08.04.2016 - 14:00
La paraula refugiat torna a estar en boca de tots. Les imatges de milers de siris volent entrar a Europa envaeixen les nostres pantalles dia rere dia. Però desgraciadament, al món no només hi ha refugiats de Síria i Afganistan. Ho van ser els bosnians en el seu moment i ho segueixen essent els somalis des que van fugir de la guerra el 1991, per posar dos exemples. No obstant, en la memòria col·lectiva –o en l’oblit- romanen les imatges d’un poble que fa més de quaranta anys es va veure obligat a escollir entre viure en un país ocupat o exiliar-se en terra de ningú: els sahrauís.
Els campaments de refugiats sahrauís estan ubicats al sud-oest d’Algèria, a la localitat fronterera de Tinduf. Es troben enmig de l’anomenada hamada algeriana, característica pel seu paisatge àrid, dur, amb poca sorra i cobert de roques planes. Als campaments hi viuen prop de 165.000 persones, la majoria dones i nens, ja que gran part dels homes es troben als denominats territoris alliberats, la part del Sàhara Occidental que no està a mans dels marroquins. Són refugiats des de fa més de quatre dècades, per la qual cosa que viuen en unes circumstàncies provisionals malgrat el temps que ha transcorregut. Així, sobreviuen en un assentament temporal convertit en definitiu. Això significa que molts dels adults que hi viuen avui van fugir del seu país essent encara nens, o, el que és pitjor, que molts dels nens sahrauís han nascut en un camp de refugiats i no coneixen una altra realitat que el desert.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
