27.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.03.2024 - 21:48
La ciutat de Barcelona, com moltes altres del país, ha tingut una pèrdua considerable de sabateries. Les dades del cens comercial de l’Ajuntament de Barcelona indiquen que una sabateria de cada cinc va tancar entre el 2019 i el 2022.
L’any abans de la pandèmia n’hi havia 808 de censades i tres anys més tard n’hi havia 621, un 23,1% menys. Encara més: en sis anys, tres sabateries de cada deu han desaparegut.
La incidència es va notar especialment als barris on n’hi havia més. És el cas de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, a Ciutat Vella, que va passar de 54 a 34 (-37%), o del Barri Gòtic, al mateix districte, de 86 a 56 (-35%). El Raval, que va passar de 41 a 28 (-32%); la Dreta de l’Eixample, de 94 a 66 (-30%); i Sant Gervasi Galvany, de 62 a 46 (-26%), en són més exemples.
L’any 2022 hi havia comerços especialitzats en calçat a cinquanta barris, però ara han desaparegut els del Besòs i el Maresme, el Clot, la Guineueta, Pedralbes i Provençals del Poblenou. Per contra, n’han obert un a Roquetes, on no n’hi havia cap. Cal destacar que les dades municipals no desglossen entre botigues que tenen les sabates com a principal producte i les que venen majoritàriament bosses de mà, carteres o uns altres accessoris de pell.
Al conjunt de Catalunya, els establiments de calçat i complements de pell també han anat de baixa. Se’n van tancar un 21,3% del 2017 al 2021, segons les dades més recents del Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, del Departament d’Empresa. Si el 2017 n’hi havia 2.929, l’any següent la xifra va retrocedir fins a 2.794; el 2019 fins a 2.691; i el 2021, després de la pandèmia, fins a 2.305. Comptat i debatut, tant a Barcelona com a tot el país, una sabateria de cada cinc ha tancat aquests darrers anys.
La tendència general del petit i mitjà comerç a Catalunya, en aquest mateix període, ha estat de retrocés. Entre els altres gremis, amb un nombre significatiu de comerços i amb una caiguda comparable, es destaquen el de les llibreries i quioscs (-28%), el de les merceries i paqueteries (-23,2%), les botigues de mobles i màquines d’oficina (-22%) i les drogueries i perfumeries (-22%).
Calçats Ramos de la Vila de Gràcia
A la Vila de Gràcia, la caiguda és més moderada, perquè del 2019 al 2022 van passar de 54 començos a 48. Un dels que es manté és Calçats Ramos. És un dels més antics del barri i ha estat a la plaça de la Llibertat d’ençà del primer dia, el 1885. El negoci, el regenta Maria Eugènia Ramos, neta del fundador. Al començament s’hi feien sabates a mida, i després es van incorporar calçat de totes les classes i marques.
Quin és el secret per aguantar amb la persiana aixecada tot i el degoteig de tancaments a la ciutat i arreu del país? Ramos explica que el tracte amb els possibles compradors i la clientela de tota la vida són algunes de les claus, com també la localització, en el trajecte cap a l’estació de Ferrocarrils i davant el Mercat de la Llibertat. “Tothom et coneix, és una botiga de barri, saps la història de tothom, és com a casa”, explica Ramos.
Ramos expressa que la preocupa la tendència de la gent, sobretot els més joves, a comprar calçat per internet, perquè això perjudica el teixit comercial. “Es va extingint aquest negoci petit”, lamenta. Considera que molts comerços com el seu encara sobreviuen pel fet que a molta gent li agrada emprovar-se les sabates a la botiga. De fet, aquest establiment no té l’opció de venda per internet, i diu que alguns dels qui la tenen no saben què venen.
La PIMEC demana més “consciència” i més cura del relleu generacional
PIMEC Comerç, la patronal de la petita i la mitjana empresa de Catalunya, ha constatat en les associacions professionals que representen que aquests darrers anys no tan sols havien desaparegut sabateries sinó més comerços de proximitat, particularment d’ençà de la pandèmia i de resultes de l’accentuació de la compra per internet.
El president, Antonio Torres, diu que hi ha més d’una causa per a explicar el fenomen. D’una banda, la irrupció del comerç electrònic i la competència sovint deslleial de les grans plataformes envers els establiments físics de proximitat. D’una altra, la manca de campanyes de conscienciació sobre els beneficis del comerç. Per això alerta sobre el risc de “desertització” de les ciutats si es perd aquesta activitat comercial.
Torres afegeix que, de portes endins, els establiments petits també han de fer un esforç d’adaptació als nous temps, digitalitzant-se. I considera que una altra clau és treballar en el relleu generacional, per evitar que es tanquin negocis que són perfectament viables però que no troben successor.
