La Sagrada Família demana a Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín la creació de la façana de la Glòria

  • La façana de la Glòria serà l’accés principal del carrer de Mallorca i se n'ha començat a preparar l'aixecament de les torres

VilaWeb
Miquel Barceló, en una imatge d'arxiu (fotografia: EFE / Marta Pérez).
25.03.2025 - 11:04
Actualització: 25.03.2025 - 11:34
00:00
00:00

El Patronat de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ha sol·licitat als artistes Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín la creació d’una proposta artística per a fer la façana de la Glòria. Aquestes propostes, segons la Sagrada Família, serviran perquè el patronat pugui seleccionar l’artista o els artistes que finalment en duran a terme l’execució.

La façana de la Glòria serà l’accés principal del carrer de Mallorca. S’ha començat a preparar l’aixecament de les quatre torres de la façana i, enguany, l’objectiu és completar les vuit columnes que sustentaran aquestes estructures.

La Sagrada Família diu que les tasques es van fer d’acord amb les previsions fetes. Actualment, es concentren en la culminació de la torre de Jesucrist, que ha assolit el dotzè nivell de panells, i en l’inici del terminal de la creu. Paral·lelament, la capella de l’Assumpta, situada al carrer de Provença, també manté el ritme establert.

Barceló, nascut a Felanitx el 1957, és un pintor, escultor, ceramista i dissenyador de fama internacional. Entre les seves obres, destaquen les pintures de la cúpula de la sala dels drets humans del Palau de les Nacions Unides a Ginebra. Aquestes darreres setmanes ha estrenat el cartell commemoratiu del cent vint-i-cinquè aniversari del Barça.

Fill de la pintora Francisca Artigues, des de petit va estar en contacte amb el món de la pintura. Un viatge a París el 1970 el va influenciar amb l’art brut, que va marcar les seves primeres obres.

Va estudiar a Palma i Barcelona i va guanyar notorietat internacional amb la seva participació a la Biennal de São Paulo (1981) i la Documenta 7 de Kassel (1982), on es va veure la seva connexió amb el neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana.

El 1996, els museus Jeu de Paume i Centre Pompidou de París li van dedicar una exposició retrospectiva. Entre els seus grans projectes hi ha el mural ceràmic a la Catedral de Palma (2007) i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra (2008).

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
242526272812345678910111213141516171819202122232425262728293031123456
dldtdcdjdvdsdg
242526272812345678910111213141516171819202122232425262728293031123456
Fer-me'n subscriptor