Sabíeu que Catalunya crea 100.000 llocs de feina l’any des del començament de la recuperació?

La ministra de Treball, Fátima Báñez, va assegurar dimecres al congrés que ‘un de cada tres llocs de feina que es destrueixen a Espanya passa a Catalunya’, una comunitat que ‘era un exemple’ per a tot l’estat espanyol, però que ha estat víctima de ‘la inestabilitat i irracionalitat’ del govern autonòmic. Ah! Cal dir que la pregunta la hi havia feta el diputat popular Jorge Fernández Díaz. Sense comentaris. La veritat és que aquestes paraules sobre l’atur em van agafar de sorpresa i vaig haver de mirar a quin interval de dates es referia. Ho vaig fer i vaig veure que es referia a l’evolució de dos mesos: l’octubre i el novembre, en què ens trobem aquesta situació: Catalunya augmenta de 22.000 desocupats i Espanya de 64.000. L’explicació? Sembla que no interessava gaire a la ministra, però el fet és que, segons l’Idescat, el creixement de l’atur registrat en aquests mesos prové exclusivament dels serveis i dels departaments de Tarragona i Girona, se suposa que pel final d’una temporada turística allargada, atès el bon temps.

Arran d’aquesta afirmació de la senyora Báñez, vaig pensar que seria interessant de veure què ha succeït al mercat laboral català des que va començar la recuperació de l’ocupació, el punt mínim de la qual va ser al primer trimestre del 2014. I resulta que en aquests tres anys i mig –considero les últimes dades de l’EPA del tercer trimestre– hem creat cent mil llocs de feina l’any de mitjana, cosa que ha implicat una pujada de més del 12% en el nombre d’ocupats en aquest període. No està gens malament! Tanmateix, malgrat l’esforç, no s’ha assolit encara la xifra d’ocupats d’abans de la crisi. En realitat, el nivell d’ocupació català (3,31 milions de persones) és un 5,2% per sota del de llavors (i a Espanya, un 7,3%). Dit d’una altra manera, Catalunya ha recuperat un 66% dels 535.000 llocs de feina que havia perdut des del tercer trimestre del 2008 fins al punt d’inflexió esmentat, el 2014; i Espanya menys, un 58% (56% sense comptar Catalunya).

Amb aquest daltabaix des que va començar la crisi, l’estructura de l’ocupació ha canviat radicalment a Catalunya. Ens hauria de preocupar, per exemple, la indústria, que el 2008 representava el 22% de l’ocupació i ara només el 18%. La construcció –inflada el 2008– era l’11% de l’ocupació i ara és el 6%, mentre que el gran creixement s’ha produït en els serveis, que representen avui el 74%, en contrast amb el 65% del 2008, i és l’únic sector amb un nivell avui superior al que tenia abans de la crisi (un 7% més alt).

En aquest canvi d’estructura sectorial –entre indústria i serveis, la construcció menja a part– han jugat dos factors importants. D’una banda, que una bona part de la nova ocupació és de poca qualitat i salaris baixos, sobretot en hostaleria i serveis personals –en realitat, gairebé la meitat dels nous llocs de feina generats tenen contracte temporal– i, per un altre, perquè la indústria ha aprimat la seva estructura, acomiadant personal o subcontractant part de la seva activitat a empreses especialitzades, que avui apareixen comptabilitzades dins el sector dels serveis.

Us puc ben assegurar que hi ha hagut un fenomen en aquests anys que em crida l’atenció. Mentre la població total des del 2008 fins avui ha pujat de 180.000 persones (comptant que hi ha 50.000 estrangers que se n’han anat), la població activa ha disminuït de gairebé 50.000 persones. Hi ha menys gent disposada a treballar, vaja. Això és degut a l’esmentada marxa d’estrangers, però també a l’envelliment de la població. Sabeu que els més grans de seixanta anys, segons l’Idescat, eren el 21,4% de la població el 2008 i ara són gairebé la quarta part (24,3%)? I sabeu que els jubilats son 170.000 més?

Com a síntesi, diria, però, que el problema més seriós que hem d’afrontar continua essent el de la desocupació (475.000 persones, segons l’EPA), que és encara un 38% més alt que abans de la crisi. Recordem que l’atur va augmentar de 500.000 persones des de l’esclat de la crisi fins al començament de la recuperació i que des d’aquest punt ha baixat de 365.000. El fet més preocupant és que molts dels que manquen per col·locar seran difícils de recuperar per al mercat actual, marcat cada vegada més per les exigències de coneixements. Pensem que, ara com ara, els desocupats amb ‘formació general’ o inferior representen el 78% del total i que amb més d’un any a la recerca d’ocupació ja són la meitat.