03.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 04.11.2020 - 16:53
Malgrat que ho sembli, el que ara us explicaré no és un acudit. Molts de vosaltres no deveu saber on para Massamagrell: és un poble de l’Horta Nord, ben a prop de València, justament el poble del costat d’on visc. Durant tot aquest temps de pandèmia, quan ens han deixat sortir a fer exercici, he anat d’un poble a un altre, i quan m’aturo a descansar aixeco la vista i allí hi ha la placa: ‘Avinguda Joan Fuster’, llavors dibuixo un somriure a sota de la màscara. Sembla que els valencians ens conformem amb poc, però per mi recórrer l’avinguda amb el nom de l’homenot de Sueca és una gran fita.
La setmana passada, Vox va presentar una moció per a prendre-li l’avinguda a Joan Fuster, proposta a què es van sumar el Partit Popular, Ciutadans i Units per Massamagrell, mentre que Compromís i Unides Podem hi van votar en contra. La moció es va aprovar gràcies a l’abstenció del PSPV-PSOE, partit que governa en minoria. Sí, ho heu llegit bé: gràcies al partit de Ximo Puig.
L’edil de Vox, José Carlos Grau, l’encarregat de presentar la moció, es va quedar ben a gust a les xarxes socials: ‘Ahir vam aconseguir d’eliminar el carrer Joan Fuster de la guia de carrers del nostre poble. Animem altres a seguir l’exemple i qualificar aquest senyor com es mereix: aquest traïdor de la llengua valenciana i del Regne de València.’ El representant de la ultradreta s’atreveix a comparar Fuster amb Tejero o el general Armada. Encara més, afirma que un carrer a Massamagrell de l’assagista valencià és igual que ‘si a Nova York hi hagués un carrer dedicat a Bin Laden’.
De seguida es van encendre totes les alarmes, i Paco Gómez, l’alcalde del PSOE, per apaivagar els ànims, va proposar com a alternativa batejar el centre cultural amb el seu nom. Això tampoc no va acontentar ningú i finalment tractarà de revertir l’acord que va impulsar Vox, demà mateix. Encara no sabem què passarà.
L’autor de Sueca en vida ja era un objectiu principal dels feixistes. Va ser objecte de dos atemptats: l’un el 18 de novembre de 1978 i l’altre l’11 de setembre de 1981, molt més greu. Per sort, només va ocasionar danys materials, això sí, de gravetat, ja que li va destruir bona part de l’arxiu i de la biblioteca particular. El 4 d’octubre d’aquest mateix any, al Diario de Valencia, Fuster fa una reflexió sobre aquest fet:
‘Diuen que Erasme ja ho deia: “Comencen per cremar llibres i acaben cremant homes”. Ací potser no hi ha manera de discernir on comença el començament: llibres o homes. Però la voluntat violenta s’hi dibuixa amb tota la seua sòrdida pluralitat. I els responsables autèntics sempre tenen la coartada de l’ambigüitat. La pregunta de “qui posa bombes?” ha d’anar acompanyada per la de “qui ho fa moralment possible?”‘
Fuster i política són dos mots que van lligats. Al Diccionari per a ociosos la defineix així:
‘”Política” no és sinó l’art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home.’
Joan Fuster mai va militar en cap partit: ‘Jo, personalment, com que no sóc home d’església pense que mai no militaré en cap organització política. No m’agrada la disciplina dels partits que em faria combregar moltes vegades amb rodes de molí.’
Ell rebutjava que el titllessin de polític, tot i que hem de reconèixer que era un personatge públic de pes polític. El 1979, una revista econòmica de Madrid el va incloure dins els ‘100 espanyols més influents’; no tinc notícia de la seua reacció però de segur que va dir algun improperi. De tota manera, ell ens explica:
‘Jo no soc un “polític” nat. Ja m’ho deia el senyor Pla, de Palafrugell: “Vostè menja poc i és antipàtic; no podrà ser un bon polític.” Menge poc i soc antipàtic: d’acord. Però quan els “polítics” mengen molt i són simpàtics, algú paga el compte. El “poble”.’
Els polítics de Massamagrell sembla que són molt simpàtics i Joan Fuster ha pagat el compte, però el que em sembla encara més greu que prendre l’avinguda a Joan Fuster és el fet que el PSOE vagi de comparsa amb Vox, sense cap conseqüència. No n’hi ha prou de revertir el fet, hi ha d’haver responsabilitats polítiques.
El saben, aquell que diu que hi havia Joan Fuster, Bin Laden, uns feixistes i uns regidors del PSOE?
Sembla un mal acudit i no em fa gens de gràcia. Reivindico el meu dret de continuar recorrent l’avinguda Joan Fuster i de poder dibuixar somriure a sota de la màscara.
