S’acaba el cas ‘Andratx’, la primera gran causa de corrupció urbanística de Mallorca, amb trenta condemnes

El ‘cas Andratx’, el primer gran cas de corrupció urbanística a Mallorca, s’ha acabat avui, després de gairebé deu anys de judicis. El cas s’ha tancat amb un acord, trenta condemnes i almenys set ordres de demolició d’edificis, construïts de manera irregular. D’aquesta manera, es posa punt final a un trencaclosques judicial de setanta-vuit peces que es va començar a jutjar el 2008.

En el judici d’avui, s’investigava l’ex-cap d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Andratx, Jaume Massot, i una arquitecta del consistori, Maria Isabel Seguí. La fiscalia anticorrupció ha retirat l’acusació a Massot per què ha considerat que no hi havia suficients proves per a mantenir-ne els càrrecs. Per la seva banda, Seguí ha admès que havia comès un delicte de falsedat documental, pel qual haurà d’abonar una multa de vint euros diaris durant sis mesos. En aquest cas hi havia implicat el llavors batlle d’Andratx, Eugeni Hidalgo, que va donar el vist-i-plau al document.

El document emès per Seguí va permetre la construcció d’onze edificis de pisos amb piscina que hauran de ser enderrocats en tractar-se d’un terreny rústic i no urbà, com es va certificar. A més, es tractava d’un terreny no urbanitzable que tenia la protecció especial, qualificat d’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic. L’escrit ‘va faltar clarament a la veritat’, segons apunta el document de conformitat de Seguí.

L’arquitecta va emetre el certificat i en va informar a favor, ja que l’anterior titular d’Urbanisme, Jaume Massot, havia certificat uns terrenys de la mateixa finca ‘de manera similar i inveraç’.

D’aquesta manera, es determina que Seguí ho va fer ‘sense tenir coneixement ple que faltava a la veritat’ i ‘sense dur a terme cap comprovació o diligència’ per a comprovar-ho.

A part de la falsedat documental, entre les trenta condemnes amb què s’ha tancat el cas, n’hi ha per delictes contra el medi ambient, prevaricació i negociacions prohibides.