Sabem de debò la història de Nadal?

Ja arriba Nadal, quan la gent es reunirà amb els éssers estimats per commemorar una festa important de la tradició cristiana: el naixement de Jesucrist… O potser no. Perquè el cas és que podria ser que els cristians no haguessin estat els primers d’adoptar aquesta festa.

Efectivament: ningú no sap realment la data de naixement de Jesús. Cal recordar que els Evangelis no en donen gens d’informació. I els investigadors estan força d’acord que abans de començar a celebrar-se el Nadal cristià, aquesta època festiva ja marcava el solstici d’hivern i el període del festival romà de Saturnalia, en honor al déu Saturn. Més tard, al segle III dC, la gent va començar a commemorar el naixement del Sol Invencible, o Sol Invictus, una deïtat solar romana, precisament el 25 de desembre. I és al segle IV quan els cristians podrien haver associat el naixement de Jesús amb aquest dia en particular del calendari.

Quan ensenyava literatura bíblica als estudiants universitaris, vaig notar que la majoria d’ells no eren conscients d’alguns fets remarcables. Per exemple, que la història del naixement de Jesús només es troba en dos dels quatre Evangelis, és a dir, només en el de Mateu i en el de Lluc. Quedaven encara més intrigats quan s’adonaven que les dues històries eren diferents, i que qualsevol intent d’harmonitzar les dues versions dels fets era gairebé impossible. Per exemple, només l’Evangeli segons Mateu esmenta l’estrella de Betlem, la visita dels Reis Mags (però el text no indica enlloc que fossin tres!) i el fet que Josep i Maria van haver de fugir a Egipte amb el seu fill Jesús per evitar que el rei Herodes (que va viure del 73 aC al 4 abans de Crist) matés el nen. També notem que el nen Jesús no és un nadó en un estable quan els Mags li ofereixen or, encens i mirra, sinó que la família és en una casa i el nen ja té vora dos anys. Però no tots aquests detalls són en la descripció de Lluc del naixement de Jesús, i hi ha elements que falten en el relat de Mateu. L’evangelista Lluc no esmenta cap visita dels Reis Mags, cap fugida de Jesús i la seva família a Egipte, cap estrella ni cap matança de nens petits per part d’Herodes. Però és en l’evangeli de Lluc on l’autor presenta Jesús envoltat per la seva mare i col·locat en un pessebre –detalls que, en canvi, no apareixen en el relat de Mateu. També és Lluc qui proporciona la informació sobre la visita dels pastors i la presentació de Jesús al temple.

És important assenyalar que des d’una perspectiva històrica, Jesús molt probablement no va néixer a Betlem, sinó a Natzaret. Mateu i Lluc situen el naixement a Betlem per raons teològiques: segons els profetes jueus, el Salvador havia de ser descendent de David i haver nascut a Betlem. Segons la tradició hebrea, David, que va viure aproximadament a començament del segle X aC, és una gran figura com a segon rei d’Israel. Fins i tot l’autor de l’Evangeli segons Lluc farà que la família de Jesús es traslladi de Natzaret a Betlem per mitjà d’un cens –un esdeveniment que no ha estat confirmat en la història– perquè d’aquesta manera Jesús neixi a la ciutat del Rei David. Tant és així que la resta dels relats de l’Evangeli fan referència a Jesús de Natzaret, no pas a Jesús de Betlem!

Aquestes inconcrecions fan palès que els Evangelis no s’han d’abordar com a narracions d’esdeveniments històrics, sinó més aviat com a relats mitològics similars als dels extraordinaris naixements d’altres figures importants del món grecoromà, com serien Alexandre el Gran, Cèsar August i molts altres. Encara que la gent sabia que aquestes persones no havien estat creades per mitjans sobrenaturals, les històries fictícies sobre els seus orígens van ser utilitzades per donar esperança en temps de crisi política i econòmica, i per legitimar les seves accions, atès que eren figures que es presentaven dient que havien estat triades pels déus per dur a terme una missió important. Però cal dir que la història de Jesús de Natzaret ha fet que els cristians de totes les denominacions reclamessin la seva part de Palestina, com ho han fet també els jueus i els musulmans. I de fet, les ciutats de Betlem i Natzaret tenen celebracions de Nadal, i Jerusalem, on va morir el Profeta de Natzaret, és un dels llocs sagrats del cristianisme.

En aquest context, cal aclarir que la famosa declaració de Jerusalem com a capital de l’estat d’Israel és molt més que una simple decisió política de Donald Trump. Molts no són conscients que aquest és un gest per a complaure els membres de la base evangèlica del seu electorat. De fet, molts evangèlics creuen que Jerusalem és la capital d’Israel segons els relats bíblics, i que aquesta ciutat ha d’exercir un paper principal en la fi dels temps. Segons la seva interpretació de certs textos bíblics, molts evangèlics creuen que és a punt la tornada de Jesús, en què els creients seran raptats al cel (ells ho anomenen el “rapte de l’Església”). Entre els signes que condueixen al segon retorn de Crist a la terra, molts evangèlics creuen que els jueus tornaran a construir el seu temple sagrat, que hi haurà un seguit de tribulacions i esdeveniments catastròfics a la Terra, que apareixerà una figura política a la qual la Bíblia anomena Anticrist, i que els homes lliuraran una guerra final que el llibre de l’Apocalipsi denomina Harmagedon. De manera que, per a alguns grups evangèlics, la decisió de reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel permetrà a l’estat hebreu d’establir una estratègia per a la reconstrucció del seu temple, desencadenant així el retorn de Crist a la Terra.

Aquesta visió del món té les seves arrels, precisament, en el relat del naixement de Jesús presentat en l’Evangeli segons Lluc, on es profetitza que el Messies promès vindrà a alliberar el seu poble dels enemics. I com que alguns creuen que viuen en les albors de l’acompliment de tals promeses, treballen fort per assegurar que els Estats Units siguin un aliat de l’estat d’Israel, tot per facilitar el compliment de la profecia bíblica.

Per això no és estrany que els membres d’alguns grups evangèlics hagin fet incursions en el panorama polític americà, tot i el perill que les decisions polítiques estiguin influenciades per creences religioses.

Afortunadament, no tothom necessita creure en la realitat històrica del naixement de Jesús per gaudir de les vacances de Nadal. I no cal ni adherir-se a les interpretacions escatològiques d’alguns creients per gaudir de les festes! Només cal veure la història del naixement com una narració fictícia, un poc a la manera en què ens acostem a les narracions literàries.

Ara bé, sigui quina sigui la nostra perspectiva sobre la historicitat dels esdeveniments que envolten el naixement de Jesús, és important entendre per què algunes persones donen un significat religiós a Nadal, i com s’ha convertit gradualment en aquesta part tan important de la tradició cristiana.

Article publicat originalment a The Conversation.