta, els pot ajudar a comprendre la força dels objectes i el tracte personal, dels quals el món digital els allunya, i d’una manera de viure que la gran superfície ha anat desmantellant.”

Sisco Farràs va rebre el premi Joan Amades 2017 de la Cultura Popular i Tradicional, un guardó que reconeix el mèrit i la tasca que fan en favor de la cultura popular i tradicional catalana, de manera constant, esforçada i desinteressada, persones o organitzacions. A Salàs hi trobareu el perquè d’aquesta distinció.

Salàs de Pallars és un poble d’uns tres-cents habitants –366 d’empadronats. És molt ben comunicat, entre la capital del Pallars Jussà, Tremp, i la Pobla de Segur. Des de la carretera comarcal que uneix aquestes dues localitats, la C-13, ens hi porta un petit desviament, recorrent encara no un quilòmetre. L’escola de Salàs és una de les poques de Catalunya que ha tornat a obrir –el 2015–, després de setze anys tancada per manca d’alumnes. Però durant el temps que no s’hi va fer classe va tenir la funció de centre de recepció dels visitants del projecte museístic on es mostra la recreació de botigues antigues, que són nou més el cafè Salón que fa de recepció i espai d’exposicions temporals del Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (CIAC), un centre creat amb la implicació de l’ajuntament. Així Salàs ha esdevingut el poble que reobre comerços que la ciutat tanca. “Si tinguéssim més espai, tenim prou material per a tirar endavant. El problema és no poder mantenir la botiga íntegra. Per això fem un collage, amb peces de diversos establiments.”

Aquest mes d’agost han desplegat un taló publicitari de començament dels anys trenta que pensen que podria ser obra del pintor Ricard Opisso. És una peça de noranta metres quadrats que despleguen en una era al costat de la pastisseria i serveix a les visites per fer-se encara més a la idea de què va significar la publicitat per al petit comerç de l’època.

Com a molts altres negocis i museus, els ha afectat molt la pandèmia. Encara no han recuperat les xifres de visites que, abans de la pandèmia, havien tocat el sostre dels 15.000 visitants l’any. “De vegades me’n faig creus de com ha culminat en aquest èxit, des d’aquelles primeres visites dels anys 2005 i 2007 amb tres botiguetes. Tot ho hem anat fent de manera progressiva i tranquil·la i també una mica ha estat fruit de l’atzar”, diu.

A poc a poc, amb pas segur i incorporant idees, cada any o cada dos anys han anat adquirint un nou local per obrir una nova botiga. Alhora, el poble ha anat guanyant una mica de població. Hi han anat a viure parelles joves amb fills petits que ara sumen una trentena d’alumnes per a l’escola. “La cosa bona que té Salàs és una gran oferta gastronòmica, amb tres espais molt bons de cuina diferent –l’Hotel Bertran, l’Era del Salasse i l’Era d’en Balust–, un reclam que lliga molt amb les botigues. El poble té també una sort immensa de ser a prop de Tremp i de la Pobla”, diu en Sisco.

No fa gaire, una antiga botiga de queviures ha tornat a obrir i s’hi han instal·lat una pastisseria i una botiga de roba, a més de dos tallers, un de joieria i un de costura. Són petites espurnes d’economia local que s’activen i es retroalimenten amb l’atractiu del comerç antic al qual es dóna corda en aquest poble del Pallars.

La crisi del petit comerç s’explica molt bé en el documentari Adeu a les botigues?, del programa Sense ficció, que es pot veure a la carta a la web de TV3, dirigit per Josep Rovira Cuadrench. Dinou botiguers de tot el territori reflexionen sobre el futur del petit comerç arran de la crisi de model empresarial que fa temps que s’arrossega, agreujada per les restriccions de la pandèmia i l’explosió de la compra per internet, molt lluny de la que es feia en taulells rústics que Salàs de Pallars ha sabut salvar.