Per què hauríem d’evitar de portar sabates dins de casa?

Probablement, us netegeu les sabates si trepitgeu alguna cosa fastigosa. Però quan arribeu a casa, us descalceu a la porta? L’última cosa en què es pensa en aquell moment és en allò que arrosseguen les soles de les sabates. Els qui escrivim aquest article som químics ambientals i fa una dècada que examinem l’ambient interior i els contaminants als quals s’exposa la gent a casa seva. Encara que l’anàlisi de l’ambient interior, mitjançant el programa DustSafe, no és gaire completa, entre caminar amb sabates o sense dins de casa, la ciència s’inclina per la segona opció. És millor deixar la brutícia a l’altra banda de la porta.

Quins contaminants hi ha a casa i com hi han arribat?

Ens passem gairebé un 90% del temps en espais tancats, per tant, demanar-nos si hem de portar sabates per casa no és gens trivial.

Respecte dels riscs per a la salut pública, la normativa habitualment regula el sòl, la qualitat de l’aire i els riscs ambientals en exteriors. Tanmateix, darrerament hi ha hagut un interès creixent a regular la qualitat de l’aire interior.

Les substàncies que s’acumulen a l’interior de casa nostra no són solament pols i brutícia de la gent i els animals, que deixen anar pèl i pell. Aproximadament un terç prové de l’exterior i sol entrar-hi per la força del vent i en les soles de les sabates.

Alguns microorganismes que hi ha a les soles i al sòl són patògens resistents als medicaments, com ara agents infecciosos associats als hospitals (gèrmens) molt difícils de tractar. Si hi afegim les toxines cancerígenes dels residus de les carreteres asfaltades i els productes químics per a la gespa, que alteren el sistema endocrí, és possible que ara veiem la brutícia de les sabates amb uns altres ulls.

Un inventari de la brutícia d’interior

La recerca que hem fet ha consistit a mesurar i avaluar l’exposició a un seguit de substàncies nocives que hi ha a l’interior de les cases, com ara:

• Gens resistents als antibiòtics (que fan que els bacteris ho siguin).
• Productes químics desinfectants a l’entorn domèstic.
• Microplàstics.
• Productes químics perfluorats (també coneguts com a PFAS, que tendeixen a romandre al cos sense descompondre’s), que són omnipresents en molts productes industrials, domèstics i d’envasat d’aliments.
• Elements radioactius.

Un dels punts forts d’aquesta recerca és l’avaluació dels nivells de metalls potencialment tòxics (com l’arsènic, el cadmi i el plom) dins de cases en trenta-cinc països.

Aquests contaminants –i, sobretot, la perillosa neurotoxina del plom– són inodors i incolors. Per tant, no hi ha cap manera de saber si els perills d’exposició al plom tan sols són al sòl exterior o a les canonades d’aigua, o si també són al terra del menjador.

La ciència suggereix que hi ha una relació estreta entre el plom de dins de casa i el del pati o el porxo. El motiu més probable d’aquesta connexió és la brutícia que entra per l’aire de l’exterior o la que trepitgen les nostres sabates i les potes peludes dels animals de companyia.

Per tant, sembla prioritari que ens assegurem que la brutícia de fora de casa romangui justament allà, a fora.

Un article argumentava que portar les sabates dins de casa no és tan dolent. L’autor assenyalava que E. coli –un bacteri perillós que es desenvolupa en els intestins de molts mamífers, incloent-hi els humans– és distribuït tan àmpliament que és pràcticament a tot arreu. Per tant, no hauria de sorprendre que sigui a les soles de les sabates (en el 96% de les soles de les sabates, tal com assenyalava l’article).

Però siguem clars. Encara que està bé ser científic i retenir el terme E. coli, aquest microorganisme és, dit de manera més senzilla, el bacteri associat a la caca. Sigui la nostra o la dels nostres animals de companyia, té el potencial d’emmalaltir-nos si hi som exposats a alts nivells. I siguem sincers: és repugnant.

Per què hem de passejar-la per l’interior de casa si tenim una alternativa tan senzilla com descalçar-nos a la porta?

Una casa lliure de sabates

Hi ha desavantatges de caminar sense sabates dins de casa? Més enllà del dit petit que ensopega de tant en tant amb algun obstacle, del punt de vista de la salut ambiental no hi ha gaires desavantatges. Tot i que deixar-les a la catifa de l’entrada també deixa anar patògens potencialment nocius.

Prevenir és molt millor que tractar, i treure’s les sabates a la porta és un acte de prevenció bàsic i senzill per a molts de nosaltres. Us cal dur sabates dins de casa? La solució és senzilla: n’hi ha prou de tenir un calçat d’interior que no es faci servir mai a fora.

Manca la qüestió de la “síndrome de la casa estèril”, l’augment de les taxes d’al·lèrgies entre els nens. Hi ha qui sosté que es relaciona amb les cases excessivament esterilitzades. De fet, una mica de brutícia probablement és beneficiosa, atès que uns quants estudis indiquen que ajuda a desenvolupar el sistema immunitari i a reduir el risc d’al·lèrgies.

La veritat és que hi ha maneres més efectives i menys fastigoses d’aconseguir-ho que caminar dins de casa amb les sabates brutes. Sortiu al carrer, a passejar, gaudiu de l’aire lliure. Però no porteu la brutícia a l’interior perquè s’acumuli i contamini casa vostra.

Mark Patrick Taylor és científic ambiental en cap d’EPA Victoria i professor honorari de la Universitat de Macquarie. Gabriel Filippelli és professor del rectorat de ciències de la terra i director executiu de l’Institut de Resiliència Ambiental de la Universitat d’Indiana (IUPUI). Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.