A Europa, els més grans de 65 anys representaven aproximadament el 21,3% de la població total el 2023. A l’Amèrica Llatina i el Carib, encara que la proporció és menor, l’envelliment també avança ràpidament: el 2022, el 9,7% dels habitants eren més grans de 65 anys.

Aquest fenomen suscita desafiaments significatius, especialment en termes de salut cognitiva. Una investigació recent mostra que l’envelliment cerebral pot avançar-se al cronològic, particularment entre els qui són exposats a nivells alts de contaminació ambiental. La pol·lució de l’aire –sobretot les partícules fines que fan menys de 2,5 micres (PM 2,5)– s’ha vinculat amb una deterioració cognitiva accelerada en gent gran, que empitjora funcions clau, com ara la memòria i el pensament.

Assalt a la barrera que protegeix el cervell

La neurociència ha demostrat que aquestes partícules diminutes tenen la capacitat d’infiltrar-se en el cervell pels nervis olfactoris. Una altra via d’accés són les àrees en què la barrera protectora cerebral, coneguda com a barrera hematoencefàlica, és més feble.

També s’ha comprovat que l’exposició constant a la contaminació de l’aire pot causar una inflamació crònica, cosa que deteriora encara més l’eficàcia de la barrera. El risc és particularment elevat en gent gran: amb l’edat, aquesta muralla natural es torna més permeable, una porositat que facilita l’entrada de nanopartícules al cervell i augmenta el risc de danys neurològics significatius.

Els estralls de la pol·lució

L’envelliment de la població fa que com més va més gent desenvolupi problemes de memòria i demència. Actualment, s’estima que uns 55 milions de persones a tot el món viuen amb demència, i s’espera que aquesta xifra s’hagi disparat a 152 milions l’any 2050. Es podria dir que és un dels problemes de salut pública més accelerats de la nostra era. I, encara que no hi ha tractaments que ho guareixin del tot, sí que podem identificar els factors de risc personals, socials i contextuals que afavoreixen la deterioració associada amb l’envelliment.

Així, una revisió del 2021 va mostrar una connexió significativa entre l’exposició contínua a l’aire contaminat –especialment, a les partícules fines– i la deterioració cognitiva, a més d’un risc més gran de desenvolupar demència.

Una conclusió clau d’aquest estudi és la relació entre viure a prop d’autopistes o en zones urbanes amb molt de trànsit de vehicles i l’acceleració del declivi mental. Els residents d’aquests entorns presenten un risc significativament més gran de desenvolupar problemes cognitius i demències, incloent-hi l’Alzheimer.

La recerca també va explorar l’impacte en el cervell mitjançant imatges cerebrals, que van revelar anomalies en els qui són exposats a nivells de pol·lució alts. Aquestes alteracions inclouen una reducció en el volum de la substància blanca, essencial per a la comunicació entre diferents regions cerebrals. Són pèrdues que poden traduir-se en un processament més lent de la informació i dificultats en funcions com ara la memòria i l’aprenentatge.

Finalment, les imatges mostraven la presència de microinfarts silenciosos, petites àrees de dany cerebral causades per la manca de flux sanguini. Els experts que els van detectar diuen que l’exposició a la pol·lució atmosfèrica sembla augmentar la incidència d’aquests accidents cardiovasculars per la inflamació crònica que causa al sistema vascular cerebral.

Mesures per a respirar aire més net

S’han fet unes quantes recomanacions per a mitigar els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut cerebral, particularment pel risc de desenvolupar demència. Entomar el desafiament requereix aplicar polítiques públiques que millorin la qualitat de l’aire a les ciutats.

Una de les propostes principals és la creació d’infrastructures verdes, com ara parcs i àrees arbrades. Aquests espais no solament milloren la qualitat de l’aire, sinó que també promouen la salut mental perquè ofereixen espais per a l’activitat física i social i el benestar emocional. A més, és clau d’endurir les regulacions sobre les emissions industrials i del trànsit, dues grans fonts de contaminació en les zones urbanes.

És urgent, doncs, dissenyar i difondre campanyes de conscienciació pública per a informar la població i promoure mesures que redueixin l’exposició. Aquestes mesures són fonamentals per a protegir la salut cerebral de les poblacions més vulnerables, especialment la gent gran.

Vanesa Pérez és professora del Departament de Psicobiologia i del màster en neuropsicologia clínica de la Universitat Internacional de València. 

María J. García-Rubio és professora de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de València; codirectora de la Càtedra VIU-NED de neurociència global i canvi social; i membre del Grup de Recerca Psicologia i Qualitat de Vida (PsiCal) a la Universitat Internacional de València.