A bona part d’Europa el preu de l’electricitat ha començat a pujar. El motiu, l’augment del consum a mesura que va baixant la temperatura i hi ha menys hores de sol el dia, cosa que fa baixar la producció fotovoltaica, que és la font d’electricitat més barata. L’excepció ha estat la península ibèrica, on ha passat justament la contrària, amb una temperatura més fresca que fa baixar el consum d’aire condicionat, i un augment de la producció eòlica pel mal temps d’aquests dies. Les renovables ja tenen la capacitat d’abaratir el preu de l’electricitat durant l’estiu. Però, per a la tardor i l’hivern, cal que s’expandeixin encara més, i sobretot, que s’implantin a gran escala bateries i embassaments reversibles que permetin d’emmagatzemar l’excedent de producció solar al migdia per aprofitar-lo al vespre i a la nit. Mentre això no passi, a casa haurem d’anar prenent unes mesures per estalviar electricitat durant l’hivern, que, d’una altra banda, també ens abaratiran encara més el rebut per a la resta de l’any. Tot seguit uns donen un seguit de consells que us poden ajudar.

Saber els patrons de consum és clau

La primera acció per a mirar d’estalviar en el rebut és saber en què gastem l’electricitat. D’aquesta manera podrem corregir consums excessius o innecessaris. El primer que hem de saber és quanta electricitat gastem l’any. Per esbrinar-ho, podem agafar els rebuts de la llum i mirar la lectura del comptador al gener i al desembre i restar-ne els valors, per tenir una estimació general. Al nostre país els valors comuns es mouen entre 3.500 kWh i els 4.500 kWh de consum anual, tot i que pot ser molt variable. Una vegada sabem el consum anual, hem de saber el consum mes a mes, per saber quan gastem més electricitat i si hi ha gaire variació.

Així sabrem l’impacte de l’aire condicionat a l’estiu o què ens representen la calefacció i l’aigua calenta a l’hivern. Això ens permetrà de prioritzar les accions a fer per abaixar el rebut. Una pàgina que ens pot anar molt bé per esbrinar tot això és l’E-distribución de la distribuïdora Endesa (o l’equivalent per a la nostra distribuïdora). Una vegada ens hi hàgim donat d’alta, podem anar a “El meu consum” per consultar el nombre total de kWh per dates o període facturat. D’aquesta manera, podem saber quines hores del dia gastem més electricitat (si ho mirem per dia), quin dia de la setmana és el de més despesa (si mirem les dades per setmana) o els mesos amb més consum i menys. Un altre apartat que ens pot ser molt útil és el de “Potència màxima demanada”, atès que ens permetrà saber si tenim marge per abaixar la potència contractada, tot i que cal tenir en compte que podrem necessitar més potència si abandonem el gas a casa i electrifiquem tot el consum energètic.

El consum dels electrodomèstics

Una volta tenim clars els patrons de consum, cal continuar la nostra tasca de detectius i anar a cercar exactament quins són els electrodomèstics o aparells que consumeixen més electricitat. La pàgina anterior també ens pot ser útil en aquest cas, si anem a l’opció “Accés en línia al comptador”, que ens diu quanta electricitat consumim justament en aquell moment. Triga uns segons a fer la lectura, i molt sovint falla i no retorna res i hi hem de tornar a clicar. Però podem anar fent proves engegant i apagant aparells i fent-hi la consulta, i així observem com varia la potència.

Una altra opció, que ens costarà uns quinze euros però és molt més precisa, és comprar un endoll mesurador del consum elèctric, que ens el mostrarà a la pantalla o fins i tot al mòbil. Caldrà que l’anem alternant pels endolls de la casa per saber què consumeix cada aparell. Quan ho hàgim fet, tindrem una idea força exacta de quins són els aparells que ens fan pujar més el consum i a partir d’ací podem pensar en què fer.

Vehicles elèctrics

Cal dir que en la transició energètica en què som ara, ja hi ha cases en què l’element de més consum d’electricitat és el cotxe elèctric, que pot representar un consum gairebé equivalent al de la resta de la casa. Recórrer uns 15.000 quilòmetres l’any equival al voltant d’uns 2.500 kWh anuals. Uns 400 euros anuals d’electricitat a preu estàndard sense discriminació horària. Un estalvi notable si tenim en compte que en benzina ens costaria uns 1.400 euros fer els mateixos quilòmetres. En aquest cas, podem mirar de baixar encara més el cost si considerem de contractar discriminació horària per carregar el cotxe a les franges més econòmiques, habitualment a la nit. Ara, té dos inconvenients. Primer, que durant la resta del dia pagarem l’electricitat més cara i això pot ser una mala idea si tenim elements elèctrics que hagin de funcionar durant tot el dia, com ara la calefacció o l’aire condicionat. L’altre és que ens complicarà la gestió de tots els dispositius i haurem de planificar en quines hores els podem posar i en quines no. I la majoria de gent ja va prou atrafegada amb el dia a dia.

Si fem molts quilòmetres amb el cotxe, fins i tot podem contractar un segon comptador, separat del de casa, tan sols per al vehicle, i així aprofitar tarifes nocturnes fins de 3 ct./kWh, cosa que ens faria baixar el rebut anual del cotxe a uns 70 euros. Aquestes tarifes no són recomanables per a tota la casa, atès que durant el dia el preu d’aquestes ofertes és molt més car que el de les tarifes tradicionals, i per això és millor tenir dos comptadors sempre que fem prou quilòmetres amb el cotxe per a justificar el cost d’instal·lació. Una altra opció és fer servir una moto elèctrica per als desplaçaments diaris. Una moto al nostre país normalment fa uns 5.000 quilòmetres l’any, un consum d’uns 250 kWh en un model elèctric, que a més ens estalviarà retencions i pagar per aparcar. Fins i tot, podem optar per patinets elèctrics o una bici elèctrica, que consumeixen molt menys, si fem desplaçaments urbans de menys de 10 quilòmetres o podem combinar-los amb el transport públic.

Calefacció, aigua calenta i vitroceràmica

Però per a les famílies que no tenen vehicles elèctrics, o fan servir sempre el transport públic, la despesa energètica més important és la climatització. La calefacció a l’hivern i l’aire condicionat a l’estiu. La primera acció per a millorar-ne l’eficiència és no tapar els radiadors. Molta gent hi posa coses a sobre (com ara llibres) i això trenca la cèl·lula de convecció, el principi físic en què es basen: el radiador escalfa aire que puja cap amunt i baixa quan es refreda. Si en tapem la part superior, puja menys aire, fem que l’habitació s’escalfi menys i consumim energia per no res.

Si tenim calefacció amb aire condicionat amb bomba de calor, hem d’aprofitar el mateix principi. Com que l’aire calent puja, les sortides d’aire han d’apuntar completament cap avall per escalfar tota la columna d’aire. Si miren cap amunt, l’aire calent acabarà atrapat a la part superior, s’estratificarà i no escalfarà la part mitjana i baixa de l’habitació, cosa que farà que notem més fred. El mateix principi, però a la inversa, l’haurem d’aprofitar a l’estiu: la sortida d’aire ha de mirar cap amunt, paral·lela al sostre. L’aire fred baixarà tot sol del sostre cap a terra i refrigerarà tota la cambra. També hem d’evitar que l’aire ens toqui directament, atès que és una de les molèsties de molta gent que no configura adequadament les sortides dels aires condicionats i fa que el desestimin com a calefacció, quan és més barat i molt més eficient que no pas la de gas o gasoil. Convé que situem el difusor d’aire en un lloc de la casa o l’estança en què no ens toqui mai directament, ni a l’hivern ni a l’estiu. Per tant, hem d’evitar que sigui davant el sofà o la taula de dinar, o a sobre, per exemple. Per a les habitacions, una bona opció pot ser posar el difusor al passadís, perquè no ens toqui al llit o a la taula del despatx.

Cal tenir en compte que la UE prohibirà l’ús de combustibles fòssils a les cases a partir de l’any 2040, de manera que si hem de canviar la calefacció, és un bon moment per a sospesar de passar-se a una bomba de calor. Per a pisos petits, l’opció més econòmica són els aires condicionants amb bomba de calor, tal com dèiem. Els consums habituals d’un model eficient amb un sol difusor són d’uns 300-500 Watts per a aire fred i d’uns 700-900 Watts per a aire calent. En comparació, un calefactor normal de bany consumeix entre 1.200 i 2.200 Watts. Per a l’aigua calenta, són millors els termos amb bomba de calor. Els tradicionals, per resistència elèctrica, consumeixen habitualment 1.200 Watts, mentre que els de bomba de calor, uns 300 Watts, un consum menor que compensarà al rebut d’electricitat el sobrecost en la compra. Val a dir que aquests segons triguem més temps a escalfar l’aigua (en cas de necessitat, alguns models tenen l’opció d’activar una resistència tradicional per a guanyar temps), per la qual cosa podem necessitar un dipòsit d’aigua més gran en comparació amb un de tradicional. A més, requereixen una entrada i sortida d’aire, cosa que en alguns casos en complica la instal·lació –caldrà consultar-ho a un instal·lador especialitzat. Si tenim una tarifa elèctrica amb discriminació horària, podem comprar un endoll programable per escalfar l’aigua durant el període més barat, atès que mantenen la calor sense inconvenients durant 24 hores.

Als pisos petits, la combinació d’aire condicionat i termos amb bomba de calor és l’opció més econòmica per a tenir climatització i aigua calenta durant tot l’any. En pisos més grans i, sobretot, cases unifamiliars, l’opció és l’aerotèrmia. No deixa de ser un aparell com l’aire condicionat, però la diferència és que no solament produeix aire calent i fred, sinó que també escalfa aigua, sigui per a les aixetes o per al circuit de calefacció. Ací la inversió pot ser més important, entre 10.000 euros i 20.000 euros habitualment, segons si és aerotèrmia de baixa temperatura o d’alta. La primera és la recomanada quan s’ha de fer una instal·lació de zero, amb radiadors nous específics o si optem per un terra radiant, atès que és més eficient energèticament perquè escalfa l’aigua del circuit a 40-50 graus (com menys temperatura, menys pèrdues). Si volem substituir una caldera de gas tradicional i conservar-ne els radiadors, haurem d’optar per una aerotèrmia d’alta temperatura, que produeix temperatures de 70-80 graus.

Electrodomèstics de baix consum

Dins els electrodomèstics, la nevera és el que gasta més electricitat durant l’any. Ací hem de procurar tenir la porta oberta tan poc temps com sigui possible i pensar què volem fer abans d’obrir-la. Si l’hem de canviar, és millor optar pels models amb la millor etiqueta d’eficiència energètica. Com que és un electrodomèstic que funciona cada dia de l’any, és millor invertir a l’hora de comprar-la i després estalviar en el dia a dia. Igualment, hem d’evitar de tenir el congelador ple innecessàriament. Com més ple sigui, més energia consumirà.

A la cuina, les vitroceràmiques funcionen amb resistències elèctriques, més ineficients. És millor optar per les d’inducció, que consumeixen un 20-30% menys. Tenint en compte que les trobem a partir d’uns 180 euros, si ens agrada cuinar, fer el canvi ara pot ser una bona inversió. Si no, ens podem esperar a quan toqui canviar la vitroceràmica, o la de gas. En la resta d’electrodomèstic (rentaplats, rentadora…), haurem d’optar per aquells amb una etiqueta d’eficiència energètica més bona. Com més el fem servir, més justificat estarà el sobrecost en relació amb models menys eficients.

Aïllants de la casa

Tanmateix, la millor energia és la que no es gasta, i per això hem de parar una atenció especial als aïllaments de la casa i on malgastem l’energia. Així, per a la climatització, és millor tancar les cambres on no fem vida i no climatitzar-les. També hem d’evitar de tenir finestres obertes, encara que tinguem la porta tancada, atès que les parets es refreden i radien el fred (o calor, a l’estiu) cap a l’estança que climatitzem. I optar per finestres de doble vidre o triple, per obtenir el màxim aïllament. En cases de més d’un pis, si podem posar portes a les escales, molt millor. Si no, l’aire calent anirà cap als pisos superiors, on no fem vida, pel mateix principi que us explicàvem abans, i haurem gastat electricitat per a no res. I si la teulada no té aïllament, com passa en moltes construccions velles, és un dels punts per on hauríem de començar a millorar l’eficiència, perquè la calor de tota la casa se’n va per allà.

Si ens toca el sol, durant l’hivern l’hem d’aprofitar tant com puguem i deixar-lo passar a través de les finestres per escalfar la casa, per tant, hem d’evitar d’abaixar persianes o tapar-les amb les cortines. A l’estiu, haurem de fer la contrària. En aquest cas, l’element que tapi el sol és millor que sigui a l’exterior, com ara tendals, porticons o voladissos que facin ombra.

Finalment, una vegada ens hàgim fet a la idea d’on i com gastem l’energia dins casa nostra, podem detectar on malgastem energia sense sentit. Llums oberts en cambres que no fem servir, aparells elèctrics que potser no ens calen, temperatures massa altes a l’hivern, o massa baixes a l’estiu en la climatització, o rentar innecessàriament amb aigua calenta a la rentadora, quan amb programes freds (que generalment són de 20 °C) ja fem. Especialment, quan és roba de què tan sols hem de treure l’olor de dur-la tot el dia a la feina. Sense renunciar a la qualitat de vida i sense complicar-nos-la, si dediquem unes quantes hores a l’estudi dels patrons de consum i fem les inversions adequades, podem acabar estalviant molts diners.